Protecció civil

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

La protecció civil és el sistema pel qual un país organitza la protecció i l'assistència per a tots davant qualsevol tipus d'accident o catàstrofe, així com la salvaguarda dels béns i del medi ambient.^[1] Conté la gestió dels serveis d'emergències d'un país. Els organismes que regulen la protecció civil solen ser recolzats en suport als serveis d'emergències assalariats. Aquests col·lectius s'estructuren com agrupacions municipals de voluntaris a Espanya,^[2] Andorra^[3] i Catalunya del nord.^[4]

Protecció civil neix el 12 d'agost de 1949 en el Protocol 2 addicional al Tractat de Ginebra Protecció a les víctimes dels conflictes armats internacionals, que és una de les disposicions atorgades per a facilitar el treball de la Creu Roja. Aquesta disposició indica: S'entén per protecció civil el compliment d'algunes o de totes les tasques humanitàries que s'esmenten a continuació, destinades a protegir la població contra els perills de les hostilitats i de les catàstrofes i a ajudar-la a recuperar-se dels seus efectes immediats, així com a facilitar les condicions necessàries per a la seva supervivència. Aquestes tasques són les següents: Servei d'alarma, Evacuació, Habilitació i organització de refugis,Salvament, Serveis sanitaris, inclosos els de primers auxilis, i assistència religiosa; Lluita contra incendis; Detecció i assenyalament de zones perilloses; Descontaminació i mesures similars de protecció; Provisió d'allotjament i proveïments d'urgència; Ajuda en cas d'urgència per al restabliment i el manteniment de l'ordre en zones damnificades; Mesures d'urgència per al restabliment dels serveis públics indispensables; Serveis funeraris d'urgència; Assistència per a la preservació dels béns essencials per a la supervivència; Activitats complementàries necessàries per a l'acompliment de qualsevol de les tasques esmentades, incloent entre altres coses la planificació i l'organització. S'entén per organismes de protecció civil els establiments i altres unitats creats o autoritzats per l'autoritat competent per una banda en conflicte per a realitzar qualsevol de les tasques esmentades en l'apartat a) i destinats i dedicats exclusivament a l'acompliment d'aquestes tasques. S'entén per personal d'organismes de protecció civil les persones assignades d'una banda en conflicte exclusivament a l'acompliment de les tasques esmentades en l'apartat a), inclòs el personal assignat exclusivament a l'administració d'aquests organismes per l'autoritat competent d'aquesta part. S'entén per material d'organismes de protecció civil l'equip, els subministraments i els mitjans de transport utilitzats per aquests organismes en l'acompliment de les tasques esmentades en l'apartat a). El seu postulat bàsic és: La Salvaguarda de la vida de les persones, els seus béns i l'entorn El 8 de juny de 1977, es va adoptar, en Ginebra, el Protocol Addicional als Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 relatiu a la Protecció de les Víctimes dels Conflictes Armats Internacionals (Protocol I). El citat Protocol va ser aprovat per la Cambra de Senadors de l'H. Congrés de la Unió, el dia 21 de desembre de 1982, segons Decret publicat en el Diari Oficial de la Federació el dia 24 de gener de 1983, i promulgat el dia 22 de desembre de 1983. L'emblema internacional de protecció civil es troba estipulat en l'article No. 66 d'aquest Protocol, i diu: Art. 66.- El signe distintiu internacional de protecció civil consisteix en un triangle equilàter blau sobre fons color taronja, quan s'utilitzi per a la protecció dels organismes de protecció civil, del seu personal, els seus edificis i el seu material o per a la protecció de refugis civils.

