Albert Mestres i Emilió

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Albert Mestres i Emilió

Albert Mestres, el 2014
Biografia
Naixement	11 gener 1960 (64 anys) Barcelona
Activitat
Camp de treball	Literatura, poesia, forma dramàtica, traducció, direcció teatral i teatre
Ocupació	escriptor, poeta, dramaturg, editor, traductor, realitzador
Veu: Albert Mestres i Emilió

Albert Mestres i Emilió (Barcelona, 11 de gener de 1960) és un escriptor, poeta, traductor, assagista, dramaturg, director d'escena i editor autodidacta.^[1]

Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny i de la ballarina contemporània Maria Teresa Emilió^[3] (que va prendre el cognom del seu marit), Mestres va escriure el seu primer poema als tretze anys i la seva primera obra de teatre, als quinze.

Mestres es va matricular en Filosofia a la universitat l'any 1980 però només va acabar el primer any. Hi va tornar tres anys després, a la Universitat Autònoma de Barcelona, però ho va tornar a deixar. Als trenta-set anys es va matricular en Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), d'on es va llicenciar el 2008. A partir d'aquest any, va començar a exercir de professor a l'Institut del Teatre. Més tard, va fer un màster d'Estudis de Llengua, Literatura i Cultura Catalana a la Universitat Rovira i Virigli (URV) de Tarragona.^[3]

Ha treballat com a traductor i corrector, sobretot de catàlegs d'art, des dels vint anys. Ha col·laborat amb els grups Zootrop, La Fura dels Baus i OOFF Companyia. Actualment continua sent professor a l'Institut del Teatre de Barcelona.^[4] Des de l'any 2007 és coordinador del club de lectura de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella.

Ha col·laborat en revistes d'assaig i regularment participa en simposis, col·loquis i congressos sobre literatura.^[5] És, a més, fundador de la Companyia La Patacada.

Mestres és el fundador i editor de l'editorial RE&MA 12, que està especialitzada en literatura dramàtica. També va ser el coordinador i director de Veus Paral·leles, un festival de poesia que agermanava poetes catalans amb els d'altres llengües.^[3]

A més, és traductor de diverses llengües: francès, anglès, italià i portuguès.^[3]

• O res (Argentona: L'Aixernador, Argentona, 1991)
• A sac (Barcelona: Empúries, 1999)
• Tres (Barcelona: Edicions 62, 2001)
• Llum (Tarragona: Arola Editors, 2007)
• Comèdia (Barcelona: Edicions 62, 2008)
• Nous (Barcelona: Edicions 62, 2013)
• Poemes intestins ((Barcelona: Edicions 62, 2018)
• De cara (Barcelona: Rema 12, 2021)
• Elegies de Caldes (Barcelona: Edicions 62, 2023)

• Ales de cera (Barcelona: Proa, 1996)
• La ela de Milet (Barcelona: Proa, 1998)
• Vides de tants (Barcelona: Proa, 2000)
• El conte de la llacuna : mites i llegendes dels indis huave (Barcelona: Empúries, 2000)
• La tercera persona (Barcelona: Angle Editorial, 2001)
• La pau perpètua (Barcelona: Empúries, Barcelona, 2006)
• Els colors dels dies (Barcelona: Angle Editorial, 2012)
• L'instant (Valls: Cossetània Edicions, 2015)
• La novel·la d'Albert Puig (Barcelona: Angle Editorial, 2016)
• Sentimental (Barcelona: Angle Editorial, 2022)

• La bufa (Barcelona: Proa, 1998)
• Dramàtic i altres peces (Barcelona: Edicions 62, 2002)
• 1714. Homenatge a Sarajevo (Tarragona: Arola Editors, 2004)
• Temps real (Barcelona: Proa, 2007) (traducció al francès: 2008; traducció a l'alemany: 2010)^[6]
• Odola (Barcelona: Re&Ma 12, 2007)
• Dos de dos (Barcelona: Proa, 2008)
• Un altre Wittgenstein o L'holocaust (Barcelona: Re&Ma 12, 2009)
• La partida o Còctel de gambes (ed. Tres i quatre, València, 2010)
• Orfeu i Eurídice (Barcelona: Re&Ma 12, 2012)
• Els anells de Saturn (2013)

