Pietro Aretino: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Pietro Aretino
	; Aretí retratat per Ticià (1545)
Biografia
Naixement	19 abril 1492 ↔ 20 abril 1492 ; Arezzo (Itàlia)
Mort	21 octubre 1556 (64 anys); Venècia (Itàlia)
Causa de mort	Morir de riure
Sepultura	Venècia
Activitat
Camp de treball	Satirical literature (en) , forma dramàtica i lírica
Lloc de treball	Itàlia
Ocupació	Escriptor

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 19:54, 15 set 2023

Pietro Aretino (també Pietro Aretí o l'Aretí) (Arezzo, 20 d'abril de 1492 - Venècia, 21 d'octubre de 1556) va ser un poeta, escriptor i dramaturg italià.

Conegut principalment pels seus escrits llicenciosos (sobretot pels seus Sonets luxuriosos), també va signar obres moralitzadores que el van congraciar amb l'ambient cardenalici que va sovintejar. És un dels intel·lectuals més representatius de l'esperit renaixentista italià i una de les figures que millor mostren la superació de la visió teològica i ètica medievals. Els seus escrits sobre art, i especialment sobre Ticià, van propiciar múltiples encàrrecs i van incidir en el prestigi internacional d'aquest pintor.

Infància

Es desconeix com va ser la seua infància, llevat que va nàixer la nit entre el 19 i el 20 d'abril de 1492 i que era el fill d'un sabater anomenat Lucca (el seu cognom potser era «del Tura») i d'una prostituta, Margherita dei Bonci, anomenada Tita, que també servia de model per a pintors i escultors.^[1] El cognom d'Aretí amb el qual se'l coneix, és en realitat el gentilici de la seua ciutat natal, Arezzo.^[2] De fet, sovint se l'anomena simplement com L'Aretí.

Fill de cortesana, ànima de rei

A Pietro Aretí li agradava definir-se així: Figlio di cortigiana, con anima di re («Fill de cortesana amb ànima de rei»).

En la seua «Correspondència» va escriure:

«

Diuen que sóc fill de cortesana; això no em fa dolent; no obstant tinc l'esperit d'un rei. Jo visc lliure, em divertisc i per tant puc dir-me feliç. Les meues medalles estan foses amb tots els metalls i tots els materials. La meua efígie està exposada enfront dels palaus. S'esculpeix el meu cap en bustos, en medallons, sobre el marc dels espills, com es fa amb Alexandre, Cèsar, Escipió. Alguns gots de vidre s'anomenen gots aretins. Una raça de cavalls ha pres el meu nom perquè el papa Climent va regalar-me'n un. El rierol que creua per ma casa s'anomena l'Aretí. Les meues dones volen que les anomenen Aretines. Finalment, es diu "estil aretí". Els pedants poden morir de ràbia abans d'aconseguir tant d'honor.^[3]

»

Joventut

Estàtua d'*Il Pasquino* (foto de 2005), on Aretí va col·locar les seues primeres obres satíriques

Als catorze anys aproximadament es va traslladar a Perusa, on va estudiar pintura i després va freqüentar la Universitat local.

Es va instal·lar a Roma l'any 1517 gràcies a la protecció del banquer Agostino Chigi. S'hi va posar al servei del cardenal Juli de Médicis i va arribar a freqüentar també la cort del papa Lleó X. Durant el conclave de 1522 s'hi trobava a Roma, i va ser llavors quan probablement va escriure una de les seues primeres obres: les Pasquinades, en forma de sàtires anònimes contra la cúria que va fixar en la imatge d'Il Pasquino (estàtua romana on tradicionalment es col·loquen libels).

El nou papa va ser Adrià VI, a qui Aretí va posar-li el sobrenom de la tinya alemanya (pel seu origen estranger, nord-europeu, tot i que en realitat era holandès). Llavors Aretí va abandonar Roma i va viatjar per Itàlia. A Màntua va entrar al servei de Giovanni dalle Bande Nere.

Va tornar a Roma en 1523, quan va ser elegit nou papa Climent VII: aviat recuperarà la notorietat que havia tingut en la seua anterior estada. La seua vida en aquest segon període romà no serà, ni de bon tros, tranquil·la.

