(40 revisions intermèdies per 12 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
Línia 1:
{{Infotaula geografia política
{{Infotaula geografia política
| gentilicis = bordelès, bordelesa
| gentilicis = bordelès, bordelesa
| nom_original = Bordeaux
| nom_original = Bordeaux
}}
}}
'''Bordeus''',tambédenominadacoma '''Bordel'''<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Bordeus {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011337.xml|consulta=2019-05-11}}</ref> (''Bordèu'' en [[occità]]; ''Bordeaux'' en [[francès]])<ref name=":1">''Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol. 8, Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.''.</ref> és una [[ciutat]] portuària i un [[municipi]] [[França|francès]], situada a la riba de la [[Garona]], al departament de la [[Gironda]] i a la regió de la [[Nova Aquitània]].
'''Bordeus'''<ref>{{Ref-web|títol=Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans|url=https://nomenclator-mundial.iec.cat/info.asp?id=719|consulta=2024-05-09}}</ref> (antigament en [[català]] també ''Bordeu'';<ref>"E puix lo rey Carles apparellà's de anar a Bordeu, e tench son camí vers Nàpols e vers Roma.", Crònica de [[Bernat Desclot]]</ref> en occità, ''Bordèu'';<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Bordeus {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011337.xml|consulta=2019-05-11}}</ref> en [[francès]], ''Bordeaux'')<ref name=:1>''Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol. 8, Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.''.</ref> és una [[ciutat]] portuària i un [[municipi]] [[França|francès]], situada a la riba de la [[Garona]], al departament de la [[Gironda]] i a la regió de la [[Nova Aquitània]].
La comuna de Bordeus té una població de 252.040 habitants (2016). Juntament amb els seus barris perifèrics i satèl·lits, la ''Métropole'' de Bordeus engloba 719.489 habitants. Amb 1.195.335 habitants a tota l'àrea metropolitana, és la sisena ciutat més gran de França, després de París, Marsella, Lió, Tolosa i Lilla.
La comuna de Bordeus té una població de 252.040 habitants (2016). Juntament amb els seus barris perifèrics i satèl·lits, la ''Métropole'' de Bordeus engloba 719.489 habitants. Amb 1.195.335 habitants a tota l'àrea metropolitana, és la sisena ciutat més gran de França, després de París, Marsella, Lió, Tolosa i Lilla.
La part històrica de la ciutat es troba a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la UNESCO com "un destacat conjunt urbà i arquitectònic" del {{segle|XVIII}}.<ref>{{Ref-publicació|article=In pictures: New World Heritage sites|publicació=BBC|llengua=anglès|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/in_pictures/6249110.stm|data=2007-06-28|pàgines=}}</ref> Després de París, Bordeus té el nombre d'edificis històrics conservats més gran de qualsevol ciutat de França. La ciutat és sovint anomenada "la perla d'Aquitània", tot i el seu sobrenom de "La Bella Dorment", que fa referència al seu centre històric i a llurs monuments, que fins fa poques dècades no eren prou ressaltats. El 1957 la ciutat va rebre el Premi Europa, juntament amb [[Torí]].
La part històrica de la ciutat es troba a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la UNESCO com "un destacat conjunt urbà i arquitectònic" del {{segle|XVIII}}.<ref>{{Ref-publicació|article=In pictures: New World Heritage sites|publicació=BBC|llengua=anglès|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/in_pictures/6249110.stm|data=2007-06-28}}</ref> Després de París, Bordeus té el nombre d'edificis històrics conservats més gran de qualsevol ciutat de França. La ciutat és sovint anomenada "la perla d'Aquitània", tot i el seu sobrenom de "La Bella Dorment", que fa referència al seu centre històric i a llurs monuments, que fins fa poques dècades no eren prou ressaltats. El 1957 la ciutat va rebre el Premi Europa, juntament amb [[Torí]].
En trobar-se a la Gascunya, centre d'una regió vinícola important, Bordeus continua sent una potència prominent i exerceix una influència significativa en la indústria vinícola mundial, encara que dins dels límits de la ciutat no s'hi produeixi vi. És la seu de la principal fira vinícola del món, [[Vinexpo]],<ref>{{Ref-web|títol=History|url=https://web.archive.org/web/20081114083610/http://www.vinexpo.com/en/a-propos/historique/|data=2008-11-14|consulta=2019-05-11}}</ref> i l'economia del vi a l'àrea metropolitana rep uns 14.500 mil milions d'euros cada any. El [[vi de Bordeus]] ha estat produït a la regió des del {{segle|VIII}}.<ref>{{Ref-web|títol=Commanderie|url=https://www.commanderie.org/showRegion.action|consulta=2019-05-11|llengua=anglès|editor=}}</ref>
En trobar-se a la Gascunya, centre d'una regió vinícola important, Bordeus continua sent una potència prominent i exerceix una influència significativa en la indústria vinícola mundial, encara que dins dels límits de la ciutat no s'hi produeixi vi. És la seu de la principal fira vinícola del món, [[Vinexpo]],<ref>{{Ref-web|títol=History|url=http://www.vinexpo.com/en/a-propos/historique/|data=2008-11-14|consulta=2019-05-11|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20081114083610/http://www.vinexpo.com/en/a-propos/historique/|arxiudata=2008-11-14}}</ref> i l'economia del vi a l'àrea metropolitana rep uns 14.500 mil milions d'euros cada any. El [[vi de Bordeus]] ha estat produït a la regió des del {{segle|VIII}}.<ref>{{Ref-web|títol=Commanderie|url=https://www.commanderie.org/showRegion.action|consulta=2019-05-11|llengua=anglès|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180203065355/https://www.commanderie.org/showRegion.action|arxiudata=2018-02-03}}</ref>
== Geografia ==
== Geografia ==
És travessada pel riu [[Garona]]. Té un port accessible als vaixells, mes la major part s'aturen abans, a la [[Gironda]], principalment a [[Verdon]]. Té el darrer pont sobre el Garona, el pont d'Aquitània, més enllà, el riu i, més tard, la Gironda solament és franquejable mitjançant transbordadors.
És travessada pel riu [[Garona]]. Té un port accessible als vaixells, mes la major part s'aturen abans, a la [[Gironda]], principalment a [[Le Verdon-sur-Mer|Verdon]]. Té el darrer pont sobre el Garona, el pont d'Aquitània, més enllà, el riu i, més tard, la Gironda solament és franquejable mitjançant transbordadors.
