Modus ponendo ponens

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, literalment manera que posa tot posant, en el sentit de manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma:^[1][2]

Si A, aleshores B

A

Per tant, B

Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser:

Si fa sol, llavors és de dia.

Fa sol.

Per tant, és de dia.

Una altra manera de presentar el modus ponens és:^[3]

${\displaystyle {\begin{array}{r}A\to B\\A\\\hline B\end{array}}}$

I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent:

${\displaystyle (A\to B),A\vdash B}$

En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva. Això ha motivat que molta de la discussió al voltant del problema de la justificació de la deducció s'hagi centrat en la justificació del modus ponens.

En lògica proposicional la seva representació és la següent: ${\displaystyle [(p\supset q)\And p]\supset q}$

• Modus tollendo tollens
• Modus tollendo ponens
• Modus ponendo tollens
• Problema de la justificació de la deducció
• Raonament deductiu