Edició de la pàgina «Clave»
Aparença
L'edició està preparada per ser desfeta. Comproveu que el resultat és el que volíeu i deseu la pàgina per a activar-lo. Considereu abans modificar i refer el redactat de la versió actual. Si el motiu no és per vandalisme, expliqueu-lo al resum de l'edició en lloc del missatge per defecte. |
Revisió actual | El vostre text | ||
Línia 84: | Línia 84: | ||
</score> |
</score> |
||
Els noms "3-2" i "2-3" van sorgir fora de [[Cuba]], per ajudar els intèrprets. Una peça pot començar d'una forma i després canviar a l'altra. El son cubà té els seus orígens en el [[danzón]], que al seu torn deriva de la forma [[rondó]] de la música clàssica europea, de manera que en algunes parts els [[percussió|percussionistes]] havien d'acomodar els ''[[baqueta| |
Els noms "3-2" i "2-3" van sorgir fora de [[Cuba]], per ajudar els intèrprets. Una peça pot començar d'una forma i després canviar a l'altra. El son cubà té els seus orígens en el [[danzón]], que al seu torn deriva de la forma [[rondó]] de la música clàssica europea, de manera que en algunes parts els [[percussió|percussionistes]] havien d'acomodar els ''[[baqueta|baqueteos]]'' per igualar el canvi en el fraseig rítmic, o bé, agregaven compassos per mantenir la direcció de la clave. ''Soneros'' i [[rumba|rumbers]] com [[Arsenio Rodríguez]] o [[Ignacio Piñeiro]] eren de la tradició de sempre mantenir la direcció de la clave, sense creuar-la. |
||
=== Clave de rumba === |
=== Clave de rumba === |