Segona divisió espanyola de futbol

Segona divisió espanyola de futbol

Tipus	lliga de futbol
Organitzador	Lliga del Futbol Professional
Part de	Sistema de lligues de futbol d'Espanya i Lliga del Futbol Professional
Lliga superior	Primera divisió espanyola de futbol
Lliga inferior	Primera Federació i Segona divisió espanyola de futbol B
Nombre de participants	22
Localització  i  dates
Estat	Espanya
Vigència	1928 –
Calendari de la temporada	agost –
Freqüència	anual
Número d'edició	89
Competició
Primer lloc	CA Osasuna
Altres
Lloc web	laliga.com…

La Segona divisió espanyola de futbol (oficialment i per motius de patrocini, LaLiga Hypermotion) també coneguda com la Segona Divisió A, és el segon nivell de la Lliga espanyola de futbol. És organitzada per la Federació Espanyola de Futbol i la Lliga del Futbol Professional i es disputa des de l'any 1929.

Aquesta divisió és la immediatament inferior a la Primera divisió. El juny de 2008 la LFP i el banc BBVA firmaren un acord per a les pròximes temporades i la Primera divisió espanyola passà a anomenar-se Lliga BBVA i la Segona divisió Lliga Adelante.^[1] Des de la temporada 2016-17, és el Banc Santander el patrocinador principal de Laliga, i la Segona divisió passà a anomenar-se Laliga 1|2|3, i des de la temporada 2019-20, Lliga SmartBank.^[2] Des de l'inici de temporada 2023-24 es va a conèixer com LaLiga Hypermotion per la col·laboració amb EA Sports.

La lliga de Segona Divisió es posà en funcionament la temporada 1928-29, al mateix temps que la Primera Divisió d'Espanya. En la seva primera edició participaren els següents equips:

• Grup A: El Sevilla FC, l'Iberia SC, el Deportivo Alavés, l'Sporting de Gijón, el València CF, el Reial Betis, el Reial Oviedo, el Deportivo de La Coruña, el Celta de Vigo i el Racing de Madrid.
• Grup B (categoria inferior a l'A): La Cultural Leonesa, el Reial Múrcia, el Club Esportiu Castelló, la Real Sociedad Gimnástica de Torrelavega, el Zaragoza CD, el Reial Valladolid, el Club Atlético Osasuna, el Tolosa CF, el Barakaldo CF i el FC Cartagena.

Al llarg dels anys ha canviat el nombre d'equips participants, així com el sistema de competició. La temporada 1934-35 la categoria es va dividir en diferents grups, una estructura que es mantindria diversos anys, fins a la temporada 1968-69, quan es recuperà l'únic grup que es manté en l'actualitat.

El 1977 passà a denominar-se oficialment Segona Divisió A, per la creació de la Segona Divisió B. Des de l'any 1984 està organitzada per la Lliga de Futbol Professional (LFP). El 2008 passà a denominar-se Lliga BBVA després d'un acord de patrocini sense precedents en la Lliga Española de Futbol. Des de la temporada 2008/09 el nom de la categoria és Lliga Adelante per l'acord arribat amb el BBVA. "Adelante!" és l'eslògan d'aquest banc.

L'equip que més temporades ha participat a Segona Divisió és el Reial Múrcia amb 50 temporades, a més ha aconseguit el títol de campió en 8 ocasions.

El sistema de competició és similar al de la Primera divisió. El torneig es disputa anualment, començant a finals d'agost o a principis de setembre i s'acaba al mes de juny de l'any següent.

Els 22 equips participants s'enfronten tots contra tots en dues ocasions, una volta en cada camp, al llarg de tota la temporada. L'ordre dels enfrontaments es decidix per sorteig abans de començar la competició. El guanyador d'un partit obté tres punts, el perdedor no en suma, i en cas d'un empat entre els dos equips en un mateix enfrontament, hi ha un punt per a cadascú. Al final de la temporada (42 jornades), l'equip que més punts obtingui es proclama campió de Segona Divisió i ascendeix a Primera Divisió per a la pròxima temporada juntamentamb el subcampió. La tercera plaça d'ascens es decideix per un anomenat playoff, és a dir, el tercer classificat juga una eliminatòria de doble partit amb el sisè, i al seu torn el quart amb el cinquè. Els guanyadors d'aquestes dues eliminatòries s'enfronten a un partit final (també de doble partit) el qual decidirà l'últim equip que puja a la màxima categoria. Les vacants que deixen aquests tres equips són ocupades pels tres equips que finalitzen la temporada en els tres últims llocs de Primera Divisió.

