Orlan (artista): diferència entre les revisions
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m eliminant enllaços externs trencats |
||
| (39 revisions intermèdies per 13 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
'''Mireille Suzanne Francette Porte''' ([[Saint-Étienne (Loira)|Saint-Étienne]], [[França]], [[30 de maig]] de [[1947]]) artísticament coneguda com a '''Orlan''' o, com ella mateixa escriu '''ORLAN''', és una artista multidisciplinària caracteritzada per realitzar [[acció artística|accions artístiques o performances]] quirúrgiques realitzades en el seu cos les quals, a vegades, transmet en viu per a algunes galeries i museus.<ref name=or>[http://www.revconsecuencias.com.ar/ediciones/016/template.php?file=arts/Alcances/ORLAN.html «ORLAN: Un nombre, una obra para tratar el misterio del cuerpo femenino»] {{es}}, Blanca Musachi, ''Consecuencias'', núm. 16, novembre 2015. [Consulta 23 de febrer de 2017]</ref><ref name=dos> [http://www.universalis.fr/encyclopedie/orlan/ «ORLAN (1947-)»] {{fr}}, Anne TRONCHE, ''Encyclopædia Universalis''. [Consulta 23 de febrer de 2017].</ref><ref name=tres>[https://www.phaidon.com/agenda/art/articles/2013/june/19/body-artist-orlan-sues-lady-gaga/ «Body artist Orlan sues Lady Gaga»] (en anglès), ''Phaidon'', 19 de juny del 2013. {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130625052906/http://es.phaidon.com/agenda/art/articles/2013/june/19/body-artist-orlan-sues-lady-gaga/ |idioma=EN |date=2013-06-25 }} [Consulta: 23 de febrer de 2017, actualització URL 8 d'abril del 2023].</ref><ref name=quatre>[http://www.odditycentral.com/news/orlan-the-french-performance-artist-who-used-plastic-surgery-to-challenge-beauty-standards.html «Orlan – The French Performance Artist Who Used Plastic Surgery to Challenge Beauty Standards»] (en anglès), Sumitra, ''Oddity Central'', 3 de gener del 2013. [Consulta 23 de febrer de 2017].</ref><ref name=sis> «Orlan, la mujer que sacrificó su cuerpo al arte» (en castellà), [http://lapiedradesisifo.com/2013/03/08/orlan-la-mujer-que-sacrific%C3%B3-su-cuerpo-al-arte/ ''La piedra de Sísifo'']. [Consulta 23 de febrer de 2017].</ref> |
|||
== Trajectòria professional == |
== Trajectòria professional == |
||
La seva manera d'entendre l'art, dins del que es coneix com a "art corporal" (o l'art del cos), |
La seva manera d'entendre l'art, dins del que es coneix com a "art corporal" (o l'art del cos), ha fet que des dels anys seixanta fins a l'actualitat hagi modificat el seu cos mitjançant la cirurgia. Abans de decantar-se per aquesta, el treball de Orlan era un treball dintre de la línia de les artistes feministes de l'època, que tenia l'objectiu de construir identitats múltiples mitjançant caracteritzacions diferents. |
||
| ⚫ | Des dels seus inicis es va decantar |
||
| ⚫ | Des dels seus inicis es va decantar per les accions artístiques, la fotografia, el video, multimèdia i escultura interactiva, i en els seus treballs qüestionava el típic imaginari femení occidental al llarg de la història de l'art. En els anys 90, es va centrar en el tema de la identitat femenina a través de la iconografia cristiana, per a això va treballar amb la seva pròpia imatge introduint-la en un context barroc especialment herètic.<ref name="or"/><ref name="dos"/> |
||
En 1964, va presentar una fotografia nua d'ella mateixa, vista des d'a dalt, donant a llum a un maniquí andrògen, l'obra es titula “Orlan S'Accouche d'Elle M'Aime” (Orlan dóna a llum al seu estimat jo).<ref name="cinc">Orlan's art of sex and surgery. </ref> |
|||
Aquest mateix any, va realitzar diversos performances entre ells la seva “Marxa a càmera lenta”, considerat un preludi del maig del 68. Entre elles les seves extravagants i originals manifestacions artístiques, va inventar la seva pròpia unitat de mesura que va cridar el Orlan-Cos, i que va usar per mesurar el Vaticà.<ref name="sis" /> |
|||
