Prínia pitnegra
Prinia flavicans  | |
|---|---|
♀ | |
| Dades | |
| Pes | 1,13 g 8,8 g |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22713622 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cisticolidae |
| Gènere | Prinia |
| Espècie | Prinia flavicans Vieillot, 1820 |
La prínia pitnegra[1] (Prinia flavicans) és una espècie d'ocell passeriforme del gènere prinia que pertany a la família Cisticolidae pròpia de l'Àfrica austral.
Descripció
[modifica]Aparença
[modifica]La prínia pitnegra és un petit tallarol[2] de cua llarga, les mides del cos oscil·len entre 13 i 15 centímetres.[3] Són d'un color marró daurat pàl·lid a la cara dorsal i durant l'època no reproductiva tenen un plomatge dorsal groc pàl·lid.[3] En el seu plomatge altern (època de reproducció), desenvolupen una banda pectoral negra i les seves parts inferiors es tornen blanques o grogues mantegoses.[3]
Veu
[modifica]La prínia pitnegra fan una crida forta i repetida de "xip-xip-xip" així com una seqüència de sons "zrrrt-zrrrt-zrrrt".[3][4]
Distribució i hàbitat
[modifica]Es troba a Angola, Botswana, Lesotho, Namíbia, Sud-àfrica, Zàmbia i Zimbàbue.
L'hàbitat natural són les sabanes seques.
Aquesta espècie és gairebé endèmica del cinturó d'espines del sud d'Àfrica.[3][5] La prínia pitnegra és més abundant a la conca del Kalahari, on les densitats mitjanes són de 0,7 ha per individu.[5] Experimenten tres estacions diferents dins del rang de clima subtropical:[5]
- Setembre - Octubre: primavera molt calorosa i seca
- Novembre - maig: estiu calorós i humit
- Juny - Agost: hivern fred i sec (Herremans).
Juntament amb els hàbitats d'Acàcia, la vegetació d'Olea-Buddleia (dins del Cymbopogon-Themeda "grassveld") és important en els hàbits de nidificació i alimentació de la prínia pitnegra.[6]
Comportament
[modifica]Alimentació
[modifica]Com altres Prinia, els insectes constitueixen la majoria de la dieta de la prínia pitnegra[7] En un estudi realitzat per Grzegorz Kopij l'any 2005, es va trobar que els petits escarabats representaven un terç de la dieta d'aquesta espècie.[7] Les larves d'escarabats i corcs així com les mosques adultes, comprenien gran part del contingut estomacal dels ocells en l'estudi de Kopij.[7] La matèria vegetal com les llavors, les fulles i les baies també són una part no menyspreable de la dieta d'aquesta espècie.[7] També s'han observat individus sondejant flors d'Aloe marlothii sense obrir a Sud-àfrica durant la temporada d'hivern.[8]
Cria
[modifica]La prínia pitnegra sol reproduir-se durant l'estiu però el comportament reproductiu pot ser erràtic a causa de la dependència de les pluges.[5] Els individus poden aprofitar les pluges no estacionals durant la temporada no reproductiva i reproduir-se durant l'hivern.[9]
Se sap que aquesta espècie és parasitada per la vídua cucut (Anomalospiza imberbis).[10] S'ha trobat que per posta, un o dos pollets paràsits són criats per hostes parentals de prínia pitnegra als hàbitats d'Acàcia prop de les praderies.[10]
Desplaçament
[modifica]Encara que no es creu que la prínia pitnegra siguin migratòries, hi ha proves que poden ser nòmades localment.[11] Herremans va trobar que la prínia pitnegra ampliaven la zonat durant les sequeres severes, convertint-se en una mica nòmades per adaptar-se a condicions ambientals difícils.[11]
G. Kopij va notar una disminució estacional de les poblacions locals als inselbergs.[6]
Muda
[modifica]La prínia pitnegra té una muda bianual completa el que significa que pateixen una muda completa (incloent les plomes de vol) dues vegades a l'any.[5] La muda de primavera d'aquesta espècie (setembre-novembre) és curta, d'aproximadament 10 setmanes.[5] La muda de tardor (febrer-juny, amb el 95% dels adults mudant a l'abril) és més llarga, d'aproximadament 15 setmanes.[5] Una muda bianual completa com aquesta és força rara en els passeriformes.[5] El camí evolutiu dels ocells amb cicles bianuals complets no s'entén bé, tot i que Beltran et al. va trobar que els ocells que segueixen aquesta estratègia de muda, experimenten una estricta estacionalitat en els recursos alimentaris, danys al tegument, requisits d'aïllament i requisits de camuflatge.[12]
La muda d'aquesta espècie mostra un patró consistent depenent de l'estació, però la naturalesa erràtica de la seva temporada de reproducció provoca una superposició ocasional dels cicles de reproducció i muda.[5] Quan la muda s'encavalca amb la reproducció a la tardor, les prinies de pit negre muden en el seu plomatge alternatiu (amb la banda del pit negre) encara que s'acosten a l'època de no reproducció.[5]
Subespècies
[modifica]Es reconeixen cinc subespècies:[13]
- Prinia flavicans ansorgei localitzada a la costa d'Angola i Namíbia (des del desert de Namíbia a Walbis Bay);
- Prinia flavicans bihe des de les terres altes d'Angola fins a Zàmbia;
- Prinia flavicans flavicans Namibia a Botswana i al nord-oest de la Província del Cap;
- Prinia flavicans nubilosa de l'est de Botswana al sud-oest de Zàmbia, sud-oest de Zimbabue i Transvaal
- Prinia flavicans ortleppi del sud-oest de Transvaal a l'oest de l'Estat Lliure d'Orange i al nord-est de la Província del Cap.
