Museros

Museros

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 33′ 57″ N, 0° 20′ 28″ O / 39.565833333333°N,0.34111111111111°O / 39.565833333333; -0.34111111111111
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Nord
Capital	Museros
Població humana
Població	6.741 (2023) (543,63 hab./km²)
Gentilici	Muserenc, muserenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	12,4 km²
Altitud	12 m
Limita amb	Albalat dels Sorells Montcada Nàquera Rafelbunyol València Massamagrell Emperador Massalfassar Albuixec Foios
Partit judicial	Massamagrell
Dades històriques
Patrocini	Sant Roc
Festa patronal	Agost
Organització política
• Alcaldessa	Cristina Civera Balaguer
Identificador descriptiu
Codi postal	46136
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46177
Codi ARGOS de municipis	46177
Altres
Agermanament amb	Sankt Georgen im Schwarzwald
Lloc web	museros.org…

Museros és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

El terme municipal es troba a la zona septentrional de l'Horta de València i compta, per tant, amb un clima mediterrani. La seua superfície és plana amb un pendent lleuger de nord-est a sud-est. Els únics accidents geogràfics es troben a la zona nord-occidental del terme, en els límits amb els municipis de Rafelbunyol i Nàquera. Allà es troben llomes que arriben a uns 96 metres d'alçada i que pertanyen als darrers contraforts del Sistema Ibèric.

Limita amb Albalat dels Sorells, Albuixec, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Montcada, Rafelbunyol i amb la pedanía valenciana de Mauella i Tauladella (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (al Camp de Túria).

Per carretera, s'arriba a Museros per l'antiga N-340, de Barcelona, actual CV-300; per la CV-32 o carretera de la Gombalda que comunica l'autovia V-21 amb l'A-7 (bypass).

Museros compta també amb una estació de la Línia 3 de Metro de València, que comunica el municipa amb el centre de la ciutat, l'aeroport i altres pobles de la comarca.

Corresponents al període de plena romanització, es coneixen diversos punts amb importants vestigis que poden atribuir-se a vil·les rústiques. Al Pla de Montalt de la partida de la Sénia; a Maquives a la vora del Camí Vell de la Calderona; en un monticle de la Marta, entre el Pont de la Gombalda i la masia de Bernals; en el Pinxo, pròxim al últim lloc citat, entre el Pont de la Gombalda i la Séquia Reial de Montcada. També s'han trobat restes de la plena romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta en la caseta dels Pels, en el Xopar, en la Huitena, en la Lloma de Montalar, en el Mas del Palmiter i en la Pinada del Tort.

L'investigador Nicolau Primitiu Gómez Serrano assenyalà restes de conduccions d'aigua en distints punts del terme. Els més destacats s'apreciaven a la vora del Camí Vell de la Calderona.

L'origen de l'actual localitat és islàmic; la torre de Museros fou conquerida per Jaume I en juny de 1235, juntament amb la de Montcada. La vila fou donada a l'Orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279. Posteriorment, el 1553, l'Orde de Sant Jaume atorgà nova carta pobla si bé es reservà el castell, els forns i l'església.

L'economia de Museros se centra en l'agricultura i la indústria. La construcció a principis del segle XXI de polígons industrials va fer que la indústria adquirira una gran importància destacada, especialment en els sectors de la metal·lúrgia, l'alimentació, magatzems de fruita i la construcció.

Pel que fa a l'agricultura, el principal conreu és el taronger, amb més de 700 ha de les 1.200 en regadiu. Altres conreus són les tomaques (que van ser el conreu predominant fins a l'any 1960, amb el tradicional mercat de les tomaques), les carxofes, dacsa o cebes, entre altres. L'aigua per al reg prové de la séquia de Montcada i els pous. En algunes parcel·les es s'ha estés un sistema de reg gota a gota, substituint l'antic sistema de reg a manta. Al terreny secà trobem garroferes, ametlers i vinya. Compta a més a més amb ramaderia bovina, porcina i granges avícoles.

