L'Arianna: diferència entre les revisions
m r2.5.2) (Robot modifica: de:L’Arianna; canvis cosmètics |
m Nomenclàtor mundial |
||
| (31 revisions intermèdies per 16 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula composició |
|||
| ⚫ | '''''L'Arianna''''' ( |
||
}} |
|||
| ⚫ | |||
La primera representació, molt fastuosa i amb efectes especials innovadors, va ser molt ben rebuda, i també ho va ser a [[Venècia]], quan es va tornar a produir sota la direcció de Monteverdi el 1640 com a peça inaugural per al [[Teatro San Moisè]]. |
|||
La partitura s'ha perdut a excepció de l'[[ària (música)|ària]] ''Lament d'Arianna'', coneguda també per les primeres paraules del seu text ''Lasciatemi morire''. L'ària transmet la desesperació d'Ariadna després de ser abandonada a l'illa de [[Naxos]] per Teseu, i va obtenir fama en la seva mateixa època per ser el primer exemple d'un nou estil aplicat a l'òpera, la [[monodia]], també anomenada ''[[seconda pratica]]'' . Tal característica va ser ja descrita per [[Giovanni Battista Doni]] el 1640.<ref>H. H. Eggebrecht, ''Musik im Abendland'', Munic: Piper, 1991, p.339.</ref> |
|||
El ''lament'' va poder conservar-se gràcies |
La partitura s'ha perdut a excepció de l'[[ària (música)|ària]] ''Lament d'Arianna'', coneguda també per les primeres paraules del seu text, ''Lasciatemi morire''. L'ària transmet la desesperació d'Arianna després de ser abandonada a l'[[illa de Naxos]] per [[Teseu]], i va obtenir fama en la seva mateixa època per ser el primer exemple d'un nou estil aplicat a l'òpera, la [[monodia]], també anomenada ''[[seconda pratica]]''. Tal característica va ser ja descrita per [[Giovanni Battista Doni]] el 1640.<ref>H. H. Eggebrecht, ''Musik im Abendland'', Múnic: Piper, 1991, p.339.</ref> El ''lament'' va poder conservar-se gràcies al fet que Monteverdi la va reeditar com una peça en si mateixa el [[1623]], i sobre el tema va escriure així mateix dos arranjaments: un [[madrigal]] a cinc veus publicat dins de seu ''Sisè llibre de madrigals'' el [[1614]], i amb un nou text en [[llatí]], ''Pianto della Madonna'' publicat a la seva col·lecció ''Selva morale i spirituale'' en [[1641]].<ref>''Dtv-Atlas zur Musik'', Múnic: DTV, 1971</ref> |
||
El ''Lament d'Arianna'' es considera un dels millors [[recitatiu]]s ''ariosos'' compostos per Monteverdi. S'inicia amb la invocació ''Lasciatemi morire'': |
|||
{{cita|Lasciatemi morire, / lasciatemi morire, / e che volete voi, che mi conforte / in così dura sorte, / in così gran martire? / Lasciatemi morire.|''Lamento di Arianna'', escena VII}} |
{{cita|Lasciatemi morire, / lasciatemi morire, / e che volete voi, che mi conforte / in così dura sorte, / in così gran martire? / Lasciatemi morire.|''Lamento di Arianna'', escena VII}} |
||
El tema de l'òpera, desenvolupat sobre un llibret de [[Vincenzo Cassani]] va ser |
El tema de l'òpera, desenvolupat sobre un llibret de [[Vincenzo Cassani]] va ser musicat un segle més tard per [[Benedetto Marcello]] en una versió del mateix títol, ''[[Arianna]]''. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Commonscat}} |
|||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Arianna}} |
{{ORDENA:Arianna}} |
||
[[Categoria:Òperes de Claudio Monteverdi]] |
[[Categoria:Òperes de Claudio Monteverdi]] |
||
[[Categoria:Òperes en italià]] |
|||
[[Categoria:Òperes del segle XVII]] |
|||
[[de:L’Arianna]] |
|||
[[Categoria:Òperes estrenades a Itàlia]] |
|||
[[en:L'Arianna]] |
|||
[[es:L'Arianna]] |
|||
[[fr:L'Arianna]] |
|||
[[it:L'Arianna]] |
|||
[[pt:L'Arianna]] |
|||
[[sv:L'Arianna]] |
|||
Revisió de 10:17, 28 ago 2023
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Claudio Monteverdi |
| Llibretista | Ottavio Rinuccini |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
| Catalogació | Stattkus-Verzeichnis (en)  SV 291 |
| Format per | Lamento d'Arianna (en) |
| Personatges | Bacco (Bacchus) (en) , Consigliero (Counsellor) (en) , Dorilla (en) , Messaggero (Tirsi) (A messenger) (en) , Nuntio I (First Envoy) (en) i Nuntio II (Second Envoy) (en) |
| Estrena | |
| Estrena | 25 maig 1608 |
| Escenari | Palau Ducal de Màntua , província de Màntua |
| |
L'Arianna (Stattkus-Verzeichnis 291) va ser la segona òpera de Claudio Monteverdi, i una de les òperes barroques que més van influir a l'obra lírica posterior. Va ser estrenada a Màntua el 1608 i el seu llibret es basava en la llegenda d'Ariadna i Teseu.
La primera representació, molt fastuosa i amb efectes especials innovadors, va ser molt ben rebuda, i també ho va ser a Venècia, quan es va tornar a produir sota la direcció de Monteverdi el 1640 com a peça inaugural per al Teatro San Moisè.
La partitura s'ha perdut a excepció de l'ària Lament d'Arianna, coneguda també per les primeres paraules del seu text, Lasciatemi morire. L'ària transmet la desesperació d'Arianna després de ser abandonada a l'illa de Naxos per Teseu, i va obtenir fama en la seva mateixa època per ser el primer exemple d'un nou estil aplicat a l'òpera, la monodia, també anomenada seconda pratica. Tal característica va ser ja descrita per Giovanni Battista Doni el 1640.[1] El lament va poder conservar-se gràcies al fet que Monteverdi la va reeditar com una peça en si mateixa el 1623, i sobre el tema va escriure així mateix dos arranjaments: un madrigal a cinc veus publicat dins de seu Sisè llibre de madrigals el 1614, i amb un nou text en llatí, Pianto della Madonna publicat a la seva col·lecció Selva morale i spirituale en 1641.[2]
El Lament d'Arianna es considera un dels millors recitatius ariosos compostos per Monteverdi. S'inicia amb la invocació Lasciatemi morire:
| « | Lasciatemi morire, / lasciatemi morire, / e che volete voi, che mi conforte / in così dura sorte, / in così gran martire? / Lasciatemi morire. | » |
| — Lamento di Arianna, escena VII | ||
El tema de l'òpera, desenvolupat sobre un llibret de Vincenzo Cassani va ser musicat un segle més tard per Benedetto Marcello en una versió del mateix títol, Arianna.
Referències
[modifica]