Referències
[modifica]- ↑ «Prínia pitnegra». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 28/12/2022(català)
- ↑ «Tallarol». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 28 desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Newman, Kenneth. «Newman's Birds of Southern Africa Ed. 4» (en anglès). Penguin Random House South Africa, 2012. [Consulta: 28 desembre 2022].
- ↑ «Prinia flavicans» (en anglès). Xeno-canto. [Consulta: 28 desembre 2022].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 Herremans, M. «Biannual complete moult in the Black-chested Prinia Prinia flavicans» (en anglès). Ibis, 141, 1, 28-06-2008, pàg. 115–124. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1999.tb04270.x.
- ↑ 6,0 6,1 Kopij, Grzegorz «Seasonal and altitudinal variations in an avian assemblage in an inselberg Olea-Buddleia vegetation in the dry Cymbopogon-Themeda grassveld, South Africa» (en anglès). Biodiversity Observations, 26-12-2013, pàg. 158–167. ISSN: 2219-0341.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Kopij, Grzegorz «Diet of some insectivorous passerines in semi-arid regions of South Africa» (en anglès). Ostrich, 76, 1-2, 3-2005, pàg. 85–90. DOI: 10.2989/00306520509485478. ISSN: 0030-6525.
- ↑ Symes, Craig T.; Nicolson, Susan W.; McKechnie, Andrew E. «Response of avian nectarivores to the flowering of Aloe marlothii: a nectar oasis during dry South African winters» (en anglès). Journal of Ornithology, 149, 1, 1-2008, pàg. 13–22. DOI: 10.1007/s10336-007-0206-5. ISSN: 2193-7192.
- ↑ Ryan, Peter; Dean, Richard «Black-chested Prinia (Prinia flavicans), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.blcpri1.01.
- ↑ 10,0 10,1 Vernon, C. I. «THE BREEDING OF THE CUCKOO-WEAVER (ANOMALOSPIZA IMBERBIS (Cabanis) IN SOUTHERN RHODESIA» (en anglès). Ostrich, 35, 4, 12-1964, pàg. 260–263. DOI: 10.1080/00306525.1964.9639425. ISSN: 0030-6525.
- ↑ 11,0 11,1 Herremans, Marc «Effects of drought on birds in the Kalahari, Botswana» (en anglès). Ostrich, 75, 4, 12-2004, pàg. 217–227. DOI: 10.2989/00306520409485448. ISSN: 0030-6525.
- ↑ Beltran, Roxanne S.; Burns, Jennifer M.; Breed, Greg A. «Convergence of biannual moulting strategies across birds and mammals». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 285, 1878, 16-05-2018, pàg. 20180318. DOI: 10.1098/rspb.2018.0318. PMC: PMC5966605. PMID: 29769361.
- ↑ Clements, J. F.; Schulenberg, T. S.; Iliff, B.L. Sullivan i C. L. Wood, M. J. «The Clements checklist of birds of the world: Version 6.6» (XLS) (en anglès). Cornell University, 04-12-2011. Arxivat de l'original el 2011-12-04. [Consulta: 28 desembre 2022].
Enllaços externs
[modifica]- Black-chested prinia - Species text in The Atlas of Southern African Birds
