2019 en els vols espacials: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 15 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.7 |
||
| Línia 67: | Línia 67: | ||
SpaceX va començar a provar el sistema [[SpaceX Starship]] el 2019, amb un prototip [[nau espacial no tripulada|no tripulat]] anomenat "Starhopper" volant 150 metres a l'aire en un vol de prova suborbital el 27 d'agost.<ref>{{ref-web|cognom=Baylor |nom=Michael |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/08/faa-spacexs-starhopper-hop/ |títol=SpaceX's Starhopper completes 150 meter test hop |obra=[[NASASpaceFlight]] |data= 27 agost 2019 |consulta= 18 octubre 2019}}</ref> El [[Vehicle de llançament pesant|coet pesant]] [[Llarga Marxa 5]] va tornar als vols el desembre, més de dos anys després de l'[[Llarga Marxa 5#Segon llançament|error de llançament de juliol de 2017]] que provocar la suspensió dels vols del vehicle i va obligar a redissenyar el motor.<ref name="LM5-Reflight"/> |
SpaceX va començar a provar el sistema [[SpaceX Starship]] el 2019, amb un prototip [[nau espacial no tripulada|no tripulat]] anomenat "Starhopper" volant 150 metres a l'aire en un vol de prova suborbital el 27 d'agost.<ref>{{ref-web|cognom=Baylor |nom=Michael |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/08/faa-spacexs-starhopper-hop/ |títol=SpaceX's Starhopper completes 150 meter test hop |obra=[[NASASpaceFlight]] |data= 27 agost 2019 |consulta= 18 octubre 2019}}</ref> El [[Vehicle de llançament pesant|coet pesant]] [[Llarga Marxa 5]] va tornar als vols el desembre, més de dos anys després de l'[[Llarga Marxa 5#Segon llançament|error de llançament de juliol de 2017]] que provocar la suspensió dels vols del vehicle i va obligar a redissenyar el motor.<ref name="LM5-Reflight"/> |
||
El [[Delta IV]] d'un "sol coet" va ser retirat a l'agost,<ref>{{ref-web|cognom=Clark |nom=Stephen |url=https://spaceflightnow.com/2019/08/22/five-more-delta-4-heavy-flights-in-ula-backlog-after-final-single-stick-launch/ |títol=Five more Delta 4-Heavy flights in ULA backlog after final "single stick" launch |obra=Spaceflight Now |data= 22 agost 2019 |consulta= 18 octubre 2019}}</ref> i el coet [[Soiuz-FG]] que fou controlat analògicament es va retirar al setembre.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/09/Soiuz-fg-retirement-last-launch-gagarins-first-emirati-astronaut/ |títol=Soiuz MS-15 Soiuz-FG retirement; Last launch from Gagarin's Start lofts first Emirati astronaut |obra=[[NASASpaceFlight]] |nom=Chris |cognom=Gebhardt |data= |
El [[Delta IV]] d'un "sol coet" va ser retirat a l'agost,<ref>{{ref-web|cognom=Clark |nom=Stephen |url=https://spaceflightnow.com/2019/08/22/five-more-delta-4-heavy-flights-in-ula-backlog-after-final-single-stick-launch/ |títol=Five more Delta 4-Heavy flights in ULA backlog after final "single stick" launch |obra=Spaceflight Now |data= 22 agost 2019 |consulta= 18 octubre 2019}}</ref> i el coet [[Soiuz-FG]] que fou controlat analògicament es va retirar al setembre.<ref>{{ref-notícia |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/09/Soiuz-fg-retirement-last-launch-gagarins-first-emirati-astronaut/ |títol=Soiuz MS-15 Soiuz-FG retirement; Last launch from Gagarin's Start lofts first Emirati astronaut |obra=[[NASASpaceFlight]] |nom=Chris |cognom=Gebhardt |data=24 setembre 2019 |access-date=25 setembre 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> A causa de la prohibició d'Ucraïna d'exportar el sistema de control a Rússia, el [[Rókot]] es va retirar després d'un vol final al desembre.<ref name="nsf-finalRokot"/> |
||
== Llançaments orbitals == |
== Llançaments orbitals == |
||
| Línia 211: | Línia 211: | ||
|remarks = |
|remarks = |
||
|payload = {{TLS-PL |
|payload = {{TLS-PL |
||
|name = {{flagicon|CHN}} Jilin-1 Hyperspectral-01 (Jilin Lincao 1)<ref>{{ref-web|url=http://www.spaceflightfans.cn/48348.html |llengua=zh |títol="吉林一号"家族将再添新成员！光谱01、02星本月下旬择期发射 |trans-title=The "Jilin-1" family will add new members! Spectral 01, 02 stars will be launched in the second half of this month |data= |
|name = {{flagicon|CHN}} Jilin-1 Hyperspectral-01 (Jilin Lincao 1)<ref>{{ref-web |url=http://www.spaceflightfans.cn/48348.html |llengua=zh |títol="吉林一号"家族将再添新成员！光谱01、02星本月下旬择期发射 |trans-title=The "Jilin-1" family will add new members! Spectral 01, 02 stars will be launched in the second half of this month |data=4 gener 2019 |access-date=8 gener 2019 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190109012111/http://www.spaceflightfans.cn/48348.html |arxiudata=9 de gener 2019 }}</ref> |
||
|user = [[Chang Guang Satellite Technology]] |
|user = [[Chang Guang Satellite Technology]] |
||
|orbit = [[òrbita terrestre baixa|Terrestre Baixa]] |
|orbit = [[òrbita terrestre baixa|Terrestre Baixa]] |
||
| Línia 352: | Línia 352: | ||
{{TLS-RL|NoPL=1 |
{{TLS-RL|NoPL=1 |
||
|date = 27 de febrer |time = 21:37<ref>{{ref-notícia|url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/02/oneweb-kick-start-massive-constellation-Soiuz-st-b/ |títol=OneWeb kick starts massive constellation with Soiuz ST-B launch |obra=[[NASASpaceFlight]] |nom=Chris |cognom=Bergin |data= |
|date = 27 de febrer |time = 21:37<ref>{{ref-notícia |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/02/oneweb-kick-start-massive-constellation-Soiuz-st-b/ |títol=OneWeb kick starts massive constellation with Soiuz ST-B launch |obra=[[NASASpaceFlight]] |nom=Chris |cognom=Bergin |data=27 febrer 2019 |access-date=1 març 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz ST-B]] / [[Fregat-M]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz ST-B]] / [[Fregat-M]] |
||
|flight = VS21 |
|flight = VS21 |
||
| Línia 406: | Línia 406: | ||
{{TLS-RL|NoPL=1 |
{{TLS-RL|NoPL=1 |
||
|date = 14 de març |time = 19:14:09<ref>{{ref-web|cognom=Gebhardt |nom=Chris |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/03/russian-americans-Soiuz-ms-12-station/ |títol=Soiuz MS-12 docks with the Space Station |obra=[[NASASpaceFlight]] |data= |
|date = 14 de març |time = 19:14:09<ref>{{ref-web |cognom=Gebhardt |nom=Chris |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/03/russian-americans-Soiuz-ms-12-station/ |títol=Soiuz MS-12 docks with the Space Station |obra=[[NASASpaceFlight]] |data=14 març 2019 |consulta=26 agost 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-FG]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-FG]] |
||
|site = {{flagicon|KAZ}} [[Cosmòdrom de Baikonur|Baikonur]] [[Gagarin's Start|Site 1/5]] |
|site = {{flagicon|KAZ}} [[Cosmòdrom de Baikonur|Baikonur]] [[Gagarin's Start|Site 1/5]] |
||
| Línia 883: | Línia 883: | ||
{{TLS-RL|NoPL=1 |
{{TLS-RL|NoPL=1 |
||
|date = 27 de maig |time = 06:23<ref>{{ref-notícia|url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/05/Soiuz-2-1b-glonass-m-satellite-758/ |títol=Soiuz 2-1b launches latest GLONASS-M satellite – despite being hit by lightning |obra=[[NASASpaceFlight]] |nom=William |cognom=Graham |data= |
|date = 27 de maig |time = 06:23<ref>{{ref-notícia |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/05/Soiuz-2-1b-glonass-m-satellite-758/ |títol=Soiuz 2-1b launches latest GLONASS-M satellite – despite being hit by lightning |obra=[[NASASpaceFlight]] |nom=William |cognom=Graham |data=27 maig 2019 |access-date=27 maig 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1b]] / [[Fregat-M]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1b]] / [[Fregat-M]] |
||
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/4]] |
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/4]] |
||
| Línia 1.193: | Línia 1.193: | ||
{{TLS-RL|NoPL=4 |
{{TLS-RL|NoPL=4 |
||
|date = 5 de juliol |time = 05:41<ref>{{ref-web|cognom=Graham |nom=William |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/07/Soiuz-2-1b-launch-meteor-m-no-2-2/ |títol=Soiuz-2-1B launches Meteor-M No.2-2 and numerous secondary payloads |obra=[[NASASpaceFlight]] |data= |
|date = 5 de juliol |time = 05:41<ref>{{ref-web |cognom=Graham |nom=William |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/07/Soiuz-2-1b-launch-meteor-m-no-2-2/ |títol=Soiuz-2-1B launches Meteor-M No.2-2 and numerous secondary payloads |obra=[[NASASpaceFlight]] |data=4 juliol 2019 |consulta=26 agost 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1b]] / [[Fregat-M]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1b]] / [[Fregat-M]] |
||
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom Oriental|Vostotxni]] [[Vostochny Cosmodrome Site 1S|Site 1S]] |
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom Oriental|Vostotxni]] [[Vostochny Cosmodrome Site 1S|Site 1S]] |
||
| Línia 1.228: | Línia 1.228: | ||
{{TLS-RL|NoPL=4 |
{{TLS-RL|NoPL=4 |
||
|date = 10 de juliol |time = 17:14<ref>{{ref-web|cognom=Graham |nom=William |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/07/Soiuz-2-1v-surprise-military-launch/ |títol=Soiuz 2-1v conducts surprise military launch |obra=[[NASASpaceFlight.com]] |data= |
|date = 10 de juliol |time = 17:14<ref>{{ref-web |cognom=Graham |nom=William |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/07/Soiuz-2-1v-surprise-military-launch/ |títol=Soiuz 2-1v conducts surprise military launch |obra=[[NASASpaceFlight.com]] |data=10 juliol 2019 |consulta=11 juliol 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.russianspaceweb.com/Cosmos-2535-2536-2537-2538.html |títol=Soiuz-2-1v launches four classified payloads |obra=RussianSpaceWeb |nom=Anatoly |cognom=Zak |data= 23 agost 2019 |access-date= 25 novembre 2019}}</ref><ref name="nsf-20191125"/> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2-1v]] / [[Volga (etapa de coet)|Volga]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2-1v]] / [[Volga (etapa de coet)|Volga]] |
||
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/4]] |
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/4]] |
||
| Línia 1.293: | Línia 1.293: | ||
{{TLS-RL|NoPL=1 |
{{TLS-RL|NoPL=1 |
||
|date = 20 de juliol |time = 16:28:20<ref>{{ref-web|cognom=Gebhardt |nom=Chris |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/07/Soiuz-fg-penultimate-flight-three-iss/ |títol=Soiuz-FG on penultimate flight delivers three new crewmembers for ISS |obra=[[NASASpaceFlight]] |data= |
|date = 20 de juliol |time = 16:28:20<ref>{{ref-web |cognom=Gebhardt |nom=Chris |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/07/Soiuz-fg-penultimate-flight-three-iss/ |títol=Soiuz-FG on penultimate flight delivers three new crewmembers for ISS |obra=[[NASASpaceFlight]] |data=20 juliol 2019 |consulta=26 agost 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-FG]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-FG]] |
||
|site = {{flagicon|KAZ}} [[Cosmòdrom de Baikonur|Baikonur]] [[Gagarin's Start|Site 1/5]] |
|site = {{flagicon|KAZ}} [[Cosmòdrom de Baikonur|Baikonur]] [[Gagarin's Start|Site 1/5]] |
||
| Línia 1.408: | Línia 1.408: | ||
{{TLS-RL|NoPL=1 |
{{TLS-RL|NoPL=1 |
||
|date = 30 de juliol |time = 05:56<ref>{{ref-web|cognom=Graham |nom=William |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/07/Soiuz-2-1a-launches-meridian-8-plesetsk/ |títol=Soiuz 2-1a launches Meridian 8 out of Plesetsk |obra=[[NASASpaceFlight]] |data= |
|date = 30 de juliol |time = 05:56<ref>{{ref-web |cognom=Graham |nom=William |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/07/Soiuz-2-1a-launches-meridian-8-plesetsk/ |títol=Soiuz 2-1a launches Meridian 8 out of Plesetsk |obra=[[NASASpaceFlight]] |data=30 juliol 2019 |consulta=30 juliol 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1a]] / [[Fregat-M]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1a]] / [[Fregat-M]] |
||
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/4]] |
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/4]] |
||
| Línia 1.531: | Línia 1.531: | ||
|outcome = Operacional |
|outcome = Operacional |
||
}} {{TLS-PL |
}} {{TLS-PL |
||
|name = {{flagicon|CHN}} Qian Sheng-1 01 (QS1-01)<ref name="gunter-jielong"/><ref>{{ref-web|url=http://www.uni-explore.com/en/constellation.aspx |títol=Constellation {{!}} Beijing QIANSHENG EXPLORATION Technology Co., Ltd. |obra=Qian Sheng Exploration |consulta= |
|name = {{flagicon|CHN}} Qian Sheng-1 01 (QS1-01)<ref name="gunter-jielong"/><ref>{{ref-web |url=http://www.uni-explore.com/en/constellation.aspx |títol=Constellation {{!}} Beijing QIANSHENG EXPLORATION Technology Co., Ltd. |obra=Qian Sheng Exploration |consulta=7 agost 2019 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190807053420/http://www.uni-explore.com/en/constellation.aspx |arxiudata=7 d’agost 2019 }}</ref><ref>{{ref-web|url=https://www.cbinsights.com/company/qiancheng-tansuo |títol=Qian Sheng Exploration |obra=CB Insights |consulta= 7 agost 2019 |url-access=limited}}</ref> |
||
|user = Qian Sheng Exploration |
|user = Qian Sheng Exploration |
||
|orbit = [[òrbita terrestre baixa|Terrestre Baixa]] |
|orbit = [[òrbita terrestre baixa|Terrestre Baixa]] |
||
| Línia 1.592: | Línia 1.592: | ||
{{TLS-RL|NoPL=1 |
{{TLS-RL|NoPL=1 |
||
|date = 22 d'agost |time = 03:38:31<ref>{{ref-web|cognom=Gebhardt |nom=Chris |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/08/Soiuz-ms-14-upgrades-ferry-skybot-robot-station/ |títol=Soiuz MS-14 to test new upgrades, ferry Skybot humanoid robot to Station |obra=[[NASASpaceFlight]] |data= |
|date = 22 d'agost |time = 03:38:31<ref>{{ref-web |cognom=Gebhardt |nom=Chris |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/08/Soiuz-ms-14-upgrades-ferry-skybot-robot-station/ |títol=Soiuz MS-14 to test new upgrades, ferry Skybot humanoid robot to Station |obra=[[NASASpaceFlight]] |data=21 agost 2019 |consulta=22 agost 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1a]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1a]] |
||
|site = {{flagicon|KAZ}} [[Cosmòdrom de Baikonur|Baikonur]] [[Baikonur Cosmodrome Site 31|Site 31/6]] |
|site = {{flagicon|KAZ}} [[Cosmòdrom de Baikonur|Baikonur]] [[Baikonur Cosmodrome Site 31|Site 31/6]] |
||
| Línia 1.603: | Línia 1.603: | ||
|function = [[Vol de prova]] / [[Logística de l'EEI]] |
|function = [[Vol de prova]] / [[Logística de l'EEI]] |
||
|d-date = 6 September |
|d-date = 6 September |
||
|d-time = 21:32<ref>{{ref-web|cognom=Clark |nom=Stephen |url=https://spaceflightnow.com/2019/09/06/Soiuz-ms-14-mission-status-center-2/ |títol=Live coverage: Soiuz test flight concludes with landing in Kazakhstan |obra=Spaceflight Now |data= |