Per altra part, els quatre últims classificats de Segona Divisió A són relegats a la Segona Divisió B la següent temporada, essent substituïts pels guanyadors de les promocions d'ascens a aquesta categoria.

Un club pot tenir un equip filial a Segona Divisió si el seu primer equip participa en la Primera Divisió. Ja que els segons equips no poden jugar en primera divisió, si una filial acaba la temporada entre els tres primers classificats, és el quart equip el que ascendeix. Així mateix, si un equip descendix de Primera a Segona i el seu filial participa en aquesta categoria, és automàticament descendit a Primera Federació, encara que esportivament hagi aconseguit la permanència.

Equip	Província	Estadi (capacitat)
Albacete BP	Albacete	Carlos Belmonte - 17.500
AD Alcorcón	Madrid	Santo Domingo - 5.000
SD Amorebieta	Biscaia	Lezama - 3.000
FC Andorra	Andorra	Estadi Nacional - 3.500
Burgos CF	Burgos	El Plantío - 12.000
FC Cartagena	Múrcia	Cartagonova - 15.000
SD Eibar	Guipúscoa	Ipurua - 8.000
CE Eldenc	Alacant	Nou Pepico Amat - 4.000
Elx CF	Alacant	Martínez Valero - 39.000
RCD Espanyol	Barcelona	RCDE Stadium - 40.000
SD Huesca	Osca	El Alcoraz - 7.500
CD Leganés	Madrid	Butarque - 12.500
Llevant UE	València	Ciutat de València - 26.500
CD Mirandés	Burgos	Anduva - 6.000
Racing de Ferrol	La Corunya	A Malata - 12.000
Racing de Santander	Cantàbria	El Sardinero - 22.000
Real Oviedo	Astúries	Carlos Tartiere - 30.500
Real Saragossa	Saragossa	La Romareda - 33.500
Real Sporting de Gijón	Astúries	El Molinón-Enrique Castro Quini - 30.000
CD Tenerife	Santa Cruz de Tenerife	Heliodoro Rodríguez López - 23.000
Real Valladolid CF	Valladolid	José Zorrilla - 27.500
Vila-real CF "B"	Castelló	CE Vila-real CF - 5.000

En negreta els clubs dels territoris de parla catalana

* El Sevilla FC (campió de la Segona Divisió al 1929) va perdre la promoció d'ascens contra l'últim de Primera Divisió, el Racing de Santander i per tant no va ascendir.

• 8 títols: Reial Múrcia.
• 6 títols: Reial Betis.
• 5 títols: Reial Oviedo, Sporting de Gijón i Deportivo de La Coruña.
• 4 títols: Sevilla FC, UD Las Palmas, Deportivo Alavés, CA Osasuna i Granada CF.
• 3 títols: Hèrcules CF, Celta de Vigo, CE Alcoià, Reial Valladolid, CD Málaga i Reial Societat.
• 2 títols: València CF, RCD Mallorca, CE Castelló, CE Sabadell, Racing de Santander, Real Jaén, Pontevedra CF, CP Mérida, Elx CF, Llevant UE i RCD Espanyol.
• 1 títols: Atlético Tetuán, Cultural Leonesa, CD Tenerife, Córdoba CF, Burgos CF, Real Burgos CF, Reial Saragossa, AD Almería, Castella CF, Albacete Balompié, UE Lleida, Màlaga CF, Atlètic de Madrid, Cadis CF, Recreativo de Huelva, CD Numancia, Xerez CD, Rayo Vallecano, SD Osca i UD Almeria.

Notesː A = Grup A / B = Grup B / ▼ = descens / ▲ = ascens / p▲ ascens amb promoció / pna = promociona i no ascendeix / pnd = promociona i no descendeix / II = grup II / III = grup III / IV = grup IV / F = Fase Final

pnaǃ = La temporada 1951-52 el València Mestalla es guanyà l'ascens a primera divisió que quedà sense efecte per la presència del seu primer equip a aquesta categoria. El mateix va ocòrrere la temporada 1952-53 amb l'Espanya Industirial (actual Comtal), filial del Futbol Club Barcelona

▼e = La temportada 1952-53 el Sant Andreu i en la 1960-61 el Condal renuncien a la categoria per motius econòmics

pnaǃ = La temporada 1951-52 el València Mestalla es guanyà l'ascens a primera divisió però quedà sense efecte per la presència del primer equip en aquesta categoria.*

• Lliga espanyola de futbol masculina
• Primera divisió
• Primera Divisió RFEF
• Segona B
• Tercera divisió
• Copa del Rei
• Màxims golejadors de la Segona Divisió espanyola de futbol

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segona divisió espanyola de futbol

• Web de la LFP