La bèstia humana

La bèstia humana

Állat az emberben, La Bête humaine i A fekete asszony
Fitxa
Direcció	Jean Renoir
Protagonistes	Jean Gabin Simone Simon Jean Renoir Fernand Ledoux Julien Carette Blanchette Brunoy Charlotte Clasis Claire Gérard Colette Régis Émile Genevois Georges Péclet Georges Spanelly Gérard Landry Guy Decomble Henry Roussel Jacques Beauvais Jacques Becker Jacques Berlioz Jacques Brunius Jenny Hélia Léon Larive Marcel Pérès Marguerite de Morlaye Maurice Marceau Tony Corteggiani
Producció	Robert and Raymond Hakim
Dissenyador de producció	Eugène Lourié
Guió	Jean Renoir
Música	Joseph Kosma
Fotografia	Curt Courant
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	23 desembre 1938
Durada	100 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Rodatge	Rouen
Color	en blanc i negre
Descripció
Basat en	La Bête humaine (en)
Gènere	drama, pel·lícula basada en una obra literària i cinema de ficció criminal

La bèstia humana^[1] (La Bête humaine en el seu títol original en francès) és una pel·lícula de l'any 1938 dirigida per Jean Renoir i protagonitzada per Jean Gabin i Simone Simon,^[2] la qual fou emesa per primera vegada a TV3 el 10 d'abril del 2001.^[1] Forma part del moviment cinematogràfic del realisme poètic francès.

És una pel·lícula inspirada en la novel·la homònima de E. Zola, publicada al 1890. Jean Renoir va simplificar i dramatitzar la història per adaptar-la al cinema.^[3]

El ferroviari Jacques Lantier (Jean Gabin) és l'honest, però epilèptic maquinista de La Lison. Viatja des de París fins a l'estació de Le Havre, on es procedeix a la reparació dels eixos de la locomotora. Lantier torna a la capital dos dies després, sent testimoni de l'assassinat d'un home. El criminal és el cap d'estació, el senyor Roubaud (Fernand Ledoux), ja que ha descobert que la seua jove i bella muller, Séverine (Simone Simon), és amant del milionari Grandmorin (Jacques Berlioz). Roubaud aconsegueix que Lantier no el delati. Més endavant, Séverine proposa a Lantier matar el marit i fugir junts.^[2]

La bèstia humana és una inqüestionable composició mestra del cineasta Jean Renoir, el qual la va gestar en la primera dècada del cinema sonor. Pessimista retrat de la condició humana, es basa en una de les millors novel·les d'Émile Zola, un relat naturalista d'emocions, sentiments i fatalitat. En pantalla, el protagonisme recau en l'actor Jean Gabin, que ja havia fet amb Renoir Les Bas-fonds (1935) i La Grande Illusion (1937). Amb carisma i superlatiu talent dramàtic, Gabin interpreta mesuradament l'honrat i bon maquinista Lantier, al qual les circumstàncies i l'enbruix d'una dona corrompen i alteren fins a l'esquizofrènia. El ferroviari, projecció de la irracionalitat latent de l'ésser humà, serà captiu de condicionants socials i genètics, desitjos incontrolables que finalment el llancen de cap a la tragèdia irremeiable.^[2]

Rodada entre ombrívols decorats ferroviaris (les estacions de Saint-Lazare i de Le Havre)^[4] i atmosferes tèrboles, la pel·lícula fou escrita i dirigida amb tens dramatisme per Renoir, que va voler alleugerir la flama de tants mals i desgràcies amb un apaivagador caire poètic. Altrament, no refusa fer uns ocasionals apunts al·legòrics i simbòlics, cas de la imatge de la màquina del tren (representació de la bèstia desbocada) avançant per la via. La pel·lícula s'obre amb una esplèndida seqüència de cinc minuts, de característiques documentals, en què la locomotora de carbó La Lison, guiada per l'orgullós Lantier, es dirigeix cap a Le Havre travessant el vast paisatge francès.^[2]

Cal destacar la presència de Simone Simon, qui poc després viatjaria a Hollywood per a interpretar La dona pantera (Jacques Tourneur, 1942), la pel·lícula per la qual més se la recorda. Publicada el 1889, la novel·la de Zola tornaria a ésser portada a la pantalla per Fritz Lang en Desig humà (1954), llavors en clau de cinema negre i amb Glenn Ford i Gloria Grahame en els papers de rellevància.^[2]

• La Lison, el nom de la locomotora, és també el nom d'un riu de l'est de França (departament de Doubs, Franc Comtat).^[5]
• Hom diu que Jean Renoir va oferir el paper del personatge principal de la novel·la d'Émile Zola a Jean Gabin per a acomplir el desig d'aquest darrer de protagonitzar una pel·lícula com a maquinista ferroviari.^[6]

• 1939: Festival Internacional de Cinema de Venècia (nominada a la Copa Mussolini al Millor Film Estranger).^[7]

• Sesonske, Alexander, 1980. Jean Renoir. The French Films, 1924-1939. Harvard University Press: Cambridge i Londres. ISBN 9780674473607.

• La bèstia humana a Goita què fan, ara!
• The New York Times (anglès)
• La bête humaine: Renoir On and Off the Rails (anglès)
• Train to Nowhere: On Renoir's La Bête Humaine (anglès)