|d-time = 21:32<ref>{{ref-web |cognom=Clark |nom=Stephen |url=https://spaceflightnow.com/2019/09/06/Soiuz-ms-14-mission-status-center-2/ |títol=Live coverage: Soiuz test flight concludes with landing in Kazakhstan |obra=Spaceflight Now |data=6 setembre 2019 |consulta=12 setembre 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|outcome = Reeixit |
|outcome = Reeixit |
||
}} |
}} |
||
| Línia 1.814: | Línia 1.814: | ||
{{TLS-RL|NoPL=1 |
{{TLS-RL|NoPL=1 |
||
|date = 25 de setembre |time = 13:57:43<ref>{{ref-web|cognom=Gebhardt |nom=Chris |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/09/Soiuz-fg-retirement-last-launch-gagarins-first-emirati-astronaut/ |títol=Soiuz-FG retirement; Last launch from Gagarin's Start lofts first Emirati astronaut |obra=[[NASASpaceFlight]] |data= |
|date = 25 de setembre |time = 13:57:43<ref>{{ref-web |cognom=Gebhardt |nom=Chris |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/09/Soiuz-fg-retirement-last-launch-gagarins-first-emirati-astronaut/ |títol=Soiuz-FG retirement; Last launch from Gagarin's Start lofts first Emirati astronaut |obra=[[NASASpaceFlight]] |data=24 setembre 2019 |consulta=25 setembre 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-FG]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-FG]] |
||
|site = {{flagicon|KAZ}} [[Cosmòdrom de Baikonur|Baikonur]] [[Gagarin's Start|Site 1/5]] |
|site = {{flagicon|KAZ}} [[Cosmòdrom de Baikonur|Baikonur]] [[Gagarin's Start|Site 1/5]] |
||
| Línia 1.829: | Línia 1.829: | ||
{{TLS-RL|NoPL=1 |
{{TLS-RL|NoPL=1 |
||
|date = 26 de setembre |time = 07:46<ref>{{ref-web|cognom=Graham |nom=William |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/09/Soiuz-2-1b-launches-latest-tundra-satellite/ |títol=Soiuz 2-1B launches latest Tundra satellite |obra=[[NASASpaceFlight]] |data= |
|date = 26 de setembre |time = 07:46<ref>{{ref-web |cognom=Graham |nom=William |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/09/Soiuz-2-1b-launches-latest-tundra-satellite/ |títol=Soiuz 2-1B launches latest Tundra satellite |obra=[[NASASpaceFlight]] |data=26 setembre 2019 |consulta=26 setembre 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1b]] / [[Fregat-M]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1b]] / [[Fregat-M]] |
||
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/4]] |
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/4]] |
||
| Línia 2.172: | Línia 2.172: | ||
{{TLS-RL|NoPL=2 |
{{TLS-RL|NoPL=2 |
||
|date = 25 de novembre |time = 17:52<ref name="nsf-20191125">{{ref-web|cognom1=Graham |nom1=William |cognom2=Bergin |nom2=Chris |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/11/Soiuz-2-1v-lofts-mystery-military-satellite/ |títol=Soiuz 2-1v lofts mystery military satellite |obra=[[NASASpaceFlight]] |data= |
|date = 25 de novembre |time = 17:52<ref name="nsf-20191125">{{ref-web |cognom1=Graham |nom1=William |cognom2=Bergin |nom2=Chris |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/11/Soiuz-2-1v-lofts-mystery-military-satellite/ |títol=Soiuz 2-1v lofts mystery military satellite |obra=[[NASASpaceFlight]] |data=25 novembre 2019 |consulta=25 novembre 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2-1v]] / [[Volga (etapa de coet)|Volga]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2-1v]] / [[Volga (etapa de coet)|Volga]] |
||
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/4]] |
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/4]] |
||
| Línia 2.478: | Línia 2.478: | ||
{{TLS-RL|NoPL=1 |
{{TLS-RL|NoPL=1 |
||
|date = 11 de desembre |time = 08:54:48<ref>{{ref-web|cognom=Graham |nom=William |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/12/Soiuz-2-1b-latest-glonass-plesetsk-pad-service/ |títol=Soiuz 2-1b launches latest GLONASS satellite – returns Plesetsk pad to service |obra=[[NASASpaceFlight]] |data=11 desembre 2019 |consulta=11 desembre 2019}}</ref> |
|date = 11 de desembre |time = 08:54:48<ref>{{ref-web |cognom=Graham |nom=William |url=https://www.nasaspaceflight.com/2019/12/Soiuz-2-1b-latest-glonass-plesetsk-pad-service/ |títol=Soiuz 2-1b launches latest GLONASS satellite – returns Plesetsk pad to service |obra=[[NASASpaceFlight]] |data=11 desembre 2019 |consulta=11 desembre 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1b]] / [[Fregat-M]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz-2.1b]] / [[Fregat-M]] |
||
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/3]] |
|site = {{flagicon|RUS}} [[Cosmòdrom de Plesetsk|Plesetsk]] [[Plesetsk Cosmodrome Site 43|Site 43/3]] |
||
| Línia 2.587: | Línia 2.587: | ||
{{TLS-RL|NoPL=5 |
{{TLS-RL|NoPL=5 |
||
|date = 18 de desembre |time = 08:54:20<ref>{{ref-web|cognom=Clark |nom=Stephen |url=https://spaceflightnow.com/2019/12/18/Soiuz-launches-italian-radar-satellite-esa-exoplanet-telescope/ |títol=Soiuz launches Italian radar satellite, ESA exoplanet telescope |obra=Spaceflight Now |data=18 desembre 2019 |consulta=18 desembre 2019}}</ref> |
|date = 18 de desembre |time = 08:54:20<ref>{{ref-web |cognom=Clark |nom=Stephen |url=https://spaceflightnow.com/2019/12/18/Soiuz-launches-italian-radar-satellite-esa-exoplanet-telescope/ |títol=Soiuz launches Italian radar satellite, ESA exoplanet telescope |obra=Spaceflight Now |data=18 desembre 2019 |consulta=18 desembre 2019 }}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> |
||
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz ST-A]] / [[Fregat-M]] |
|rocket = {{flagicon|RUS}} [[Soiuz ST-A]] / [[Fregat-M]] |
||
|flight = VS23 |
|flight = VS23 |
||
Revisió del 22:27, 30 abr 2022
    Fets destacats dels vols espacials el 2019[a] | |
| Llançaments orbitals | |
|---|---|
| Primer | 10 de gener |
| Últim | 27 de desembre |
| Total | 102 |
| Èxits | 97 |
| Fracassos | 5 |
| Catalogat | 97 |
| Primícies nacionals | |
| Satèl·lit | |
| Viatger espacial | |
| Coets | |
| Vols de prova | |
| Jubilacions | |
| Vols tripulats | |
| Orbital | 3 |
| Suborbital | 1 (privat) |
| Total dels viatgers | 12 (3 suborbital) |
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2019.
Resum
Exploració lunar
La sonda xinesa Chang'e 4 va fer el primer aterratge suau de la humanitat a la cara oculta de la Lluna el 3 de gener, va alliberar l'astromòbil Yutu 2 per explorar la superfície lunar de la cara oculta per primera vegada en la història de la humanitat. SpaceIL d'Israel, un dels participants al fallit Google Lunar X Prize[1] va llançar al febrer la primera missió privada a la Lluna. El mòdul de descens Beresheet de SpaceIL va fer l'intent d'aterratge a l'abril, però es va estavellar a la Lluna.[2] L'Índia va llançar l'esperat orbitador/mòdul de descens/astromòbil lunar Chandrayaan-2 al juliol; l'orbitador va arribar a l'òrbita lunar al setembre, però el mòdul de descens Vikram es va estavellar a la superfície lunar.[3]
Exploració del sistema solar
La sonda New Horizons va aproximar-se a l'objecte del cinturó de Kuiper 486958 Arrokoth l'1 de gener. Aquest és l'objecte més llunyà del Sol que mai ha sigut visitat amb una nau espacial.[4] La missió d'exploració d'asteroides japonès Hayabusa2 va fer un segon descens a 162173 Ryugu per recollir mostres,[5] i va partir cap a la Terra el 12 de novembre.[6] La NASA va declarar la missió de l'astromòbil marcià Opportunity' finalitzada el 13 de febrer.[7] El mòdul de descens InSight va registrar el primer terratrèmol marcià a l'abril.[8]
Vol espacial tripulat
En aquest any es van veure les primeres missions de proves del Programa Tripulat Espacial Comercial dels Estats Units, amb l'objectiu de recuperar la capacitat de vol espacial tripulat d'aquest país després del retir del Transbordador Espacial el 2011. En un vol de prova no tripulat, la Dragon 2 de SpaceX va volar amb èxit en un Falcon 9 fins l'Estació Espacial Internacional el 3 de març de 2019; la missió amb tripulació es va retardar quan va explotar la càpsula recuperada durant les proves del 20 d'abril.[9] La CST-100 Starliner de Boeing va llançar un vol de prova no tripulat similar en un Atlas V el 20 de desembre, però una anomalia durant el llançament va provocar que no pogués arribar a l'EEI i va haver d'aterrar dos dies després del llançament.[10]
Innovació en coets
A principis d'any, al voltant de 100 llançadors de satèl·lits petits estaven en ús actiu, en desenvolupament o, recentment han estat cancel·lats o aturats.[11] Tres fabricants xinesos van llançar el seu primer coet orbital el 2019: El vol inaugural de OS-M1 al març no va arribar a l'òrbita,[12] els vols inaugurals de Hyperbola-1 el juliol[13] i de Jielong 1 a l'agost[14] van tenir èxit. Les variants de PSLV-DL i PSLV-QL del PSLV indi primer van volar al gener i a l'abril respectivament.
SpaceX va començar a provar el sistema SpaceX Starship el 2019, amb un prototip no tripulat anomenat "Starhopper" volant 150 metres a l'aire en un vol de prova suborbital el 27 d'agost.[15] El coet pesant Llarga Marxa 5 va tornar als vols el desembre, més de dos anys després de l'error de llançament de juliol de 2017 que provocar la suspensió dels vols del vehicle i va obligar a redissenyar el motor.[16]
El Delta IV d'un "sol coet" va ser retirat a l'agost,[17] i el coet Soiuz-FG que fou controlat analògicament es va retirar al setembre.[18] A causa de la prohibició d'Ucraïna d'exportar el sistema de control a Rússia, el Rókot es va retirar després d'un vol final al desembre.[19]
Llançaments orbitals
| ← Gen · Feb · Mar · Abr · Mai · Jun · Jul · Aug · Set · Oct · Nov · Des → |
| Data i hora (UTC) | Coet | Plataforma de llançament | LSP | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Càrrega útil | Operador | Òrbita | Funció | Deteriorament (UTC) | Resultat | ||
| Comentaris | |||||||
Gener | |||||||
| 10 de gener 17:05[20] |
 Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LC-2
|
CASC
| ||||
| Chinasat 2D
|
CNSA | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| 11 de gener 15:31[21] |
 Falcon 9 Block 5
|
Vandenberg SLC-4E
|
SpaceX
| ||||
| Iridium NEXT 66-75
|
Iridium | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| 15 de gener[22][23] |  Simorgh
|
Semnan LP-2
|
ISA
| ||||
| Payam-e Amirkabir / AUTSAT 1[24]
|
Amirkabir University of Technology | Terrestre Baixa | Observació terrestre | 15 de gener | Error de llançament | ||
| Problema en la tercera etapa, el satèl·lit va fallar en assolir la òrbita.[22] | |||||||
| 18 de gener 00:50:20[25] |
 Epsilon
|
Uchinoura
|
JAXA
| ||||
| RAPIS-1
|
JAXA | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| ALE-1
|
Astro Live Experiences | Terrestre Baixa (SSO) | Pluja de meteors artificial | En òrbita | Operacional | ||
| Hodoyoshi-2 (RISESAT)
|
Universitat de Tohoku | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
 MicroDragon[26]
|
VNSC | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
 / AOBA-VELOX 4
|
Universitat Tecnològica de Nanyang, Kyutech | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| NEXUS
|
Universitat de Nihon | Terrestre Baixa (SSO) | Ràdio amateur | En òrbita | Operacional | ||
| OrigamiSat-1
|
Institut de Tecnologia de Tòquio | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Llançament de la missió Innovative Satellite Technology Demonstration-1. | |||||||
| 19 de gener 19:05[27] |
Delta IV Heavy
|
Vandenberg SLC-6
|
ULA
| ||||
| NROL-71 / Kennen (USA-290)
|
NRO | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
| 21 de gener 05:42[28] |
Llarga Marxa 11
|
Jiuquan SLS-2
|
CASC
| ||||
| Jilin-1 Hyperspectral-01 (Jilin Lincao 1)[29]
|
Chang Guang Satellite Technology | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Jilin-1 Hyperspectral-02 (Wenchang Chaosun 1)
|
Chang Guang Satellite Technology | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Xiaoxiang 1-03[30]
|
Tianyi Research Institute | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Lingque 1A[31]
|
Beijing ZeroG Technology | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| 24 de gener 18:07[32] |
 PSLV-DL
|
Satish Dhawan FLP
|
ISRO
| ||||
| Microsat-R
|
DRDO | Terrestre Baixa | Observació terrestre ASAT target |
27 de març | Destruït[33] | ||
| Kalamsat[34]
|
Space Kidz India[35] | Terrestre Baixa | Ràdio HAM[35] | En òrbita | Operacional | ||
| Vol inaugural del PSLV-DL. Microsat-R va servir com a objectiu d'un experiment d'ASAT indi el 27 de març de 2019. | |||||||
Febrer | |||||||
| 5 de febrer[36][37] | Safir-1B[38]
|
Semnan LP-1
|
ISA
| ||||
| Dousti
|
Sharif University of Technology | Terrestre Baixa | Telecomunicacions, teledetecció | 5 de febrer | Error de llançament[39][40] | ||
| 5 de febrer 21:01[41] |
 Ariane 5 ECA
|
 Kourou ELA-3
|
Arianespace
| ||||
 Hellas Sat 4 /  SaudiGeoSat-1
|
Hellas-Sat / ArabSat | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| GSAT-31[42]
|
ISRO | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| 21 de febrer 16:47[43] |
 Soiuz-2.1b / Fregat-M
|
 Baikonur Site 31/6
|
Roscosmos
| ||||
 EgyptSat A
|
NARSS | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Anomalia de la tercera etapa però es va assolir l'òrbita en mode de contingència | |||||||
| 22 de febrer 01:45[45] |
Falcon 9 Block 5
|
Cap Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| ||||
 Nusantara Satu
|
PSN | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
 Beresheet[46][47]
|
SpaceIL | Transferència lunar | Mòdul de descens lunar | 11 d'abril | Error d'aterratge | ||
| S5[48]
|
AFRL | Geosíncron | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Beresheet va alçar la seva òrbita cap a la lluna des d'una òrbita de transferència supersíncrona amb 60.000 km d'apogeu.[44] | |||||||
| 27 de febrer 21:37[49] |
Soiuz ST-B / Fregat-M
|
Kourou ELS
|
Arianespace
| ||||
 OneWeb × 6
|
OneWeb | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional[50] | ||
| Primer vol per a la constel·lació de satèl·lits OneWeb. Anomenat "Kourou flight 1". | |||||||
Març | |||||||
| 2 de març 07:49:03[51] |
Falcon 9 Block 5
|
Kennedy LC-39A
|
SpaceX
| ||||
| SpX-DM1
|
SpaceX / NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Vol de prova / Logística de l'EEI | 8 de març | Reeixit | ||
| Crew Dragon Demo 1: Prova del Dragon 2 com a part del programa Commercial Crew Development. | |||||||
| 9 de març 17:28[52] |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LC-2
|
CASC
| ||||
| Chinasat 6C (Zhongxing 6C)[53]
|
China Satcom | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| 300è llançament de la família de coets Llarga Marxa. | |||||||
| 14 de març 19:14:09[54] |
Soiuz-FG
|
Baikonur Site 1/5
|
Roscosmos
| ||||
| Soiuz MS-12 / 58S
|
Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 59/60 | 3 d'octubre 10:59 |
Reeixit | ||
| Vol amb una tripulació de tres cosmonautes. | |||||||