Després d'un ràpid període de despoblament i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana es desenvolupa a un ritme ràpid, a causa d'una forta expansió urbanística. Aquesta expansió és deguda al fet que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.
Després d'un ràpid període de despoblament i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana es desenvolupa a un ritme ràpid, a causa d'una forta expansió urbanística. Aquesta expansió és deguda al fet que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.
Després d'haver abandonat un projecte de metro lleuger automàtic del tipus VAL (Vehicle Automàtic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el [[21 de desembre]] de [[2003]]. Una de les seves particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques, ja que els tramvies reben el subministrament elèctric desdel sòl.
Després d'haver abandonat un projecte de metro lleuger automàtic del tipus VAL (Vehicle Automàtic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques, puix que els tramvies reben el forniment elèctric en el sòl.
== Demografia ==
== Demografia ==
Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. Al febrer de [[2004]], s'estimava una població d'uns 229.500 habitants a la ciutat.
Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. Al febrer de 2004, s'estimava una població d'uns 229.500 habitants a la ciutat.
{{DemogFR
{{DemogFR
| 1793 = {{formatnum:104676}}
| 1793 = {{formatnum:104676}}
Línia 79:
Línia 79:
== Etimologia del nom ==
== Etimologia del nom ==
El primer nom de Bordeus fou ''Burdigala'' en l'època preromana. Etimològicament ''Burdigala'' fou potser un nom basc-aquità: ''Burdi'' (ferro) i Gala (fosa), per tant podria significar ''fosa de ferro'', designant així el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana. El nom va evolucionar en ''Bordigala'', després en ''Bordale'' en [[euskera]], fins a ''Bordèu'' en [[occità gascó|gascó]] que va esdevenir ''Bordeaux'' en [[francès]]. En [[català]], la forma usada per la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] és ''Bordeus'', tot i que també cita comaforma vàlida ''Bordel'', aquesta darrera més propera al topònim original en occità, ''Bordèu.<ref name=":0"/>''Algunsautorsdefensentambédefensenlaforma en català de ''Bordeu'',enserlaméspròximaaltopònim en occità.<ref name=":1"/>
El primer nom de Bordeus fou ''Burdigala'' en l'època preromana. Etimològicament ''Burdigala'' fou potser un nom basc-aquità: ''Burdi'' (ferro) i Gala (fosa){{Citació necessària|data=2022}}, per tant podria significar ''fosa de ferro'', designant així el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana.{{Citació necessària|data=2022}} El nom va evolucionar en ''Bordigala'', fins a ''Bordèu'' en occità [[occità gascó|gascó]], que va esdevenir ''Bordeaux'' en [[francès]] i ''Bordale'' en [[euskera]]. En [[català]], la forma usada per la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] és ''Bordeus'', tot i que també cita la variant arcaica ''Bordel''.<ref name=:1/> En occità usual, estàndard i local es diu ''Bordèu'' (una variant occitana no local és ''Bordèus'').
El topònim antic rau a l'origen del nom del [[Burdigalià]], el segon [[estatge faunístic]] del [[Miocè]].{{sfn|Riba i Arderiu|Reguant i Serra|1986|loc=«Burdigalià»}}
== Història ==
== Història ==
Va ser fundada en el {{segle|III|-|s}} sota el nom de [[Burdigala]] pels ''Bituriges Vivisques'', un poble gal de la regió de Bourges, dels que fou la capital. El primer emplaçament va estar situat en la desembocadura del Devèze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no està associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents. Durant la [[guerra címbria]], els [[tigurins]], comandats per [[Divicó]] van derrotar a Burdigala un exèrcit romà el [[107 aC]], i en la batalla van morir el cònsol [[Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC)|Luci Cassi Longí]] i el general [[Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC)|Luci Calpurni Pisó]].<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' I 12.4-7</ref>
Va ser fundada en el {{segle|III|-|s}} sota el nom de [[Burdigala]] pels ''Bituriges Vivisques'', un poble gal de la regió de Bourges, dels que fou la capital. El primer emplaçament va estar situat en la desembocadura del Devèze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no està associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents. Durant la [[guerra címbria]], els [[tigurins]], comandats per [[Divicó]] van derrotar a Burdigala un exèrcit romà el 107 aC, i en la batalla van morir el cònsol [[Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC)|Luci Cassi Longí]] i el general [[Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC)|Luci Calpurni Pisó]].<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' I 12.4-7</ref>
Sota els romans, fou un centre comercial. [[Dècim Magne Ausoni|Ausoni]] (segleIV) era nascut a la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat ''Ordo Nobilium Urbium''. Esmenta una font anomenada Divona que proveïa d'aigua a la ciutat. Un aqüeducte subterrani també li portava aigua.
Sota els romans, fou un centre comercial. [[Dècim Magne Ausoni|Ausoni]] ({{segle|IV}}) era nascut a la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat ''Ordo Nobilium Urbium''. Esmenta una font anomenada Divona que proveïa d'aigua a la ciutat. Un aqüeducte subterrani també li portava aigua.
Burdigala va ser la capital de la província romana de [[Gàl·lia Aquitània|Gal·lia Aquitània]]
Burdigala va ser la capital de la província romana de [[Gàl·lia Aquitània|Gal·lia Aquitània]].
[[Tètric I]], governador d'Aquitània, fou proclamat emperador a la ciutat. Fou la capital de la província Aquitània Secunda (Metròpolis ''Civitas Burdegalensium''). Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou després possessió dels francs amb els quals va sorgir el ducat d'Aquitània.
[[Tètric I]], governador d'Aquitània, fou proclamat emperador a la ciutat. Fou la capital de la província Aquitània Secunda (Metròpolis ''Civitas Burdegalensium''). Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou després possessió dels francs amb els quals va sorgir el ducat d'Aquitània.
Es conserva d'aquesta època l'amfiteatre (conegut com les Arènes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Lluís XVI de França
Es conserva d'aquesta època l'amfiteatre (conegut com les Arènes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Lluís XVI de França.
