GNU General Public License
 | |
| Autor | Richard Stallman |
|---|---|
| Versió | 3 |
| Editor | Free Software Foundation |
| Publicació | 29 de juny de 2007 |
| Compatible amb DFSG | Sí[1] |
| Aprovada per l'FSF | Sí[2] |
| Aprovada per l'OSI | Sí[3] |
| Copyleft | Sí[2][4] |
| Enllaç des del codi amb una llicència diferent | No (excepte per enllaçar la GNU AGPLv3 amb la GNU GPLv3) |
| Lloc web | gnu.org/licenses/gpl.html |
La Llicència Pública General GNU (GNU GPL, de l'anglès GNU General Public License) és un tipus de llicència per a programari que permet la còpia, distribució (comercial o no) i modificació del codi, sempre que qualsevol modificació es continuï distribuint amb la mateixa llicència GPL. La llicència GPL no permet la distribució de programes executables sense el codi font corresponent o una oferta de com obtenir-lo gratuïtament. És la llicència lliure de programari més utilitzada.[5]
Aquesta llicència va ser dissenyada originalment per Richard Stallman i el grup GNU, principalment Eben Moglen, com a alternativa al model de programari propietari predominant. Actualment, Linux és el programa sota llicència GPL amb més difusió.
Controvèrsies legals
[modifica]Dins de diferents marcs reguladors i legislatius de països al voltant del món, la inserció i ús de la GPL pot trobar dificultats des del punt de vista de l'aplicació i validesa, a causa de la fermesa o intervencions de lleis i normes en defensa dels drets dels consumidors (ciutadans). Aquests casos generen propostes de canvis i modificacions d'aquests marcs legals que, en general, cauen en favor de la GPL, tot i això són processos de mitjana o llarga durada i moltes vegades el que s'hauria de tractar des d'un punt de vista tècnic es deriva en conflictes polític-empresarials i al revés.
Només amb efecte de mostrar els inconvenients, es pot anomenar el Punt 11 de la llicència, recollit en moltes altres llicències.
Punt 11. "No garanties"
[modifica](Sense garanties) diu: "Com que el programa està lliure de càrrecs, no existeix cap garantia per a ell mateix (...), els propietaris dels drets d'autor proporcionen el programa "tal com és" sense cap garantia de cap tipus, ja sigui implícita o explícita, incloent, però no de manera limitada. Les garanties que implica la venda per a un propòsit particular.
Vegeu també
[modifica]- GNU Affero General Public License (GNU AGPL)
- GNU Lesser General Public License (GNU LGPL)
- GNU Free Documentation License (GNU FDL)
- Llicència Creative Commons (CC)
Referències
[modifica]- ↑ «Debian – License information». Software in the Public Interest, Inc.. [Consulta: 10 desembre 2009].
- ↑ 2,0 2,1 «Licenses – Free Software Foundation». Free Software Foundation. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2005. [Consulta: 10 desembre 2009].
- ↑ «Licenses by Name». Open Source Initiative. [Consulta: 10 desembre 2009].
- ↑ «Copyleft: Pragmatic Idealism – Free Software Foundation». Free Software Foundation. [Consulta: 10 desembre 2009].
- ↑ «Open Source License Data». Blackducksoftware.com. Arxivat de l'original el 13 de gener 2013. [Consulta: 13 juliol 2012].
Enllaços externs
[modifica]
| Història |  | |
|---|---|---|
| Llicències GNU | ||
| Programari | ||
| Persones | ||