| 16 de març 00:26[56] |
Delta IV M+(5,4)
|
Cap Canaveral SLC-37B
|
ULA
| ||||
| WGS-10 (USA-291)
|
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| Últim vol de la variant Delta IV M+ (5,4)[55] | |||||||
| 22 de març 01:50:35[57] |
Vega
|
Kourou ELV
|
Arianespace
| ||||
 PRISMA
|
Agència Espacial Italiana | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| 600è satèl·lit orbitat per Arianespace[57] | |||||||
| 27 March 09:39[58] |
OS-M1
|
Jiuquan SLS-2
|
OneSpace
| ||||
| Lingque 1B
|
Beijing ZeroG Technology | Terrestre Baixa | Observació terrestre | 27 de març | Error de llançament[58] | ||
| Primer vol del coet OS-M1 | |||||||
| 28 de març 23:27[59] |
Electron
|
 Mahia LC-1
|
Rocket Lab
| ||||
| R3D2[60]
|
DARPA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| 31 de març 15:50[61] |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LC-2
|
CASC
| ||||
| Tianlian 2-01
|
CNSA | Geosíncron | Telecomunicacions (seguiment i retransmissió) | En òrbita | Operacional | ||
Abril | |||||||
| 1 d'abril 03:57[62] |
PSLV-QL
|
Satish Dhawan SLP
|
ISRO
| ||||
| EMISAT
|
ISRO | Terrestre Baixa | ELINT[63] | En òrbita | Operacional | ||
| Lemur-2 × 4
|
Spire Global | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
 BlueWalker 1[64]
|
AST and Science | Terrestre Baixa | Vol de prova | En òrbita | Operacional | ||
| M6P
|
SpaceWorks Orbital / Lacuna Space | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| Flock-4a × 20[65]
|
Planet Labs | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
 Aistechsat-3
|
GomSpace | Terrestre Baixa | Telecomunicacions, Seguiment del trànsit | En òrbita | Operacional | ||
 Astrocast 0.2
|
Astrocast SA | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| Vol inaugural del PSLV-QL | |||||||
| 4 d'abril 11:01:35[66] |
Soiuz-2.1a
|
Baikonur Site 31/6
|
Roscosmos
| ||||
| Progress MS-11 / 72P
|
Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 29 de juliol | Reeixit | ||
| 4 d'abril 17:03[67] |
Soiuz ST-B / Fregat-MT
|
Kourou ELS
|
Arianespace
| ||||
 O3b × 4 (FM17–FM20)
|
SES S.A. | Terrestre Mitjana | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| 11 d'abril 22:35[68] |
Falcon Heavy
|
Kennedy LC-39A
|
SpaceX
| ||||
| Arabsat-6A[69]
|
ArabSat | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| 17 d'abril 20:46[72] |
Antares 230
|
MARS LP-0A
|
Northrop Grumman
| ||||
| Cygnus NG-11 S.S. Roger Chaffee |
NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 6 de desembre | Reeixit | ||
| SASSI2
|
Universitat d'Illinois / Universitat de Purdue | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | ||||
| ThinSat × 60
|
Virginia Space | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica / Educatiu | ||||
| EntrySat
|
ISAE-SUPAERO / ONERA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| IOD-1 GEMS
|
Orbital Micro Systems | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
 (polonès) KRAKsat
|
AGH University of Science and Technology / Jagiellonian University | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| (polonès): Światowid, (satèl·lit Swiatowid)
|
SatRevolution | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica / Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Virginia Cubesat Constellation × 3
|
Virginia Space Grant Consortium | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Uguisu
|
KyuTech | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
 Raavana 1
|
ACCIMT | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
 NepaliSat-1
|
KyuTech / NAST | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| SpooQy-1
|
NUS / SSTA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| AeroCube-10 × 2
|
Aerospace | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Seeker
|
NASA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | ||||
| SASSI2 i ThinSats són les càrregues útils secundàries d'Antares. EntrySat, IOD-1, KRAKsat, Swiatowid, Virginia Cubesat Constellation, Uguisu, Raavana 1, NepaliSat-1, SpooQy-1 es van transportar en el Cygnus NG-11 per ser desplegats des de l'EEI. AeroCubes i Seeker van ser transportats al compartiment sense pressió del Cygnus per desplegar-se des de la mateixa nau després de la seva partida de l'EEI. Uguisu, Raavana 1, NepaliSat-1, i SpooQy-1 es van desplegar en òrbita des de l'EEI el 17 de juny de 2019. IOD-1 GEMS, KRAKsat, Swiatowid, EntrySat, i tres Virginia Cubesat Constellation es van desplegar en òrbita el 3 de juliol de 2019. NepaliSat-1 és el primer satèl·lit nepalès i Raavana 1 és el primer satèl·lit de Sri Lanka. A la partida del Cygnus NG-11 de l'EEI, l'SlingShot Deployer transportant el Quantum Radar, NARSSCube-2, RFTSat, i ORCA, es va col·locar a la part de la portella.[70] Aquests CubeSats i també AeroCube-10 es van desplegar en òrbita des del Cygnus el 7 d'agost de 2019.[71] | |||||||
| 20 d'abril 14:41[73] |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LC-3
|
CASC
| ||||
| BeiDou-3 I1Q (Beidou-44)
|
CNSA | IGSO | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| 29 d'abril 22:52[74] |
Llarga Marxa 4B
|
Taiyuan LC-9
|
CASC
| ||||
| Tianhui 2-01A
|
CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Tianhui 2-01B
|
CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Maig | |||||||
| 4 de maig 06:48[76] |
Falcon 9 Block 5
|
Cap Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| ||||
| SpaceX CRS-17
|
NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 3 June | Reeixit | ||
| Red-Eye
|
DARPA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Red-Eye va ser transportat en el CRS-17, i es va desplegar en òrbita des de l'EEI el 27 de juny de 2019.[75] | |||||||
| 5 de maig 06:00[77] |
Electron
|
Mahia LC-1
|
Rocket Lab
| ||||
| Harbinger
|
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Falcon ODE
|
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| SPARC-1
|
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| 17 de maig 15:48[78] |
Llarga Marxa 3C
|
Xichang LC-2
|
CASC
| ||||
| BeiDou-2 G8 (Beidou-45)
|
CNSA | Geosíncron | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| 22 de maig 00:00[79] |
PSLV-CA
|
Satish Dhawan FLP
|
ISRO
| ||||
| RISAT-2B
|
ISRO | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre (radar) | En òrbita | Operacional | ||
| 22 de maig 22:49[80] |
Llarga Marxa 4C
|
Taiyuan LC-9
|
CASC
| ||||
| Yaogan 33
|
CAS | Terrestre Baixa | Reconeixement | 22 de maig | Error de llançament | ||
| 24 de maig 02:30[81] |
Falcon 9 Block 5
|
Cap Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| ||||
| Starlink × 60
|
SpaceX | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| Missió de proves Starlink, llançant 60 satèl·lits experimentals Starlink v0.9. | |||||||
| 27 de maig 06:23[82] |
Soiuz-2.1b / Fregat-M
|
Plesetsk Site 43/4
|
RVSN RF
| ||||
| GLONASS-M 758
|
VKS | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| 30 de maig 17:42[83] |
Proton-M / Briz-M P4
|
Baikonur Site 200/39
|
Roscosmos
| ||||
| Yamal-601
|
Gazprom Space Systems | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Juny | |||||||
| 5 de juny 04:06[84] |
Llarga Marxa 11H
|
Vaixell al mar Groc
|
CASC
| ||||
| Bufeng-1A
|
CAST | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Bufeng-1B
|
CAST | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| (xinès) 吉林一号 (Jilin-1) High Resolution 03A
|
Chang Guang Satellite Technology | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Tianqi-3 (Tao Xingzhi)[85]
|
Guodian Gaoke | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Tianxiang-1A
|
CETC | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica Telecomunicacions |
En òrbita | Operacional | ||
| Tianxiang-1B
|
CETC | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica Telecomunicacions |
En òrbita | Operacional | ||
| Xiaoxiang 1-04
|
Tianyi Research Institute | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Primer llançament marítim de la Xina al mar Groc prop de Shandong. | |||||||
| 12 de juny 14:17[86] |
Falcon 9 Block 5
|
Vandenberg SLC-4E
|
SpaceX
| ||||
 RADARSAT Constellation × 3[87][88]
|
Agència Espacial Canadenca | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| 20 de juny 21:43[89] |
Ariane 5 ECA
|
Kourou ELA-3
|
Arianespace
| ||||
| Eutelsat 7C[90]
|
Eutelsat | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| AT&T T-16
|
DirecTV | Geosíncron | Televisió per satèl·lit | En òrbita | Operacional | ||
| 24 de juny 18:09[91] |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LC-3
|
CASC
| ||||
| BeiDou-3 I2Q (Beidou-46)[92]
|
CNSA | IGSO | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| 25 de juny 06:30[93] |
Falcon Heavy
|
Kennedy LC-39A
|
SpaceX
| ||||
| STP-2
|
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Terrestre Baixa, Terrestre Mitjana[94] | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| DSX
|
AFRL | Terrestre Mitjana | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
 COSMIC-2 × 6
|
NOAA / NSPO | Terrestre Baixa | Atmosfèric | En òrbita | Operacional | ||
| GPIM
|
NASA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Oculus-ASR
|
Michigan Technological University | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| OTB
|
General Atomics Electromagnetic Systems | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| NPSAT1
|
NRL | Terrestre Baixa | Atmosfèric | En òrbita | Operacional | ||
| Prox-1
|
Georgia Institute of Technology | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| E-TBEx × 2
|
NASA | Terrestre Baixa | Atmosfèric | En òrbita | Operacional | ||
| LEO
|
Cal Poly | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| StangSat
|
Merritt Island High School | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| FalconSAT-7
|
Acadèmia Naval dels Estats Units | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| PSAT2
|
Acadèmia Naval dels Estats Units | Terrestre Baixa | Ràdio amateur | En òrbita | Operacional | ||
| BRICSat-2
|
Acadèmia Naval dels Estats Units | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica / Ràdio amateur | En òrbita | Operacional | ||
| TEPCE × 2
|
NRL | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| LightSail 2
|
The Planetary Society | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| ARMADILLO
|
UT Austin | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| STP-2 va transportar diversos cubesats i altres càrregues útils petites per la NASA, NOAA, The Planetary Society i altres a més de la missió principal que consisteix en múltiples càrregues útils de la Força Aèria dels Estats Units. | |||||||
| 29 de juny 04:30[95] |
Electron
|
Mahia LC-1
|
Rocket Lab
| ||||
| BlackSky Global 3[96]
|
BlackSky Global | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Prometheus × 2
|
USSOCOM | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
 ACRUX-1
|
Melbourne Space Program | Terrestre Baixa | Educatiu | En òrbita | Operacional | ||
| SpaceBEE 8 & 9
|
Swarm Technologies | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
 Painani 1[97]
|
SEDENA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Juliol | |||||||
| 5 de juliol 05:41[98] |
Soiuz-2.1b / Fregat-M
|
Vostotxni Site 1S
|
Roscosmos
| ||||
| Meteor-M 2-2
|
Roscosmos | Terrestre Baixa (SSO) | Meteorologia | En òrbita | Operacional[99] | ||
 EXOCONNECT
|
German Orbital Systems | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional[99] | ||
| El Camino Real[100]
|
Momentus Space | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional[99] | ||
| MOVE-IIb[101]
|
TUM | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional[99] | ||
| 10 de juliol 17:14[102][103][104] |
Soiuz-2-1v / Volga
|
Plesetsk Site 43/4
|
RVSN RF
| ||||
| Kosmos 2535
|
VKS | Terrestre Baixa | Inspecció de satèl·lits | En òrbita | Operacional[105] | ||
| Kosmos 2536
|
VKS | Terrestre Baixa | Inspecció de satèl·lits | En òrbita | Operacional | ||
| Kosmos 2537
|
VKS | Terrestre Baixa | Calibració de radar | En òrbita | Operacional | ||
| Kosmos 2538
|
VKS | Terrestre Baixa | Calibració de radar | En òrbita | Operacional | ||
| 11 de juliol 01:53:03[106] |
Vega
|
Kourou ELV
|
Arianespace
| ||||
 Falcon Eye 1 (fr)[108]
|
UAE Armed Forces | Terrestre Baixa | IMINT (Reconeixement) | 11 de juliol | Error de llançament | ||
| Possiblement un error d'encesa de la segona etapa.[106] Les investigacions posteriors van mostrar que l'error es localitzava principalment en una fallada estructural a la cúpula avançada de la segona etapa resultant en temperatures més altes.[107] | |||||||
| 13 de juliol 12:30:57[109] |
Proton-M / DM-03
|
Baikonur Site 81/24
|
Roscosmos
| ||||
| Spektr-RG[110]
|
IKI RAN Max Planck Institute |
Sol–Terra L2, òrbita de halo | Astronomia de raigs X | En òrbita | Operacional[111] | ||
| 20 de juliol 16:28:20[113] |
Soiuz-FG
|
Baikonur Site 1/5
|
Roscosmos
| ||||
| Soiuz MS-13 / 59S
|
Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 60/61 | 6 febrer 2020 | Reeixit | ||
| Vol amb tripulació de tres cosmonautes.[112] | |||||||
| 22 de juliol 09:13[115] |
GSLV Mk III
|
Satish Dhawan SLP
|
ISRO
| ||||
| Chandrayaan-2 / Vikram / Pragyan
|
ISRO | Selenocèntrica | Orbitador, mòdul d'aterratge i astromòbil lunar | En òrbita | Operacional | ||
| El mòdul d'aterratge es va estavellar a la superfície lunar i es va desfer en trossos durant el descens violent. L'Orbiter continua operatiu.[114] | |||||||
| 25 de juliol 05:00[117] |
Hyperbola-1
|
Jiuquan
|
i-Space
| ||||
| CAS-7B[118]
|
CAMSAT | Terrestre Baixa | Ràdio amateur | 6 d'agost[119] | Reeixit | ||
| Vol inaugural de Hyperbola-1.[13][116] | |||||||
| 25 de juliol 22:01:56[122] |
Falcon 9 Block 5
|
Cap Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| ||||
| SpaceX CRS-18
|
NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 27 d'agost | Reeixit | ||
| RFTSat
|
Northwest Nazarene University | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| NARSSCube-2
|
National Authority for Remote Sensing and Space Sciences | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| ORCA
|
DARPA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| RFTSat, NARSSCube-2, i ORCA van ser transportats en el CRS-18 a l'EEI.[120][121] Van ser desplegats pel SlingShot Deployer en la escotilla de portella del Cygnus NG-11.[70] Van ser desplegats en òrbita pel SlingShot Deployer el 7 d'agost de 2019 després de la partida del Cygnus NG-11 de l'EEI. | |||||||
| 26 de juliol 03:57[125] |
Llarga Marxa 2C
|
Xichang LC-3[126]
|
CASC
| ||||
| Yaogan 30-05 01
|
CAS | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
| Yaogan 30-05 02
|
CAS | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
