Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Mesosoma (cèl·lula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un mesosoma és una invaginació produïda a la membrana plasmàtica de les cèl·lules procariotes a conseqüència de les tècniques de fixació usades en la preparació de mostres en microscopia electrònica. Tot i que a la dècada del 1960 es van proposar diverses funcions per a aquestes estructures, a finals de la dècada del 1970 els mesosomes van ser reconeguts com a malformacions i actualment no són considerats com a part de l'estructura normal de les cèl·lules bacterianes.

Hipòtesis inicials

[modifica]

Aquestes poliestructures són invaginacions de la membrana plasmàtica observades en els bacteris gram-positius que han estat fixats químicament amb la finalitat de prepara-los per la microscopia electrònica.[1] Els mesosomes van ser observats per primera vegada el 1953 per George B. Chapman, Rocío Wunderlich y James Hillier,[2] que ho van anomenar òrgans perifèrics. J.D. Robertson els van anomenar mesosomes el 1959.[3] Inicialment es va pensar que els mesosomes podien formar part de diversos processos cel·lulars, com la formació de la paret cel·lular durant la divisió cel·lular, la replicació de cromosomes o com la ubicació de la fosforilació oxidativa.[4][5]

Explicació preliminar

[modifica]

Són inclusions membranoses i sistemes de membranes que intervenen en diversos processos metabòlics i de reproducció. Participen en la formació del tabic durant el procés de divisió bacteriana. El sistema dels mesosomes està connectat de manera complexa amb el material nuclear i la seva replicació. Alguns processos enzimàtics, com el transport d'electrons, estan així mateix relacionats amb el material meososomal perquè són una extensió de la membrana citoplasmàtica.

Refutació mesosòmica

[modifica]

Aquests models es van revisar a finals de la dècada de 1970 quan les dades acumulades suggereixen que els mesosomes són malformacions degudes a danys en la membrana durant el pocés de fixació química, i no estan presents en les cèl·lules que no han estat químicament fixades.[1][6][7] A mitjans de la dècada de 1980, amb els avenços en criogènia, i en general, la substitució dels mètodes de microscopia electrònica, es va arribar a la conclusió que els mesosomes no existeixen en les cèl·lules vives.[8][9][10] Tanmateix, alguns investigadors segueixen argumentant que les proves no són concloents i que els mesosomes podrien no ser malformacions en tots els casos.[11][12]

Recentment, s'han observat plecs similars en bacteris que han estat exposats a algunes classes d'antibiòtics [13] i pèptids antibacterians (defensines).[14] L'aparició d'aquestes estructures similars als mesosomes poden ser el resultat de danys a la membrana plasmàtica o a la paret cel·lular produïdes per aquestes substàncies químiques.[15]

La història de la proposta i la posterior refutació de la hipòtesi dels mesosomes és interessant des del punt de vista de la filosofia de la ciència com a exemple de com una idea científica pot ser acceptada i després refusada, i de com la comunitat científica duu a terme el procés de prova.[16][17][18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Silva MT, Sousa JC, Polónia JJ, Macedo MA, Parente AM «Bacterial mesosomes. Real structures or artifacts?». Biochim. Biophys. Acta, 443, 1, 1976, pàg. 92–105. DOI: 10.1016/0005-2736(76)90493-4. PMID: 821538.
  2. ↑ Chapman, George B., and Hillier, James «Electron microscopy of ultra-thin sections of bacteria I. Cellular division in Bacillus cereus». J. Bacteriol., 1953, pàg. 362–373.
  3. ↑ Robertson, J.D. «The ultra structure of cell membranes and their derivatives, Biochem». Soc. Syrup, 1959, pàg. 3.
  4. ↑ Suganuma A «Studies on the fine structure of Staphylococcus aureus». J Electron Microsc (Tokyo), 15, 4, 1966, pàg. 257–61. PMID: 5984369.
  5. ↑ Pontefract RD, Bergeron G, Thatcher FS «Mesosomes in Escherichia coli». J. Bacteriol., 97, 1, 1969, pàg. 367–75. DOI: 10.1002/path.1710970223. PMID: 4884819.
  6. ↑ Ebersold HR, Cordier JL, Lüthy P «Bacterial mesosomes: method dependent artifacts». Arch. Microbiol., 130, 1, 1981, pàg. 19–22. DOI: 10.1007/BF00527066. PMID: 6796029.
  7. ↑ Higgins ML, Tsien HC, Daneo-Moore L «Organization of mesosomes in fixed and unfixed cells». J. Bacteriol., 127, 3, 1976, pàg. 1519–23. PMID: 821934.
  8. ↑ Ryter A «Contribution of new cryomethods to a better knowledge of bacterial anatomy». Ann. Inst. Pasteur Microbiol., 139, 1, 1988, pàg. 33–44. DOI: 10.1016/0769-2609(88)90095-6. PMID: 3289587.
  9. ↑ Nanninga N, Brakenhoff GJ, Meijer M, Woldringh CL «Bacterial anatomy in retrospect and prospect». Antonie Van Leeuwenhoek, 50, 5-6, 1984, pàg. 433–60. DOI: 10.1007/BF02386219. PMID: 6442119.
  10. ↑ Dubochet J, McDowall AW, Menge B, Schmid EN, Lickfeld KG «Electron microscopy of frozen-hydrated bacteria». J. Bacteriol., 155, 1, 1983, pàg. 381–90. PMID: 6408064.
  11. ↑ John F. Stolz (1991) "Structure of Phototrophic Prokaryotes" CRC Press ISBN 0-8493-4814-5
  12. ↑ Murata, K.; Kawai, S.; Mikami, B.; Hashimoto, W. «Superchannel of Bacteria: Biological Significance and New Horizons». Bioscience, Biotechnology, and Biochemistry, 72, 2008, pàg. 801080710. DOI: 10.1271/bbb.70635 [Consulta: 6 març 2008].
  13. ↑ Santhana Raj L, Hing HL, Baharudin O, et al «Mesosomes are a definite event in antibiotic-treated Staphylococcus aureus ATCC 25923». Trop Biomed, 24, 1, 2007, pàg. 105–9. PMID: 17568383.
  14. ↑ Friedrich CL, Moyles D, Beveridge TJ, Hancock RE «Antibacterial action of structurally diverse cationic peptides on gram-positive bacteria». Antimicrob. Agents Chemother., 44, 8, 2000, pàg. 2086–92. DOI: 10.1128/AAC.44.8.2086-2092.2000. PMID: 10898680.
  15. ↑ Balkwill DL, Stevens SE «Effects of penicillin G on mesosome-like structures in Agmenellum quadruplicatum». Antimicrob. Agents Chemother., 17, 3, 1980, pàg. 506–9. DOI: 10.1128/AAC. PMID: 6775592.
  16. ↑ Culp, S. «Defending Robustness: The Bacterial Mesosome as a Test Case». PSA: Proceedings of the Biennial Meeting of the Philosophy of Science Association, 1994, 1994, pàg. 46–57 [Consulta: 7 març 2008].
  17. ↑ Rasmussen, N. «Evolving Scientific Epistemologies and the Artifacts of Empirical Philosophy of Science: A Reply Concerning Mesosomes». Biology and Philosophy, 16, 5, 2001, pàg. 627–652. DOI: 10.1023/A:1012038815107 [Consulta: 7 març 2008].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ Allchin, D. «The Epistemology of Error». Philosophy of Science Association Meetings, Vancouver, November, 2000. Arxivat de l'original el 2008-12-17 [Consulta: 8 març 2008]. Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mesosoma_(cèl·lula)&oldid=33632655»