Sonets luxuriosos i La cortesana

Durant aquests anys romans va compondre els Sonetti lussuriosi («Sonets luxuriosos»), inspirats pels gravats eroticopornogràfics del pintor Marcantonio Raimondi sobre dibuixos de Giulio Romano; en el mateix període va escriure l'obra teatral La cortigiana («La cortesana)», comèdia ambientada en les dates anteriors al Saqueig de Roma i paròdia d'Il cortegiano («El cortesà») de Baldassarre Castiglione.

Venècia

Les seves males relacions amb el Vaticà el van obligar a abandonar la capital al març de 1527 per instal·lar-se a Venècia, ciutat amb fama llavors de ser molt dissoluta. Hi transcorrerà la resta de la seva vida, escrivint-hi i publicant-hi la major part de les seues obres.

És cèlebre una descripció seua: un capvespre a Venècia, on es descriuen els tons càlids de les últimes llums del sol i els perfils boirosos. Acaba el text preguntant-se: «per a pintar açò, on ets, Ticià?»

L'Aretí va morir el 21 d'octubre de 1556, presumiblement per apoplexia. Tanmateix, algun autor defensa «que va morir d'un fogot per riure's massa».^[4]

Epitafi

Alguns historiadors de la literatura asseguren que Pietro Aretí va ordenar (sense que se li obeïra) gravar sobre la seua tomba la inscripció següent:

«

Aquí jau Aretí, poeta toscà,
de tots va parlar malament, excepte de Crist,
excusant-se amb la raó: «no el conec»

»

Obres principals

*Vita di santa Caterina vergine e martire*, 1636.

Sonetti lussuriosi («Sonets luxuriosos»)
Dubbi amorosi («Dubtes amorosos»)
Lettere
Ragionamenti
Orlandino

Comèdies:

Fraza
La cortigiana
Il marescalco
La talanta
L'ipocrito
Il filosofe

Tragèdies:

Orazia

Referències literàries

Manuel Mujica Láinez el va convertir en personatge de la seua novel·la Bomarzo i va fer d'ell aquest retrat literari:

«

Pietro Aretí, gros, barbat, sufocat el cap de Silè per les pells luxoses, solia visitar-me i m'entretenia amb l'enumeració dels regals principescos que contínuament li trametien les corts remotes d'Itàlia, i de França i d'Alemanya, per a assossegar la seua ironia anihiladora, i dels tributs que li pagaven els pirates berbers i el paixà d'Alger, com si fóra un sobirà temible. Simpàtic quan volia, feroç quan volia també, xantatgista incomparable, periodista sense escrúpols i sense defalliment, multiplicava les cartes i els impresos, i l'or brollava cap a ell per a escapar de seguida de les seues mans pròdigues. Quan percaçava algú, el verí de les seues fletxes l'esgotava.^[5]

»

Notes

↑ «de Sanctis, Storia della letteratura italiana, Llibre XVI». Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 12 febrer 2022].
↑ en italià "aretino"
↑ Francesco de Sanctis: Storia della letteratura italiana, Llibre XVI - cit.
↑ Waterfield, Gordon, ed. First Footsteps in East Africa, (Nova York: Praeger Publishers, 1966) pg. 59 footnote.
↑ Mujica Lainez, Manuel: Bomarzo. Barcelona: Seix-Barral, 1996

Enllaços externs

Cronologia i bibliografia completa
Text online de La cortigiana («La cortesana»)
Textos online a Liberliber Arxivat 2011-06-29 a Wayback Machine.
Textos online Arxivat 2013-03-13 a Wayback Machine.

[1] «de Sanctis, Storia della letteratura italiana, Llibre XVI». Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 12 febrer 2022].

[2] talià "aretino"

[3] Francesco de Sanctis: Storia della letteratura italiana, Llibre XVI - cit.

[4] Waterfield, Gordon, ed. First Footsteps in East Africa, (Nova York: Praeger Publishers, 1966) pg. 59 footnote.