| Yaogan 30-05 03
|
CAS | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
| Les aletes de reixeta ubicades a la interetapa del coet es van utilitzar per provar tecnologies de control i recuperació a la zona d'aterratge de la primera etapa.[123][124] | |||||||
| 30 de juliol 05:56[127] |
Soiuz-2.1a / Fregat-M
|
Plesetsk Site 43/4
|
RVSN RF
| ||||
| Meridian 8 (18L)
|
VKS | Mólnia | Telecomunicacions (military) | En òrbita | Operacional | ||
| 31 de juliol 12:10:46[128] |
Soiuz-2.1a
|
Baikonur Site 31/6
|
Roscosmos
| ||||
| Progress MS-12 / 73P
|
Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 29 de novembre | Reeixit | ||
Agost | |||||||
| 5 d'agost 21:56[129] |
Proton-M / Briz-M
|
Baikonur Site 81/24
|
RVSN RF
| ||||
| Blagovest-14L
|
VKS | Geosíncron
|
Telecomunicacions (militar) | En òrbita | Operacional | ||
| Quart llançament de satèl·lit Blagovest, completant la constel·lació inicial de satèl·lits Blagovest.[129] | |||||||
| 6 d'agost 19:30[130] |
Ariane 5 ECA
|
Kourou ELA-3
|
Arianespace
| ||||
| EDRS-C[131] / HYLAS-3
|
ESA / Avanti | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| Intelsat 39
|
Intelsat | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| 6 d'agost 23:23[132] |
Falcon 9 Block 5
|
Cap Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| ||||
| Amos 17[133][134]
|
Spacecom | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| El llançament va ser gratuït per a Spacecom com a compensació de la destrucció de l'Amos-6 l'1 de setembre de 2016. L'impulsador, B1047, va ser utilitzat en aquesta ocasió. | |||||||
| 8 d'agost 10:13[135] |
Atlas V 551
|
Cap Canaveral SLC-41
|
ULA
| ||||
| AEHF-5[136]
|
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Geosíncron
|
Telecomunicacions (militar) | En òrbita | Operacional | ||
| TDO[135]
|
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Geosíncron | Seguiment de deixalles espacials | En òrbita | Operacional | ||
| 17 d'agost 04:11[14] |
Jielong 1
|
Jiuquan LA-4
|
CALT
| ||||
| Tianqi-2[137]
|
Guodian Gaoke | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Qian Sheng-1 01 (QS1-01)[137][138][139]
|
Qian Sheng Exploration | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| Xingshidai-5[140]
|
ADASpace[141] | Terrestre Baixa | Teledetecció | En òrbita | Operacional | ||
| Vol inaugural de Jielong 1 (també conegut com a Smart Dragon 1). Primer llançament de la constel·lació de satèl·lits Qian Sheng. | |||||||
| 19 d'agost 12:03[144] |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LC-2
|
CASC
| ||||
| Chinasat 18[145]
|
China Satcom | Planejat: Geosíncron Actual: GTO |
Telecomunicacions | En òrbita | Spacecraft failure | ||
| Aparentment, la nau espacial no vn poder desplegar les plaques solars després de la separació de l'etapa. Es manté inoperable en òrbita de transferència geoestacionària (GTO).[142][143] El satèl·lit ha estat declarat pèrdua total pel govern xinès. | |||||||
| 19 d'agost 12:12[146] |
Electron
|
Mahia LC-1
|
Rocket Lab
| ||||
| BlackSky Global 4
|
BlackSky Global | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| BRO 1[147]
|
UnseenLabs | Terrestre Baixa | ELINT | En òrbita | Operacional | ||
| Pearl White × 2[148]
|
Air Force Space Command | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| 22 d'agost 03:38:31[152] |
Soiuz-2.1a
|
Baikonur Site 31/6
|
Roscosmos
| ||||
| Soiuz MS-14 / 60S
|
Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Vol de prova / Logística de l'EEI | 6 September 21:32[153] |
Reeixit | ||
| Vol sense tripulació per certificar el Soiuz-2.1a per a missions de transport de tripulants[149][150][151] amb el robot FEDOR (Skybot F-850) a bord. El primer intent d'acoblament el 24 d'agost es va avortar a causa d'un problema a l'EEI, el segon intent el 27 d'agost va tenir èxit. Es va lliurar el telescopi Mini-EUSO a l'estació. | |||||||
| 22 d'agost 13:06[154] |
Delta IV M+ (4,2)U
|
Cap Canaveral SLC-37B
|
ULA
| ||||
| GPS IIIA-02
|
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| Darrer vol de la sèrie Delta IV "single stick" M+. Només es va mantenir el Delta IV Heavy operatiu. | |||||||
| 29 d'agost (prova en terra)[157] |
Safir-1B[158]
|
Semnan LP-1
|
ISA
| ||||
| Nahid 1[159]
|
Iranian Space Research Center | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | N/A | Coet destruït abans del llançament[156] | ||
| Aparentment, el coet va explotar a la plataforma de llançament.[155] Segons el Ministre de ICT, el satèl·lit Nahid 1 encara no s'havia lliurat al lloc de llançament.[156] | |||||||
| 30 d'agost 14:00[160] |
Rokot / Briz-KM
|
Plesetsk Site 133/3
|
RVSN RF
| ||||
| Geo-IK-2 No.3 (Musson-2)
|
VKS | Terrestre Baixa | Geodèsia | En òrbita | Operacional | ||
| 30 d'agost 23:41[161] |
Kuaizhou 1A
|
Jiuquan SLS-2
|
ExPace
| ||||
| Taiji-1 (KX-09)[162][163]
|
CAS | Terrestre Baixa (SSO) | Ciència de microgravetat Astronomia d'ones gravitacionals |
En òrbita | Operacional | ||
| Xiaoxiang 1-07[161]
|
Tianyi Research Institute | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Setembre | |||||||
| 12 de setembre 03:26[164] |
Llarga Marxa 4B
|
Taiyuan LC-9
|
CASC
| ||||
| Ziyuan I-02D
|
PLA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Ice Pathfinder (BNU-1)[165]
|
Beijing Normal University | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Taurus 1 (Jinniuzuo-1)
|
Shanghai Aerospace Science and Technology | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| 19 de setembre 06:42[166] |
Llarga Marxa 11
|
Jiuquan LA-4
|
CASC
| ||||
| Zhuhai-1 OHS 2E–2H[167]
|
Zhuhai Orbita Control Engineering | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Zhuhai-1 OVS 2B[168]
|
Zhuhai Orbita Control Engineering | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| 22 de setembre 21:10[169] |
Llarga Marxa 3B / YZ-1
|
Xichang LC-2
|
CASC
| ||||
| BeiDou-3 M23 (Beidou-47)[170]
|
CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| BeiDou-3 M24 (Beidou-48)[170]
|
CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| 24 de setembre 16:05[172] |
H-IIB
|
Tanegashima LA-Y2
|
MHI
| ||||
| HTV-8
|
JAXA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 3 November 02:09[173] |
Reeixit | ||
| NARSSCube-1
|
National Authority for Remote Sensing and Space Sciences | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| AQT-D
|
University of Tokyo | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
 RWASAT-1
|
Rwanda Utilities Regulatory Authority | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| El primer intent de llançament el 10 de setembre, 21:33 UTC, es va ajornar a causa d'un incendi a la plataforma de llançament. NARSSCube-1, AQT-D, RWASAT-1 van ser transportats a l'EEI amb el HTV-8 per al seu posterior desplegament en òrbita des de l'EEI. RWASAT-1 és el primer satèl·lit de Ruanda.[171] Es van desplegar en òrbita des de l'EEI el 20 de novembre de 2019. | |||||||
| 25 de setembre 00:54[174] |
Llarga Marxa 2D
|
Jiuquan SLS-2
|
CASC
| ||||
| Yunhai-1 02
|
SAST | Terrestre Baixa (SSO) | Meteorologia | En òrbita | Operacional | ||
| 25 de setembre 13:57:43[175] |
Soiuz-FG
|
Baikonur Site 1/5
|
Roscosmos
| ||||
| Soiuz MS-15 / 61S
|
Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 61/62 | En òrbita | Docked | ||
| Vol amb tripulació de tres cosmonautes. Últim vol de Soiuz-FG i darrer llançament des del Baikonur Site 1 ("Gagarin's Start"); to be replaced by Soiuz-2.1a des del Site 31 per a missions amb tripulació amb el Soiuz MS-16 l'abril de 2020. | |||||||
| 26 de setembre 07:46[176] |
Soiuz-2.1b / Fregat-M
|
Plesetsk Site 43/4
|
RVSN RF
| ||||
| EKS-3 (Tundra 13L)[177]
|
VKS | Mólnia | Vigilància de míssils | En òrbita | Operacional | ||
Octubre | |||||||
| 4 d'octubre 18:51[178] |
Llarga Marxa 4C
|
Taiyuan LC-9
|
CASC
| ||||
| Gaofen 10R
|
CAST | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| La substitució del satèl·lit Gaofen 10 que es va perdre el 31 d'agost de 2016. | |||||||
| 9 d'octubre 10:17[181] |
Proton-M / Briz-M P4
|
Baikonur Site 200/39
|
ILS
| ||||
| Eutelsat 5 West B
|
Eutelsat | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| MEV-1
|
Northrop Grumman | Geosíncron | Manteniment de satèl·lit | En òrbita | Operacional | ||
| MEV-1 es va retrobar amb èxit amb Intelsat 901 el 25 de febrer de 2020.[179] MEV-1 ampliarà la vida operativa d'Intelsat 901 en cinc anys a través del manteniment de posició orbital.[180] | |||||||
| 11 d'octubre 02:00[182] |
Pegasus-XL
|
Stargazer, CCAFS Skid Strip
|
Northrop Grumman
| ||||
| ICON
|
NASA | Terrestre Baixa | Investigació ionosfèrica | En òrbita | Operacional | ||
| 17 d'octubre 01:22[183] |
Electron
|
Mahia LC-1
|
Rocket Lab
| ||||
| Palisade[184]
|
Astro Digital | Terrestre Baixa (Polar) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| 17 d'octubre 15:21[185] |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LC-3
|
CASC
| ||||
| TJSW-4
|
CNSA | Geosíncron | Telecomunicacions SIGINT |
En òrbita | Operacional | ||
Novembre | |||||||
| 2 de novembre 13:59:47[191] |
Antares 230+
|
MARS LP-0A
|
Northrop Grumman
| ||||
| Cygnus NG-12 S.S. Alan Bean |
NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | En òrbita | Operacional | ||
| STPSat 4[192]
|
USAF STP | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Argus-02
|
Saint Louis University | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| HARP[193]
|
UM | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica Investigació atmosfèrica |
En òrbita | Operacional | ||
| Phoenix
|
Arizona State University | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| RadSat-U
|
Montana State University | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| SOCRATES
|
University of Minnesota | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| HuskySat I
|
University of Washington | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| SwampSat II
|
University of Florida | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| AeroCube 14 (IMPACT) × 2[194]
|
NRO | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| AeroCube 15 (Rogue) × 2[194]
|
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Orbital Factory 2[195]
|
University of Texas | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Primera missió CRS-2 del Cygnus. La missió ELaNa 25A es va llançar en aquest vol de subministrament.[186] STPSat-4 es va desplegar en òrbita des de l'EEI el 29 de gener de 2020.[187] AeroCube 14 × 2, AeroCube 15 × 2, HuskySat-1, SwampSat-II, i Orbital Factory 2 es van desplegar en òrbita des del Cygnus NG-12 després de la seva partida de l'EEI.[188][189] RadSat-U, Phoenix, SOCRATES, HARP, i Argus-02 es van desplegar en òrbita des de l'EEI el 19 de febrer de 2020.[190] | |||||||
| 3 de novembre 03:22:39[198][199] |
Llarga Marxa 4B
|
Taiyuan LC-9
|
CAST
| ||||
| Gaofen 7[200]
|
Ministry of Natural Resources | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Huangpu-1 (Jingzhi-1)[201]
|
SAST | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre Demostració tecnològica |
En òrbita | Operacional | ||
 Sudan Remote Sensing Satellite 1 (SRSS-1)
|
Sudan | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre Demostració tecnològica |
En òrbita | Operacional | ||
| Xiaoxiang 1-08 / Tianyi 15 / Dianfeng
|
Tianyi Research Institute | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Prova d'aletes de reixeta pel desenvolupament d'impulsors reutilitzables pel Llarga Marxa 8. SRSS-1, el primer satèl·lit del Sudan desenvolupat i fabricat pel fabricant xinès de satèl·lits Shenzhen Aerospace Oriental Red Sea Satellite Co., es va llançar com a participació en aquesta missió.[196][197] | |||||||
| 4 de novembre 17:43[202] |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LC-2
|
CASC
| ||||
| BeiDou-3 I3Q
|
CNSA | IGSO | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| 11 de novembre 14:56[203] |
Falcon 9 Block 5
|
Cap Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| ||||
| Starlink × 60
|
SpaceX | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| Primera missió Starlink operativa, llançant els primers 60 satèl·lits Starlink v1.0. L'impulsador es va fer volar per quarta vegada. | |||||||
| 13 de novembre 03:40[204] |
Kuaizhou 1A
|
Jiuquan SLS-2
|
ExPace
| ||||
| Jilin-1 Gaofen-02A[205]
|
Chang Guang Satellite Technology | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| 13 de novembre 06:35[206][207] |
Llarga Marxa 6
|
Taiyuan LC-16
|
SAST
| ||||
| Ningxia-1 (Zhongzi) × 5[208]
|
Ningxia Jingui Information Technology | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| 17 de novembre 10:00[212] |
Kuaizhou 1A
|
Jiuquan SLS-2
|
ExPace
| ||||
| KL-Alpha A[213]
|
KLEO Connect | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| KL-Alpha B[213]
|
KLEO Connect | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Els dos satèl·lits formen part d'un projecte comercial cooperatiu internacional entre l'Acadèmia d'Innovació per a Microsatèl·lits de l'Acadèmia de les Ciències de la Xina (CAS) i KLEO Connect.[209][210] KL-Alpha A i B són els primers satèl·lits comercials fabricats per una organització xinesa de fabricació de satèl·lits per a una empresa estrangera.[211] | |||||||
| 23 de novembre 00:55[214] |
Llarga Marxa 3B / YZ-1
|
Xichang LC-3
|
CASC
| ||||
| BeiDou-3 M21
|
CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| BeiDou-3 M22
|
CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| 25 de novembre 17:52[104] |
Soiuz-2-1v / Volga
|
Plesetsk Site 43/4
|
RVSN RF
| ||||
| Kosmos 2542
|
Ministry of Defence | Terrestre Baixa | Inspecció de satèl·lits[217] | En òrbita | Operacional | ||
| Kosmos 2543
|
Ministeri de Defensa | Terrestre Baixa | Inspecció de satèl·lits[215] | En òrbita | Operacional | ||
| Kosmos 2542, el satèl·lit principal, va desplegar un petit subsatèl·lit inspector, Kosmos 2543, el 6 de desembre.[215][216] | |||||||
| 26 de novembre 21:23[218] |
Ariane 5 ECA
|
Kourou ELA-3
|
Arianespace
| ||||
| Inmarsat-5 F5 (GX5)[219][220]
|
Inmarsat | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| TIBA 1[221]
|
Egipte | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| 27 de novembre 03:58[222][223] |
PSLV-XL
|
Satish Dhawan SLP
|
ISRO
| ||||
| Cartosat-3
|
ISRO | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Flock-4p × 12[224]
|
Planet Labs | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Meshbed[225]
|
Analytical Space Inc. | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| 27 de novembre 23:52[226][227] |
Llarga Marxa 4C
|
Taiyuan LC-9
|
CASC
| ||||
| Gaofen 12
|