L'any 1949, just quan la Lliga de les Nacions, a la qual pertanyia la Creu Roja, debatia per la implementació de les tasques de protecció civil, a través d'un cos de caràcter civil i ja previst en el seu postulat bàsic, es llança una convocatòria per a buscar un distintiu que permetés el reconeixement d'aquesta disciplina a nivell mundial. Moltes nacions participen i és la d'Israel la qual guanya amb el símbol de l'Estrella de David emmarcada en un cercle de color ataronjat dintre d'un quadrat de color groc,com no complia amb el requisit de representar a un organisme neutral, apolític i laic, pateix algunes modificacions, les quals a continuació es detallen: L'Estrella de David es va modificar, ja que només representava a un poble, i el més important, a una religió, cosa que protecció civil no pot admetre per ser imparcial. Per aquesta raó és modificada, deixant només el triangle superior. Els colors i la simbologia representen el següent: Triangle de Color Blau: simbolitza la prevenció, ja que el blau és un color que proporciona tranquil·litat i protecció (per aquest motiu els cossos policials l'utilitzen), al mateix temps el triangle en totes les religions representa l'ésser suprem o energia protectora^{[cal citació]} pel que els països amb una forta influència religiosa dins de la seva vida quotidiana, no van oposar-se en acceptar-lo. Cada costat del triangle representa a cada força (en el Districte Federal) que atén una emergència, és a dir, el Govern, els grups voluntaris i la població en general, sempre en la base, ja que es depassarà la capacitat de resposta de qualsevol organisme pel simple fet d'estar en el lloc de la contingència. Cercle Ataronjat: aquest color representa l'acceleració del metabolisme i manté en alerta a la persona, a més de proporcionar a qui ho porta visibilitat, impedint accidents per falta d'aquesta. El Quadre Groc: Aquest color al final va ser rebutjat, però potser és el que més contingut tingui o el qual més parli referent a l'actitud de les persones, ja que representa al semàfor, en el qual el groc (ambar) al parpellejar indica un senyal de preventiva, però en realitat indica un senyal d'alerta sobre un perill imminent. Per aquest motiu s'hagi d'estar alerta de les conseqüències d'un problema donat.

Associacions de Voluntaris són organismes locals formats exclusivament per voluntaris o empleats de l'Ajuntament, les funcions del qual són les següents:

Prevenció

• Col·laborar en els estudis de riscs de la localitat preferentment orientats a edificis, locals i establiments de pública concurrència.
• Col·laboració i suport en la formació i divulgació dels plans d'autoprotecció d'aquests centres.
• Col·laboració en l'elaboració i manteniment dels plans territorials municipals i plans d'actuació municipal enfront de riscs específics.
• Confecció i realització de campanyes d'informació i divulgació a la població afectada pels diferents riscos, complint amb les directrius donades per l'Ajuntament.
• Participació en dispositius operatius de caràcter preventiu (en grans concentracions humanes, vigilància forestal, etc.), sempre coordinats pel servei competent que correspongui.
• Intervenció: Suport als serveis operatius d'emergència a requeriment d'aquests. - Col·laborar en l'atenció a afectats en emergències (evacuació, alberg, proveïment...), sempre coordinats pel servei que correspongui.

Tots els tràmits es realitzaran al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya en el qual hauran d'inscriure també a la nova associació, al Registre Especial d'Associacions de Voluntaris de protecció civil de Catalunya.

• Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya
• Llei 2/1985, de 21 de gener, de protecció civil d'Espanya
• Decret 210/1999, del 27 de juliol pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i homologació dels plans de protecció civil Municipals

Els plans de protecció civil són eines de planificació que estableixen el funcionament i l'organització dels recursos humans i materials per millorar la resposta davant d'emergències o risc greu. Els plans de protecció civil poden ser territorials, especials i d'autoprotecció.

Territorials

Els plans territorials preveuen amb caràcter general les emergències que es poden produir en el seu àmbit. Els nivells bàsics de planificació són el conjunt de Catalunya i els municipis. Això no obstant, poden haver-hi plans d'àmbit territorial supramunicipal. Els plans territorials existents són:

• Pla de protecció civil de Catalunya
• Pla PROCICAT emergències per episodis de contaminació la l'Ebre aigües avall de l'embassament de Flix
• Plans de protecció civil Municipals
• Plans supramunicipals

Especials

Els plans especials es refereixen a riscos concrets, la naturalesa dels quals requereix uns mètodes tècnics i científics adequats per a avaluar-los i tractar-los. Aquests plans s'han d'elaborar d'acord amb les directrius bàsiques previstes a la normativa. Els plans especials vigents a Catalunya són:

• Pla d'emergència exterior del sector químic de Catalunya
• Pla de protecció civil d'emergències per incendis forestals a Catalunya
• Pla de protecció civil per al risc d'inundacions a Catalunya
• Pla de protecció civil per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya
• Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya
• Pla especial d'emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya
• Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya
• Plans d'actuació municipal: els municipis en què s'hagin d'aplicar els plans especials estan obligats a elaborar i aprovar els corresponents plans d'actuació municipal. Aquests plans d'actuació municipal formen part dels plans especials, i donen la resposta del municipi a aquell risc concret.
• Plans específics municipals: els municipis que tinguin riscos concrets no considerats especials poden elaborar plans específics, com a resposta al risc que els afecta.

