Genciana

Genciana

Gentiana
Gençaneta (Gentiana acaulis)
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Gentianales
Família	Gentianaceae
Gènere	Gentiana L., 1753
Tipus taxonòmic	Gentiana lutea
Nomenclatura
Epònim	Genci

Les gencianes o gençanes (Gentiana) són un gènere de plantes amb flor de la família de les gencianàcies. És un gènere cosmopolita dins les regions muntanyoses del món.

Són plantes anuals bianuals o perennes de fulla persistent o no. Les fulles tenen una disposició oposada la majoria es troben en la roseta basal. Les flors són en forma de trompeta i poden ser de diversos colors segons les espècies.

Aquest és un gènere cosmopolita, que es troba als hàbitats alpins a les regions temperades d'Àsia, Europa i Amèrica. Algunes espècies també es troben al nord-oest d'Àfrica, l'est d'Austràlia i Nova Zelanda. Són plantes anuals, biennals i perennes. Alguns són de fulla perenne, altres no.

Moltes gencianes són difícils de créixer fora del seu hàbitat salvatge, però hi ha diverses espècies disponibles en cultiu. Les gencianes són totalment resistents i poden créixer a ple sol o ombra parcial. Creixen en sòls ben drenats, neutres a àcids rics en humus. Són populars als jardins de rocalles.

Moltes begudes es fan amb arrel de genciana.^[1] Gentiana lutea s'utilitza per produir Licor de genciana, una beguda destil·lada produïda als Alps i a l'Alvèrnia.^[2] Algunes espècies es cullen per a la fabricació d'aperitius, licors i tònics.

L'arrel de genciana és un aroma de beguda comú per a bíters. El refresc Moxie conté arrel de genciana.^[3] L'aperitiu francès Suze està fet amb genciana. Els aperitius americans contenen arrel de genciana per a un sabor amarg.^[4] És un ingredient del licor italià Aperol. També s'utilitza com a sabor principal en el digestiu alemany després del sopar anomenat Underberg, i l'ingredient principal en l'amarg d'Angostura i l'amarg de Peychaud's.

El principi amarg de l'arrel de la genciana és principalment la gentiopicrina (també anomenada gentiopicròsid),^[5] un glucòsid. Un article de 2007 d'un grup japonès va identificar 23 compostos a l'arrel de genciana fresca.^[6] La gentiopicrina estava absent de l'arrel fresca, de manera que possiblement es desenvolupi durant l'assecat i l'emmagatzematge de l'arrel.

La genciana ha tingut un ús limitat en perfumeria, sobretot com a sabó de glicerina (Crabtree & Evelyn) i perfum (Corday's Possession, 1937).

La genciana groga (Gentiana lutea) s'utilitza en herboristeria per a problemes digestius, febre, hipertensió, espasmes musculars, cucs paràsits, ferides, càncer, sinusitis i malària,^[7] tot i que els estudis han demostrat una eficàcia mínima més enllà de la d'un placebo pel que fa al tractament de l'ansietat i el TDAH en nens.^[8][9][10] S'ha estudiat i provat en la gestió eficaç de la dispèpsia.^[11]

Les fulles i arrels de Gentiana punctata s'han utilitzat en la medicina tradicional austríaca internament i externament com a licor o te per a trastorns del tracte gastrointestinal, pell, aparell locomotor, fetge i bilis, i per problemes pediàtrics, febre, grip, reumatisme, i la gota.^[12]

Gentiana purpurea, Gentiana punctata i Gentiana pannonica s'utilitzen per produir aguardiente de genciana, tradicionalment utilitzat com a ajuda digestiva . A la medicina aiurvèdica la genciana índia en perill d'extinció Gentiana kurroo s'ha utilitzat com a herba medicinal, però s'ha substituït per la planta de l'Himàlaia Picrorhiza kurroa, Plantaginaceae o Picrorhiza scrophulariiflora (胡黃蓮 Hú Huáng Lián) de la medicina tradicional xinesa.

La flor de genciana es va utilitzar com a emblema del clan Minamoto, un dels quatre grans clans que van dominar la política japonesa durant el període Heian i que van establir el primer shogunat arran de la Guerra Genpei.(xinès) És la flor oficial (anomenada en alemany "Enzian") de la comunitat germanòfona de Bèlgica.

En català les plantes del gènere Gentiana s'anomenen genèricament gencianes.^[13]

Hi ha una tintura desinfectant líquida coneguda com a violeta de genciana. Contràriament a lo que hom creu generalment, aquest fàrmac no està elaborat a partir de les gencianes, sinó que va rebre aquest nom degut al seu color que se similar al d'aquestes flors.

El gènere Gentiana va ser descrit per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 227, a l'any 1753.^[14] L' espècie tipus és: Gentiana lutea L

Etimologia

Gentiana: Segons Plini el Vell^[15] i Dioscòrides Pedaci,^[16] el seu nom deriva del de Genci, rei de Il·líria en el segle ii, a qui s'atribuïa el descobriment del valor curatiu de la Gentiana lutea.

Les gencianes tenen fulles disposades de manera oposada, de vegades en una roseta basal. Les flors en forma de trompeta solen ser de color blau profund o atzur, però poden ser de color blanc, crema, groc o vermell. Moltes espècies són polimòrfiques pel que fa al color de la flor, i tenen flors de diferents colors. Les espècies de flors blaves predominen a l'hemisferi nord, amb espècies de flors vermelles dominants als Andes, on la pol·linització d'ocells probablement és més sovint afavorida per la selecció natural. Les espècies de flors blanques es troben disperses per tota l'àrea de distribució del gènere però dominen a Nova Zelanda. La majoria de les flors són pentàmeres, amb cinc lòbuls a la corol·la i cinc sèpals. Algunes espècies tenen de quatre a set parts florals. La corol·la té uns plecs anomenats plicae entre els lòbuls. L'estil és curt o absent. L'ovari és majoritàriament sèssil i té glàndules nectàries.

El gènere conté 340 espècies acceptades i 14 híbrids acceptats que s'hibriden de forma natural.^[17]

• 
  Gentiana calycosa
• 
  Gentiana lutea
• 
  Gentiana pneumonanthe
• 
  Gentiana asclepiadea
• 
  Gentiana clausa
• 
  Gentiana calycosa
• 
  Gentiana septemfida
• 
  Gentiana verna

• Gentian Research Network (anglès)
• Medical Benefits of Gentian