Ministeri d'Agricultura i Afers Rurals | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Desembre | |||||||
| 5 de desembre 17:29[229] |
Falcon 9 Block 5
|
Cap Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| ||||
| SpaceX CRS-19
|
NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 7 gener 2020 | Reeixit | ||
| AzTechSat-1[230]
|
UPAEP / NASA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| CryoCube 1[231]
|
NASA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| SORTIE[232]
|
ASTRA LLC | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| CIRiS[233]
|
USU | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| EdgeCube[234]
|
SSU | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
 QARMAN[235][236]
|
Institut Von Karman | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| MakerSat-1[237][238]
|
NNU | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| VPM[239]
|
AFRL | Terrestre Baixa
|
Investigació magnetosfèrica | En òrbita | Operacional | ||
| MiniCarb (CNGB)[240]
|
LLNL / GSFC | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| L'ELaNa 25B i 28 missions es van llançar en aquest vol de subministrament.[186] EdgeCube, CIRiS, MakerSat-1, VPM, i MiniCarb es van desplegar des del Cygnus NG-12 després de la seva partida de l'EEI.[188][228] AzTechSat-1, CryoCube 1, SORTIE, i QARMAN es van desplegar des de l'EEI el 19 de febrer de 2020.[190] | |||||||
| 6 de desembre 08:18[243] |
Electron
|
Mahia LC-1
|
Rocket Lab
| ||||
 ATL 1
|
ATL | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| FossaSat 1
|
Fossa Systems | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| NOOR 1A & 1B (Unicorn 2B & 2C)[244]
|
Stara Space | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| SMOG-P
|
BME University | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| TRSI Sat
|
ACME AtronOmatic | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| ALE-2
|
Astro Live Experiences | Terrestre Baixa | Pluja de meteors artificial | En òrbita | Operacional | ||
| Es va llançar l'ALE-2 i sis PocketQubes formant Alba Cluster 2 per a Alba Orbital.[241] Es van provar tecnologies de reutilització a la primera etapa després de la separació i la reentrada.[242] | |||||||
| 6 de desembre 09:34:11[245] |
Soiuz-2.1a
|
Baikonur Site 31/6
|
Roscosmos
| ||||
| Progress MS-13 / 74P[246]
|
Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | En òrbita | Docked | ||
| 7 de desembre 02:55[247] |
Kuaizhou 1A
|
Taiyuan Mobile Launch Platform
|
ExPace
| ||||
| Jilin-1 Gaofen-02B
|
Chang Guang Satellite Technology | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| 7 de desembre 08:52[247] |
Kuaizhou 1A
|
Taiyuan LC-16
|
ExPace
| ||||
| HEAD-2A[248]
|
HEAD Aerospace | Terrestre Baixa (SSO) | Seguiment de vaixells AIS | En òrbita | Operacional | ||
| HEAD-2B[248]
|
HEAD Aerospace | Terrestre Baixa (SSO) | Seguiment de vaixells AIS | En òrbita | Operacional | ||
| Tianyi 16
|
Spacety Aerospace | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Tianyi 17
|
Spacety Aerospace | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Tianqi-4A[85]
|
Guodian Gaoke | Terrestre Baixa (SSO) | IoT | En òrbita | Operacional | ||
| Tianqi-4B[85]
|
Guodian Gaoke | Terrestre Baixa (SSO) | IoT | En òrbita | Operacional | ||
| 11 de desembre 08:54:48[249] |
Soiuz-2.1b / Fregat-M
|
Plesetsk Site 43/3
|
RVSN RF
| ||||
| GLONASS-M 759
|
VKS | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| 11 de desembre 09:55[250][251] |
PSLV-QL
|
Satish Dhawan FLP
|
ISRO
| ||||
| RISAT-2BR1[252]
|
ISRO | Terrestre Baixa | Observació terrestre Reconeixement |
En òrbita | Operacional | ||
| Izanagi (QPS-SAR 1)[253]
|
iQPS | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Lemur-2 × 4
|
Spire Global | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Duchifat-3[254]
|
Herzliya Science Center | Terrestre Baixa | Observació terrestre Educatiu |
En òrbita | Operacional | ||
| 1HOPSAT TD[255]
|
Hera Systems | Terrestre Baixa | Observació terrestre Demostració tecnològica |
En òrbita | Operacional | ||
| NANOVA / COMMTRAIL (Tyvak 92)[256][257]
|
Elbit Systems | Terrestre Baixa | Recerca i rescat | En òrbita | Operacional | ||
| Pathfinder Risk Reduction (Tyvak 129)[258]
|
Tyvak | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| 16 de desembre 07:22[259] |
Llarga Marxa 3B / YZ-1
|
Xichang LC-3
|
CASC
| ||||
| BeiDou-3 M19
|
CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| BeiDou-3 M20
|
CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
| 17 de desembre 00:10[260] |
Falcon 9 Block 5
|
Cap Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| ||||
| JCSAT-18 / Kacific 1[261]
|
JSAT / Kacific | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| 18 de desembre 08:54:20[262] |
Soiuz ST-A / Fregat-M
|
Kourou ELS
|
Arianespace
| ||||
| CHEOPS[263]
|
ESA | Terrestre Baixa (SSO) | Telescopi espacial Ciència exoplanetària |
En òrbita | Operacional | ||
| COSMO-SkyMed (CSG) 1
|
ASI | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre (radar) | En òrbita | Operacional | ||
| OPS-SAT
|
ESA | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| EyeSat[264]
|
CNES | Terrestre Baixa (SSO)
|
Astronomia | En òrbita | Operacional | ||
| ANGELS[265]
|
CNES | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| 20 de desembre 03:22:29[267][268][269] |
Llarga Marxa 4B
|
Taiyuan LC-9
|
CASC
| ||||
 CBERS 4A / Ziyuan I-04A[270]
|
CASC / INPE | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
 ETRSS-1[271]
|
ESSTI | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Tianqin 1[272]
|
Sun Yat-sen University | Terrestre Baixa (SSO) | Astronomia d'ones gravitacionals | En òrbita | Operacional | ||
| Weilai 1R / Future 1R[273]
|
China Central Television | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Yuheng (Gemini-1 01)
|
NUDT | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Shuntian (Gemini-1 02)
|
NUDT | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| Tianyan 01 / Yizheng-1
|
Jiangsu Satellite Technology Services | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| Tianyan 02 / Xingshidai-8
|
ADASpace | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
| FloripaSat-1[274]
|
UFSC | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
| ETRSS-1 és el primer satèl·lit etíop, que es va desenvolupar en col·laboració entre l'Institut de Ciència i Tecnologia de l'Espai etíop i l'Acadèmia Xinesa de Tecnologia Espacial, amb 6 milions de dòlars compromesos per la Xina per proporcionar subvencions i formació que cobreixin el cost de desenvolupament del satèl·lit de 8 milions de dòlars.[266] | |||||||
| 20 de desembre 11:36:43[277] |
Atlas V N22
|
Cap Canaveral SLC-41
|
ULA
| ||||
| Starliner Boe-OFT
|
Boeing / NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Vol de prova / Logística de l'EEI | 22 desembre 2019 12:58 |
Anomalia de la nau espacial, recuperada amb èxit | ||
| Boeing Orbital Flight Test del CST-100 Starliner com a part del programa Commercial Crew Development.[275] L'aproximació a l'EEI es va avortar després d'assolir l'òrbita a causa d'un error en un Mission-Elapsed Timer a la nau espacial, donant lloc a una injecció orbital anòmala.[276] La nau espacial va aterrar al White Sands Missile Range el 22 de desembre de 2019 després de dos dies a l'espai.[10] | |||||||
| 24 de desembre 12:03[278] |
Proton-M / DM-03
|
Baikonur Site 81/24
|
Roscosmos
| ||||
| Elektro-L №3
|
Roscosmos | Geosíncron | Meteorologia | En òrbita | Operacional | ||
| 26 de desembre 23:11:57[19][279] |
Rokot / Briz-KM
|
Plesetsk Site 133/3
|
RVSN RF
| ||||
| Gonets-M 14
|
Gonets Satellite System | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| Gonets-M 15
|
Gonets Satellite System | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| Gonets-M 16
|
Gonets Satellite System | Terrestre Baixa | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| BLITS-M
|
Roscosmos | Terrestre Baixa | Distància làser | En òrbita | Operacional | ||
| Vol final del Rokot. | |||||||
| 27 de desembre 12:45[16][280] |
Llarga Marxa 5
|
Wenchang LC-1
|
CASC
| ||||
| Shijian 20 (18-02)
|
CAST | Geosíncron | Telecomunicacions | En òrbita | Operacional | ||
| ← Gen · Feb · Mar · Abr · Mai · Jun · Jul · Aug · Set · Oct · Nov · Des → |
Llançaments suborbitals
| Data i hora (UTC) | Coet | Plataforma de llançament | LSP | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Càrrega útil | Operador | Òrbita | Funció | Deteriorament (UTC) | Resultat | |
| Comentaris | ||||||
| 4 de gener 09:27 |
Black Brant XIIA
|
 Andøya
|
NASA
| |||
| CAPER-2
|
Dartmouth College | Suborbital | Investigació d'aurores | 4 de gener | Reeixit | |
| Apogeu: 774 km | ||||||
| 13 de gener 09:13 |
Terrier-Improved Malemute
|
Andøya
|
NASA
| |||
| G-CHASER
|
Universitat de Colorado | Suborbital | Càrregues útils d'estudiants | 13 de gener | Reeixit | |
| Apogeu: 174 km | ||||||
| 22 de gener | Silver Sparrow ?
|
F-15 Eagle, Israel
|
IAF
| |||
| IAI/IDF | Suborbital | Objectiu de prova per a míssils | 22 de gener | Reeixit | ||
| Objectiu Arrow III, interceptat amb èxit | ||||||
| 22 de gener | Arrow III
|
Negev
|
IAF
| |||
| IAI/IDF | Suborbital | Vol de prova | 22 de gener | Reeixit | ||
| Intercepció amb èxit, Apogeu: ~200 km | ||||||
| 23 de gener 15:05[282] |
New Shepard
|
Corn Ranch
|
Blue Origin
| |||
| Crew Capsule 2.0
|
Blue Origin | Suborbital | Vol de prova | 23 de gener | Reeixit | |
| Desè vol de prova del programa de desenvolupament New Shepard, quart amb el vehicle actual.[281] | ||||||
| 6 de febrer 07:01 |
Minuteman-III
|
Vandenberg Air Force Base LF-04
|
Forces Aèries dels Estats Units
| |||
| FTU-1
|
Forces Aèries dels Estats Units | Suborbital | Vol de prova | 6 de febrer | Reeixit | |
| 6 de febrer 08:31 |
RS-24 Yars
|
Plesetsk
|
RVSN
| |||
| RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 6 de febrer | Reeixit | ||
| 12 de febrer | PDV-II
|
ITR IC-4
|
DRDO
| |||
| ASAT
|
DRDO | Suborbital | Intercepció de satèl·lit | 12 de febrer | Error de llançament | |
| Primer intent de la Missió Shakhti (Prova ASAT amb Microsat-R com a objectiu)[283] | ||||||
| 22 de febrer 16:54 |
SpaceShipTwo
|
White Knight Two, des del Mojave Spaceport
|
Virgin Galactic
| |||
| VSS Unity
|
Virgin Galactic | Suborbital | Vol de prova | 22 de febrer | Reeixit | |
| Segon vol suborbital tripulat de SpaceShipTwo amb tres tripulants a bord, el pilot David Mackay, el copilot Mike Masucci i l'entrenador en cap Beth Moses, apogeu: 89,9 km | ||||||
| 2 de març 17:45 |
SARGE
|
Spaceport America, Nou Mèxic
|
Exos Aerospace
| |||
| SARGE M1 | Exos Aerospace | Suborbital | Investigació en microgravetat | 2 de març | Error parcial | |
| Segon llançament del vehicle de llançament suborbital SARGE, portava diverses petites càrregues útils d'investigació i tenia la intenció d'assolir una altitud màxima de 80 quilòmetres, però els forts vents van impedir que el coet aconseguís l'altura prevista, només va arribar a un apogeu de 20 km.[284] | ||||||
| 25 de març 17:20 |
ICBM-T2
|
Ronald Reagan Ballistic Missile Defense Test Site
|
MDA
| |||
| Objectiu FTG-11
|
MDA | Suborbital | Objectiu ABM | 25 de març | Reeixit | |
| Objectiu de míssils balístics per a la interceptació | ||||||
| 25 de març 17:30 |
GBI-OBV
|
Vandenberg Air Force Base
|
MDA
| |||
| Interceptor FTG-11
|
MDA | Suborbital | Objectiu ABM | 25 de març | Reeixit | |
| Objectiu de míssils balístics per a la interceptació | ||||||
| 25 de març 17:31 |
GBI-OBV
|
Vandenberg Air Force Base
|
MDA
| |||
| Interceptor FTG-11
|
MDA | Suborbital | Objectiu ABM | 25 de març | Reeixit | |
| Interceptor de míssils balístics | ||||||
| 27 de març 05:40 |
PDV-II
|
ITR IC-4
|
DRDO
| |||
| ASAT
|
DRDO | Suborbital | Intercepció de satèl·lit | 27 de març | Reeixit | |
| Missió Shakhti (Prova ASAT amb Microsat-R com a objectiu), apogeu: 270 km, el satèl·lit va ser destruït amb èxit | ||||||
| 5 d'abril 22:14 |
Black Brant XIA
|
Andøya
|
NASA
| |||
| AZURE 1
|
Clemson | Suborbital | Auroral | 5 d'abril | Reeixit | |
| Apogeu: 320 km | ||||||
| 5 d'abril 22:16 |
Black Brant XIA
|
Andøya
|
NASA
| |||
| AZURE 2
|
Clemson | Suborbital | Auroral | 5 d'abril | Reeixit | |
| Apogeu: 320 km | ||||||
| 11 d'abril 16:51 |
Black Brant IX
|
White Sands Missile Range
|
NASA
| |||
| CLASP-2
|
NASA / NAOJ / JAXA / IAC / Institut d'astrophysique spatiale (IAS) | Suborbital | Astronomia solar | 11 d'abril | Reeixit | |
| Apogeu: 274 km | ||||||
| 21 d'abril | Traveler IV
|
Spaceport America, Nou Mèxic
|
USC Rocket Propulsion Lab
| |||
| Flight test | Suborbital | Vol de prova | 21 d'abril | Reeixit | ||
| Primer vol suborbital d'un equip d'estudiants.[285] Apogeu: 104 km | ||||||
| 23 d'abril | Terrier Malemute
|
Pacific Missile Range Facility
|
NNSA
| |||
| HOT SHOT 2
|
NNSA | Suborbital | Experiments tecnològics | 23 d'abril | Reeixit | |
| Apogeu: ~320 km? | ||||||
| 24 d'abril | Terrier Malemute
|
Pacific Missile Range Facility
|
NNSA
| |||
| HOT SHOT 3
|
NNSA | Suborbital | Experiments tecnològics | 24 d'abril | Reeixit | |
| Apogeu: ~320 km? | ||||||
| 1 de maig 09:42 |
Minuteman-III
|
Vandenberg Air Force Base LF-10
|
Forces Aèries dels Estats Units
| |||
| Forces Aèries dels Estats Units | Suborbital | Vol de prova | 1 de maig | Reeixit | ||
| 2 de maig[286] 13:35 |
New Shepard
|
Corn Ranch
|
Blue Origin
| |||
| Crew Capsule 2.0
|
Blue Origin | Suborbital | Vol de prova | 2 de maig | Reeixit | |
| Va transportar 38 càrregues útils de recerca a l'espai | ||||||
| 3 de maig 20:45 |
Momo 3
|
Taiki Aerospace Research Field
|
Interstellar Technologies
| |||
|
|
Kochi University of Technology | Suborbital | Mesura de la propagació d'infrasons | 3 de maig | Reeixit | |
| Apogeu: 113 km[287] | ||||||
| 9 de maig 07:40 |
Minuteman-III
|
Vandenberg Air Force Base LF-09
|
Forces Aèries dels Estats Units
| |||
| Forces Aèries dels Estats Units | Suborbital | Vol de prova | 9 de maig | Reeixit | ||
| 9 de maig | UGM-133 Trident II
|
USS Rhode Island (SSBN-740), ETR
|
Marina dels Estats Units d'Amèrica
| |||
| Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssil | 9 de maig | Reeixit | ||
| Demonstration and Shakedown Operation (DASO) 29 | ||||||
| 10 de maig | SM-3-IB
|
USS Roosevelt (DDG-80), Hebrides Range
|
Marina dels Estats Units d'Amèrica
| |||
| Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Vol de prova | 10 de maig | Reeixit | ||
| FS-19 E4, Apogeu: ~150 km? | ||||||
| 23 de maig |  Shaheen-II
|
Sonmiani
|
ASFC
| |||
| ASFC | Suborbital | Prova de míssil | 23 de maig | Reeixit | ||
| 13 de juny 02:21 |
VSB-30?