Va ser saquejada per les tropes d'[[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]] en [[732]], després d'haver derrotat a la [[Batalla de la Garona]] al duc [[Eudes I d'Aquitània]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=Poitiers AD 732: Charles Martel Turns the Islamic Tide |url=http://books.google.cat/books?id=3VG_6McX9u8C&pg=PA45&dq=732+Bordeaux&hl=ca&sa=X&ei=TCpLUtCvKoLcswbm5YGoBQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=732%20Bordeaux&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2008 |pàgines=45 |isbn=184603230X}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref>
Va ser saquejada per les tropes d'[[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]] en 732, després d'haver derrotat a la [[Batalla de la Garona]] al duc [[Eudes I d'Aquitània]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=Poitiers AD 732: Charles Martel Turns the Islamic Tide |url=http://books.google.cat/books?id=3VG_6McX9u8C&pg=PA45&dq=732+Bordeaux&hl=ca&sa=X&ei=TCpLUtCvKoLcswbm5YGoBQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=732%20Bordeaux&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2008 |pàgines=45 |isbn=184603230X}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref>
Fou un comtat del [[ducat d'Aquitània]] ([[Comtat de Bordeus]])
Fou un comtat del [[ducat d'Aquitània]] ([[Comtat de Bordeus]]).
El 1152 va tenir lloc a la catedral de Bordeus el casament d'[[Elionor d'Aquitània]] amb [[Enric II d'Anglaterra]] de resultes del qual el ducat d'Aquitània va esdevenir un feu del rei d'Anglaterra, situació que es va prolongar durant tres segles, del {{segle|XII|s}} al {{Romanes|XV}}, inclòs després de l'ofensiva francesa de [[1369]]-[[1375]], en la que els francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posseïdes, excepcions fetes de [[Calais]], [[Cherbourg]], [[Brest]], Bordeus, [[Baiona]], i d'algunes fortaleses al Massís central.
El 1152 va tenir lloc a la catedral de Bordeus el casament d'[[Elionor d'Aquitània]] amb [[Enric II d'Anglaterra]] de resultes del qual el ducat d'Aquitània va esdevenir un feu del rei d'Anglaterra, situació que es va prolongar durant tres segles, del {{segle|XII|s}} al {{Romanes|XV}}, inclòs després de l'ofensiva francesa de 1369-1375, en la que els francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posseïdes, excepcions fetes de [[Calais]], [[Cherbourg]], [[Brest]], Bordeus, [[Baiona]], i d'algunes fortaleses al Massís central.
Finalment caigué en mans franceses el [[19 d'octubre]] d'[[1453]], pocs mesos després de la derrota anglesa a la [[Batalla de Castillon]], donant per acabada la [[guerra dels cent anys]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Wagner |nom=John A. |títol=Encyclopedia of the Hundred Years War |url=http://books.google.cat/books?id=uVZ893wOWgoC&pg=PA79&dq=1452+burdeus&hl=ca&ei=NXUQTd2XLMrMswbf29XUDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFUQ6AEwCDgK#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès|editorial=Greenwood |data=2006 |pàgines=79 |isbn=031332736X}}</ref> i s'aixequen el fort du Hâ i el Château-Trompette per dominar la ciutat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Amouroux |nom=Henri |títol=Aquitaine |url=http://books.google.cat/books?id=0P8ZAQAAMAAJ&q=chateauneuf+bayonne+trompette+bordeaux&dq=chateauneuf+bayonne+trompette+bordeaux&hl=ca&sa=X&ei=hGjcUdO2BcSftAayxoDYCg&ved=0CE4Q6AEwBQ |llengua=francès |editorial=Réalités/Hachette |data=1972 |pàgines=14}}</ref>
Finalment caigué en mans franceses el 19 d'octubre d'1453, pocs mesos després de la derrota anglesa a la [[Batalla de Castillon]], donant per acabada la [[guerra dels cent anys]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Wagner |nom=John A. |títol=Encyclopedia of the Hundred Years War |url=http://books.google.cat/books?id=uVZ893wOWgoC&pg=PA79&dq=1452+burdeus&hl=ca&ei=NXUQTd2XLMrMswbf29XUDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFUQ6AEwCDgK#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès|editorial=Greenwood |data=2006 |pàgines=79 |isbn=031332736X}}</ref> i s'aixequen el fort du Hâ i el Château-Trompette per dominar la ciutat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Amouroux |nom=Henri |títol=Aquitaine |url=http://books.google.cat/books?id=0P8ZAQAAMAAJ&q=chateauneuf+bayonne+trompette+bordeaux&dq=chateauneuf+bayonne+trompette+bordeaux&hl=ca&sa=X&ei=hGjcUdO2BcSftAayxoDYCg&ved=0CE4Q6AEwBQ |llengua=francès |editorial=Réalités/Hachette |data=1972 |pàgines=14}}</ref>
El Château-Trompette fou pres pels rebels durant la [[Guerra de la Fronda]] en [[1649]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Mailly |nom=Jean Baptiste |títol=L'espirt de la Fronde, ou Histoire politique et militaire des troubles de France pendant la minorité de Louis XIV |url=http://books.google.cat/books?id=PxYJAAAAQAAJ&pg=PA39&dq=Ch%C3%A2teau-Trompette+fronde&hl=ca&sa=X&ei=mHDcUcbeIcW7hAfm74EY&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=Ch%C3%A2teau-Trompette%20fronde&f=false |llengua=francès |editorial=chez Moutard |data=1772 |pàgines=39}}</ref> i és ampliat per [[Sébastien Le Prestre de Vauban]] en acabar el conflicte.<ref>{{ref-llibre|cognom=Guilhe |nom=Henri C. |títol=Études sur l'histoire de Bordeaux, de l'Aquitaine et de la Guienne |url=http://books.google.cat/books?id=UNJSAAAAcAAJ&pg=PA351&dq=Ch%C3%A2teau-Trompette+fronde+vauban&hl=ca&sa=X&ei=OnLcUdMJ8sbsBrGKgZAG&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=Ch%C3%A2teau-Trompette%20fronde%20vauban&f=false |llengua=francès |editorial=Chez Lavigne Jeune |data=1835 |pàgines=351}}</ref>
El Château-Trompette fou pres pels rebels durant la [[Guerra de la Fronda]] en [[1649]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Mailly |nom=Jean Baptiste |títol=L'espirt de la Fronde, ou Histoire politique et militaire des troubles de France pendant la minorité de Louis XIV |url=http://books.google.cat/books?id=PxYJAAAAQAAJ&pg=PA39&dq=Ch%C3%A2teau-Trompette+fronde&hl=ca&sa=X&ei=mHDcUcbeIcW7hAfm74EY&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=Ch%C3%A2teau-Trompette%20fronde&f=false |llengua=francès |editorial=chez Moutard |data=1772 |pàgines=39}}</ref> i és ampliat per [[Sébastien Le Prestre de Vauban]] en acabar el conflicte.<ref>{{ref-llibre|cognom=Guilhe |nom=Henri C. |títol=Études sur l'histoire de Bordeaux, de l'Aquitaine et de la Guienne |url=http://books.google.cat/books?id=UNJSAAAAcAAJ&pg=PA351&dq=Ch%C3%A2teau-Trompette+fronde+vauban&hl=ca&sa=X&ei=OnLcUdMJ8sbsBrGKgZAG&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=Ch%C3%A2teau-Trompette%20fronde%20vauban&f=false |llengua=francès |editorial=Chez Lavigne Jeune |data=1835 |pàgines=351}}</ref>
Durant el Renaixement sobresurt a Bordeus la personalitat de [[Michel de Montaigne]]. La primera edició dels seus famosos ''[[Assaigs]]'' es va publicar a Bordeus (1580)
Durant el Renaixement sobresurt a Bordeus la personalitat de [[Michel de Montaigne]]. La primera edició dels seus famosos ''[[Assaigs]]'' es va publicar a Bordeus (1580).
