L'Arianna: diferència entre les revisions
m Suprimida Categoria:Òperes de la dècada del 1600 usant HotCat |
m Corregit: gràcies a que > gràcies al fet que |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
La partitura s'ha perdut a excepció de l'[[ària (música)|ària]] ''Lament d'Arianna'', coneguda també per les primeres paraules del seu text ''Lasciatemi morire''. L'ària transmet la desesperació d'Ariadna després de ser abandonada a l'[[illa de Naxos]] per [[Teseu]], i va obtenir fama en la seva mateixa època per ser el primer exemple d'un nou estil aplicat a l'òpera, la [[monodia]], també anomenada ''[[seconda pratica]]'' . Tal característica va ser ja descrita per [[Giovanni Battista Doni]] el 1640.<ref>H. H. Eggebrecht, ''Musik im Abendland'', Munic: Piper, 1991, p.339.</ref> |
La partitura s'ha perdut a excepció de l'[[ària (música)|ària]] ''Lament d'Arianna'', coneguda també per les primeres paraules del seu text ''Lasciatemi morire''. L'ària transmet la desesperació d'Ariadna després de ser abandonada a l'[[illa de Naxos]] per [[Teseu]], i va obtenir fama en la seva mateixa època per ser el primer exemple d'un nou estil aplicat a l'òpera, la [[monodia]], també anomenada ''[[seconda pratica]]'' . Tal característica va ser ja descrita per [[Giovanni Battista Doni]] el 1640.<ref>H. H. Eggebrecht, ''Musik im Abendland'', Munic: Piper, 1991, p.339.</ref> |
||
El ''lament'' va poder conservar-se gràcies |
El ''lament'' va poder conservar-se gràcies al fet que Monteverdi la va reeditar com a una peça en si mateixa el [[1623]], i sobre el tema va escriure així mateix dos arranjaments: un [[madrigal]] a cinc veus publicat dins de seu ''Sisè llibre de madrigals'' el [[1614]], i amb un nou text en [[llatí]], ''Pianto della Madonna'' publicat a la seva col·lecció ''Selva morale i spirituale'' en [[1641]].<ref>''Dtv-Atlas zur Musik'', Munich: DTV, 1971</ref> |
||
El ''Lament d'Arianna'' es considera un dels millors ''[[recitatiu]]s ariosos'' compostos per Monteverdi. S'inicia amb la invocació ''Lasciatemi morire'' : |
El ''Lament d'Arianna'' es considera un dels millors ''[[recitatiu]]s ariosos'' compostos per Monteverdi. S'inicia amb la invocació ''Lasciatemi morire'' : |
||
Revisió del 20:16, 16 març 2014
L'Arianna (Stattkus-Verzeichnis 291) va ser la segona òpera de Claudio Monteverdi, i una de les òperes barroques que més van influir a l'obra lírica posterior. Va ser estrenada a Màntua el 1608 i el seu llibret es basava en la llegenda d'Ariadna i Teseu.
La partitura s'ha perdut a excepció de l'ària Lament d'Arianna, coneguda també per les primeres paraules del seu text Lasciatemi morire. L'ària transmet la desesperació d'Ariadna després de ser abandonada a l'illa de Naxos per Teseu, i va obtenir fama en la seva mateixa època per ser el primer exemple d'un nou estil aplicat a l'òpera, la monodia, també anomenada seconda pratica . Tal característica va ser ja descrita per Giovanni Battista Doni el 1640.[1] El lament va poder conservar-se gràcies al fet que Monteverdi la va reeditar com a una peça en si mateixa el 1623, i sobre el tema va escriure així mateix dos arranjaments: un madrigal a cinc veus publicat dins de seu Sisè llibre de madrigals el 1614, i amb un nou text en llatí, Pianto della Madonna publicat a la seva col·lecció Selva morale i spirituale en 1641.[2]
El Lament d'Arianna es considera un dels millors recitatius ariosos compostos per Monteverdi. S'inicia amb la invocació Lasciatemi morire :
| « | Lasciatemi morire, / lasciatemi morire, / e che volete voi, che mi conforte / in così dura sorte, / in così gran martire? / Lasciatemi morire. | » |
| — Lamento di Arianna, escena VII | ||
El tema de l'òpera, desenvolupat sobre un llibret de Vincenzo Cassani va ser musicat un segle més tard per Benedetto Marcello en una versió del mateix títol, Arianna
Referències