|
 Esrange
|
DLR / SSC
| |||
| ATEK/MAPHEUS-8
|
DLR | Suborbital | Demostració tecnològica | 13 de juny | Reeixit | |
| Apogeu: 240 km | ||||||
| 19 de juny 11:28 |
Black Brant IX
|
 Kwajalein Atoll
|
NASA
| |||
| TooWINDY 1
|
NASA | Suborbital | Investigació de la ionosfera | 19 de juny | Reeixit | |
| Apogeu: 373 km[288] | ||||||
| 19 de juny 11:33 |
Black Brant IX
|
Kwajalein Atoll
|
NASA
| |||
| TooWINDY 2
|
NASA | Suborbital | Investigació de la ionosfera | 19 de juny | Reeixit | |
| Apogeu: 412 km | ||||||
| 20 de juny 09:38 |
Terrier-Improved Orion
|
Wallops Flight Facility
|
NASA
| |||
| RockOn
|
Universitat de Colorado | Suborbital | Càrregues útils dels estudiants | 20 de juny | Reeixit | |
| Apogeu: 117 km[289] | ||||||
| 24 de juny 06:52 |
VSB-30
|
Esrange
|
EuroLaunch
| |||
| MASER-14
|
SSC | Suborbital | Microgravetat | 24 de juny | Reeixit | |
| Apogeu: 260 km | ||||||
| 29 de juny 18:00 |
SARGE
|
Spaceport America, Nou Mèxic
|
Exos Aerospace
| |||
| SARGE M1 | Exos Aerospace | Suborbital | Recerca en microgravetat | 29 de juny | Error de llançament | |
| Tercer llançament del vehicle de llançament suborbital SARGE, portava diverses càrregues útils de recerca petites per a nou clients. El vol va fallar segons després del llançament. No obstant això, el coet es va recuperar.[290] | ||||||
| 2 de juliol 11:00[51] |
Orion Abort Test Booster
|
Cap Canaveral SLC-46
|
NASA
| |||
| Orion Ascent Abort-2
|
NASA | Suborbital | Vol de prova | 2 de juliol | Reeixit | |
| Prova d'avortament en vol durant les càrregues aerodinàmiques més altes. Es va utilitzar en aquesta missió un impulsador específic reutilitzat d'un míssil LGM-118 Peacekeeper.[291][292] | ||||||
| 24 de juliol | Shahab-3
|
Iran
|
IRGC
| |||
| IRGC | Suborbital | Prova de míssil | 24 de juliol | Reeixit | ||
| Apogeu: ~150 km | ||||||
| 26 de juliol | RS-12M Topol
|
Kapustin Yar
|
RVSN
| |||
| RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 26 de juliol | Reeixit | ||
| 26 de juliol ? | eMRBM ?
|
C-17, Pacific Ocean ?
|
MDA
| |||
| FTA-01
|
MDA | Suborbital | Objectiu Arrow III | 26 de juliol ? | Reeixit | |
| Apogeu: 300 km, l'exercici FTA-01 va veure tres objectius de gamma mitjana de l'Agència de Defensa dels Míssils dels Estats Units de tipus no revelat llançats des d'una ubicació no revelada en dates no revelades al juliol, tots interceptats pels interceptors Arrow 3 israelians llançats des de Kodiak, Alaska.[293] | ||||||
| 26 de juliol ? | Arrow III
|
Kodiak
|
IAF / MDA
| |||
| FTA-01
|
MDA/IDF | Suborbital | Prova ABM | 26 de juliol ? | Reeixit | |
| Míssil objectiu interceptat, Apogeu: 100 km | ||||||
| 26 de juliol ? | eMRBM ?
|
C-17, Oceà Pacífic ?
|
MDA
| |||
| FTA-01
|
MDA | Suborbital | Objectiu Arrow III | 26 de juliol ? | Reeixit | |
| Apogeu: 300 km, interceptat amb èxit | ||||||
| 26 de juliol ? | Arrow III
|
Kodiak
|
IAF / MDA
| |||
| FTA-01
|
MDA/IDF | Suborbital | Prova ABM | 26 de juliol ? | Reeixit | |
| Míssil objectiu interceptat, Apogeu: 100 km | ||||||
| 26 de juliol ? | eMRBM ?
|
C-17, Oceà Pacífic ?
|
MDA
| |||
| FTA-01
|
MDA | Suborbital | Objectiu Arrow III | 26 de juliol ? | Reeixit | |
| Apogeu: 300 km, interceptat amb èxit | ||||||
| 26 de juliol ? | Arrow III
|
Kodiak
|
IAF / MDA
| |||
| FTA-01
|
MDA/IDF | Suborbital | Prova ABM | 26 de juliol ? | Reeixit | |
| Míssil objectiu interceptat, Apogeu: 100 km | ||||||
| 27 de juliol 07:20 |
Momo 4
|
Taiki Aerospace Research Field
|
Interstellar Technologies
| |||
|
|
Kochi University of Technology | Suborbital | Mesura de la propagació d'infrasons | 27 de juliol | Error de llançament | |
| El coet va patir una aturada precoç del motor i només va arribar als 13 km d'altitud. | ||||||
| 11 d'agost 06:07 |
Black Brant IX
|
White Sands Missile Range
|
NASA
| |||
| SISTINE
|
Universitat de Colorado | Suborbital | Astronomia UV | 11 d'agpst | Reeixit | |
| Apogeu: 259 km | ||||||
| 12 d'agost 09:44 |
Terrier-Improved Malemute
|
Wallops Flight Facility
|
NASA
| |||
| RockSat-X
|
NASA | Suborbital | Experiments estudiantils | 12 d'agost | Reeixit | |
| Apogeu: 154 km | ||||||
| 24 d'agost | R-29RMU Sineva
|
K-114 Tula, prop del pol nord
|
VMF
| |||
| VMF | Suborbital | Prova de míssils | 24 d'agost | Reeixit | ||
| 24 d'agost | RSM-56 Bulava
|
K-535 Yury Dolgorukiy, Mar de Barents
|
VMF
| |||
| VMF | Suborbital | Prova de míssils | 24 d'agost | Reeixit | ||
| 30 d'agost | eMRBM ?
|
C-17, Oceà Pacífic
|
MDA
| |||
| FTT-23
|
MDA | Suborbital | Objectiu ABM | 30 d'agost | Reeixit | |
| Apogeu: 300 km, interceptat amb èxit | ||||||
| 30 d'agost | THAAD
|
Ronald Reagan Ballistic Missile Defense Test Site
|
Exèrcit dels EUA
| |||
| FTT-23
|
Exèrcit dels EUA/MDA | Suborbital | Prova ABM | 30 d'agost | Reeixit | |
| Míssil objectiu interceptat, Apogeu: 100 km | ||||||
| 4 de setembre | UGM-133 Trident II
|
USS Nebraska (SSBN-739), Pacific Missile Range Facility
|
Marina dels Estats Units d'Amèrica
| |||
| Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssils | 4 de setembre | Reeixit | ||
| Commander Evaluation Test (CET) | ||||||
| 4 de setembre | UGM-133 Trident II
|
USS Nebraska (SSBN-739), Pacific Missile Range Facility
|
Marina dels Estats Units d'Amèrica
| |||
| Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssils | 4 de setembre | Reeixit | ||
| Commander Evaluation Test (CET) | ||||||
| 6 de setembre | UGM-133 Trident II
|
USS Nebraska (SSBN-739), Pacific Missile Range Facility
|
Marina dels Estats Units d'Amèrica
| |||
| Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssils | 6 de setembre | Reeixit | ||
| Commander Evaluation Test (CET) | ||||||
| 6 de setembre | UGM-133 Trident II
|
USS Nebraska (SSBN-739), Pacific Missile Range Facility
|
Marina dels Estats Units d'Amèrica
| |||
| Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssils | 6 de setembre | Reeixit | ||
| Commander Evaluation Test (CET) | ||||||
| 18 de setembre 09:30 ? |
Black Brant IX
|
Wallops Flight Facility
|
NASA
| |||
|
|
DoD | Suborbital | Demostració tecnològica | 18 de setembre | Reeixit | |
| Apogeu: 200 km | ||||||
| 30 de setembre 18:04 |
Black Brant IX
|
White Sands Missile Range
|
NASA
| |||
| ESIS
|
Montana State University | Suborbital | Investigació solar | 30 de setembre | Reeixit | |
| Apogeu: 246 km | ||||||
| 30 de setembre | RS-12M Topol
|
Plesetsk
|
RVSN
| |||
| RVSN | Suborbital | Prova de míssils | 30 de setembre | Reeixit | ||
| 2 d'octubre 08:13 |
Minuteman-III
|
Vandenberg Air Force Base LF-10
|
Forces Aèries dels Estats Units
| |||
| Forces Aèries dels Estats Units | Suborbital | Vol de prova | 2 d'octubre | Reeixit | ||
| 7 d'octubre 15:00 |
Black Brant IX
|
White Sands Missile Range
|
NASA
| |||
| DUST
|
GSFC | Suborbital | Física | 7 d'octubre | Reeixit | |
| Apogeu: 338 km | ||||||
| 17 d'octubre | RS-24 Yars
|
Plesetsk
|
RVSN
| |||
| RVSN | Suborbital | Prova de míssils | 17 d'octubre | Reeixit | ||
| 17 d'octubre | R-29RMU Sineva
|
K-18 Karelia, Mar de Barents
|
VMF
| |||
| VMF | Suborbital | Prova de míssils | 17 d'octubre | Reeixit | ||
| 17 d'octubre | R-29R Volna
|
K-44 Ryazan, Mar d'Okhotsk
|
VMF
| |||
| VMF | Suborbital | Prova de míssils | 17 d'octubre | Reeixit | ||
| 25 d'octubre 00:00 |
Terrier-Improved Malemute
|
Wallops Flight Facility
|
NASA
| |||
| SubTec-8
|
NASA | Suborbital | Demostració tecnològica | 25 d'octubre | Reeixit | |
| Apogeu: 209 km | ||||||
| 26 d'octubre 17:42 |
SARGE
|
Spaceport America, Nou Mèxic
|
Exos Aerospace
| |||
| SARGE M1 | Exos Aerospace | Suborbital | Investigació de microgravetat | 26 d'octubre | Error de llançament | |
| Quart llançament del vehicle de llançament suborbital SARGE, portava diverses petites càrregues útils de recerca. El coet va perdre el control de l'actitud segons després del llançament. Diversos trossos de runa van tornar a tocar terra i el cos del coet es va estavellar prop de la plataforma de llançament gairebé tres minuts i mig després de l'enlairament. El coet va assolir una altitud màxima d'uns 12,6 km, molt lluny de l'altitud prevista d'almenys 80 km.[294] | ||||||
| 28 d'octubre 04:30 |
Black Brant IX
|
White Sands Missile Range
|
NASA
| |||
| FORTIS-4
|
JHU | Suborbital | Astronomia UV | 28 d'octubre | Reeixit | |
| Apogeu: 261 km. Càrrega útil: Telescopi Experimental FORTIS (Far-ultraviolet Off Rowland-circle Telescope for Imaging and Spectroscopy) i Next-Generation Microshutter Array (NGMSA). Es va estudiar la manera com les supernoves expulsen el gas de la galàxia M33. L'objectiu és entendre el reciclatge de la matèria entre generacions estel·lars de la galàxia. L'experiment va ser un èxit.[295] | ||||||
| 30 d'octubre | RSM-56 Bulava
|
K-549 Knyaz Vladimir, Mar blanc
|
VMF
| |||
| VMF | Suborbital | Prova de míssils | 30 d'octubre | Reeixit | ||
| 4 de novembre 14:15 |
Motors d'avortament de llançament del Starliners
|
White Sands Missile Range
|
Boeing
| |||
| Starliner
|
Boeing | Suborbital | Prova de sistemes d'emergència d'escapament; prova d'avortament en la zona de llançament | 4 de novembre | Reeixit | |
| Apogeu: 1349 metres | ||||||
| 15 de novembre 09:35 |
VSB-30
|
Esrange
|
EuroLaunch
| |||
| TEXUS-56
|
DLR / ESA | Suborbital | Microgravetat | 15 de novembre | Reeixit | |
| Apogeu: 256 km | ||||||
| 16 de novembre 14:02 |
Agni II
|
Integrated Test Range
|
Exèrcit indi / DRDO
| |||
| Exèrcit indi/DRDO | Suborbital | Prova de míssils | 16 de novembre | Reeixit | ||
| 22 de novembre 15:19 |
SpaceLoft XL
|
Spaceport America
|
UP Aerospace
| |||
| FOP-7, ADS-B experiment
|
NASA | Suborbital | Experiments tecnològics | 22 de novembre | Reeixit | |
| Mission SL-14, Apogeu: 92 km[296] | ||||||
| 26 de novembre 07:43 |
Terrier-Improved Malemute
|
Ny-Aalesund
|
NASA
| |||
| ICI-5
|
NASA/Oslo/Andøya | Suborbital | Investigació de la ionosfera | 26 de novembre | Fracàs parcial | |
| Apogeu: 253 km, el coet va experimentar una anomalia de velocitat de rotació, que va impedir que els instruments funcionessin tal com es pretenia.[297] | ||||||
| 28 de novembre | RS-12M Topol
|
Kapustin Yar
|
RVSN
| |||
| RVSN | Suborbital | Prova de míssils | 28 de novembre | Reeixit | ||
| 30 de novembre 13:50 |
Agni-III
|
ITR IC-4
|
Indian Army
| |||
| Exèrcit indi | Suborbital | Prova de míssils | 30 de novembre | Error de llançament[298] | ||
| Es va dur a terme la prova nocturna de l'Agni-III. Segons els informes, el míssil va començar a divergir de la seva trajectòria de vol prevista després de recórrer una distància de 115 quilòmetres. Això va provocar que el control de la missió avortés posteriorment el vol. Es creu que un defecte de fabricació és la causa potencial del fracàs. | ||||||
| 10 de desembre 09:30 |
Black Brant IX
|
Ny-Aalesund
|
NASA
| |||
| CHI
|
Clemson | Suborbital | Investigació de la ionosfera | 10 de desembre | Reeixit | |
| Apogeu: 360 km | ||||||
| 11 de desembre 17:53[299] |
New Shepard
|
Corn Ranch
|
Blue Origin
| |||
| Crew Capsule 2.0
|
Blue Origin | Suborbital | de desembre/Lliurament de càrrega útil | 11 de desembre | Reeixit | |
| Altura màxima 104,5 quilòmetres. Va portar una sèrie de càrregues útils de recerca i educatives a l'espai. Sisè vol per a la combinació mòdul de propulsió + càpsula. Tant el mòdul de propulsió com la càpsula van aterrar amb èxit. | ||||||
| 12 de desembre 16:30[300] |
IRBM
|
Vandenberg Air Force Base TP-01
|
Forces Aèries dels Estats Units
| |||
| Forces Aèries dels Estats Units | Suborbital | Vol de prova | 12 de desembre | Reeixit | ||
Encontres espacials
| Data (UTC) | Nau espacial | Esdeveniment | Comentaris |
|---|---|---|---|
| 1 de gener | New Horizons | Sobrevol de l'objecte del cinturó de Kuiper 486958 Arrokoth | Es va descobrir un planetesimal, format per dues peces esferoides, es va sobrenomenar inicialment com a Ultima Thule. |
| 3 de gener[301] | Chang'e 4 | Allunatge al cràter de Von Kármán de la cara oculta de la Lluna, primícia de la humanitat | |
| 12 de febrer | Juno | 18è perijove de Júpiter | |
| 21 de febrer | Hayabusa2 | Primera recopilació de mostres de l'asteroide Ryugu[302] | |
| 4 d'abril | Sonda Solar Parker | Segon periheli | |
| 4 d'abril | Beresheet | Inserció orbital lunar | |
| 5 d'abril | Hayabusa2 | Alliberament del Small Carry-On Impactor (SCI) a la superfície de Ryugu | SCI va crear un cràter per a més investigacions. Es va implementar una càmera dedicada DCAM-3 per observar l'impacte. |
| 6 d'abril | Juno | 19è perijove | |
| 11 d'abril | Beresheet | Allunatge | Es va estavellar per un problema del giroscopi[303] |
| 29 de maig | Juno | 20è perijove | |
| 11 de juliol | Hayabusa2 | Segona recollida de mostres de Ryugu | |
| 21 de juliol | Juno | 21è perijove | |
| 20 d'agost | Chandrayaan-2 | Inserció orbital lunar | |
| 1 de setembre | Sonda Solar Parker | Tercer periheli | |
| 6 de setembre | Chandrayaan-2 | Allunatge | El mòdul de descens Vikram es va estavellar després de perdre l'actitud i el contacte a una alçada de 2,3 km.[304] |
| 12 de setembre | Juno | 22è perijove | |
| 2 d'octubre | Hayabusa2 | Desplegament de ROVER-2 (MINERVA-II-2) | El rover va fallar abans del desplegament, es va desplegar en òrbita al voltant de l'asteroide per realitzar mesures gravitacionals abans que impactés el 8 d'octubre. |
| 3 de novembre | Juno | 23è perijove | |
| 13 de novembre | Hayabusa2 | Sortida de Ryugu | |
| 26 de desembre | Sonda Solar Parker | Segona assistència de gravetat a Venus | |
| 26 de desembre | Juno | 24è perijove |
Activitats extravehiculars (EVAs)
| Inici Data/Hora | Duració | Hora fi | Nau espacial | Tripulació | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|
| 22 de març 12:01 | 6 hores
39 minuts |
18:40 | Expedició 59 | Anne McClain
|
|
| 29 de març 11:42 | 6 hores
45 minuts |
18:27 | Expedició 59 | Nick Hague
|
|
| 8 d'abril 11:31 | 6 hores 29 minuts | 18:00 | Expedició 59 | Anne McClain
|
|
| 29 de maig 15:42 | 6 hores 1 minut | 21:43 | Expedició 59 | Oleg Kononenko
|
|
| 21 d'agost 12:27 | 6 hores 32 minuts | 18:59 | Expedició 60 | Nick Hague
|
Hague i Morgan van instal·lar el darrer International Docking Adapter al Mòdul Harmony. La tasca d'aquest passeig espacial era idèntica al passeig 194 i requeria un treball tant pels astronautes com pel Dextre per instal·lar el port d'acoblament en preparació per la prova de vol orbital de Boeing CST-100 Starliner, que es produirà a finals de desembre. La tripulació també va passar els cables i va instal·lar routers de wifi per a propers experiments.[309] |
| 6 d'octubre 11:39 | 7 hores 01 minut | 18:40 | Expedició 61 | Christina Koch
|
Aquest passeig espacial va ser el primer de l'Expedició 61 i el primer d'una sèrie de cinc que va substituir i millorar les bateries de l'estació a l'armadura P6.[310] |
| 11 d'octubre 11:38 | 6 hores 45 minuts | 18:23 | Expedició 61 | Andrew R. Morgan
|
Aquest passeig espacial va ser el segon de l'Expedició 61 i el segon d'una sèrie de cinc per substituir i millorar les bateries de l'estació a l'armadura P6. Abans de sortir a la portella, el Control de Missió de Moscou va transmetre a la tripulació que Alexei Leonov havia mort i que aquest passeig espacial li fou dedicat. Quan la tripulació va entrar i es va treure els vestits, cadascun va dir unes paraules en record de Leonov abans que el comandant de l'estació, Luca Parmitano, digués "Farewell Alexei, and ad astra."[311][312] |
| 18 d'octubre
11:38 |
7 hores 17 minuts | 18:55 | Expedició 61 | Christina Koch