• La petita bufa (1995)
• 1714. Món de guerres (direcció artística) (2004)
• Orfeu i Eurídice (2011)

• Sata-Suite Bufa-na de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny. Mireia Chalamanch, Albert Mestres (adaptació i direcció escènica)^[1] (2002)
• Dramàtic (2002)
• Do'm d'Enric Casasses (2003)
• Vides de tants (2003)
• Informe per a una acadèmia de Franz Kafka amb cua d'Albert Mestres (2004)
• Contes estigis o El cabaret dels morts (2004)
• A l'ombra de la fondalada, de John Millington Synge (2006)
• Temps real (2007)
• Dos de dos (2008)
• Sabates de taló alt de Manuel Molins (2008)
• L'hivern plora gebre damunt el gerani d'Agustí Bartra (2008)
• Un altre Wittgenstein, si us plau, o L'holocaust (2009)
• Zwdu (2009)
• La disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda (2009)
• Orfeu i Eurídice (2011)
• Nix tu, Simona d'Albert Pijuan (2011)
• Peus descalços sota la lluna d'agost de Joan Cavallé (director d'escena) (2011)
• Senyor Gripau Senyora Mort, de Josep-Sebastià Pons (2012)
• Helena, de Iannis Ritsos (2013)
• Suite bufa, de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny (2014)
• Aquil·les o l'estupor (2015)
• Farsa (autor i director) (2016)
• Amor pur (autor i director) (2020) (obra pertanyent al díptic teatral Greta & Friday)^[9]

• La llet del paradís (1996) (cantafaula)
• Comèdia (1998) (acció poètica)
• Opsis (2001) (espectacle)
• Salt al buit (2003) (espectacle)
• Paradís (2013) (acció poètica)
• Aquil·les o l'estupor (2015) (ballet dramàtic)

• Història i tragèdia: a propòsit dels catalans jueus (Catarroja: Afers, 2007)
• Breu tractat sobre la mort i la bellesa (ed. Angle, Barcelona, 2013)

• El moble a Catalunya: L'espai domèstic del gòtic al Modernisme, de Mónica Piera i Albert Mestres (Barcelona: Angle, 1999)^[1]

• Contes cruels, de Villiers de l'Isle-Adam (Barcelona: Edicions B, 1990)
• Justine o les dissorts de la virtut, de Marquès de Sade (Barcelona: La Magrana, 1994)
• Rere el vi i les roses: els epigrames llicenciosos, de Marc Valeri Marcial ((Barcelona: La Magrana, 1996)
• Les dues tietes, de Tommaso Landolfi (Barcelona: Edicions Proa, 1998)
• Errata, de George Steiner (Barcelona: Proa, 1999)
• Inés de Las Sierras, de Charles Nodier (Barcelona: Proa, 1999)
• City, d'Alessandro Barico (Barcelona: La Magrana, 2000)
• L'hora del diable i altres ficcions, de Fernando Pessoa (Barcelona: Proa, 2000)
• Gramàtiques de la creació, de George Steiner (Barcelona: Proa, 2002)
• Sobre el bosc lacti, de Dic Edwards (Tarragona: Arola, 2003)
• L'assassinat entès com una de les belles arts, de Thomas De Quincey (València: Publicacions Universitat de València, 2008)
• Berenice, de Jean Racine (Martorell: Adesiara, 2008)
• Llàstima que sigui una puta, de John Ford (Martorell: Adesiara, 2010)
• Barcelona!, de Gregoire Polet (Barcelona: Angle Editorial, 2016)
• Perquè cantin les salamandres, d'Aurélia Lassaque (Barcelona: Labreu, 2017)

• Premi Crítica Serra d'Or de Teatre: Dramàtic i altres peces (Barcelona: Edicions 62, 2002)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Mestres i Emilió