Eduardo Arroyo Rodríguez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1937 Madrid |
| Mort | 14 octubre 2018 (81 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Lloc de treball | París (–1958) Madrid Milà |
| Ocupació | pintor, il·lustrador, escriptor, escenografia, escultor, litògraf, gravador, escenògraf |
| Moviment | Figuració narrativa i art pop |
| Nom de ploma | Arroyo, Eduardo J. |
| Representat per | Société des auteurs dans les arts graphiques et plastiques |
| Participà en | |
| 14 juliol 2014 | manifest «Lliures i Iguals» |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
| Premis | |
 
| |
Eduardo Arroyo Rodríguez (Madrid, 26 de febrer de 1937 - Madrid, 14 d'octubre de 2018) va ser un pintor espanyol d'estil figuratiu, clau de la figuració narrativa com de la nova figuració espanyola i vinculat al pop art.[1]
Refugiat a París des de 1958 per causa de la seva política antifranquista, Arroyo va cobrar protagonisme en el circuit artístic espanyol tardanament, a partir dels anys 80, després d'un allunyament de dues dècades forçat pel règim franquista.[1] Actualment, les seves obres pengen a diversos museus d'art modern espanyols i estrangers i la seva creativitat s'estén a les escenografies teatrals i les edicions il·lustrades.[2] De la mà del director d'escena Klaus Michael Grüber, va crear diversos escenaris per a l'òpera, com per exemple el de De la casa dels morts de Leoš Janáček per al Festival de Salzburg de 1991 i que repetiria el 2005 a Madrid amb el director Marc Albrecht.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 324cat «Mor el pintor Eduardo Arroyo, màxim exponent de la nova figuració espanyola». CCMA.
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.39. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ Torres, Rosana. «Eduardo Arroyo debuta en España en la ópera con Janácek y Grüber» (en castellà). El País. [Consulta: 9 febrer 2020].