|
Aquest passeig espacial va ser el tercer de l'Expedició 61 i el tercer d'una sèrie de cinc per substituir i millorar les bateries de l'estació a l'armadura P6. Alguns dels canvis de bateria es van retardar a l'EVA 222 a causa d'una fallada de corrent en un Battery Charge Discharge Unit a les ranures 5 i 6 del P6 Truss que desconnecta el canal de la bateria 4B. Koch i Meir van substituir la unitat fallida i la van tornar a posar a dins. L'intercanvi de la bateria es va traslladar a l'EVA 222 per estalviar temps i Meir i Koch van tancar el passeig espacial instal·lant un moll al Mòdul Columbus i van estrènyer els cargols de l'armadura S0, que s'havien afluixat. Aquest passeig espacial va ser el primer passeig espacial exclusivament femení. Durant el passeig espacial, el President Trump va trucar a l'estació i va felicitar Koch i Meir per aquesta fita.[313] |
| 15 de novembre
11:39 |
6 hores 39 minuts | 18:18 | Expedició 61 | Luca Parmitano
|
Primer d'una sèrie de quatre passejades espacials per reparar l'Alpha Magnetic Spectrometer que va patir una fallada elèctrica l'any passat en una de les seves quatre bombes de refrigeració que limitava el funcionament de l'experiment. Parmitano i Morgan van sortir a l'exterior i van treure una placa de cobertura de l'AMS i van abandonar-la a l'espai per deixar lloc a una bomba criogènica que muntarien entre passeigs espacials. Alguns dels parabolts van ocasionar problemes, però Parmitano els va treure tots. El més destacat del passeig espacial és quan Andrew Morgan va llançar la placa de coberta per la borda i va sortir a la popa de l'estació cap al buit de l'espai. La placa romandrà en òrbita uns dies fins a finals de desembre, quan entri a l'atmosfera i es cremi. La tripulació també va treure diverses tires de fibra de carboni al voltant de les línies de fluid i va instal·lar baranes i barres de subjecció com a tasca avançada. Aquest passeig espacial marca el retorn de Parmitano al passeig espacial després de l'incident de l'aigua al casc durant l'EVA 171.[314] |
| 22 de novembre
12:02 |
6 hores 33 minuts | 16:35 | Expedició 61 | Luca Parmitano
|
El segon d'una sèrie de quatre passejades espacials per reparar l'AMS. Parmitano i Morgan van tallar les línies de fluid i van instal·lar un respirador a l'Experiment AMS per preparar l'antiga bomba de refrigeració per retirar-la al tercer passeig espacial. Parmitano i Morgan també van encaminar cables i van instal·lar una nova font d'alimentació per alimentar les bombes quan s'instal·len al tercer passeig espacial.[315] |
| 2 de desembre
11:31 |
6 hores 2 minuts | 17:33 | Expedició 61 | Luca Parmitano
|
El tercer d'una sèrie de quatre passejades espacials per reparar l'AMS. Parmitano i Morgan van sortir al tercer passeig espacial i van instal·lar la bomba criogènica i van encaminar línies elèctriques i de fluid per alimentar la bomba. Els controladors de vol a Houston, Huntsville, i al CERN van activar l'experiment i va emetre per ràdio a la tripulació que AMS va passar amb força. La tripulació va acabar el passeig espacial fent una tasca avançada cobrint AMS amb manta tèrmica.[316] |
Esdeveniments de deixalles espacials
| Data/Hora (UTC) | Objecte origen | Tipus d'esdeveniment | Parts identificades | Comentaris |
|---|---|---|---|---|
| 27 de març | Microsat-R (sospitat) i un vehicle caçador cinètic |
Prova de míssil antisatèl·lit indi de 2019 | 121[317] | El Primer Ministre indi Narendra Modi va anunciar una prova amb èxit d'una arma antisatèl·lit. Es va creure que la prova havia destruït el satèl·lit Microsat-R llançat el gener.[318][319] |
| Principis d'abril | Un tram superior Centaur V (anteriorment amb International Designator 2018-079B) |
Desconegut[320] | 54[321] | El tram superior del Centaur V que va transportar AEHF -4 en òrbita alta el·líptica el 17 d'octubre de 2018 va fallar per causes desconegudes.[322] |
Estadístiques de llançaments orbitals
Per país
Als efectes d'aquesta secció, el recompte anual de llançaments orbitals per països assigna cada vol al país d'origen del coet, no al proveïdor de serveis de llançament o al port espacial. Com a exemples, els llançaments Soiuz d'Arianespace a Kourou es compten sota Rússia perquè el Soiuz-2 és un coet rus.
| País | Llançaments | Reeixits | Errors | Errors parcials |
Comentaris | |
|---|---|---|---|---|---|---|
 R.P. de la Xina |
34 | 32 | 2 | 0 | ||
 Unió Europea |
6 | 5 | 1 | 0 | ||
 Índia |
6 | 6 | 0 | 0 | ||
 Iran |
2 | 0 | 2 | 0 | A més, un coet va explotar a la plataforma de llançament durant una prova a terra. | |
 Japó |
2 | 2 | 0 | 0 | ||
 Rússia |
25 | 25 | 0 | 0 | Inclou tres llançaments de Soiuz europeus des de la Guaiana Francesa | |
 Estats Units |
27 | 27 | 0 | 0 | Inclou sis llançaments Electron des de Mahia | |
| Món | 102 | 97 | 5 | 0 | ||
Per coet
5
10
15
20
25
30
- Antares 200
- Ariane 5
- Atlas V
- Delta IV
- Delta IV Heavy
- Electron
- Falcon 9 nou
- Falcon 9 reutilitzat
- Falcon Heavy
- Kuaizhou 1A
- Llarga Marxa 2
- Llarga Marxa 3
- Llarga Marxa 4
- Llarga Marxa 5
- Llarga Marxa 6
- Llarga Marxa 11
- Soiuz-FG
- Soiuz-2 (Rússia)
- Soiuz-ST (Europa)
- PSLV
- GSLV Mk II
- GSLV Mk III
- Proton-M
- Rókot
- Vega
- Altres
Per família
| Família | País | Llançaments | Reeixits | Errors | Errors parcials | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Antares | Estats Units |
2 | 2 | 0 | 0 | |
| Ariane | Unió Europea |
4 | 4 | 0 | 0 | |
| Atlas | Estats Units |
2 | 2 | 0 | 0 | |
| Delta | Estats Units |
3 | 3 | 0 | 0 | |
| Electron | Estats Units |
6 | 6 | 0 | 0 | |
| Epsilon | Japó |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Falcon | Estats Units |
13 | 13 | 0 | 0 | |
| H-II | Japó |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Hyperbola | R.P. de la Xina |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Jielong | R.P. de la Xina |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Kuaizhou | R.P. de la Xina |
5 | 5 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa | R.P. de la Xina |
26 | 25 | 1 | 0 | |
| OneSpace | R.P. de la Xina |
1 | 0 | 1 | 0 | |
| Pegasus | Estats Units |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| R-7 | Rússia |
18 | 18 | 0 | 0 | |
| Safir | Iran |
1 | 0 | 1 | 0 | |
| Simorgh | Iran |
1 | 0 | 1 | 0 | |
| SLV | Índia |
6 | 6 | 0 | 0 | |
| Universal Rocket | Rússia |
7 | 7 | 0 | 0 | |
| Vega | Unió Europea |
2 | 1 | 1 | 0 |
Per tipus
| Coet | País | Família | Llançaments | Reeixits | Fracassos | Fracassos parcials | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Antares 200 | Estats Units |
Antares | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Ariane 5 | Unió Europea |
Ariane | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| Atlas V | Estats Units |
Atlas | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Delta IV | Estats Units |
Delta | 3 | 3 | 0 | 0 | Inclou derivat de Delta IV Heavy |
| Electron | Estats Units |
Electron | 6 | 6 | 0 | 0 | |
| Epsilon | Japó |
Epsilon | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Falcon 9 | Estats Units |
Falcon | 13 | 13 | 0 | 0 | Inclou derivat de Falcon Heavy |
| GSLV Mk III | Índia |
SLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| H-IIB | Japó |
H-II | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Hyperbola-1 | R.P. de la Xina |
Hyperbola | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Jielong 1 | R.P. de la Xina |
Jielong | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Kuaizhou 1 | R.P. de la Xina |
Kuaizhou | 5 | 5 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 2 | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 3 | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa | 12 | 12 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 4 | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa | 7 | 6 | 1 | 0 | |
| Llarga Marxa 5 | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 6 | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 11 | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| OS-M | R.P. de la Xina |
OneSpace | 1 | 0 | 1 | 0 | |
| Pegasus | Estats Units |
Pegasus | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Proton-M | Rússia |
Universal Rocket | 5 | 5 | 0 | 0 | |
| PSLV | Índia |
SLV | 5 | 5 | 0 | 0 | |
| Safir | Iran |
Safir | 1 | 0 | 1 | 0 | |
| Simorgh | Iran |
Simorgh | 1 | 0 | 1 | 0 | |
| Soiuz | Rússia |
R-7 | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| Soiuz-2 or ST | Rússia |
R-7 | 15 | 15 | 0 | 0 | |
| UR-100 | Rússia |
Universal Rocket | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Vega | Unió Europea |
Vega | 2 | 1 | 1 | 0 |
Per configuració
| Coet | País | Tipus | Llançaments | Reeixits | Fracassos | Fracassos parcials | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Antares 230 | Estats Units |
Antares 200 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Antares 230+ | Estats Units |
Antares 200 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Ariane 5 ECA | Unió Europea |
Ariane 5 | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| Atlas V 551 | Estats Units |
Atlas V | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Atlas V N22 | Estats Units |
Atlas V | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Delta IV Medium+ (4,2) | Estats Units |
Delta IV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Delta IV Medium+ (5,4) | Estats Units |
Delta IV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Delta IV Heavy | Estats Units |
Delta IV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Epsilon | Japó |
Epsilon | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Electron | Estats Units |
Electron | 6 | 6 | 0 | 0 | |
| Falcon 9 Block 5 | Estats Units |
Falcon 9 | 11 | 11 | 0 | 0 | |
| Falcon Heavy | Estats Units |
Falcon 9 | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| GSLV Mk III | Índia |
GSLV Mk III | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| H-IIB | Japó |
H-IIB | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Hyperbola-1 | R.P. de la Xina |
Hyperbola-1 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Jielong 1 | R.P. de la Xina |
Jielong 1 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Kuaizhou 1A | R.P. de la Xina |
Kuaizhou-1 | 5 | 5 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 2C | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa 2 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 2D | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa 2 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 3B/E | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa 3 | 8 | 8 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 3B/E / YZ-1 | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa 3 | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 3C | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa 3 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 4B | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa 4 | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 4C | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa 4 | 3 | 2 | 1 | 0 | |
| Llarga Marxa 5 | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa 5 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 6 | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa 6 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 11 | R.P. de la Xina |
Llarga Marxa 11 | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| OS-M1 | R.P. de la Xina |
OS-M | 1 | 0 | 1 | 0 | |
| Pegasus XL | Estats Units |
Pegasus XL | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Proton-M / Briz-M | Rússia |
Proton-M | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| Proton-M / Blok DM-03 | Rússia |
Proton-M | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| PSLV-CA | Índia |
PSLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| PSLV-XL | Índia |
PSLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| PSLV-DL | Índia |
PSLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| PSLV-QL | Índia |
PSLV | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Rókot / Briz-KM | Rússia |
UR-100 | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Safir-1b+ | Iran |
Safir | 1 | 0 | 1 | 0 | |
| Simorgh | Iran |
Simorgh | 1 | 0 | 1 | 0 | |
| Soiuz-FG | Rússia |
Soiuz | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| Soiuz-2.1a or ST-A | Rússia |
Soiuz-2 | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| Soiuz-2.1a or ST-A / Fregat-M | Rússia |
Soiuz-2 | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Soiuz-2.1b or ST-B / Fregat-M | Rússia |
Soiuz-2 | 6 | 6 | 0 | 0 | |
| Soiuz-2.1b or ST-B / Fregat-MT | Rússia |
Soiuz-2 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Soiuz-2-1v / Volga | Rússia |
Soiuz-2 | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Vega | Unió Europea |
Vega | 2 | 1 | 1 | 0 |
Per zona de llançament
8
16
24
32
40
Xina
França
Índia
Iran
Japó
Kazakhstan
Nova Zelanda
Rússia
EUA
| Lloc | País | Llançaments | Reeixits | Errors | Errors parcials | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Baikonur |  Kazakhstan |
13 | 13 | 0 | 0 | |
| Cape Canaveral | Estats Units |
13 | 13 | 0 | 0 | Inclou el llançament de l'11 d'octubre del Pegasus XL que l'aeronau transportadora va ser enlairada des de Cape Canaveral |
| Jiuquan | R.P. de la Xina |
9 | 8 | 1 | 0 | |
| Kennedy | Estats Units |
3 | 3 | 0 | 0 | |
| Kourou |  França |
9 | 8 | 1 | 0 | |
| Mahia |  Nova Zelanda |
6 | 6 | 0 | 0 | |
| MARS | Estats Units |
2 | 2 | 0 | 0 | |
| Plesetsk | Rússia |
8 | 8 | 0 | 0 | |
| Satish Dhawan | Índia |
6 | 6 | 0 | 0 | |
| Semnan | Iran |
2 | 0 | 2 | 0 | Addicionalment, un coet va explotar a la plataforma de llançament durant una prova terrestre. |
| Taiyuan | R.P. de la Xina |
10 | 9 | 1 | 0 | |
| Tanegashima | Japó |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Uchinoura | Japó |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Vandenberg | Estats Units |
3 | 3 | 0 | 0 | |
| Vostotxni | Rússia |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Wenchang | R.P. de la Xina |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Xichang | R.P. de la Xina |
13 | 13 | 0 | 0 | |
| Mar Groga | R.P. de la Xina |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Total | 102 | 97 | 5 | 0 | ||
Per òrbita
10
20
30
40
50
60
70
Transatmosfèric
- Transatmosfèric
- Terrestre Baixa
- Terrestre Baixa (EEI)
- Terrestre Baixa (SSO)
- Terrestre Baixa (retrograda)
- Terrestre Mitjana
- Geosíncrona
(transferència) - Inclinada de GSO
- Terrestre Alta
- Heliocèntrica
| Règim orbital | Llançaments | Assolits | No assolits | Assolits accidentalment |
Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|
| Transatmosfèric | 0 | 0 | 0 | 0 | |
| Terrestre Baixa / Heliosíncrona | 66 | 61 | 5 | 0 | |
| Terrestre Mitjana | 9 | 9 | 0 | 0 | |
| Geosíncrona / GTO | 24 | 24 | 0 | 0 | Inclou dues òrbites GSO inclinades (inclined GSO orbit o IGSO) |
| Terrestre Alta / transferència lunar | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Heliocèntrica / transferència planetària | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Total | 102 | 97 | 5 | 0 |
Notes
- ↑ En sentit horari, des de dalt:
- 486958 Arrokoth fotografiat per la New Horizons el gener. A una distància de 44 unitats astronòmiques del Sol, l'objecte es va convertir en el món més llunyà mai explorat per una nau espacial realitzant un apropament proper a 3.500 km.
