Niccolò Piccinni

Niccolò Piccinni

Biografia
Naixement	16 gener 1728 Bari (Itàlia)
Mort	7 maig 1800 (72 anys) Passy (França)
Formació	Conservatori de Sant'Onofrio a Capuana
Activitat
Ocupació	compositor, pedagog musical, professor d'universitat
Ocupador	Conservatoire de Paris
Membre de	Neuf Sœurs
Gènere	Òpera
Professors	Leonardo Leo i Francesco Durante
Alumnes	Pietro Rajó Ray
Família
Fills	Luigi Piccinni

Niccolò Piccinni (Bari, 16 de gener de 1728 - Passy-lès-Paris, 7 de maig de 1800) va ser un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera buffa. De vegades el seu nom apareix com Nicola i el seu cognom pot trobar-se escrit igualment com Piccini. Fou autor principalment d'obres vocals (sobretot òperes), però també de diverses peces per a clavecí i de música sacra.

Alumne del conservatori San Onofrio de Nàpols, va tenir com a professors a Leonardo Leo i Francesco Durante i com a company d'estudi a Pasquale Anfossi. Va compondre la seva primera òpera, Donne dispettose, el 1754. La primera que va estrenar va ser Zenobia al Teatre San Carlo, el 1756. El 1758, va escriure una nova òpera, Alexandre aux Indes amb un llibret de Metastasio.

Després, Piccinni va aconseguir un encàrrec de Roma on es trasllada el 1758. Hi va tenir un èxit considerable, amb obres com La buona figliuola (1760), basada en una obra de Carlo Goldoni. Va compondre a continuació més de cinquanta noves obres líriques, i va refer Alexandre aux Indes el 1774. Però va ser apreciat sobretot per les seves òperes buffes. El 1773, la seva reputació a Roma va començar a empal·lidir davant la d'Anfossi i el 1776, va acceptar una invitació de la cort de França per convertir-se en professor de cant de la reina Maria Antonieta d'Àustria i director del Théâtre-Italien. Va decidir llavors consagrar-se principalment a l'escriptura d'òperes i, el 1778, va compondre la seva primera òpera francesa, Roland, que li va suposar un important renom.

Va ser a París on va trobar un altre compositor amb qui va tenir una rivalitat ben coneguda: Gluck. Aquest últim va reformar l'òpera amb l'objectiu d'introduir-hi més veritat dramàtica. Aquesta polèmica va augmentar la notorietat de Piccinni, però li va donar al final avantatge a Gluck. L'òpera Iphigénie en Tauride de Piccinni (1781) va ser representada dos anys després de l'obra homònima del seu oponent.

El 1783 Piccinni va fer representar Didon, considerada la seva obra més reeixida. El mateix any, es va acordar una pensió de la cort de França. Però a partir de 1784, va travessar per un període difícil i la competència d'Antonio Sacchini i d'Antonio Salieri el van posar en dificultats i algunes de les seves òperes van ser fracassos de públic, en particular Pénélope (1785). Durant la Revolució Francesa, se li va retirar la seva pensió, i el matrimoni de la seva filla amb un jacobí li va valer una estada a la presó. Va tornar a Nàpols i d'allà a Venècia, on va compondre Griselda (1793). Més tard, el 1798, va tornar a París, on va ser nomenat sisè inspector del Conservatori de París. La seva salut era llavors ja molt deteriorada i no va poder assegurar els deures del seu càrrec.

Era avi de Luigi Alessandro Piccinni i pare de Luigi Piccinni i Giuseppe tots ells compositors i músics d'un més o menys cert renom.^[1] A Nàpols va tenir entre altres alumnes a Michele Mortellari (1750-1810).^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niccolò Piccinni