Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Harald V: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot posa la Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor a partir de Wikidata
m neteja i estandardització de codi
Etiqueta: Reversió manual
 
(14 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona
{{Infotaula persona
| conjuge = [[Sonja Haraldsen]]
| conjuge = [[Sonja Haraldsen]]
| escutpeu = Royal Arms of Norway.svg
| escutpeu = Royal Arms of Norway.svg
| carrec = [[Rei de Noruega]]
| carrec = [[Rei de Noruega]]
| inici = [[17 de gener]] de [[1991]]
| inici = [[17 de gener]] de [[1991]]
| predecessor = [[Olav V de Noruega|Olav V]]
| predecessor = [[Olav V de Noruega|Olav V]]
}}
}}
'''Harald V de Noruega''' ([[Asker]], prop d'[[Oslo]], [[21 de febrer]] de [[1937]]) és [[rei de Noruega]] des de l'any [[1991]] en què succeí al seu pare, el rei [[Olaf V de Noruega|Olaf V]].<ref>{{GEC}}</ref> Harald és el tercer rei de Noruega des que el país obtingué la independència l'any [[1905]]. És descendent tant de la reina [[Victòria I del Regne Unit]] com dels reis [[Carles XV de Suècia|Carles XV]] i [[Òscar II de Suècia]] i [[Cristià IX de Dinamarca]]. Espòs de la reina [[Reina Sònia de Noruega|Sònia de Noruega]].
'''Harald V de Noruega''' és [[rei de Noruega]] des de l'any [[1991]] en què succeí al seu pare, el rei [[Olaf V de Noruega|Olaf V]].<ref>{{GEC}}</ref> Harald és el tercer rei de Noruega des que el país obtingué la independència l'any [[1905]]. És descendent tant de la reina [[Victòria I del Regne Unit]] com dels reis [[Carles XV de Suècia|Carles XV]] i [[Òscar II de Suècia]] i [[Cristià IX de Dinamarca]]. Espòs de la reina [[Reina Sònia de Noruega|Sònia de Noruega]].


== Joventut ==
== Joventut ==
Va néixer al Palau Reial de [[Skaugum]] l'any [[1937]], fill dels prínceps hereus, el futur rei [[Olaf V de Noruega]] i la princesa [[Marta de Suècia]]. Harald era nét del rei [[Haakon VII de Noruega]] i de la princesa [[Maud del Regne Unit]] per via paterna, i del príncep [[Carles de Suècia (duc de Västergötland)|Carles de Suècia]] i de la princesa [[Ingeborg de Dinamarca (princesa de Suècia)|Ingeborg de Dinamarca]] per línia materna.
Va néixer al Palau Reial de [[Skaugum]] l'any [[1937]], fill dels prínceps hereus, el futur rei [[Olaf V de Noruega]] i la princesa [[Marta de Suècia]]. Harald era net del rei [[Haakon VII de Noruega]] i de la princesa [[Maud del Regne Unit]] per via paterna, i del príncep [[Carles de Suècia (duc de Västergötland)|Carles de Suècia]] i de la princesa [[Ingeborg de Dinamarca (princesa de Suècia)|Ingeborg de Dinamarca]] per línia materna.