El {{segle|XVIII}} va ser l'època daurada de la ciutat, a causa del comerç amb les [[Índies orientals]]. Els hotels dels molls procedeixen d'aquest període, durant el qual la ciutat va canviar completament la seva fesomia i es realitzaren grans obres com la Plaça de la Borsa o el Gran Teatre.
El {{segle|XVIII}} va ser l'època daurada de la ciutat, a causa del comerç amb les [[Índies orientals]]. Els hotels dels molls procedeixen d'aquest període, durant el qual la ciutat va canviar completament la seva fesomia i es realitzaren grans obres com la Plaça de la Borsa o el Gran Teatre.
A començaments del segleXIX Bordeus va acollir nombrosos [[Afrancesat|afrancesats]] espanyols que s'hi refugiaren, com [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco de Goya]] o [[Leandro Fernández de Moratín]]
A començaments del {{segle|XIX}} Bordeus va acollir nombrosos [[Afrancesat|afrancesats]] espanyols que s'hi refugiaren, com [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco de Goya]] o [[Leandro Fernández de Moratín]]
L'any 1822 es va construir el primer pont sobre el riu Garona, l'anomenat Pont de Pedra
L'any 1822 es va construir el primer pont sobre el riu Garona, l'anomenat Pont de Pedra.
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] el govern francès es va retirar a aquesta ciutat el últims mesos de l'any 1914. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels alemanys el 1941 i alliberada el 1944
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] el govern francès es va retirar a aquesta ciutat el últims mesos de l'any 1914. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels alemanys el 1941 i alliberada el 1944.
Bordeus també va ser ciutat d'acollida per a nombrosos exiliats republicans espanyols i catalans
Bordeus també va ser ciutat d'acollida per a nombrosos exiliats republicans espanyols i catalans.
La segona meitat del {{segle|XX}} va estar molt marcada per la llarga l'alcaldia de [[Jacques Chaban-Delmas|Jacques Chaban Delmas]], durant la qual es va crear (1967) la Comunitat Urbana de Bordeus, agrupant la ciutat amb els municipis de l'entorn.
La segona meitat del {{segle|XX}} va estar molt marcada per la llarga l'alcaldia de [[Jacques Chaban-Delmas|Jacques Chaban Delmas]], durant la qual es va crear (1967) la Comunitat Urbana de Bordeus, agrupant la ciutat amb els municipis de l'entorn.
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Llista d'alcaldes
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Llista d'alcaldes
|-style="background: #ddffdd"
|-style="background: #ddffdd"
Línia 139:
Línia 141:
== Viti - vinicultura ==
== Viti - vinicultura ==
[[Fitxer:Weinbaugebiete-frankreich-bordeaux.png|miniatura|Mapa de les denominacions d'origen de Bordeus.]]
[[Fitxer:Weinbaugebiete-frankreich-bordeaux.png|miniatura|Mapa de les denominacions d'origen de Bordeus.]]
La regió de Bordeus és llar dels més prestigiosos cellers de vi del món, tot i que només representen el 5% de tota la producció bordelesa.<ref name="Oxford">{{Ref-llibre|cognom=Robinson |nom=Jancis (editora)| |enllaçautor= Jancis Robinson| cognom2=Harding |nom2= Julia (editora)|títol=The Oxford companion to wine |url= |llengua=anglès|editorial=Oxford University Press|data=2015|pàgines= p. 89-95 entrada: "Bordeaux"|isbn=978-0-19-870538-3|ref=Robinson}}</ref> En els darrers temps la quantitat de vinya ha anat baixant, passant de 124.000 hectàrees a mitjans de la [[dècada del 2000]], a 112.000 ha el 2014, conreades per una pagesia viticultora de 6.800persones, que cada cop treballa per uns preus més ajustats.<ref name="Oxford"/> Hom calcula un volum de negoci de 14.500 milions d'euros. El 90% del vi que s'hi fa és el seu famós vi bordelès negre: que utilitza sobretot les varietats [[cabernet sauvignon]] i [[merlot]] (també [[cabernet franc]] i [[petit verdot]]; en menor mesura [[malbec]], i antigament [[carmenère]]). Només el 10% del vi és blanc, del qual una quart part és el dolç [[vi de sauternes]] fet amb les tradicionals varietats blanques de la zona: [[sémillon]] i [[sauvignon blanc]].<ref name="Oxford"/>
La regió de Bordeus és llar dels més prestigiosos cellers de vi del món, tot i que només representen el 5% de tota la producció bordelesa.<ref name="Oxford">{{Ref-llibre|cognom=Robinson |nom=Jancis (editora)| |enllaçautor= Jancis Robinson| cognom2=Harding |nom2= Julia (editora)|títol=The Oxford companion to wine |llengua=anglès|editorial=Oxford University Press|data=2015|pàgines= p. 89-95 entrada: "Bordeaux"|isbn=978-0-19-870538-3|ref=Robinson}}</ref> En els darrers temps la quantitat de vinya ha anat baixant, passant de 124.000 hectàrees a mitjans de la [[dècada del 2000]], a 112.000 ha el 2014, conreades per una pagesia viticultora de 6.800 persones, que cada cop treballa per uns preus més ajustats.<ref name="Oxford"/> Hom calcula un volum de negoci de 14.500 milions d'euros. El 90% del vi que s'hi fa és el seu famós vi bordelès negre: que utilitza sobretot les varietats [[cabernet sauvignon]] i [[merlot]] (també [[cabernet franc]] i [[petit verdot]]; en menor mesura [[malbec]], i antigament [[carmenère]]). Només el 10% del vi és blanc, del qual una quart part és el dolç [[vi de sauternes]] fet amb les tradicionals varietats blanques de la zona: [[sémillon]] i [[sauvignon blanc]].<ref name="Oxford"/>