En 1964, va presentar una fotografia nua d'ella mateixa, des d'un punt de vista zenital, donant a llum a un maniquí androgen. L'obra es titula ''ORLAN accouche d'elle-m'aime'' (un joc de paraules que vindria a ser, si fa no fa, ''Orlan dona a llum al seu estimat jo'').<ref name="cinc">[https://www.theguardian.com/artanddesign/2009/jul/01/orlan-performance-artist-carnal-art «Orlan's art of sex and surgery»] (an anglès), Stuart Jeffries, ''The Guardian'', 1 juliol 2009. [Consulta última: 8 d'abril del 2023].</ref> Aquest mateix any, va realitzar diverses accions artístiques, entre elles la seva “Marxa a càmera lenta”, considerat un preludi del maig del 68. Entre les seves extravagants i originals manifestacions artístiques, també va inventar la seva pròpia unitat de mesura que va anomenar l'Orlan-Cos, que va usar per mesurar el Vaticà.<ref name="sis"/> |
|||
A la dècada dels seixanta va fer alguns autoretrats fotogràfics en que surt nua d'un marc antic, possiblement per influència de l'aleshores encara poc famós mundialment pintor vuitcentista català [[Pere Borrell del Caso]].{{CC|data=agost de 2017}} |
|||
A la dècada dels seixanta va fer alguns autoretrats fotogràfics en que surt nua dins d'un marc antic, possiblement per influència de o similar a unes obres de l'aleshores encara poc famós mundialment pintor vuitcentista català [[Pere Borrell del Caso]].<ref>Vegeu: [https://www.wikiart.org/en/pere-borrell-del-caso/escaping-criticism Pere Borrell del Caso: ''Escaping Criticism''] (en anglès) a Wikiart. [Consulta: 8 d'abril del 2023].</ref><ref>Vegeu: [https://artist-collector.com/fr/artistes/10706-orlan.html Orlan: ''Attempt to get out of the frame''] (en anglès), a Artist-Collector. i [https://www.moma.org/collection/works/273260 ORLAN: ''Attempting to Escape the Frame with Mask No. 3'' (1965)] (en anglès), MOMA. [Consulta: 8 d'abril del 2023].</ref> |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Un altre tema que de forma transversal apareix al llarg de tota la seva carrera artística és el de la dissolució dels límits entre dins i fora, entre el públic i el privat, aquest tema és especialment palès en la seva obra “S'habiller de sa propre nudité” (''Vestir-se de la pròpia nuesa'', 1976).<ref name="or"/> |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
El seu salt al gran públic es va produir l'any [[1977]], quan va realitzar un performance (vistía un vestit de cos nu enfront del Grand Palais i convidava a la gent a pagar monedes per petons. Les monedes entraven per una escletxa a la part superior del vestit de cos, i queien en una tassa) durant la Fira Internacional d'Art Contemporani (F.I.A.C.) de París.<ref name="dos" /> |
|||
El seu salt al gran públic es va produir l'any [[1977]], quan va realitzar l'acció ''Le Baiser de l'artiste'' (''El petó de l'artista'' / ''El follar de l'artista'') davant del Grand Palais durant la Fira Internacional d'Art Contemporani de París (F.I.A.C.). Consistia en una instal·lació de dues fotos d'ella a mida real encolades sobre fusta, una d'ella vestida de santa i mig en actitud de Santa Teresa, però amb un pit al descobert i les mans sobre el ventre, i l'altra del seu torso nu. Ella es ficava darrere del torso i convidava a la gent a decidir si volien posar un ciri per la santa o pagar monedes per petons. Les monedes entraven per una escletxa a la part superior del vestit de cos, i queien en una tassa en forma de triangle just al lloc on hi hauria el seu sexe. Els petons eren de veres i es feien amb un temps límit indicat per cronòmetre. Quan queia una moneda, començava una música de Bach per la duració del petó.<ref>{{Ref-web|url=https://www.centrepompidou.fr/fr/videos/video/orlan-le-baiser-de-lartiste-1977|títol=ORLAN, Le Baiser de l'artiste, 1977|consulta=8 d'abril del 2023|llengua=FR|editor=Centre Georges Pompidou, París|obra=Elles font l'art (playlist)|format=vídeo a la pàgina web, 5 minuts}}</ref><ref name="dos"/> |
|||
| ⚫ | El començament de l'ús de la cirurgia com a manifestació artística es va produir d'una manera accidental. En 1978, l'artista havia de participar en un simposi, però aquest mateix dia va haver de ser hospitalitzada per a una cirurgia d'emergència. És llavors quan va sol·licitar que un equip de càmera pogués estar amb ella per filmar l'operació. Aquesta pel·lícula va ser la inspiració per a l'art que fa avui.<ref name="quatre" |
