Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Teal·lita: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Minerals sulfurs
m Traducció i estructura de la infotaula de minerals
Línia 6:
| color = negre grisós
| ratlla = negre
| scsistema = [[ortoròmbic]], pseudotetragonal
| fractura = concoïdal a desigual
| exfolexfoliació = perfecte a {001}
| duresa = 1,5 a 2
| lluentorlluissor = metàl·lica
| diafanitat = opaca
| densitat = 6,36-6,567 g/cm³
| categorycategoria = [[Minerals sulfurs|sulfurs]]
| strunz = 02.CD.05
| dana = 2.9.10.1
| symmetrysimetria = mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
| unitestructura cellcristal·lina = a = 4.26Å, b = 11.41Å, c = 4.09Å
| tenacitytenacitat = mal·leable
| opticalpropprop òptiques = [[anisotropia]]
| pleochroismpleocroisme = feble
| referències = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-3900.html|consulta=1 febrer 2015|títol=Teallite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
}}
La '''teallita''' és un [[mineral]] de la classe dels [[Minerals sulfurs|sulfurs]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Garrido|nom=Josep Lluís|cognom2=Ybarra|nom2=Joan Manuel|títol=Nomenclàtor de les espècies minerals|pàgines=374|lloc=Barcelona| any = 2010|consulta=25 juny 2014|id=D.L. B-38531-2010}}</ref> Fou descoberta el 1904 a la mina Santa Rosa de [[Bolívia]]. El seu nom fou posat en honor a Jethro Justinian Harris Teall (1849-1924), director del Servei geològic de la Gran Bretanya i Irlanda.<ref>{{ref-llibre |cognom=Anthony |nom=J.W. |cognom2=Bideaux |nom2=R.A. |cognom3=Bladh |nom3=K.W. |coautors=et al|capítol=Tallite |urlcapítol=http://www.handbookofmineralogy.org/pdfs/tallite.pdf |títol=Handbook of Mineralogy |url=http://www.handbookofmineralogy.org/ |format=pdf |consulta=2-abril-2012 | editorial=Mineralogical Society of America |lloc=Chantilly, EUA |data=2005 }}</ref>
 
== Característiques ==

Revisió del 23:52, 21 des 2015

Infotaula de mineralTeallita
Fórmula químicaPbSnS₂ Modifica el valor a Wikidata
EpònimHarris Teall Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CD.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.CD.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.9.10.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic, pseudotetragonal
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colornegre grisós
Fracturaconcoïdal a desigual
Tenacitatmal·leable
Duresa1,5 a 2
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Densitat6,36-6,567 g/cm³
Pleocroismefeble
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolTel Modifica el valor a Wikidata

La teallita és un mineral de la classe dels sulfurs.[1] Fou descoberta el 1904 a la mina Santa Rosa de Bolívia. El seu nom fou posat en honor a Jethro Justinian Harris Teall (1849-1924), director del Servei geològic de la Gran Bretanya i Irlanda.[2]

Característiques

La teallita és un mineral de plom, estany i sofre. Químicament és un sulfur de fórmula química (Pb,Sn)SnS2, de color negre grisós. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2, i la seva densitat és de 6,36 a 6,567 g/cm3. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la herzenbergita (SnS), en la qual la substitució gradual del plom per més estany va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] És extret a les mines com mena del plom i estany. Un gran nombre d'espècimens en col·leccions etiquetades com a teallites, especialment els de la mina San José, a Oruro, són realment franckeïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la teallita pertany a "02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc." juntament amb els següents minerals: herzenbergita, alabandita, altaïta, clausthalita, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.

Formació i jaciments

És un mineral de formació secundària hidrotermal en filons d'estany, de vegades formant importants acumulacions. Sol trobar-se associada a d'altres minerals com: cassiterita, estannita, franckeïta, cilindrita, galena, esfalerita, wurtzita o pirita.

Referències

  1. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 25 juny 2014]. 
  2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Tallite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 2 abril 2012]. 
  3. «Herzenbergite-Teallite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].