Fa sostingut major
| Tonalitat relativa | Re sostingut menor |
|---|---|
| Tonalitat paral·lela | Fa sostingut menor |
| Notes | |
| fa#, sol#, la#, si, do#, re#, mi#, fa# | |
Fa sostingut major (també Fa#M en la notació europea i F# en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota fa#. Així, la seva escala està constituïda per les notes fa#, sol#, la#, si, do#, re# i mi#. La seva armadura té sis sostinguts (do, re, mi, fa, sol, la). El seu relatiu menor és la tonalitat de re sostingut menor, i la tonalitat homònima és fa sostingut menor.[1][2][3][4]
Domenico Scarlatti va compondre només dues sonates en aquesta tonalitat: les K. 318 i K. 319. Cap de les seves sonates està en una tonalitat amb més sostinguts. L'única simfonia del repertori estàndard seria la Simfonia núm. 10 de Gustav Mahler, que va quedar inconclusa, si bé hi ha alguns moviments d'altres simfonies que estan en aquesta tonalitat. Dues de les sonates per a piano de Aleksandr Skriabin, les núm. 4 i núm. 5, estan en fa sostingut major. En sinestèsia, és utilitzada per representar el color marró.
 |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El número de la columna esquerra indica el nombre de sostinguts i bemolls de cada escala. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]
- ↑ «Escala mayor de Fa sostenido - AcordesPIANO.com» (en castellà). [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ Mayor, The Piano. «Escala Mayor De Fa Sostenido | MusicMayor» (en espanyol europeu), 10-04-2021. [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ «La escala de Fa sostenido mayor - Fa# mayor | Natuurondernemer» (en espanyol europeu). [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ «Escala de Fa Sostenido Mayor - F#» (en castellà). [Consulta: 14 març 2023].