||
| ⚫ | El començament de l'ús de la cirurgia com a manifestació artística es va produir d'una manera accidental. En 1978, l'artista havia de participar en un simposi, però aquest mateix dia va haver de ser hospitalitzada per a una cirurgia d'emergència. És llavors quan va sol·licitar que un equip de càmera pogués estar amb ella per filmar l'operació. Aquesta pel·lícula va ser la inspiració per a l'art que fa avui.<ref name="quatre"/><ref name="cinc"/> |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Entre 1990 i 1995, es va sotmetre a nou operacions de cirurgia plàstica, per a l'artista amb aquestes operacions tractava de reescriure l'art occidental en el seu propi cos. Es va modificar la boca per tenir-la com |
||
| ⚫ | Entre 1990 i 1995, es va sotmetre a nou operacions de cirurgia plàstica, per a l'artista amb aquestes operacions tractava de reescriure l'art occidental en el seu propi cos. Es va modificar la boca per tenir-la com la d'Europa del quadre de [[François Boucher]], ''El rapte d'Europa''; en 1993, es va operar per instal·lar dos petits implants a cada costat del seu front, a manera de protuberàncies; va imitar la cella excel·lent de ''[[La Gioconda]]'' de [[Leonardo da Vinci]], i amb una altra va alterar la seva barbeta amb la intenció de semblar-se més a la de la [[El naixement de Venus|Venus]] de [[Sandro Botticelli|Botticelli.]] També ha tractat d'aconseguir els ulls de la [[Psique (mitologia)|Psique]] de [[Jean-Léon Gérôme|Gérôme]] i el nas d'una escultura de [[Diana]].<ref name="sis"/><ref name="cinc"/> |
||
| ⚫ | Per a l'artista el quiròfan és com un teatre barroc, per la qual cosa cuida els detalls del que “surt” en escena, per això dissenyadors, com [[Paco Rabanne]] o [[Issey Miyake]], han creat vestits perquè els usés durant les cirurgies. Mentre l'operació es realitza, ella es manté conscient, i cuida de l'ambient, música de fons, lectura de poesia i tot queda gravat en cinta de vídeo i transmès, fins i tot en directe, en |
||
| ⚫ | Per a l'artista el quiròfan és com un teatre barroc, per la qual cosa cuida els detalls del que “surt” en escena, per això dissenyadors, com [[Paco Rabanne]] o [[Issey Miyake]], han creat vestits perquè els usés durant les cirurgies. Mentre l'operació es realitza, ella es manté conscient, i cuida de l'ambient, música de fons, lectura de poesia i tot queda gravat en cinta de vídeo i transmès, fins i tot en directe, en galeries d'art.<ref name="sis"/><ref name="cinc"/> |
||
| ⚫ | També es va fer molt ressò de la demanda que |
||
| ⚫ | També es va fer molt ressò de la demanda que Orlan va fer, l'any 2011, a la cantant [[Lady Gaga]], i a la filial francesa d'Universal, per plagiar les seves obres, ja que ella considera que part del contingut del video de [[2011]] titulat “Born This Way” de Gaga, dirigit pel fotògraf britànic Nick Knight, està basada en l'obra ''Woman with a Head'' ([[1996]]), i en el treball de [[2009]], ''Bump Load'', que consistia en una escultura d'Orlan amb implants corporals subdèrmics.<ref name="tres"/> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 31: | Línia 32: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://www.orlan.eu/bibliography/biography/ Pàgina oficial de Orlan] |
* [http://www.orlan.eu/bibliography/biography/ Pàgina oficial de Orlan] |
||
* [http://blog.elp.org.es/all/cat17/impone–tu–oportunidad–atrapa–tu–1/ Conversa entre ORLAN i Jacques–Alain Miller] |
|||
* [http://www.realidadesinexistentes.com/orlan–arte–carnal Propietàries Villamiel, J., ORLAN: Art carnal] |
|||
* [http://www.radiolacan.com/es/topic/666/3 Bassols, M., "Conferència de tancament del VII Enapol en São Paulo", setembre de 2015: El cos, el visible i l'invisible] |
* [http://www.radiolacan.com/es/topic/666/3 Bassols, M., "Conferència de tancament del VII Enapol en São Paulo", setembre de 2015: El cos, el visible i l'invisible] |
||
{{autoritat}} |
|||
| ⚫ | |||
[[Categoria:Persones de Saint-Étienne]] |
[[Categoria:Persones de Saint-Étienne]] |