Amb l'[[ocupació de Noruega]] per part del [[Tercer Reich]], Harald i les seves dues germanes, les princeses [[Àstrid de Noruega]] i [[Ragnhild de Noruega]] junt amb la seva mare, la princesa [[Marta de Suècia]] hagueren d'instal·lar-se a la neutral [[Suècia]]. Pocs mesos després, gràcies a una petició formal del president [[Franklin Delano Roosevelt]], s'instal·laren als [[Estats Units]]. Així Harald, el primer príncep hereu nascut a [[Noruega]] des de [[1370]], passà la seva infància a [[Maryland]], Estats Units.
Amb l'[[ocupació de Noruega]] per part del [[Tercer Reich]], Harald i les seves dues germanes, les princeses [[Àstrid de Noruega]] i [[Ragnhild de Noruega]] junt amb la seva mare, la princesa [[Marta de Suècia]] hagueren d'instal·lar-se a la neutral [[Suècia]]. Pocs mesos després, gràcies a una petició formal del president [[Franklin Delano Roosevelt]], s'instal·laren als [[Estats Units]]. Així Harald, el primer príncep hereu nascut a [[Noruega]] des de [[1370]], passà la seva infància a [[Maryland]], Estats Units.
Línia 31: Línia 31:
Amb els compromisos matrimonials dels seus fills arribaren importants escàndols en el si de la família reial noruega. L'hereu al tron contreia matrimoni amb una jove noruega de classe humil, mare d'un fill d'una anterior relació amb un traficant de drogues i que suposadament havia estat la protagonista de vídeos de porno casolà, el passat de Mette Marit fou qualificat per la premsa de turbolent i la mateixa princesa opinà que havia estat "salvatge". La princesa Marta Lluïsa contreia matrimoni amb un escriptor de reputació dubtosa, la qual cosa li provocà la renúncia als seus drets al tron i al tractament d'altesa reial.
Amb els compromisos matrimonials dels seus fills arribaren importants escàndols en el si de la família reial noruega. L'hereu al tron contreia matrimoni amb una jove noruega de classe humil, mare d'un fill d'una anterior relació amb un traficant de drogues i que suposadament havia estat la protagonista de vídeos de porno casolà, el passat de Mette Marit fou qualificat per la premsa de turbolent i la mateixa princesa opinà que havia estat "salvatge". La princesa Marta Lluïsa contreia matrimoni amb un escriptor de reputació dubtosa, la qual cosa li provocà la renúncia als seus drets al tron i al tractament d'altesa reial.


Cas de monarca-ciutadà en un país on l'aristocràcia resta abolida des del {{segle|XIX}}, Harald ha demostrat aptituds esportives com a membre de la selecció nacional de Vela als Jocs Olímpics de [[1964]], [[1968]] i [[1972]], i amb l'obtenció d'alguns trofeus d'aquesta disciplina. Esportivament parlant també és amant de la caça, la pesca i l'esquí. El [[1994]] fou president del Comitè Organitzador dels [[Jocs Olímpics d'hivern de 1994|Jocs Olímpics d'Hivern de Lillehammer]] i és president de l'Associació de Vela de Noruega i membre del Comitè Internacional de la Yatch Racing Union. Presideix la secció noruega del Fons Mundial per la Natura ([[WWF]]).
Cas de monarca-ciutadà en un país on l'aristocràcia resta abolida des del {{segle|XIX}}, Harald ha demostrat aptituds esportives com a membre de la selecció nacional de Vela als Jocs Olímpics de [[1964]], [[1968]] i [[1972]], i amb l'obtenció d'alguns trofeus d'aquesta disciplina. Esportivament parlant també és amant de la caça, la pesca i l'esquí. El [[1994]] fou president del Comitè Organitzador dels [[Jocs Olímpics d'Hivern de 1994|Jocs Olímpics d'Hivern de Lillehammer]] i és president de l'Associació de Vela de Noruega i membre del Comitè Internacional de la Yatch Racing Union. Presideix la secció noruega del Fons Mundial per la Natura ([[WWF]]).


El 21 de febrer del 2007 es va celebrar de forma solemne el 70è aniversari del rei Harald V al Palau Reial de [[Skaugum]] d'Oslo, en el qual s'oferí un àpat acompanyat de diverses cerimònies que van concloure amb un ball on hi assistiren els representants de les cases reials europees regnants de l'actualitat. Durant els seus setze anys de regnat ha sabut mantenir-se recolzat pel govern i pel poble de Noruega, gràcies a l'equilibri de la monarquia constitucional. Harald V també és el cap de l'Església Luterana de Noruega.
El 21 de febrer del 2007 es va celebrar de forma solemne el 70è aniversari del rei Harald V al Palau Reial de [[Skaugum]] d'Oslo, en el qual s'oferí un àpat acompanyat de diverses cerimònies que van concloure amb un ball on hi assistiren els representants de les cases reials europees regnants de l'actualitat. Durant els seus setze anys de regnat ha sabut mantenir-se recolzat pel govern i pel poble de Noruega, gràcies a l'equilibri de la monarquia constitucional. Harald V també és el cap de l'Església Luterana de Noruega.
Línia 39: Línia 39:


