Alain Poher

Alain Poher

Biografia
Naixement	17 abril 1909 Ablon-sur-Seine (França)
Mort	9 desembre 1996 (87 anys) París
President de la República Francesa Interinament Copríncep d'Andorra
2 d'abril de 1974 – 27 de maig de 1974
← Georges Pompidou Valéry Giscard d'Estaing →
28 d'abril de 1969 – 20 de juny de 1969
← Charles de Gaulle Georges Pompidou →
President del Senat
3 d'octubre de 1968 – 2 d'octubre de 1992
← Gaston Monnerville René Monory →
10è President del Parlament Europeu 4t del Parlament designat (1962-1979)
7 de març de 1966 – 11 de març de 1969
← Victor Leemans Mario Scelba →
Dades personals
Nacionalitat	Francesa
Religió	Catòlic Romà
Formació	Escola Nacional Superior de Mines de París Lycée Saint-Louis Liceu Louis-le-Grand Institut d'Estudis Polítics de París
Activitat
Camp de treball	Política, assemblea legislativa i cambra alta
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les París
Ocupació	Polític, enginyer i alt funcionari
Partit	Centre Demòcrata
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge	Henriette Tugler
Fills	Marie-Agnès Poher, Marie-Thérèse Poher
Premis
(1988)  Medalla Ernst Reuter (1986)  Medalla Robert Schuman  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia  Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  Cavaller de la Legió d'Honor  Medalla de la Resistència  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Creu de Guerra 1939-1945  Gran Creu de l'Orde d'Orange-Nassau
Llista Copríncep laic d'Andorra 3 abril 1974 – 27 maig 1974 President de la República francesa 3 abril 1974 – 27 maig 1974 ← Georges Pompidou – Valéry Giscard d'Estaing → President de la República francesa 28 abril 1969 – 20 juny 1969 ← Charles de Gaulle – Georges Pompidou → Copríncep laic d'Andorra 28 abril 1969 – 20 juny 1969 President del Senat de França 2 octubre 1968 – 2 octubre 1992 ← Gaston Monnerville – René Monory → President del Parlament Europeu 7 març 1966 – 11 març 1969 ← Victor Leemans – Mario Scelba → Senador de la Quarta República Francesa 18 maig 1952 – 1r octubre 1995 Senador de França 8 desembre 1946 – 7 novembre 1948 Diputat al Parlament Europeu

Alain Poher (Ablon-sur-Seine, Val-de-Marne, França, 17 d'abril de 1909 - París, 9 de desembre de 1996) va ser un polític francès membre del Moviment Republicà Popular. Va presidir el Senat de França (1968-1992) i, en aquesta condició, va esser dues vegades President Interí de la República Francesa, el 1969 i el 1974.

En política, va rebre la influència del personalisme d'Emmanuel Mounier. El 1938, va entrar en el Ministeri de Finances. Durant la guerra, entra en contacte amb la Resistència francesa de l'Alliberament-Nord. Després de l'alliberament, roman en el seu ministeri, a pesar d'haver presidit el comitè de depuració. Cap dels serveis socials del ministeri després de l'Alliberament, s'uneix a Robert Schuman de qui passa a ser director de gabinet. Entre 1948 i 1952, és comissari general en els assumptes Alemanys i austríacs; també presidirà l'Autoritat internacional de la Conca del Ruhr.

És triat per al Consell de la República durant la Quarta República Francesa el 1946 i més tard fou reelegit ininterrompudament, durant en el període 1948-1952, fins a 1995 com membre del grup de MRP o d'Unió Centrista. Va ser president del grup de MRP en la cambra alta. Va ser Secretari d'Estat de Pressupostos en els gabinets de Robert Schuman i Henri Queuille del 5 de setembre al 5 de novembre de 1948, més tard Secretari d'Estat de Marina de l'11 de novembre de 1957 al 14 de maig de 1958 en el gabinet de Félix Gaillard. Serà testimoni d'excepció del final de la Quarta República Francesa.

Va presidir el Senat del 3 d'octubre de 1968 a l'1 d'octubre de 1992. A més, va ser president de la República Francesa de manera interina en dues ocasions. La primera, del 28 d'abril al 19 de juny de 1969, després de la dimissió de Charles de Gaulle. Va ser candidat a l'elecció presidencial de França (1969) contra Georges Pompidou, qui el va vèncer en la segona volta. Poher va aconseguir 5.268.613 (23,3%) de sufragis en la primera volta i 7.943.118 (41,8%) en la segona. Va rebre el suport de la Dreta política no gaullista i dels socialistes. Els comunistes, que en la primera volta havien presentat a Jacques Duclos decideixen no recomanar cap candidat, en considerar-los ambdós iguals. Ocuparà Poher la presidència interina de la nació una segona vegada del 2 d'abril al 24 de maig de 1974 després de la mort de Georges Pompidou i abans de l'elecció de Valéry Giscard d'Estaing.

Al llarg de tota la seva vida, Alain Poher va ser un europeista convençut. Va intentar convèncer a Charles de Gaulle perquè renunciés al referèndum sobre la reforma del Senat el 1969. Va aprofitar la seva segona presidència interina per a, recordant el seu mentor Robert Schuman, preparar els instruments de ratificació de la Convenció Europea dels Drets Humans. Aquesta Convenció, que França havia signat el 1950, mai havia estat ratificada pel poder gaullista. Va vigilar la legalitat de totes les operacions electorals de 1974 en la França d'ultramar, que podia ocupar un paper decisiu per a decantar la presidència a favor de Valéry Giscard d'Estaing o de François Mitterrand. Presidí les cerimònies commemoratives del centenari del Senat el 1975. Amb l'accés al poder del Partit Socialista (França) el 1981, rebutjà el 1984 la revisió constitucional sobre llibertats proposada per Laurent Fabius.