||
[[Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor]] |
|||
| ⚫ | |||
[[Categoria:Naixements del 1947]] |
|||
Revisió de 14:41, 23 ago 2024
 (2015)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Mireille Suzanne Francette Porte 30 maig 1947 (77 anys)Saint-Étienne (França) |
| Altres noms | Orlan |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París Los Angeles |
| Ocupació | fotògrafa, escultora, artista digital, artista, body artist (en)  , artista de performance, artista d'instal·lacions, videoartista, artista de nous mitjans, directora de cinema |
| Gènere | Art corporal, autoretrat, nu, art sacre i retrat |
| Moviment | Art contemporani i art feminista |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Premis | |
| Lloc web | orlan.eu |
     | |
Mireille Suzanne Francette Porte (Saint-Étienne, França, 30 de maig de 1947) artísticament coneguda com a Orlan o, com ella mateixa escriu ORLAN, és una artista multidisciplinària caracteritzada per realitzar accions artístiques o performances quirúrgiques realitzades en el seu cos les quals, a vegades, transmet en viu per a algunes galeries i museus.[1][2][3][4][5]
Trajectòria professional
[modifica]La seva manera d'entendre l'art, dins del que es coneix com a "art corporal" (o l'art del cos), ha fet que des dels anys seixanta fins a l'actualitat hagi modificat el seu cos mitjançant la cirurgia. Abans de decantar-se per aquesta, el treball de Orlan era un treball dintre de la línia de les artistes feministes de l'època, que tenia l'objectiu de construir identitats múltiples mitjançant caracteritzacions diferents.
Des dels seus inicis es va decantar per les accions artístiques, la fotografia, el video, multimèdia i escultura interactiva, i en els seus treballs qüestionava el típic imaginari femení occidental al llarg de la història de l'art. En els anys 90, es va centrar en el tema de la identitat femenina a través de la iconografia cristiana, per a això va treballar amb la seva pròpia imatge introduint-la en un context barroc especialment herètic.[1][2]
En 1964, va presentar una fotografia nua d'ella mateixa, des d'un punt de vista zenital, donant a llum a un maniquí androgen. L'obra es titula ORLAN accouche d'elle-m'aime (un joc de paraules que vindria a ser, si fa no fa, Orlan dona a llum al seu estimat jo).[6] Aquest mateix any, va realitzar diverses accions artístiques, entre elles la seva “Marxa a càmera lenta”, considerat un preludi del maig del 68. Entre les seves extravagants i originals manifestacions artístiques, també va inventar la seva pròpia unitat de mesura que va anomenar l'Orlan-Cos, que va usar per mesurar el Vaticà.[5]
A la dècada dels seixanta va fer alguns autoretrats fotogràfics en que surt nua dins d'un marc antic, possiblement per influència de o similar a unes obres de l'aleshores encara poc famós mundialment pintor vuitcentista català Pere Borrell del Caso.[7][8]
Un altre tema que de forma transversal apareix al llarg de tota la seva carrera artística és el de la dissolució dels límits entre dins i fora, entre el públic i el privat, aquest tema és especialment palès en la seva obra “S'habiller de sa propre nudité” (Vestir-se de la pròpia nuesa, 1976).[1]
Per a l'artista no hi ha per què conformar-se amb el cos que la naturalesa ens ha donat, ni amb els esquemes estètics que la societat imposa culturalment, per això modifica el seu cos i exposa el procés d'aquesta modificació com a manifestació artística.[1]
El seu salt al gran públic es va produir l'any 1977, quan va realitzar l'acció Le Baiser de l'artiste (El petó de l'artista / El follar de l'artista) davant del Grand Palais durant la Fira Internacional d'Art Contemporani de París (F.I.A.C.). Consistia en una instal·lació de dues fotos d'ella a mida real encolades sobre fusta, una d'ella vestida de santa i mig en actitud de Santa Teresa, però amb un pit al descobert i les mans sobre el ventre, i l'altra del seu torso nu. Ella es ficava darrere del torso i convidava a la gent a decidir si volien posar un ciri per la santa o pagar monedes per petons. Les monedes entraven per una escletxa a la part superior del vestit de cos, i queien en una tassa en forma de triangle just al lloc on hi hauria el seu sexe. Els petons eren de veres i es feien amb un temps límit indicat per cronòmetre. Quan queia una moneda, començava una música de Bach per la duració del petó.[9][2]