{{Inicia taula}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Rei de Noruega]]<br />[[Fitxer:Coat_of_Arms_of_Norway.svg|20px|Escut de Noruega]] |abans= [[Olav V de Noruega|Olav V]] |després=Continua en el tron|anys= des del gener del [[1991]] }}
{{Filera de successions|títol= [[Rei de Noruega]]<br />[[Fitxer:Coat_of_Arms_of_Norway.svg|20px|Escut de Noruega]] |abans= [[Olav V de Noruega|Olav V]] |després=Continua en el tron|anys= des del gener del [[1991]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Finalitza taula}}


Línia 47: Línia 47:


{{ORDENA:Harald V}}
{{ORDENA:Harald V}}
[[Categoria:Distingits amb l'Orde del Fènix]]
[[Categoria:Reis de Noruega]]
[[Categoria:Reis de Noruega]]
[[Categoria:Persones d'Oslo]]
[[Categoria:Persones d'Oslo]]
Línia 62: Línia 63:
[[Categoria:Alumnes de l'Escola de la Catedral d'Oslo]]
[[Categoria:Alumnes de l'Escola de la Catedral d'Oslo]]
[[Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor]]
[[Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor]]
[[Categoria:Cavallers de l'Orde de l'Elefant]]
[[Categoria:Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]
[[Categoria:Persones d'Akershus]]

Revisió de 19:57, 1 set 2024

Plantilla:Infotaula personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Harald V

(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1937 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Skaugum (Noruega) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  Rei de Noruega
En el càrrec des de 17 de gener de 1991
← Olav V
Dades personals
ReligióEsglésia de Noruega i luteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióBalliol College - ciències socials, economia, història (1960–1962)
Acadèmia Militar Noruega (1957–1959)
Universitat d'Oslo (1955–1955)
Escola de Comandament de Cavalleria (1955–1956)
Escola de la Catedral d'Oslo (1952–1955) Modifica el valor a Wikidata
Alçada186 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes90 kg Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca (1991–), aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Activitat17 gener 1991 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
Branca militarExèrcit Noruec Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral (1991–)
general (1991–)
almirall (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaNoruega Modifica el valor a Wikidata
Esportvela Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1972Jocs Olímpics d'Estiu de 1972
1968Jocs Olímpics d'Estiu de 1968
18 setembre 1964casament entre Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca
1964Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKing of Norway (en) Tradueix (1991–)
Príncep hereu (1957–1991)
Príncep (1937–1957) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Glücksburg (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSonja Haraldsen Modifica el valor a Wikidata
FillsMärtha Louise de Norvège, Haakon de Noruega Modifica el valor a Wikidata
ParesOlaf V de Noruega Modifica el valor a Wikidata  i Marta de Suècia Modifica el valor a Wikidata
GermansRagnhild de Noruega
Àstrid de Noruega Modifica el valor a Wikidata
ParentsVictòria de Suècia, fillols Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
(nb) Alt for Norge Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0454379 TMDB.org: 2997951
Olympics.com: h-r-h-crown-prince-harald Modifica el valor a Wikidata
Llista
Monarca de Noruega
17 gener 1991 –
← Olaf V de Noruega
Príncep hereu Noruega
21 setembre 1957 – 17 gener 1991 (ordre de successió) Modifica el valor a Wikidata

Harald V de Noruega és rei de Noruega des de l'any 1991 en què succeí al seu pare, el rei Olaf V.[1] Harald és el tercer rei de Noruega des que el país obtingué la independència l'any 1905. És descendent tant de la reina Victòria I del Regne Unit com dels reis Carles XV i Òscar II de Suècia i Cristià IX de Dinamarca. Espòs de la reina Sònia de Noruega.

Joventut

[modifica]

Va néixer al Palau Reial de Skaugum l'any 1937, fill dels prínceps hereus, el futur rei Olaf V de Noruega i la princesa Marta de Suècia. Harald era net del rei Haakon VII de Noruega i de la princesa Maud del Regne Unit per via paterna, i del príncep Carles de Suècia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca per línia materna.

Amb l'ocupació de Noruega per part del Tercer Reich, Harald i les seves dues germanes, les princeses Àstrid de Noruega i Ragnhild de Noruega junt amb la seva mare, la princesa Marta de Suècia hagueren d'instal·lar-se a la neutral Suècia. Pocs mesos després, gràcies a una petició formal del president Franklin Delano Roosevelt, s'instal·laren als Estats Units. Així Harald, el primer príncep hereu nascut a Noruega des de 1370, passà la seva infància a Maryland, Estats Units.

