Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Guineu del Tibet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGuineu del Tibet
Vulpes ferrilata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació52 dies Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatmatollar i prada Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN23061 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaCanidae
TribuVulpini
GènereVulpes
EspècieVulpes ferrilata Modifica el valor a Wikidata
Hodgson, 1842
Nomenclatura
Sinònims
V. ekloni (Przewalski, 1883)
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La guineu del Tibet (Vulpes ferrilata) és una espècie de guineu endèmica de l'altiplà del Tibet,i el Nepal, la Xina continental i l'Índia, arriba a viure a altituds d'uns 5.300 m. Està molt estesa en la seva zona d'altiplà tibetà, estepa i semidesert.

No s'ha de confondre amb la guineu corsac (Vulpes corsac), que també viu al Tibet en llocs àrids i semiàrids i també s'anomena «guineu del Tibet», ni amb la guineu de la sorra Vulpes rueppellii.

Descripció

[modifica]

La guineu tibetana és petita i compacta amb pell densa i suau, morro estret i cua ampla. Les orelles són relativament curtes amb la part interna blanca.[1] Els adults tenen un cos de 60 a 70 cm de llarg, mentre la cua fa de 30 a 40 cm. Pesen de 4 a 5,5 kg.[2]

Tenen el cap especialitzat pel carnivorisme;[3]

Comportament

[modifica]

La seva presa principal és els pica, seguits dels rosegadors, marmotes, llebres i llangardaixos. També, mengen carronya, són principalment diürns.[4] Tenen relacions de comensalisme amb els ossos bruns.

El període de gestació és de 50 a 60 dies, els cadells estan amb els pares fins als 8 o 10 mesos.

Referències

[modifica]
  1. Sillero-Zubiri, Hoffman & MacDonald 2004, p. 148-149
  2. Harris, R.B., Z.H. Wang, J.K. Zhou, and Q.X. Liu «Notes on biology of the Tibetan fox (Vulpes ferrilata)». Canid News, 11, 2008, pàg. 1–7.
  3. Heptner & Naumov 1998, p. 482
  4. Sillero-Zubiri, Hoffman & MacDonald 2004, p. 150

Bibliografia

[modifica]