Teal·lita: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Minerals descoberts a Bolívia usant HotCat |
m Cometes |
||
(13 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula |
{{Infotaula mineral |
||
| nom = |
| nom = Teal·lita |
||
| imatge = Teallite-290538.jpg |
| imatge = Teallite-290538.jpg |
||
| |
| peu_imatge = Teallita de la mina Carguaicollo, província Antonio Quijarro, [[Potosí]], [[Bolívia]] |
||
| |
| formula = (Pb,Sn)SnS₂ |
||
| color = negre grisós |
| color = negre grisós |
||
| ratlla = negre |
| ratlla = negre |
||
| sistema = [[ortoròmbic]], pseudotetragonal |
| sistema = [[ortoròmbic]], pseudotetragonal |
||
| fractura = |
| fractura = concoidal a desigual |
||
| |
| exfoliacio = perfecte a {001} |
||
| duresa = 1,5 a 2 |
| duresa = 1,5 a 2 |
||
| |
| lluissor = metàl·lica |
||
| diafanitat = opaca |
| diafanitat = opaca |
||
| densitat = 6,36-6,567 g/cm³ |
| densitat = 6,36-6,567 g/cm³ |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
| dana = 2.9.10.1 |
| dana = 2.9.10.1 |
||
| simetria = mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| simetria = mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
||
| |
| estructura_cristalina = a = 4.26Å, b = 11.41Å, c = 4.09Å |
||
| tenacitat = mal·leable |
| tenacitat = mal·leable |
||
| |
| prop_optiques = [[anisotropia]] |
||
| pleocroisme = feble |
| pleocroisme = feble |
||
| |
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-3900.html|consulta=1 febrer 2015|títol=Teallite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
La ''' |
La '''teal·lita'''<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/VMIN/default.asp|títol=Vocabulari de mineralogia|consulta=15 juny 2020|editor=IEC|cognom=Riba i Arderiu|nom=O.}}</ref> és un [[mineral]] de la classe dels [[Minerals sulfurs|sulfurs]]. Fou descoberta el 1904 a la mina Santa Rosa de [[Bolívia]]. El seu nom fou posat en honor de Jethro Justinian Harris Teall (1849-1924), director del Servei geològic de la Gran Bretanya i Irlanda.<ref>{{ref-llibre |cognom=Anthony |nom=J.W. |cognom2=Bideaux |nom2=R.A. |cognom3=Bladh |nom3=K.W. |coautors=et al|capítol=Tallite |urlcapítol=http://www.handbookofmineralogy.org/pdfs/tallite.pdf |títol=Handbook of Mineralogy |url=http://www.handbookofmineralogy.org/ |format=pdf |consulta=2-abril-2012 | editorial=Mineralogical Society of America |lloc=Chantilly, EUA |data=2005}}</ref> |
||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
La |
La teal·lita és un mineral de [[plom]], [[Estany (element)|estany]] i [[sofre]]. Químicament és un [[sulfur]] de [[fórmula química]] (Pb,Sn)SnS₂, de color negre grisós. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa [[ferro]]. La seva [[duresa]] a l'[[escala de Mohs]] es troba entre 1,5 i 2, i la seva [[densitat]] és de 6,36 a 6,567 g/cm³. Cristal·litza en el [[sistema ortoròmbic]]. Forma una [[solució sòlida|sèrie de solució sòlida]] amb la herzenbergita (SnS), en la qual la substitució gradual del plom per més estany va donant els diferents minerals de la sèrie.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-38865.html|consulta=1 febrer 2015|títol=Herzenbergite-Teallite Series|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> És extret a les mines com [[mena]] del plom i estany. Un gran nombre d'espècimens en col·leccions etiquetades com a ''teal·lites'', especialment els de la [[Mina (enginyeria)|mina]] San José, a [[Departament d'Oruro|Oruro]], són realment [[franckeïta]]. |
||
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la |
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la teal·lita pertany a «02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc.» juntament amb els següents minerals: herzenbergita, [[alabandita]], [[altaïta]], [[clausthalita]], [[galena]], niningerita, oldhamita, keilita, [[cinabri]] i hipercinabri. |
||
== Formació i jaciments == |
== Formació i jaciments == |
||
Línia 34: | Línia 34: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{commonscat}} |
|||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
{{ |
{{ORDENA:Teallita}} |
||
{{ORDENA:Teallita}} <!--ORDENA generat per bot--> |
|||
[[Categoria:Minerals sulfurs]] |
[[Categoria:Minerals sulfurs]] |
||
[[Categoria:Minerals de plom]] |
[[Categoria:Minerals de plom]] |
||
[[Categoria:Minerals d'estany]] |
[[Categoria:Minerals d'estany]] |
||
[[Categoria:Minerals descoberts |
[[Categoria:Minerals descoberts al Departament d'Oruro]] |
Revisió de 17:44, 19 jul 2023
Teal·lita | |
---|---|
Teallita de la mina Carguaicollo, província Antonio Quijarro, Potosí, Bolívia | |
Fórmula química | (Pb,Sn)SnS₂ |
Epònim | Harris Teall |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CD.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CD.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.13 |
Dana | 2.9.10.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic, pseudotetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 4.26Å, b = 11.41Å, c = 4.09Å |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Color | negre grisós |
Exfoliació | perfecte a {001} |
Fractura | concoidal a desigual |
Tenacitat | mal·leable |
Duresa | 1,5 a 2 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negre |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 6,36-6,567 g/cm³ |
Propietats òptiques | anisotropia |
Pleocroisme | feble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Tel |
Referències | [1] |
La teal·lita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. Fou descoberta el 1904 a la mina Santa Rosa de Bolívia. El seu nom fou posat en honor de Jethro Justinian Harris Teall (1849-1924), director del Servei geològic de la Gran Bretanya i Irlanda.[3]
Característiques
[modifica]La teal·lita és un mineral de plom, estany i sofre. Químicament és un sulfur de fórmula química (Pb,Sn)SnS₂, de color negre grisós. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2, i la seva densitat és de 6,36 a 6,567 g/cm³. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la herzenbergita (SnS), en la qual la substitució gradual del plom per més estany va donant els diferents minerals de la sèrie.[4] És extret a les mines com mena del plom i estany. Un gran nombre d'espècimens en col·leccions etiquetades com a teal·lites, especialment els de la mina San José, a Oruro, són realment franckeïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la teal·lita pertany a «02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc.» juntament amb els següents minerals: herzenbergita, alabandita, altaïta, clausthalita, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral de formació secundària hidrotermal en filons d'estany, de vegades formant importants acumulacions. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cassiterita, estannita, franckeïta, cilindrita, galena, esfalerita, wurtzita o pirita.
Referències
[modifica]- ↑ «Teallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ Riba i Arderiu, O. «Vocabulari de mineralogia». IEC. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Tallite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 2 abril 2012].
- ↑ «Herzenbergite-Teallite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].