El clima de Bordeus és moderat per la influència marítima, que s'escampa per tota la regió gràcies a l'[[estuari de la Gironda]]. Sense el rigor d'altres regions franceses de clima més continental, Bordeus no sol patir ni la congelació de l'hivern, ni la [[gelada negra]] de la primavera.<ref name="Oxford"/>
El clima de Bordeus és moderat per la influència marítima, que s'escampa per tota la regió gràcies a l'[[estuari de la Gironda]]. Sense el rigor d'altres regions franceses de clima més continental, Bordeus no sol patir ni la congelació de l'hivern, ni la [[gelada negra]] de la primavera.<ref name="Oxford"/>
La famosa classificació oficial dels vins negres de Bordeus es va establir l'any [[1855]], però només pels cellers de la riba esquerra, i concretament de la regió del [[Médoc]]. Tot i que la seva qualitat és excel·lent, la classificació no s'ha actualitzat mai (amb l'excepció de [[Mouton]]) i el món enològic admet que no tothom segueix al mateix nivell; en canvi d'altres que llavors no foren qualificats a la màxima categoria avui sí que ho podrien ser. Menys conegudes són les classificacions que es feren un segle després en d'altres districtes reconeguts pel seu bon vi: [[Graves]] el [[1953]], del qual es va separar la regió de [[Péssac-Leógnan]], i el [[1955]] el districte de [[Saint Émilion]], classificació que s'actualitza cada dècada. En canvi, el districte de [[Pomerol]] no s'ha classificat mai, malgrat la fama dels seus vins.
La famosa classificació oficial dels vins negres de Bordeus es va establir l'any 1855, però només pels cellers de la riba esquerra, i concretament de la regió del [[Médoc]]. Tot i que la seva qualitat és excel·lent, la classificació no s'ha actualitzat mai (amb l'excepció de [[Mouton]]) i el món enològic admet que no tothom segueix al mateix nivell; en canvi d'altres que llavors no foren qualificats a la màxima categoria avui sí que ho podrien ser. Menys conegudes són les classificacions que es feren un segle després en d'altres districtes reconeguts pel seu bon vi: [[Graves]] el 1953, del qual es va separar la regió de [[Péssac-Leógnan]], i el 1955 el districte de [[Saint Émilion]], classificació que s'actualitza cada dècada. En canvi, el districte de [[Pomerol]] no s'ha classificat mai, malgrat la fama dels seus vins.
L'any 2016 es va inaugurar a la ciutat de Bordeus ''La Cité du Vin''. Es tracta d'un centre cultural dedicat al món del vi i a les seves expressions culturals, situat en un edifici obra dels arquitectes Anouk Legendre i Nicolas Desmazières<ref>{{Ref-web|url=http://www.laciteduvin.com/fr|títol=La Cité du Vin {{!}} un monde de cultures|consulta=2016-11-15|editor=www.laciteduvin.com}}</ref>
L'any 2016 es va inaugurar a la ciutat de Bordeus ''La Cité du Vin''. Es tracta d'un centre cultural dedicat al món del vi i a les seves expressions culturals, situat en un edifici obra dels arquitectes Anouk Legendre i Nicolas Desmazières.<ref>{{Ref-web|url=http://www.laciteduvin.com/fr|títol=La Cité du Vin {{!}} un monde de cultures|consulta=2016-11-15|editor=www.laciteduvin.com}}</ref>
== Pastisseria ==
== Pastisseria ==
L'[[acanalat]] (''canelé'') és un pastisset fet segons una fórmula d'origen medieval que es comercialitza com a producte típic de Bordeus
L'[[acanalat]] (''canelé'') és un pastisset fet segons una fórmula d'origen medieval que es comercialitza com a producte típic de Bordeus.
== Llocs d'interès ==
== Llocs d'interès ==
* Centre històric i [[Port de la Lluna]], inscrits a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 2007.<ref>{{Ref-web|url=http://whc.unesco.org/en/list/1256|títol=Bordeaux, Port of the Moon|consulta=2016-11-15|nom=UNESCO World Heritage|cognom=Centre|llengua=en|editor=whc.unesco.org}}</ref> L'àrea inscrita inclou, entre altres monumentsː
* Centre històric i [[Port de la Lluna]], inscrits a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 2007.<ref>{{Ref-web|url=http://whc.unesco.org/en/list/1256|títol=Bordeaux, Port of the Moon|consulta=2016-11-15|nom=UNESCO World Heritage|cognom=Centre|llengua=en|editor=whc.unesco.org}}</ref> L'àrea inscrita inclou, entre altres monumentsː
** La torre Pey Berland, i la catedral dedicada a sant Andreu.
** La torre Pey Berland, i la catedral dedicada a sant Andreu.
** La torre de l'església de Sant Miquel, de 114metres d'alçada.
** La torre de l'església de Sant Miquel, de 114 metres d'alçada.
** La porta Cailhau de les antigues muralles medievals de la ciutat i la torre del rellotge de l'antic ajuntament (coneguda com La Gran Campana)
** La porta Cailhau de les antigues muralles medievals de la ciutat i la torre del rellotge de l'antic ajuntament (coneguda com La Gran Campana).
** [[Fitxer:Plaça de la Borsa.jpg|alt=Vista de la Plaça de la Borsa des del Miroir d'eau|miniatura|Vista de la Plaça de la Borsa des del Miroir d'eau]]La plaça de la Borsa, obra de l'arquitecte reial Ange-Jacques Gabriel realitzada entre 1730 i 1755, la font de les tres gràcies i el mirall d'aigua concebut per l'arquitecte i paisatgista Michel Corajoud (2006).
