La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974. Fundada la dinastia per Idris I, els nets d'aquest es repartiren el territori però aviat les guerres civils, les revoltes amazigues i les intervencions omeia i fatimita la van destruir del tot. La dinastia deu el seu nom a Idris I. Va ser reconegut com a imam per la tribu dels awrabes que l'havien acollit i pels alguns àrabs que l'havien acompanyat al seu exili. Els Idríssides de Tlemcen, governaren a Tlemcen des de vers el 813 fins al 931 i els hammúdides, una branca dels idrissídes va regnar més tard a l'Emirat de Màlaqa.[1] Encara existeixen descendents idríssides: un d'aquesta va arribar a formar una dinastia a Sabya al sud de la Tihama (Regió d'Asir) i nord del Iemen (vegeu Idríssides del Iemen).
