La Selva de Mar

La Selva de Mar

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 19′ 27″ N, 3° 11′ 12″ E / 42.3242°N,3.1868°E / 42.3242; 3.1868
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	la Selva de Mar
Població humana
Població	221 (2023) (30,69 hab./km²)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	7,2 km²
Altitud	48 m
Limita amb	el Port de la Selva Roses Palau-saverdera
Organització política
• Alcalde	Joan Maria Roig Crespo (2003–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17489
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17188
Codi IDESCAT	171886
Lloc web	selvamar.cat

El municipi de la Selva de Mar^[1] és a la comarca de l'Alt Empordà, a la província de Girona, i està situat a l'interior de la península formada pel cap de Creus. Pel terme municipal selvatà transcorre la riera de la Selva, que també passa pel bell mig del poble, fins a desembocar al mar, a pocs quilòmetres. La seva zona costanera era l'anomenat Port de la Selva, que l'any 1787 es va independitzar del municipi per privilegi de Vila Reial concedit per Carles III.

• Llista de topònims de la Selva de Mar (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Gran part dels arxius locals van ser destruïts durant la guerra civil. El més antic que es conserva ara és una carta del Comte d'Empúries adreçada al monestir de Sant Pere de Rodes on s'esmenta una capella que hi havia al bell mig del poble i que va ser construïda el segle vii, una època en què el bosc cobria els turons i la vall dels voltants. D'aquí el nom de selva aplicat al poble.

Sota la influència dels monjos de Sant Pere de Rodes s'hi va desenvolupar l'agricultura amb vinyes i oliveres, importades pels primers colonitzadors romans. La pesca també va ser el suport primordial en aquells temps. La platja albergava les cabanyes i el material de pesca dels habitants, així com una torre de vigilància que encara avui es conserva.

Al segle xix l'agricultura constituïa l'activitat econòmica més important. Però amb l'arribada de la fil·loxera a les vinyes i les gelades a les oliveres, la producció va minvar dràsticament.

Actualment l'economia del poble se centra en el turisme, el comerç i la construcció.

La Selva de Mar té edificis de tipus popular construïts amb pissarra de la zona, amb petits ponts que serveixen per travessar la riera i un antic safareig públic. En alguns dels murs rest és fàcil veure restes procedents d'espolis fets al monestir de Sant Pere de Rodes. Quatre torres històriques contenen restes de les muralles de la Selva de Mar, un monument Bé cultural d'interès nacional.^[2]

• Església de Sant Esteve. Segle XVII.
• Església de San Sebastià. Segle XII-XIII. Fortificada a finals del XIV.
• Can Vives. Amb una torre adossada de defensa.
• La font dels Lladoners
• La font de Mollor

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - - 572 - 700 708 625 529 505

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 401 332 277 237 219 191 158 160 167 167

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 182 189 190 207 207 223 213 220 203 181

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 188 187 195 220 - - - - - -

1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

• Josep Cervera i Rocalba (1830-1910), músic i primer conegut d'una nissaga de músics.
• Joaquim Almeda i Roig (1844-1915), advocat, catedràtic de Dret Romà a la Universitat de Barcelona.
• Carles Fages de Climent (1902-1968), poeta figuerenc molt lligat a la Selva de Mar per la seva família materna, el Climent, antiga nissaga vinculada a la vila des del segle xiii.

• Roig, Maurici - Quintana i Llauneta, Jaume - Barbarà, Esteve: Genealogia aproximada de la Selva de Mar i anecdotari local, 1999 Figueres, 45 pàgines.
• Quintana i Llauneta, Jaume: Referències històriques de la Selva de Mar: Volum I, Diputació de Girona, 1986, 80 pàgines.
• Quintana i Llauneta, Jaume: Referències històriques de la Selva de Mar: Volum II, Diputació de Girona, 1989, 71 pàgines.
• Quintana i Llauneta, Jaume: Referències històriques de la Selva de Mar: Volum III, Diputació de Girona, 1993, 80 pàgines.

• Escuts i banderes de l'Alt Empordà
• Llista de monuments de la Selva de Mar

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Selva de Mar

• La Selva de Mar - Lloc web oficial
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pobles de Catalunya: la Selva de Mar