Bonítol
Sarda sarda  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 155096 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scombriformes |
| Família | Scombridae |
| Tribu | Sardini |
| Gènere | Sarda |
| Espècie | Sarda sarda (Bloch, 1793) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Scomber sarda |
El bonítol o bonyítol[1] (Sarda sarda) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels escòmbrids, que forma grans moles que s'acosten a la costa per a fresar.
Morfologia
[modifica]- Talla: màxima 90 cm, comuna de 25 a 65 cm
- Boca molt grossa, mandíbula superior a l'alçada o bé ultrapassant la vora posterior de l'ull.
- Sense dents a la banda superior de la llengua.
- Primer arc branquial amb 16 a 22 branquispines.
- Aletes dorsals juntes, la primera molt llarga i de perfil recte o còncau.
- De 7 a 9 pínnules dorsals i 6 a 8 pínnules anals.
- Pectorals curtes.
- Pèlviques separades per un apèndix bífid (procés interpèlvic).
- Línia lateral sinuosa.
- Cos cobert d'escates molt petites excepte a la zona del cap i aleta pectoral, on són molt ben desenvolupades.
- Peduncle caudal amb dues carenes laterals petites i una mitjana gran a cada costat.
- Color blau brillant al dors, amb 5 a 11 ratlles fosques, lleugerament oblíqües.
- Part inferior dels costats i ventre argentats.
Comportament
[modifica]Epipelàgic, sobretot a aigües costaneres, fins als 200 m de fondària.
Migrador, formant sovint moles prop de la superfície o bé nedant en parelles.
Reproducció
[modifica]A la Mar Catalana es reprodueix de maig a juliol.
Els ous són pelàgics i estan recoberts per una càpsula de fibres.
Alimentació
[modifica]És un gran depredador de peixos com sorells, sardines, verats i llisses.
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a tota la Mediterrània, incloent-hi la mar Negra. Es pesca també a les dues ribes de l'Atlàntic en aigües temperades i tropicals (a l'est, de Sud-àfrica a Escandinàvia, i a l'oest, del nord de l'Argentina a Massachusetts, Estats Units).
Carn molt gustosa, una mica llardosa, i d'interès comercial.
Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Antigament, es pescaven mitjançant almadraves quan passaven prop de la costa en les seues migracions. Actualment, passen més lluny de la costa, i es capturen amb arts d'encerclament, tremall, línies de mà, curricà, teranyina i palangre. Molt interessant per la pesca esportiva des d'embarcació es captura amb les tècniques de pesca de curricà de costa, llancer i jigging.
Es troba ocasionalment als mercats i es comercialitza fresc, salat, fumat o en conserves.
La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.
Referències
[modifica]- ↑ «bonyítol» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Bibliografia
[modifica]- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 88.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs
[modifica]- Fotografies de bonítols. (anglès)
- Article sobre les propietats nutritives del bonítol. (castellà)
- Àmplia descripció del bonítol. (anglès)