[5] Mujica Lainez, Manuel: Bomarzo. Barcelona: Seix-Barral, 1996

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula escriptor
+{{Infotaula persona
+| ocupacio = [[Escriptor]]
-| nom                  = Pietro Aretino
-| imatge               =
-| peu                  = Aretí retratat per [[Ticià]] ([[1545]])
-| nom de naixement     =
-| data de naixement    = <!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}} o {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}} -->
-| lloc de naixement    =
-| data de mort         = <!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} -->
-| lloc de mort         =
-| causa de mort        =
-| sepultura            =
-| coordenades lloc sepultura = <!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline}} -->
-| residència           =
-| nacionalitat         =
-| educació             =
-| alma mater           =
-| ocupació             = [[Escriptor]]
-| període en actiu     =
-| conegut per          =
-| cònjuge              =
-| parella              =
-| pares                =
-| fills                =
-| honors               =
-| signatura            =
-| lloc web             =
-| facebook             =
-| twitter              =
-| imdb                 =
-| notes                =
-<!--   Paràmetre específics    -->
-| nom de ploma         =
-| llengua              =
-| influenciat_per      =
-| influí               =
-| editor               =
-| gènere               =
-| temàtica             =
-| moviment             =
-| primeres obres       =
-| obres notables       =
-| guardons             =
 }}
 '''Pietro Aretino''' (també '''Pietro Aretí''' o '''l'Aretí''') ([[Arezzo]], [[20 d'abril]] de [[1492]] - [[Venècia]], [[21 d'octubre]] de [[1556]]) va ser un poeta, escriptor i dramaturg [[Itàlia|italià]].
 Conegut principalment pels seus escrits llicenciosos (sobretot pels seus ''Sonets luxuriosos''), també va signar obres moralitzadores que el van congraciar amb l'ambient [[cardenal (catolicisme)|cardenalici]] que va sovintejar. És un dels intel·lectuals més representatius de l'esperit [[Renaixement|renaixentista]] italià i una de les figures que millor mostren la superació de la visió [[teologia|teològica]] i [[ètica]] medievals. Els seus escrits sobre art, i especialment sobre [[Ticià]], van propiciar múltiples encàrrecs i van incidir en el prestigi internacional d'aquest pintor.
 == Infància ==
-Es desconeix com va ser la seua infància, llevat que va nàixer la nit entre el 19 i el 20 d'abril de 1492 i que era el fill d'un sabater anomenat Lucca (el seu cognom potser era "del Tura") i d'una prostituta, Margherita dei Bonci, anomenada ''Tita'', que també servia de model per a pintors i escultors.<ref>[http://bepi1949.altervista.Org/biblio3a/XVI.Html de Sanctis, ''Storia della letteratura italiana'', Llibre XVI]</ref> El cognom d<nowiki>'</nowiki>'''''Aretí''''' amb el qual se'l coneix, és en realitat el [[gentilici]] de la seua ciutat natal, [[Arezzo]].<ref>en italià "aretino"</ref> De fet, sovint se l'anomena simplement com '''''L'Aretí'''''.
+Es desconeix com va ser la seua infància, llevat que va nàixer la nit entre el 19 i el 20 d'abril de 1492 i que era el fill d'un sabater anomenat Lucca (el seu cognom potser era «del Tura») i d'una prostituta, Margherita dei Bonci, anomenada ''Tita'', que també servia de model per a pintors i escultors.<ref>{{Ref-web |url=http://bepi1949.altervista.org/biblio3a/XVI.Html |títol=de Sanctis, ''Storia della letteratura italiana'', Llibre XVI |consulta=2022-02-12 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200814143104/http://bepi1949.altervista.org/biblio3a/XVI.html |arxiudata=2020-08-14}}</ref> El cognom d{{'}}'''''Aretí''''' amb el qual se'l coneix, és en realitat el [[gentilici]] de la seua ciutat natal, [[Arezzo]].<ref>en italià "aretino"</ref> De fet, sovint se l'anomena simplement com '''''L'Aretí'''''.
