Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Fossat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
Línia 23: Línia 23:
Els castells del [[Japó]] podien tenir fossats molt elaborats.<ref name="Turnbull Dennis 2012 p. 21">{{ref-llibre|cognom=Turnbull |nom=S. |cognom2=Dennis |nom2=P. |títol=Japanese Castles AD 250–1540 |editorial=Bloomsbury Publishing | series=Fortress |any=2012 | isbn=978-1-84908-073-6 | url=https://books.google.cat/books?id=61q1CwAAQBAJ&pg=PA21 |llengua=fr |consulta=2023-05-27 |pàgina=21}}</ref> Alguns eren constituïts per diversos fossats concèntrics, circulars o segons altres figures. Els fossats interiors protegien de manera única el castell, mentre que els fossats exteriors englobaven sovint els edificis annexos.
Els castells del [[Japó]] podien tenir fossats molt elaborats.<ref name="Turnbull Dennis 2012 p. 21">{{ref-llibre|cognom=Turnbull |nom=S. |cognom2=Dennis |nom2=P. |títol=Japanese Castles AD 250–1540 |editorial=Bloomsbury Publishing | series=Fortress |any=2012 | isbn=978-1-84908-073-6 | url=https://books.google.cat/books?id=61q1CwAAQBAJ&pg=PA21 |llengua=fr |consulta=2023-05-27 |pàgina=21}}</ref> Alguns eren constituïts per diversos fossats concèntrics, circulars o segons altres figures. Els fossats interiors protegien de manera única el castell, mentre que els fossats exteriors englobaven sovint els edificis annexos.


Com els castells japonesos eren històricament el cor de les seves ciutats, els fossats han tingut un paper important com a via navegable en el paisatge urbà. Encara avui dia, el sistema de fossats del [[palau Imperial]] de [[Tòquio]] alberga les activitats de lloguer de barques, de pesca, restaurants…
Com els castells japonesos eren històricament el cor de les seves ciutats, els fossats han tingut un paper important com a via navegable en el paisatge urbà. Encara avui dia, el sistema de fossats del [[Palau Imperial de Tòquio]] alberga les activitats de lloguer de barques, de pesca, restaurants…


La [[Ciutat Prohibida]], a [[Pequín]], és envoltada de grans fossats, d'una amplada de 52 metres i profunditat de 6 metres, assegurant un vast espai lliure al voltant dels murs.<ref name="Gamble 2011 p. 56">{{ref-llibre|cognom=Gamble |nom=S.D. |títol=Peking: A Social Survey |editorial=Brill |any=2011 | isbn=978-90-04-21799-7 | url=https://books.google.cat/books?id=0fV5DwAAQBAJ&pg=PA56 |consulta=2023-05-27 |pàgina=56}}</ref>
La [[Ciutat Prohibida]], a [[Pequín]], és envoltada de grans fossats, d'una amplada de 52 metres i profunditat de 6 metres, assegurant un vast espai lliure al voltant dels murs.<ref name="Gamble 2011 p. 56">{{ref-llibre|cognom=Gamble |nom=S.D. |títol=Peking: A Social Survey |editorial=Brill |any=2011 | isbn=978-90-04-21799-7 | url=https://books.google.cat/books?id=0fV5DwAAQBAJ&pg=PA56 |consulta=2023-05-27 |pàgina=56}}</ref>

Revisió del 23:18, 22 gen 2024

Fossat del castell de Bodiam

Els fossats, també anomenats valls[1][2] o dogues,[3] són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs. En molts castells medievals de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears hi havia valls, que eren simplement rases profundes excavades a la roca o a la terra. En català, a l'edat mitjana, aquest nom vall fou gairebé l'únic emprat; encara el trobem fossilitzat en noms de llocs, de carrers o de places. En època medieval també hi podia haver un vall fora les muralles de les ciutats i viles.

Usos històrics

Planta i perfil d'una típica fortificació moderna amb glacis (7), camí cobert (8), contraescarpa (9), fossat (10) i escarpa (12)

Els fossats eren trinxeres amples i profundes, moltes vegades plenes d'aigua, cavades de manera que formessin un obstacle contra els atacs a les muralles i altres fortificacions. L'ús dels artefactes de setge, com les torres de setge, els ariets, que necessiten ser a prop de les muralles per a ser eficaços, era difícil i fins i tot impossible per a fortificacions envoltades de fossats. Un altre avantatge, l'aigua dels fossats permetia contrarestar les temptatives de cavar galeries sota les fortificacions.