** [[Fitxer:Plaça de la Borsa.jpg|alt=Vista de la Plaça de la Borsa des del Miroir d'eau|miniatura|Vista de la Plaça de la Borsa des del Miroir d'eau]]La plaça de la Borsa, obra de l'arquitecte reial Ange-Jacques Gabriel realitzada entre 1730 i 1755, la font de les tres gràcies i el mirall d'aigua concebut per l'arquitecte i paisatgista Michel Corajoud (2006).
** La [[Basílica de San Severí de Bordeus|Basílica de San Severí]], inclosa el lloc [[Camins de Sant Jaume a França]] declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
** La [[Basílica de San Severí de Bordeus|Basílica de San Severí]], inclosa el lloc [[Camins de Sant Jaume a França]] declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].
** La plaça de la Comédie i el Gran Teatre, que data de la fi del {{segle|XVIII}}.
** La plaça de la Comédie i el Gran Teatre, que data de la fi del {{segle|XVIII}}.
** L'esplanada Quinconces (considerada la plaça més gran de França) i el monument als [[Girondí|Girondins]].
** L'esplanada Quinconces (considerada la plaça més gran de França) i el monument als [[Girondí|Girondins]].
** Nombrosos "hôtels" particulars, com ara Hotel Rohan (esdevingut seu de l'Ajuntament), Hôtel Acquart, Hôtel Frugès o Hôtel Boyer-Fonfrède.
** Nombrosos "hôtels" particulars, com ara Hotel Rohan (esdevingut seu de l'Ajuntament), Hôtel Acquart, Hôtel Frugès o Hôtel Boyer-Fonfrède.
Altres llocs d'interèsː
Altres llocs d'interèsː
* Monument a [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco de Goya]], obra de [[Mariano Benlliure Gil|Marià Benlliure]], recordant l'estada del pintor a la ciutat els darrers anys de la seva vida, on va pintar ''[[La lletera de Bordeus]]''
* Monument a [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco de Goya]], obra de [[Mariano Benlliure Gil|Marià Benlliure]], recordant l'estada del pintor a la ciutat els darrers anys de la seva vida, on va pintar ''[[La lletera de Bordeus]].''
* ''Sanna'', escultura de [[Jaume Plensa i Suñé|Jaume Plensa]] que des del 2013 es troba a la plaça de la Comédie
* ''Sanna'', escultura de [[Jaume Plensa i Suñé|Jaume Plensa]] que des del 2013 es troba a la plaça de la Comédie.
* Museus; Museu d'Aquitània (d'història de la ciutat i de la regió),<ref>{{Ref-web|url=http://www.musee-aquitaine-bordeaux.fr/|títol=Le site officiel du musée d'Aquitaine|consulta=2016-11-20|editor=www.musee-aquitaine-bordeaux.fr}}</ref> Museu de Belles Arts<ref>{{Ref-web|url=http://www.musba-bordeaux.fr/|títol=Le site officiel du musée des Beaux Arts|consulta=2016-11-20|editor=www.musba-bordeaux.fr}}</ref> i CAPC Museu d'Art Contemporani<ref>{{Ref-web|url=http://www.capc-bordeaux.fr/actuellement|títol=CAPC musée d'art contemporain de Bordeaux - Site officiel|consulta=2016-11-20|editor=www.capc-bordeaux.fr}}</ref>
* Museus; Museu d'Aquitània (d'història de la ciutat i de la regió),<ref>{{Ref-web|url=http://www.musee-aquitaine-bordeaux.fr/|títol=Le site officiel du musée d'Aquitaine|consulta=2016-11-20|editor=www.musee-aquitaine-bordeaux.fr}}</ref> Museu de Belles Arts<ref>{{Ref-web|url=http://www.musba-bordeaux.fr/|títol=Le site officiel du musée des Beaux Arts|consulta=2016-11-20|editor=www.musba-bordeaux.fr}}</ref> i CAPC Museu d'Art Contemporani.<ref>{{Ref-web|url=http://www.capc-bordeaux.fr/actuellement|títol=CAPC musée d'art contemporain de Bordeaux - Site officiel|consulta=2016-11-20|editor=www.capc-bordeaux.fr}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref>
* La ''Cité du Vin'', inaugurada l'any 2016
* La ''Cité du Vin'', inaugurada l'any 2016.
* A la rodalia de Bordeus, dins de la comuna de [[Peçac de Bordèu]], es troba la [[Ciutat Frugès]], concebuda per [[Le Corbusier]]. És un dels projectes d'aquest arquitecte del {{segle|XX}} inscrits per la Unesco a la llista de Patrimoni Mundial, l'any 2016.<ref>{{Ref-web|url=http://whc.unesco.org/en/list/1321/|títol=The Architectural Work of Le Corbusier, an Outstanding Contribution to the Modern Movement|consulta=2016-11-15|nom=UNESCO World Heritage|cognom=Centre|llengua=en|editor=whc.unesco.org}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.pessac.fr/cite-fruges-le-corbusier.html-0|títol=Cité Frugès Le Corbusier - Ville de Pessac|consulta=2016-11-15|editor=www.pessac.fr|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161221080517/http://www.pessac.fr/cite-fruges-le-corbusier.html-0|arxiudata=2016-12-21}}</ref>
* A la rodalia de Bordeus, dins de la comuna de [[Peçac de Bordèu]], es troba la [[Ciutat Frugès]], concebuda per [[Le Corbusier]]. És un dels projectes d'aquest arquitecte del {{segle|XX}} inscrits per la Unesco a la llista de Patrimoni Mundial, l'any 2016.<ref>{{Ref-web|url=http://whc.unesco.org/en/list/1321/|títol=The Architectural Work of Le Corbusier, an Outstanding Contribution to the Modern Movement|consulta=2016-11-15|nom=UNESCO World Heritage|cognom=Centre|llengua=en|editor=whc.unesco.org}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.pessac.fr/cite-fruges-le-corbusier.html-0|títol=Cité Frugès Le Corbusier - Ville de Pessac|consulta=2016-11-15|editor=www.pessac.fr|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161221080517/http://www.pessac.fr/cite-fruges-le-corbusier.html-0|arxiudata=2016-12-21}}</ref>
Línia 184:
Línia 186:
* [[Elionor d'Aquitània]]
* [[Elionor d'Aquitània]]
* [[Joana de Lestonnac]], religiosa fundadora de la [[Companyia de Maria-Lestonnac|Companyia de Maria]]
* [[Joana de Lestonnac]], religiosa fundadora de la [[Companyia de Maria-Lestonnac|Companyia de Maria]]
* [[Jean-Jacques Dreuilh]] (1773-1858) compositor i director d'orquestra.