 === ''Fill de cortesana, ànima de rei'' ===
@@ Línia 57: / Línia 17: @@
 == Joventut ==
-[[Fitxer:Pasquino 1.JPG|thumb|Estàtua d<nowiki>'</nowiki>''Il Pasquino'' (foto de 2005), on Aretí va col·locar les seues primeres obres satíriques]]
+[[Fitxer:Pasquino 1.JPG|miniatura|Estàtua d{{'}}''Il Pasquino'' (foto de 2005), on Aretí va col·locar les seues primeres obres satíriques]]
 Als catorze anys aproximadament es va traslladar a [[Perusa]], on va estudiar [[pintura]] i després va freqüentar la Universitat local.
-Es va instal·lar a [[Roma]] l'any [[1517]] gràcies a la protecció del banquer [[Agostino Chigi]]. S'hi va posar al servei del cardenal [[Juli de Médicis]] i va arribar a freqüentar també la cort del papa [[Lleó X]]. Durant el [[conclave]] de [[1522]] s'hi trobava a Roma, i va ser llavors quan probablement va escriure una de les seues primeres obres: les ''Pasquinades'', en forma de [[sàtira|sàtires]] [[anònimes]] contra la cúria que va fixar en la imatge d<nowiki>'</nowiki>''Il [[Pasquino]]'' (estàtua romana on tradicionalment es col·loquen libels).
+Es va instal·lar a [[Roma]] l'any [[1517]] gràcies a la protecció del banquer [[Agostino Chigi]]. S'hi va posar al servei del cardenal [[Juli de Médicis]] i va arribar a freqüentar també la cort del papa [[Lleó X]]. Durant el [[conclave]] de [[1522]] s'hi trobava a Roma, i va ser llavors quan probablement va escriure una de les seues primeres obres: les ''Pasquinades'', en forma de [[sàtira|sàtires]] [[anònimes]] contra la cúria que va fixar en la imatge d{{'}}''Il [[Pasquino]]'' (estàtua romana on tradicionalment es col·loquen libels).
 El nou papa va ser [[Adrià VI]], a qui Aretí va posar-li el sobrenom de ''la [[tinya]] alemanya'' (pel seu origen estranger, nord-europeu, tot i que en realitat era [[Comtat d'Holanda|holandès]]). Llavors Aretí va abandonar Roma i va viatjar per Itàlia. A [[Màntua]] va entrar al servei de [[Giovanni dalle Bande Nere]].
@@ Línia 67: / Línia 27: @@
 == ''Sonets luxuriosos'' i ''La cortesana'' ==
-Durant aquests anys romans va compondre els ''Sonetti lussuriosi'' («Sonets luxuriosos»), inspirats pels gravats eroticopornogràfics del pintor [[Marcantonio Raimondi]] sobre dibuixos de [[Giulio Romano]]; en el mateix període va escriure l'obra teatral ''La cortigiana'' («La cortesana)», [[comèdia]] ambientada en les dates anteriors al [[Saqueig de Roma (1527)|Saqueig de Roma]] i paròdia d<nowiki>'</nowiki>''Il cortegiano'' («[[El cortesà]]») de [[Baldassarre Castiglione]].
+Durant aquests anys romans va compondre els ''Sonetti lussuriosi'' («Sonets luxuriosos»), inspirats pels gravats eroticopornogràfics del pintor [[Marcantonio Raimondi]] sobre dibuixos de [[Giulio Romano]]; en el mateix període va escriure l'obra teatral ''La cortigiana'' («La cortesana)», [[comèdia]] ambientada en les dates anteriors al [[Saqueig de Roma (1527)|Saqueig de Roma]] i paròdia d{{'}}''Il cortegiano'' («[[El cortesà]]») de [[Baldassare Castiglione|Baldassarre Castiglione]].
 == Venècia ==
-Les seues dolentes relacions en el Vaticà el van obligar a abandonar la capital al març de [[1527]] per a instal·lar-se a [[Venècia]], ciutat amb fama en el seu temps de ser molt dissoluta. A Venècia transcorrerà la resta de la seua vida, escrivint i publicant la major part de les seues obres.
