Elements del bloc p

Els elements del bloc p (de principal) són aquells que estan als grups del 13 al 18 de la taula periòdica.^[1]^[2] En aquestos elements el nivell energètic més extern correspon a orbitals p (vegeu la configuració electrònica). La configuració electrònica externa d'estos elements és: ns²np^x (x=1 a 6, estant 1 per al grup del bor, 2 per al grup del carboni, ... i 6 per al grup dels gasos nobles).

Els elements d'aquest bloc, tant tendeixen a perdre algun electró per a tal de buidar l'orbital p, com també tenen tendència a guanyar-lo per a omplir-lo i arribar a la configuració electrònica de gas noble. Com que a l'orbital p, hi caben sis electrons, quan es queda mig ple amb tres electrons, també aconsegueix una certa estabilitat, fent que els elements d'aquest bloc també tendeixin a perdre o guanyar electrons per a tenir l'orbital p mig ple.

Blocs d'elements

bloc s - bloc p - bloc d - bloc f - bloc g

Subgrups del bloc p

13 (IIIB,IIIA): Grup del bor
14 (IVB,IVA): Grup del carboni
15 (VB,VA): Grup del nitrogen
16 (VIB,VIA): Calcògens
17 (VIIB,VIIA): Halògens
18 (Grup 0): Gasos nobles

Referències

↑ David Griffiths, Introduction to Quantum Mechanics, Prentice Hall, 1995, pp. 190–191, ISBN 0-13-124405-1
↑ Ira Levine, Quantum Chemistry, 5ª ed., Prentice Hall, 2000, pp. 144–145, ISBN 0-13-685512-1.

Elements químics
Taula periòdica \| Nom \| Símbol atòmic \| Nombre atòmic
Grups: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 - 10 - 11 - 12 - 13 - 14 - 15 - 16 - 17 - 18
Períodes: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7
Sèries: Actinoides - Lantanoides - Metalls de transició - Metalls del bloc p - Semimetalls - No-metalls - Terres rares - Transurànids
Blocs: bloc s - bloc p - bloc d - bloc f - bloc g

[1] David Griffiths, Introduction to Quantum Mechanics, Prentice Hall, 1995, pp. 190–191, ISBN 0-13-124405-1

[2] Ira Levine, Quantum Chemistry, 5ª ed., Prentice Hall, 2000, pp. 144–145, ISBN 0-13-685512-1.

[1]

[2]