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Museros (Compromís), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Museros
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Cristina Civera Balaguer	1.418	42,94%	6 (+2)
	Partit Popular		Manuel Moreno Comes	680	20,59%	3 ()
	Compromís per Museros		Víctor Xercavins i Garcia	416	12,60%	2 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Jesús Lois Prior	235	7,12%	1 ()
	Esquerra Unida del País Valencià		Beatriz Sánchez Botello	206	6,24%	1 ()
	Altres candidatures[a][b]			317	9,60%	0 ( -1)
	Vots en blanc			30	0,91%
Total vots vàlids i regidors				3.302	100 %	13
	Vots nuls			47	1,40%
Participació (vots vàlids més nuls)				3.349	69,31%**
Abstenció				1.483*	30,69%**
Total cens electoral				4.832*	100 %**
Alcaldessa: Cristina Civera Balaguer (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 6 de PSPV i 1 d'EUPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2015 l'alcaldessa de Museros és Cristina Civera Balaguer de PSPV.^[6][7]

• Església de l'Assumpció.^[8] És claustral i es va acabar de construir l'any 1734.
• Masia de Sant Onofre. Antic convent dominicà fundat en 1471, del que va ser prior Sant Lluís Bertran. Després de la desamortització va passar a mans privades.
• Ermita de Sant Roc. Fou construïda en 1692 en estil barroc.^[9]
• Casa jardí de Teodor Llorente. Lloc de descans del famós poeta on es guarden diversos documents de l'escriptor de la renaixença.

• Séquia Reial de Montcada. Construïda l'any 850 pels reis romans Espero i Atles, rebé eixe nom per part del rei Jaume I. Rega les terres de 28 municipis.
• Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. Rodrigo Díaz de Vivar, Jaume I i el mariscal Suchet se'n beneficiaren per als seus plans de conquesta.
• Jaciments arqueològics. A la partida dels Germanells, apareixen troballes arqueològiques centenàries, que ens indiquen l'origen del primer establiment humà a Museros. En l'actualitat, el nucli es troba uns quilòmetres més pròxim al mar Mediterrani.

Festes Majors en honor de Sant Roc i la Mare de Déu d'Agost (15, 16 i 17 d'agost). Dia del bou (14 d'agost. Altres festes: Sant Vicent, la Puríssima, Falles, Sant Antoni, 9 d'octubre.

A més de les festes lligades a celebracions religioses, el poble de Museros compta també amb una tradició de festivitats civils i de cultura laïca. La més destacada, la Festa Estellés (o Sopar Estellés), se celebra un divendres a la nit al llarg de la segona quinzena del mes de setembre. Durant eixa nit, els muserencs i muserenques reciten peces del poeta de Burjassot Vicent Andrés i Estellés i, més àmpliament, poemes escrits en valencià. Es tracta d'una celebració que reivindica la lírica, l'alta cultura, la llengua i la identitat valencianes.^{[cal citació]}

També cal esmentar els cicles de concerts organitzats i interpretats per la Societat Unió Musical de Museros, el Cor de la SUMM i la Big Band Museros, concentrats en els mesos de desembre-gener (concerts de Nadal) i juliol (Juliols Musicals). Es tracta de peces musicals clàssiques i contemporànies interpretades per músics municipals.^{[cal citació]}

• Joan Baptista Muñoz i Ferrandis (Museros, 1745 - Madrid, 1799), historiador i filòsof, fundador de l'Arxiu General d'Índies a Sevilla.
• Joaquín Lizondo Vergara (Museros, 1933 - Massamagrell, 2008), més conegut com a Ferreret, va ser un jugador de pilota valenciana.
• Adrián Celda García (València, 1976), més conegut com a Adrián II, va ser un pilotaire professional.
• Clara Che Tórtola (València, 1997) jugadora de bàsquet que actualment juga a l'equip femení de bàsquet Segle XXI.^[10]
• María Colomer, actriu i pallassa, Medalla al Mèrit de les Belles Arts 2009.

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Museros

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museros

• Pàgina web de Ajuntament de Museros
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.