+Les seves males relacions amb el Vaticà el van obligar a abandonar la capital al març de [[1527]] per instal·lar-se a [[Venècia]], ciutat amb fama llavors de ser molt dissoluta. Hi transcorrerà la resta de la seva vida, escrivint-hi i publicant-hi la major part de les seues obres.
-És cèlebre una descripció seua: un capvespre a Venècia, on es descriuen els tons càlids de les últimes llums del sol i els perfils boirosos. Acaba el text preguntant-se: « per a pintar açò, on estàs, [[Ticià]]? »
+És cèlebre una descripció seua: un capvespre a Venècia, on es descriuen els tons càlids de les últimes llums del sol i els perfils boirosos. Acaba el text preguntant-se: «per a pintar açò, on ets, [[Ticià]]?»
-L'Aretí va morir el [[21 d'octubre]] de [[1556]], presumiblement per [[apoplexia]]. Tanmateix, algun autor, defensa "que va [[morir de riure|morir d'un fogot]] per riure's massa".<ref>Waterfield, Gordon, ed. ''First Footsteps in East Africa'', (New York: Praeger Publishers, 1966) pg. 59 footnote.</ref>
+L'Aretí va morir el [[21 d'octubre]] de [[1556]], presumiblement per [[apoplexia]]. Tanmateix, algun autor defensa «que va [[morir de riure|morir d'un fogot]] per riure's massa».<ref>Waterfield, Gordon, ed. ''First Footsteps in East Africa'', (Nova York: Praeger Publishers, 1966) pg. 59 footnote.</ref>
 == Epitafi ==
@@ Línia 81: / Línia 41: @@
 == Obres principals ==
+[[Fitxer:Vita di santa Caterina vergine e martire.tif|miniatura|upright|''Vita di santa Caterina vergine e martire'', 1636.]]
-*''Sonetti lussuriosi'' («Sonets luxuriosos»)
-*''Dubbi amorosi'' («Dubtes amorosos»)
+* ''Sonetti lussuriosi'' («Sonets luxuriosos»)
+* ''Dubbi amorosi'' («Dubtes amorosos»)
 * ''Lettere''
 * ''Ragionamenti''
@@ Línia 88: / Línia 50: @@
 Comèdies:
-*''Fraza''
+* ''Fraza''
-*''La cortigiana''
+* ''La cortigiana''
-*''Il marescalco''
+* ''Il marescalco''
-*''La talanta''
+* ''La talanta''
-*''L'ipocrito''
+* ''L'ipocrito''
-*''Il filosofe''
+* ''Il filosofe''
 Tragèdies:
-*''Orazia''
+* ''Orazia''
 == Referències literàries ==
@@ Línia 104: / Línia 66: @@
 == Notes ==
+{{Referències}}
-<references/>
 == Enllaços externs ==
-{{Projectes germans|commons=Pietro Aretino|Pietro Aretino}}
+{{Projectes germans}}
-*[http://tecalibri.altervista.org/A/ARETINO-P_OPE.Htm Cronologia i bibliografia completa]
+* [http://tecalibri.altervista.org/A/ARETINO-P_OPE.Htm Cronologia i bibliografia completa]
-*[http://www.rodoni.ch/busoni/bibliotechina/aretino1.Html Text online de ''La cortigiana'' («La cortesana»)]
+* [http://www.rodoni.ch/busoni/bibliotechina/aretino1.Html Text online de ''La cortigiana'' («La cortesana»)]
-*[http://www.liberliber.it/biblioteca/a/aretino/ Textos online a Liberliber]
+* [http://www.liberliber.it/biblioteca/a/aretino/ Textos online a Liberliber] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110629143606/http://www.liberliber.it/biblioteca/a/aretino/ |date=2011-06-29}}
-*[http://www.ozoz.it/cyberbooks/autori/aut_a/aretino.php Textos online]
+* [http://www.ozoz.it/cyberbooks/autori/aut_a/aretino.php Textos online] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130313074355/http://www.ozoz.it/cyberbooks/autori/aut_a/aretino.php |date=2013-03-13}}
 {{Autoritat}}
 {{ORDENA:Aretino, Pietro}}
 [[Categoria:Dramaturgs italians]]
 [[Categoria:Escriptors italians en italià]]
 [[Categoria:Dramaturgs en italià]]
+[[Categoria:Persones d'Arezzo]]
+[[Categoria:Escriptors italians del segle XVI]]
+[[Categoria:Morts a Venècia]]
+[[Categoria:Escriptors toscans]]
+[[Categoria:Naixements del 1492]]
+[[Categoria:Morts el 1556]]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)