El començament de l'ús de la cirurgia com a manifestació artística es va produir d'una manera accidental. En 1978, l'artista havia de participar en un simposi, però aquest mateix dia va haver de ser hospitalitzada per a una cirurgia d'emergència. És llavors quan va sol·licitar que un equip de càmera pogués estar amb ella per filmar l'operació. Aquesta pel·lícula va ser la inspiració per a l'art que fa avui.[4][6]
El 1990, amb la seva obra La reencarnació de Sant ORLAN, inicia i fins i tot inventa el concepte de l'Art Carnal.[5]
Entre 1990 i 1995, es va sotmetre a nou operacions de cirurgia plàstica, per a l'artista amb aquestes operacions tractava de reescriure l'art occidental en el seu propi cos. Es va modificar la boca per tenir-la com la d'Europa del quadre de François Boucher, El rapte d'Europa; en 1993, es va operar per instal·lar dos petits implants a cada costat del seu front, a manera de protuberàncies; va imitar la cella excel·lent de La Gioconda de Leonardo da Vinci, i amb una altra va alterar la seva barbeta amb la intenció de semblar-se més a la de la Venus de Botticelli. També ha tractat d'aconseguir els ulls de la Psique de Gérôme i el nas d'una escultura de Diana.[5][6]
Per a l'artista el quiròfan és com un teatre barroc, per la qual cosa cuida els detalls del que “surt” en escena, per això dissenyadors, com Paco Rabanne o Issey Miyake, han creat vestits perquè els usés durant les cirurgies. Mentre l'operació es realitza, ella es manté conscient, i cuida de l'ambient, música de fons, lectura de poesia i tot queda gravat en cinta de vídeo i transmès, fins i tot en directe, en galeries d'art.[5][6]
També es va fer molt ressò de la demanda que Orlan va fer, l'any 2011, a la cantant Lady Gaga, i a la filial francesa d'Universal, per plagiar les seves obres, ja que ella considera que part del contingut del video de 2011 titulat “Born This Way” de Gaga, dirigit pel fotògraf britànic Nick Knight, està basada en l'obra Woman with a Head (1996), i en el treball de 2009, Bump Load, que consistia en una escultura d'Orlan amb implants corporals subdèrmics.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «ORLAN: Un nombre, una obra para tratar el misterio del cuerpo femenino» (castellà), Blanca Musachi, Consecuencias, núm. 16, novembre 2015. [Consulta 23 de febrer de 2017]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «ORLAN (1947-)» (francès), Anne TRONCHE, Encyclopædia Universalis. [Consulta 23 de febrer de 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Body artist Orlan sues Lady Gaga» (en anglès), Phaidon, 19 de juny del 2013. Arxivat 2013-06-25 a Wayback Machine. [Consulta: 23 de febrer de 2017, actualització URL 8 d'abril del 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Orlan – The French Performance Artist Who Used Plastic Surgery to Challenge Beauty Standards» (en anglès), Sumitra, Oddity Central, 3 de gener del 2013. [Consulta 23 de febrer de 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Orlan, la mujer que sacrificó su cuerpo al arte» (en castellà), La piedra de Sísifo. [Consulta 23 de febrer de 2017].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Orlan's art of sex and surgery» (an anglès), Stuart Jeffries, The Guardian, 1 juliol 2009. [Consulta última: 8 d'abril del 2023].
- ↑ Vegeu: Pere Borrell del Caso: Escaping Criticism (en anglès) a Wikiart. [Consulta: 8 d'abril del 2023].
- ↑ Vegeu: Orlan: Attempt to get out of the frame (en anglès), a Artist-Collector. i ORLAN: Attempting to Escape the Frame with Mask No. 3 (1965) (en anglès), MOMA. [Consulta: 8 d'abril del 2023].
- ↑ «ORLAN, Le Baiser de l'artiste, 1977» (vídeo a la pàgina web, 5 minuts) (en francès). Elles font l'art (playlist). Centre Georges Pompidou, París. [Consulta: 8 abril 2023].