* [[Jean-Jacques Dreuilh]] (1773-1858), compositor i director d'orquestra
* [[Jacques Thibaud]], violinista que va col·laborar sovint amb [[Pau Casals i Defilló|Pau Casals]]
* [[Jacques Thibaud]], violinista que va col·laborar sovint amb [[Pau Casals i Defilló|Pau Casals]]
* [[Odilon Redon]], artista simbolista
* [[Odilon Redon]], artista simbolista
Línia 190:
Línia 192:
* André Lhote, pintor cubista
* André Lhote, pintor cubista
* Paul Abadie (1783-1868), arquitecte
* Paul Abadie (1783-1868), arquitecte
* [[François Mauriac]] (1885-1970), escriptor, Premi Nobel de Literatura de 1952.
* [[François Mauriac]] (1885-1970), escriptor, [[Premi Nobel de Literatura]] de 1952
* [[Jean Anouilh]], escriptor
* [[Jean Anouilh]], escriptor
* [[Édouard Molinaro]], director de cinema
* [[Édouard Molinaro]], director de cinema
* Tambévanéixera Bordeus, fill de pares exiliats, el polític i advocat català [[MiquelRoca i Junyent]]
* [[Miquel Roca i Junyent]], polític i advocat català. Va néixer a Bordeus i fou fill de pares exiliats.
* [[Paulí de Nola]], [[Michel de Montaigne]] i [[Montesquieu]] tenien estrets vincles familiars amb Bordeus, tot i que van néixer a la seva rodalia
* [[Paulí de Nola]], [[Michel de Montaigne]] i [[Montesquieu]], qui tenien estrets vincles familiars amb Bordeus tot i que van néixer a la seva rodalia.
* [[Marc Constantin]] (1810-1888), compositor musical i ''chansonier''.
* [[Marc Constantin]] (1810-1888), compositor musical i ''chansonier''
* [[Louis Le Comte]] (1655-1728) missioner jesuïta a la Xina
* [[Louis Le Comte]] (1655-1728), missioner jesuïta a la Xina
* [[Boris Cyrulnik]] (1937 -) neuròleg i psiquiatre. [[Premi Renaudot]] d'assaig de l'any 2008.
* [[Boris Cyrulnik]] (1937 -), neuròleg i psiquiatre, [[Premi Renaudot]] d'assaig de l'any 2008
* {{ref-llibre|cognom=Riba i Arderiu|nom=O.|enllaçautor=Oriol Riba i Arderiu|cognom2=Reguant i Serra|nom2=S.|enllaçautor2=Salvador Reguant i Serra|títol=Una taula dels temps geològics|data=1986|editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]]|url=https://cit.iec.cat/TTG/default.asp?opcio=1|isbn=9788472830776}}
La comuna de Bordeus té una població de 252.040 habitants (2016). Juntament amb els seus barris perifèrics i satèl·lits, la Métropole de Bordeus engloba 719.489 habitants. Amb 1.195.335 habitants a tota l'àrea metropolitana, és la sisena ciutat més gran de França, després de París, Marsella, Lió, Tolosa i Lilla.
La part històrica de la ciutat es troba a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com "un destacat conjunt urbà i arquitectònic" del segle xviii.[5] Després de París, Bordeus té el nombre d'edificis històrics conservats més gran de qualsevol ciutat de França. La ciutat és sovint anomenada "la perla d'Aquitània", tot i el seu sobrenom de "La Bella Dorment", que fa referència al seu centre històric i a llurs monuments, que fins fa poques dècades no eren prou ressaltats. El 1957 la ciutat va rebre el Premi Europa, juntament amb Torí.
En trobar-se a la Gascunya, centre d'una regió vinícola important, Bordeus continua sent una potència prominent i exerceix una influència significativa en la indústria vinícola mundial, encara que dins dels límits de la ciutat no s'hi produeixi vi. És la seu de la principal fira vinícola del món, Vinexpo,[6] i l'economia del vi a l'àrea metropolitana rep uns 14.500 mil milions d'euros cada any. El vi de Bordeus ha estat produït a la regió des del segle viii.[7]
És travessada pel riu Garona. Té un port accessible als vaixells, mes la major part s'aturen abans, a la Gironda, principalment a Verdon. Té el darrer pont sobre el Garona, el pont d'Aquitània, més enllà, el riu i, més tard, la Gironda solament és franquejable mitjançant transbordadors.
Després d'un ràpid període de despoblament i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana es desenvolupa a un ritme ràpid, a causa d'una forta expansió urbanística. Aquesta expansió és deguda al fet que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.
Després d'haver abandonat un projecte de metro lleuger automàtic del tipus VAL (Vehicle Automàtic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques, puix que els tramvies reben el forniment elèctric en el sòl.
Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. Al febrer de 2004, s'estimava una població d'uns 229.500 habitants a la ciutat.
El primer nom de Bordeus fou Burdigala en l'època preromana. Etimològicament Burdigala fou potser un nom basc-aquità: Burdi (ferro) i Gala (fosa)[cal citació], per tant podria significar fosa de ferro, designant així el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana.[cal citació] El nom va evolucionar en Bordigala, fins a Bordèu en occità gascó, que va esdevenir Bordeaux en francès i Bordale en euskera. En català, la forma usada per la Gran Enciclopèdia Catalana és Bordeus, tot i que també cita la variant arcaica Bordel.[4] En occità usual, estàndard i local es diu Bordèu (una variant occitana no local és Bordèus).
Va ser fundada en el segle iii aC sota el nom de Burdigala pels Bituriges Vivisques, un poble gal de la regió de Bourges, dels que fou la capital. El primer emplaçament va estar situat en la desembocadura del Devèze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no està associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents. Durant la guerra címbria, els tigurins, comandats per Divicó van derrotar a Burdigala un exèrcit romà el 107 aC, i en la batalla van morir el cònsol Luci Cassi Longí i el general Luci Calpurni Pisó.[9]
Sota els romans, fou un centre comercial. Ausoni (segle iv) era nascut a la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat Ordo Nobilium Urbium. Esmenta una font anomenada Divona que proveïa d'aigua a la ciutat. Un aqüeducte subterrani també li portava aigua.