Els reis Harald (esquerra) i Sonja (dreta) amb George i Laura Bush.

Un cop retornats a Noruega, Harald va iniciar estudis a l'Escola Primària de Smestad i a partir de 1950 a l'Escola Catedralícia d'Oslo en la qual es va diplomar en ciències l'any 1955. El 1955 va iniciar estudis militars a les escoles de cadets de la Marina i de la Cavalleria i entre 1957 i 1959 va estudiar a l'Acadèmia Militar per a Oficials en la qual es va graduar amb el grau de tinent.

L'any 1957 morí el rei Haakon VII de Noruega i Harald va esdevenir príncep hereu, títol que li va donar dret a participar de les reunions del Consell d'Estat. L'any 1958 va prometre la constitució del país i va entrar a la Universitat d'Oxford en la qual va estudiar Ciències Polítiques, Econòmiques i Història. Posteriorment treballà per a dues entitats estatals, la Companyia Naviliera de l'Àrtic i la Comissió de Boscos.

Matrimoni i descendència

[modifica]

Al llarg de la dècada de 1960 se li atribuïren diversos nuviatges entre els quals destaquen el de la princesa Sofia de Grècia, el de la princesa Irene de Grècia i el de la princesa Alexandra de Kent.

La ferma voluntat del rei Olaf V de Noruega de casar el seu fill dintre dels cercles de la reialesa i els debats parlamentaris retardaren el compromís amb la ciutadana noruega Sonja Haraldsen, el qual s'esdevingué l'any 1967. El casament se celebrà a Oslo l'any 1968 i la parella ha tingut dos fills:

Regnat

[modifica]

Des de juny de 1990 i fins a la mort del seu pare el dia 17 de gener de 1991 actuà com a regent del regne de Noruega. El 23 de juny fou solemnement entronitzat com a rei a la catedral Nidaros de Trondheim. Com a cap d'estat, el rei és comandant en cap de l'exèrcit i l'armada i ostenta el rang de general i almirall de les tres armes.

Amb els compromisos matrimonials dels seus fills arribaren importants escàndols en el si de la família reial noruega. L'hereu al tron contreia matrimoni amb una jove noruega de classe humil, mare d'un fill d'una anterior relació amb un traficant de drogues i que suposadament havia estat la protagonista de vídeos de porno casolà, el passat de Mette Marit fou qualificat per la premsa de turbolent i la mateixa princesa opinà que havia estat "salvatge". La princesa Marta Lluïsa contreia matrimoni amb un escriptor de reputació dubtosa, la qual cosa li provocà la renúncia als seus drets al tron i al tractament d'altesa reial.

Cas de monarca-ciutadà en un país on l'aristocràcia resta abolida des del segle xix, Harald ha demostrat aptituds esportives com a membre de la selecció nacional de Vela als Jocs Olímpics de 1964, 1968 i 1972, i amb l'obtenció d'alguns trofeus d'aquesta disciplina. Esportivament parlant també és amant de la caça, la pesca i l'esquí. El 1994 fou president del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics d'Hivern de Lillehammer i és president de l'Associació de Vela de Noruega i membre del Comitè Internacional de la Yatch Racing Union. Presideix la secció noruega del Fons Mundial per la Natura (WWF).

El 21 de febrer del 2007 es va celebrar de forma solemne el 70è aniversari del rei Harald V al Palau Reial de Skaugum d'Oslo, en el qual s'oferí un àpat acompanyat de diverses cerimònies que van concloure amb un ball on hi assistiren els representants de les cases reials europees regnants de l'actualitat. Durant els seus setze anys de regnat ha sabut mantenir-se recolzat pel govern i pel poble de Noruega, gràcies a l'equilibri de la monarquia constitucional. Harald V també és el cap de l'Església Luterana de Noruega.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Harald V». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Precedit per:
Olav V 		Rei de Noruega
Escut de Noruega
des del gener del 1991 		Succeït per:
Continua en el tron
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harald V
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Harald_V&oldid=33882821»