Plans d'autoprotecció

Els plans d'autoprotecció preveuen, per a empreses, centres i instal·lacions determinades, les emergències que es puguin produir a conseqüència de la seva pròpia activitat i les mesures de resposta enfront de les situacions de risc, catàstrofes i calamitats públiques que els puguin afectar.

La defensa civil actua en tots els estadis de la gestió integral de risc: En la prevenció, a llarg termini, a mitjà termini i a curt termini, és l'encarregada de declarar l'alerta, l'emergència; coordina les accions destinades a mitigar les situacions d'emergència; participa en els programes de reconstrucció, un cop passada la situació d'emergència.

Exemple de defensa civil a Xile:

També és un conjunt de persones representatives d'una comunitat, que desenvolupen i executen activitats de defensa civil en un determinat lloc, orientant les accions a protegir la integritat física de la població i el seu patrimoni, davant els efectes dels fenòmens naturals o tecnològics que generen desastres.

El Comitè de defensa civil és la cèl·lula bàsica operativa del Sistema Nacional de defensa civil - SINADECI, des d'on genera i propaga l'accionar de la defensa civil a nivell nacional. Té caràcter permanent, per tant, el seu funcionament és continu, distingir-se dues etapes, en la Prevenció i en l'Atenció de Desastres.

Els Comitès de defensa civil s'organitzen internament en comissions.

Classes de Comitès de defensa civil

El Comitè de defensa civil Regional, El Comitè de defensa civil Provincial, El Comitè de defensa civil Districtal, També poden constituir Comitès de defensa civil en els caseríos o Annexos, on existeixi Agent Municipal.

Presidents dels Comitès de defensa civil

El Comitè de defensa civil Regional és presidit pel President del Govern Regional i en absència d'aquest, assumeix la presidència el Secretari Tècnic del Govern Regional, o qui faci les seves vegades. El Comitè de defensa civil Provincial és presidit per l'Alcalde Provincial i en absència d'aquest, assumirà la presidència el Tinent d'Alcalde i per impediment d'aquest, el Regidor que per aquest efecte, determini el Consell Municipal. El Comitè de defensa civil Districtal és presidit per l'Alcalde Distrital i en absència d'aquest, assumirà la presidència el Tinent d'Alcalde i per impediment d'aquest, el Regidor que per aquest efecte, determini el Consell Municipal. El Comitè de defensa civil del Caserío o Annex, és presidit per l'Agent Municipal.

Organització i Direcció

La defensa civil es concep com un sistema de mesures defensives de caràcter estatal, portades a terme en temps de pau i durant les situacions excepcionals, amb el propòsit de protegir la població ia l'economia nacional contra els mitjans de destrucció de l'enemic i en els casos de desastres naturals o altres tipus de catàstrofes, així com de les conseqüències del deteriorament del medi ambient. També comprèn la realització dels treballs de salvament i reparació urgent d'avaries en els focus de destrucció o contaminació. El president del Consell d'Estat dirigeix la defensa civil mitjançant el Ministeri de les Forces Armades Revolucionàries, que per a això compta amb l'Estat Major Nacional de la defensa civil.

Els presidents de les Assemblees Provincials i Municipals del Poder Popular són els caps de la defensa civil en el territori corresponent i compten per a aquesta tasca amb petits òrgans professionals.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons

• http://www.gencat.net/interior/emergencies/assocvol/
• Blog informatiu sobre protecció civil al món (Catalunya)
• Web dedicada a les aplicacions científiques i tecnològiques amb respecte protecció civil (Catalunya)
• Web dedicada als més menuts de protecció civil (Catalunya)