Burdigala va ser la capital de la província romana de Gal·lia Aquitània.
Tètric I, governador d'Aquitània, fou proclamat emperador a la ciutat. Fou la capital de la província Aquitània Secunda (Metròpolis Civitas Burdegalensium). Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou després possessió dels francs amb els quals va sorgir el ducat d'Aquitània.
Es conserva d'aquesta època l'amfiteatre (conegut com les Arènes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Lluís XVI de França.
El 1152 va tenir lloc a la catedral de Bordeus el casament d'Elionor d'Aquitània amb Enric II d'Anglaterra de resultes del qual el ducat d'Aquitània va esdevenir un feu del rei d'Anglaterra, situació que es va prolongar durant tres segles, del segle xii al xv, inclòs després de l'ofensiva francesa de 1369-1375, en la que els francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posseïdes, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Baiona, i d'algunes fortaleses al Massís central.
Finalment caigué en mans franceses el 19 d'octubre d'1453, pocs mesos després de la derrota anglesa a la Batalla de Castillon, donant per acabada la guerra dels cent anys,[11] i s'aixequen el fort du Hâ i el Château-Trompette per dominar la ciutat.[12]
Durant el Renaixement sobresurt a Bordeus la personalitat de Michel de Montaigne. La primera edició dels seus famosos Assaigs es va publicar a Bordeus (1580).
El segle xviii va ser l'època daurada de la ciutat, a causa del comerç amb les Índies orientals. Els hotels dels molls procedeixen d'aquest període, durant el qual la ciutat va canviar completament la seva fesomia i es realitzaren grans obres com la Plaça de la Borsa o el Gran Teatre.
L'any 1822 es va construir el primer pont sobre el riu Garona, l'anomenat Pont de Pedra.
Durant la Primera Guerra Mundial el govern francès es va retirar a aquesta ciutat el últims mesos de l'any 1914. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels alemanys el 1941 i alliberada el 1944.
Bordeus també va ser ciutat d'acollida per a nombrosos exiliats republicans espanyols i catalans.
La segona meitat del segle xx va estar molt marcada per la llarga l'alcaldia de Jacques Chaban Delmas, durant la qual es va crear (1967) la Comunitat Urbana de Bordeus, agrupant la ciutat amb els municipis de l'entorn.
La regió de Bordeus és llar dels més prestigiosos cellers de vi del món, tot i que només representen el 5% de tota la producció bordelesa.[15] En els darrers temps la quantitat de vinya ha anat baixant, passant de 124.000 hectàrees a mitjans de la dècada del 2000, a 112.000 ha el 2014, conreades per una pagesia viticultora de 6.800 persones, que cada cop treballa per uns preus més ajustats.[15] Hom calcula un volum de negoci de 14.500 milions d'euros. El 90% del vi que s'hi fa és el seu famós vi bordelès negre: que utilitza sobretot les varietats cabernet sauvignon i merlot (també cabernet franc i petit verdot; en menor mesura malbec, i antigament carmenère). Només el 10% del vi és blanc, del qual una quart part és el dolç vi de sauternes fet amb les tradicionals varietats blanques de la zona: sémillon i sauvignon blanc.[15]
El clima de Bordeus és moderat per la influència marítima, que s'escampa per tota la regió gràcies a l'estuari de la Gironda. Sense el rigor d'altres regions franceses de clima més continental, Bordeus no sol patir ni la congelació de l'hivern, ni la gelada negra de la primavera.[15]
La famosa classificació oficial dels vins negres de Bordeus es va establir l'any 1855, però només pels cellers de la riba esquerra, i concretament de la regió del Médoc. Tot i que la seva qualitat és excel·lent, la classificació no s'ha actualitzat mai (amb l'excepció de Mouton) i el món enològic admet que no tothom segueix al mateix nivell; en canvi d'altres que llavors no foren qualificats a la màxima categoria avui sí que ho podrien ser. Menys conegudes són les classificacions que es feren un segle després en d'altres districtes reconeguts pel seu bon vi: Graves el 1953, del qual es va separar la regió de Péssac-Leógnan, i el 1955 el districte de Saint Émilion, classificació que s'actualitza cada dècada. En canvi, el districte de Pomerol no s'ha classificat mai, malgrat la fama dels seus vins.
L'any 2016 es va inaugurar a la ciutat de Bordeus La Cité du Vin. Es tracta d'un centre cultural dedicat al món del vi i a les seves expressions culturals, situat en un edifici obra dels arquitectes Anouk Legendre i Nicolas Desmazières.[16]
Centre històric i Port de la Lluna, inscrits a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 2007.[17] L'àrea inscrita inclou, entre altres monumentsː
La torre Pey Berland, i la catedral dedicada a sant Andreu.
La torre de l'església de Sant Miquel, de 114 metres d'alçada.
La porta Cailhau de les antigues muralles medievals de la ciutat i la torre del rellotge de l'antic ajuntament (coneguda com La Gran Campana).
Vista de la Plaça de la Borsa des del Miroir d'eauLa plaça de la Borsa, obra de l'arquitecte reial Ange-Jacques Gabriel realitzada entre 1730 i 1755, la font de les tres gràcies i el mirall d'aigua concebut per l'arquitecte i paisatgista Michel Corajoud (2006).
Sanna, escultura de Jaume Plensa que des del 2013 es troba a la plaça de la Comédie.
Museus; Museu d'Aquitània (d'història de la ciutat i de la regió),[18] Museu de Belles Arts[19] i CAPC Museu d'Art Contemporani.[20]
La Cité du Vin, inaugurada l'any 2016.
A la rodalia de Bordeus, dins de la comuna de Peçac de Bordèu, es troba la Ciutat Frugès, concebuda per Le Corbusier. És un dels projectes d'aquest arquitecte del segle xx inscrits per la Unesco a la llista de Patrimoni Mundial, l'any 2016.[21][22]
↑ 4,04,1Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol. 8, Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat..
Bilbao
Madrid
Múnic
Bristol
Orà
Ouagadougou
Los Angeles
Asdod
Fukuoka
Riga
Bamako
Casablanca
Ramallah
Lima
Cracòvia
Porto
Ciutat de Quebec
Sant Petersburg
Wuhan