Per omplir els fossats es desviaven les aigües d'un corrent d'aigua, d'un estany o d'un llac proper. Necessitaven un manteniment constant, per netejar els fons i desfer-los de les branques o restes que haurien facilitat superar-lo. L'accés dins del recinte es feia inicialment a través de ponts lleugers o desmuntables, i podien ser sacrificats en cas d'invasió, i més tard per ponts mòbils, com els ponts llevadissos. Els fossats, de vegades, tenien llargues punxes de fusta, per impedir als enemics nedar-hi. La pràctica d'omplir-los amb caimans, cocodrils, taurons o altres animals perillosos és gairebé un mite.[4]

A les zones muntanyoses o escarpades, eren reemplaçats per fossats secs. Fins en fortificacions grans s'hi feien fossats secs per a permetre sortides dels defensors durant els setges

Europa

En les condicions violentes dels segles xiv i xv a Alemanya, Anglaterra, etc., un fossat al voltant d'una casa senyorial podria dissuadir intrusos completament. Les fortaleses amb fossat són també evidents a Ferrara, a Rocca Sanvitale, a Fontanelleta, a Rocca Scaglieri, a Sirmione, a les costes del llac Garda.

El casal de Baddesley Clinton i els seus fossats, a Warwickshire, Anglaterra[5]

Després del Renaixement, els fossats tenen continuïtat en ser utilitzats per a un objectiu estètic, com el castell de Chambord o el de Vaux-le-Vicomte.

A Anglaterra als segles xiv i xv, mentre que la construcció de muralles era sotmesa a l'autorització del rei, els fossats podien ser utilitzades lliurement per a la protecció d'un casal.[6]

Àsia

Plànol del palau Imperial de Tòquio

Els castells del Japó podien tenir fossats molt elaborats.[7] Alguns eren constituïts per diversos fossats concèntrics, circulars o segons altres figures. Els fossats interiors protegien de manera única el castell, mentre que els fossats exteriors englobaven sovint els edificis annexos.

Com els castells japonesos eren històricament el cor de les seves ciutats, els fossats han tingut un paper important com a via navegable en el paisatge urbà. Encara avui dia, el sistema de fossats del Palau Imperial de Tòquio alberga les activitats de lloguer de barques, de pesca, restaurants…

La Ciutat Prohibida, a Pequín, és envoltada de grans fossats, d'una amplada de 52 metres i profunditat de 6 metres, assegurant un vast espai lliure al voltant dels murs.[8]

Altres exemples il·lustren el mateix ús al Sud-est asiàtic, com a Chiang Mai a Tailàndia o a Angkor Vat a Cambodja.

Amèrica

Els amerindis de la civilització del Mississipi utilitzaven els fossats com a defenses exteriors dels seus pobles fortificats. Els vestigis d'un fossat del segle xvi són encara visibles al Parc Arqueològic Estatal de Parkin, a l'estat d'Arkansas (Parkin Arqueological State Park) a l'est d'aquest estat dels EUA.

Usos moderns

L'ús de fossats pot semblar caduc enfront de l'artilleria i de l'aviació actual. Per contra, són sempre utilitzats en alguns casos particulars:

  • si és prou ample i profund, constitueix un obstacle eficaç contra vehicles lleugers.
  • a conseqüència dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, es considera la construcció de fossats al voltant de centrals nuclears per a protegir-les d'atacs terroristes.

Com a ús civil, els fossats permeten el confinament d'animals en els zoos, i per mantenir un espai entre els animals salvatges i el públic.[9]

Galeria de fotos

Referències

  1. ↑ Turon, Pau. Castells medievals. Diputació de Girona, 2020, p. 9. ISBN 978-84-15808-88-6. 
  2. ↑ de Copons, P.; Fuster, M.A.. Biblioteca catalana ...: Libre dels feyts esdeuenguts en la uida del molt senyor Rey, En Jacme Lo Conqueridor: tret del M. S. que lonrat en Ponç de Copons .... 6. Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1874, p. 69 [Consulta: 27 maig 2023]. 
  3. ↑ DCVB
  4. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-01-10. [Consulta: 4 juny 2008].
  5. ↑ Norris, H. Baddesley Cinton, Its Manor, Church and Hall: With Some Account of the Family of Ferrers from the Norman Conquest to the Present Day. Art and book Company, 1897, p. 60 [Consulta: 27 maig 2023]. 
  6. ↑ Cantor, L. The English Medieval Landscape. Taylor & Francis, 2021, p. 134. ISBN 978-1-000-36866-6 [Consulta: 27 maig 2023]. 
  7. ↑ Turnbull, S.; Dennis, P. Japanese Castles AD 250–1540 (en francès). Bloomsbury Publishing, 2012, p. 21. ISBN 978-1-84908-073-6 [Consulta: 27 maig 2023]. 
  8. ↑ Gamble, S.D.. Peking: A Social Survey. Brill, 2011, p. 56. ISBN 978-90-04-21799-7 [Consulta: 27 maig 2023]. 
  9. ↑ Kisling, V.N.. Zoo and Aquarium History: Ancient Animal Collections To Zoological Gardens. CRC Press, 2000, p. 104. ISBN 978-1-4200-3924-5 [Consulta: 27 maig 2023]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fossat

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fossat&oldid=32979515»