Ferran II de Portugal
Ferran II de Portugal (Viena, 29 d'octubre de 1816-Lisboa, 15 de desembre de 1885), nascut com Ferran August Francesc Antoni de Saxònia-Coburg-Gotha-Kóhary, va ser príncep de Saxònia-Coburg-Gotha i va esdevenir rei consort de Portugal el 1837 arran del naixement del seu primer fill, el futur Pere V, amb la reina Maria II.[1]
Orígens familiars
[modifica]Va néixer el 29 d'octubre de l'any 1816 a Viena,[1][2] si bé altres fonts indiquen Coburg com el seu lloc de naixement.[3] Era fill del príncep Ferran de Saxònia-Coburg-Saalfeld-Kóhary i de l'aristòcrata hongaresa Maria Antònia de Koháry,[1] filla del príncep de Koharv i senyor de Casabrag i altres terres a Hongria.[3] Era net del duc Francesc de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Augusta de Reuss-Ebersdorf i Lowenstein.
La seva família havia perdut els seus drets sobre el petit ducat saxó. A la vegada renunciaren a la fe protestant i abraçaren l'església catòlica enllaçant amb la millor reialesa europea a través de cases com la portuguesa o la dels Orleans.
Va rebre una educació, destacant la formació en música i arts.[1]
Rei de Portugal
[modifica]Després de negociacions entre diplomàtics portuguesos i lord Palmerston per elegir un espòs adequat per a la reina Maria II, va sortir el nom de Ferran.[4] L'any 1836 pel seu casament amb Maria II de Portugal obtingué el títol de príncep de Portugal, i tal com marca la tradició portuguesa.
El 1836 va ser nomenat mariscal de camp, però va haver de dimitir el mateix any a instàncies del Partit Liberal, que el volia allunyar-lo de la política. Des de 1837 va ostentar el títol de rei, però la constitució limitava els seus drets reials, i Anglaterra va haver d'intervenir sovint en nom de la parella reial contra els liberals del país. El poble inicialment li va ser hostil, però aviat va saber guanyar-se la seva estimació pels seus esforços en trobar un equilibri entre les parts en els conflictes interns, per la seva reserva en els afers públics i la voluntat d'assumir tasques importants en situacions difícils.[2]
A la guerra civil de 1846-147 va tornar a ser comandant de l'exèrcit, i després de la mort prematura de la reina, va govern per l'hereu menor d'edat durant dos anys. Amb la seva actitud respectuosa i de tacte, la seva comprensió davant els problemes social i els interessos del país, va pacificar el país va aplanar el terreny per al desenvolupament posterior durant el regnat dels seus fills.[2]
Va promoure les arts i va intentar donar una educació àmplia i rigorosa als seus fills.[1] Va dedicar-se a la promoció de les arts i va ser un diletant format en tots els àmbits de belles arts. Va contribuir al coneixement i a la protecció del patrimoni històric portuguès i va pensionar artistes a l'estranger.[2] És conegut també per haver estat qui va manar construir el Palau de Pena, a partir d'un antic monestir.[5]
A la mort de la seva esposa el 1853 va actuar com a regent durant dos anys fins a la majoria d'edat del seu fill.[1] Va renunciar als seus drets en favor Pere, primer rei de la dinastia Bragança-Wettin.
Darrers anys
[modifica]Passada la seva etapa com a regent, va rebutjar la corona grega, que se li va oferir el 1862 i l'espanyola el 1869, perquè la unió dinàstica amb Espanya va ser rebutjada pels portuguesos.[2]
El 10 de juny de 1869 va casar-se amb l'actriu Elisa Hensler,[4] a la que va deixar tota la seva fortuna a la seva mort, el 15 de desembre de 1885.[6]
Matrimonis
[modifica]El 9 d'abril de 1836 es casà a Lisboa amb la reina Maria II de Portugal filla del rei Pere IV de Portugal i l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, la parella tingué onze fills:[6]
- Pere V de Portugal (1837-1861)
- Lluís I de Portugal (1838-1889)
- Maria de Bragança (1840)
- Joan de Bragança (1840), germà bessó de l'anterior
- Maria Anna de Portugal (1843-1884), casada el 1859 amb Jordi I de Saxònia.
- Antònia de Portugal (1845-1913), casada el 1861 amb el príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
- Ferran de Bragança (1846-1861)
- August de Bragança (1847-1889), duc de Coïmbra
- Leopold de Bragança (1849)
- Maria Glòria de Bragança (1851)
- Eugeni de Bragança (1854)
Va contraure segones núpcies, morganàticament, el 10 de juny de 1869 a la capella del Palau de Santo Domingos de Benfica (Lisboa) amb l'actriu suïssa Elisa Hensler, comtessa d'Edla.[3][4] D'aquest matrimoni no van tenir fills, però la comtessa havia tingut una filla de soltera anys abans de conèixer Ferran, Alícia Hensler (1855-1941).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ferdinand II, king consort of Portugal» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ferdinand II., Prinz von Sachsen-Coburg und Gotha» (en alemany). Neue Deutsche Biographie. deutsche-biographie.de. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Fernando II (D).» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sousa, José Baptista de. Holland House and Portugal. English Whiggery and the Constitutional Cause in Iberia (en anglès). Londres: Anthem Press, 2018, p. 8.
- ↑ «Parque da Pena» (en anglès, castellà i francès). European Route of Historic Gardens. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). Barcelona: Hijos de J. Espasa, 1924, p. 869-870.
| Precedit per: Maria II |
Rei de Portugal amb Maria II 1837-1853 |
Succeït per: Pere V |
| Precedit per: — |
Regent de Portugal 1853-1855 |
Succeït per: Pere V com a rei |
 Borgonya (1139-1385) |  | |
|---|---|---|
 Avís (1385-1580) | ||
 Habsburg (1580-1640) | ||
 Bragança (1640-1853) | ||
 Bragança-Wettin (1837-1910) | ||