- LightSail 2 desplega la seva vela solar en òrbita terrestre baixa al juliol. La missió va ser finançada per The Planetary Society i va demostrar amb èxit la propulsió utilitzant pressió de radiació a la seva "vela" de 32 m².
- Llançament d'un simulador de massa de la càpsula Orion, durant la missió Ascent Abort-2 el juliol. La missió va provar amb èxit la capacitat actualitzada del sistema d'escapada d'emergència de l'Orion en preparació pel programa Artemis.
- La primera càpsula Crew Dragon arriba a l'Estació Espacial Internacional sense tripulació, durant el Crew Dragon Demo-1 al març. La missió va ser la primera d'una sèrie de vols de proves de Crew Dragon i el Boeing Starliner en preparació pel Commercial Crew Program.
Referències
- ↑ Grush, Loren. «No one won the Google Lunar X Prize, but these competitors are still shooting for the Moon». The Verge, 31-03-2018.
- ↑ Lidman, Melanie. «Israel's Beresheet spacecraft crashes into the moon during landing attempt». The Times of Israel, 11-04-2019.
- ↑ Ramesh, Sandhya. «Why Chandrayaan-2 is ISRO’s ‘most complex mission' so far». ThePrint, 12-06-2019.
- ↑ «New Horizons – Kuiper Belt Extended Mission». JHUAPL, 12-12-2017. Arxivat de l'original el 26 desembre 2018. [Consulta: 18 octubre 2019].
- ↑ Hays, Brooks. «Hayabusa-makes completes second asteroid touchdown to collect samples». SpaceDaily, 11-07-2019. [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Bartels, Meghan. «Farewell, Ryugu! Japan's Hayabusa2 Probe Leaves Asteroid for Journey Home». Space.com, 13-11-2019. [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ (13 febrer 2019). "NASA's Record-Setting Opportunity Rover Mission on Mars Comes to End". Nota de premsa. Consulta: 1 desembre 2019.
- ↑ «NASA's InSight Detects First Likely 'Quake' on Mars». Jet Propulsion Laboratory. NASA, 23-04-2019. [Consulta: 30 desembre 2019].
- ↑ Berger, Eric. «Here's what we know, and what we don't, about the Crew Dragon accident». Ars Technica, 22-04-2019. [Consulta: 18 octubre 2019].
- ↑ 10,0 10,1 Burghardt, Thomas. «OFT Starliner Makes Early Landing at White Sands». NASASpaceFlight, 22-12-2019. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ Clark, Stephen. «Relativity Space obtains Air Force approval for Cape Canaveral launch pad». Spaceflight Now, 18-01-2019.
- ↑ Barbosa, Rui C. «Maiden launch of OneSpace OS-M rocket fails». NASASpaceFlight, 27-03-2019.
- ↑ 13,0 13,1 Huang, Echo «iSpace achieves China's first private rocket launch». Quartz, 25-07-2019 [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ 14,0 14,1 Clark, Stephen «China’s Jielong 1 smallsat launcher successful on first flight». Spaceflight Now, 17-08-2019 [Consulta: 19 agost 2019].
- ↑ Baylor, Michael. «SpaceX's Starhopper completes 150 meter test hop». NASASpaceFlight, 27-08-2019. [Consulta: 18 octubre 2019].
- ↑ 16,0 16,1 Gebhardt, Chris. «Llarga Marxa 5 conducts critical Return To Flight mission». NASASpaceFlight, 27-12-2019. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ Clark, Stephen. «Five more Delta 4-Heavy flights in ULA backlog after final "single stick" launch». Spaceflight Now, 22-08-2019. [Consulta: 18 octubre 2019].
- ↑ Gebhardt, Chris «Soiuz MS-15 Soiuz-FG retirement; Last launch from Gagarin's Start lofts first Emirati astronaut». NASASpaceFlight, 24-09-2019.[Enllaç no actiu]
- ↑ 19,0 19,1 Graham, William. «Rokot conducts final launch – carries three Gonets-M satellites to orbit». NASASpaceFlight, 26-12-2019. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ Bergin, Chris «Llarga Marxa 3B lofts Chinasat-2D». NASASpaceFlight, 10-01-2019.
- ↑ Henry, Caleb «SpaceX completes Iridium Next constellation». SpaceNews, 11-01-2019.
- ↑ 22,0 22,1 ; Qiblawi, Tamara «Despite US warning, Iran launches satellite and fails». CNN, 15-01-2019.
- ↑ Cohen, Zachary «Images show Iran prepping satellite launch despite Pompeo's threat». CNN, 15-01-2019.
- ↑ Krebs, Gunter. «Payam-e Amirkabir (AUTSAT 1, Amir-Kabir 1)». Gunter's Space Page.
- ↑ Graham, William «Japan's Epsilon conducts RAPIS-1 launch». NASASpaceFlight, 17-01-2019.
- ↑ Krebs, Gunter. «MicroDragon». Gunter's Space Page.
- ↑ Graham, William «ULA Delta IV-Heavy launches NROL-71 following lengthy delay». NASASpaceFlight, 19-01-2019.
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 11 launches with three satellites». NASASpaceFlight, 21-01-2019.
- ↑ «"吉林一号"家族将再添新成员！光谱01、02星本月下旬择期发射» (en xinès), 04-01-2019. Arxivat de l'original el 9 de gener 2019.
- ↑ «XiaoXiang 3». NASA.
- ↑ «Lingque 1A». NASA.
- ↑ Clark, Stephen «India debuts new version of workhorse PSLV». Spaceflight Now, 24-01-2019.
- ↑ Clark, Stephen «U.S. military sensors track debris from Indian anti-satellite test». spaceflightnow.com, 27-03-2019.
- ↑ Krebs, Gunter. «PSLV». Gunter's Space Page.
- ↑ 35,0 35,1 «PSLV-C44 to launch Kalamsat, Microsat-R». Onmanorama. [Consulta: 17 gener 2019].
- ↑ Gambrell, Jon «Images suggest Iran launched satellite despite US criticism». Associated Press, 07-02-2019.
- ↑ Ankit Panda [@nktpnd]. «Just got confirmation via a source: USG observed the launch yesterday (Feb. 5). It was reportedly a Safir SLV. Failed shortly after launch.», 06-02-2019.
- ↑ Clark, Stephen. «Launch Schedule». Spaceflight Now, 12-12-2019.
- ↑ «U.S. Revives Secret Program to Sabotage Iranian Missiles and Rockets». The New York Times, 13-02-2019.
- ↑ «Second Iranian satellite launch attempt in a month fails». spaceflightnow.com, 11-02-2019.
- ↑ Bergin, Chris «Ariane 5 launches Hellas-Sat-4/SaudiGeoSat-1 and GSAT 31». NASASpaceFlight, 05-02-2019.
- ↑ IANS «Arianespace to launch three more heavy Indian satellites». The Indian Express, 13-08-2018.
- ↑ Clark, Stephen «Egyptian observation satellite launched by Russian rocket». Spaceflight Now, 21-02-2019.
- ↑ Ronel, Asaf «First Israeli Spacecraft to Head to Moon on Back of Elon Musk's SpaceX Rocket». Haaretz, 11-07-2018.
- ↑ Graham, William «SpaceX launches Indonesian satellite launch and Israeli moon mission». NASASpaceFlight, 21-02-2019.
- ↑ Foust, Jeff «SpaceIL completes lunar lander for February launch». Space News, 18-12-2018.
- ↑ ; Solomon, Shoshanna «Israeli spacecraft aims for historic moon landing… within months». The Times of Israel, 10-07-2018.
- ↑ «Air Force smallsat to fly on upcoming Falcon 9 launch». SpaceNews, 15-02-2019.[Enllaç no actiu]
- ↑ Bergin, Chris «OneWeb kick starts massive constellation with Soiuz ST-B launch». NASASpaceFlight, 27-02-2019.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Russia Soiuz Rocket With 6 UK OneWeb Satellites Blast Off From Kourou Space Port». Sputnik News, 28-02-2019.
- ↑ 51,0 51,1 Cooper, Ben. «Rocket Launch Viewing Guide for Cape Canaveral», 17-10-2019.
- ↑ «我国成功发射"中星6C"卫星» (en xinès). xinhuanet.com.
- ↑ Pietrobon, Steven. «Chinese Launch Manifest», 29-11-2019.
- ↑ Gebhardt, Chris. «Soiuz MS-12 docks with the Space Station». NASASpaceFlight, 14-03-2019. [Consulta: 26 agost 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Ray, Justin «U.S. launches its highest capacity military communications satellite». Spaceflight Now, 08-12-2016.
- ↑ Graham, William «ULA Delta IV launches WGS-10 from Cap Canaveral». NASASpaceFlight, 15-03-2019.
- ↑ 57,0 57,1 Plantilla:Cite pr
- ↑ 58,0 58,1 Clark, Stephen «Chinese startup OneSpace fails in first orbital launch attempt». SpaceFlight Now, 27-03-2019.
- ↑ Clark, Stephen. «Rocket Lab launches DARPA research satellite». Spaceflight Now, 29-03-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ «Rocket Lab to launch DARPA satellite». , 22-01-2019 [Consulta: 29 gener 2019].
- ↑ Barbosa, Rui «Llarga Marxa 3B launches Tianlian 2-01». NASASpaceFlight.com, 31-03-2019.
- ↑ Clark, Stephen «Indian military satellite, 20 more Planet imaging CubeSats launched by PSL». Spaceflight Now, 01-04-2019.
- ↑ Krebs, Gunter. «EMISAT». Gunter's Space Page.
- ↑ «India Will Launch 2 NanoAvionics Satellites». satellitetoday.com, 27-02-2019.
- ↑ Safyan, Mike. «First Up For 2019: PSLV Launch Of 20 Next Generation Doves», 06-03-2019.
- ↑ Clark, Stephen «Progress cargo freighter docks with space station after fast-track rendezvous». Spaceflight Now, 04-04-2019.
- ↑ Plantilla:Cite pr
- ↑ Graham, William «SpaceX Falcon Heavy launches Arabsat-6A». NASASpaceFlight, 11-04-2019.
- ↑ «Arabsat contracts go to Lockheed Martin, Arianespace and SpaceX». Spaceflight Now, 29-04-2015.
- ↑ 70,0 70,1 Bill Keeter. «ISS Daily Summary Report – 8/06/2019». NASA, 06-08-2019. [Consulta: 1r setembre 2019].
- ↑ «Going Into Action With AeroCube-10». The Aerospace Corporation, 07-08-2019. [Consulta: 1r setembre 2019].
- ↑ Gebhardt, Chris «Antares, Cygnus launch on final CRS1 contract flight; debuting critical new capabilities». NASASpaceFlight, 17-04-2019.
- ↑ Barbosa, Rui «Beidou-3 navigation satellite launched on Llarga Marxa 3B». NASASpaceFlight, 20-04-2019.
- ↑ Clark, Stephen «China launches mapping satellites». Spaceflight Now, 30-04-2019.
- ↑ NanoRacks [@NanoRacks]. «Our #Kaber @Space_Station deployer does it again! The RED-EYE #MicroSat has been released into low-Earth orbit. Deploy time of 20:05:02 GMT. Did you know - this is NanoRacks' fourth #MicroSat deployment from the #ISS!», 27-06-2019.
- ↑ Thompson, Amy «SpaceX Dragon Launches NASA Cargo to Space Station, Aces Predawn Rocket Landing». Space.com, 04-05-2019.
- ↑ Atkinson, Ian «Rocket Lab launches STP-27RD test satellite trio for the DoD». NASASpaceFlight, 05-05-2019.
- ↑ Barbosa, Rui «Llarga Marxa-3C lofts Beidou-2G8 (GEO-8)». NASASpaceFlight, 17-05-2019.
- ↑ Graham, William «Indian PSLV rocket launches RISAT-2B». NASASpaceFlight, 21-05-2019.
- ↑ Clark, Stephen «Chinese state media confirms Llarga Marxa launch failure». Spaceflight Now, 23-05-2019.
- ↑ Henry, Caleb «SpaceX launches 60 Starlink satellites, begins constellation buildout». SpaceNews, 24-05-2019.[Enllaç no actiu]
- ↑ Graham, William «Soiuz 2-1b launches latest GLONASS-M satellite – despite being hit by lightning». NASASpaceFlight, 27-05-2019.[Enllaç no actiu]
- ↑ Graham, William «Proton-M successfully launches Yamal 601 to GEO». NASASpaceFlight, 30-05-2019.
- ↑ Clark, Stephen. «China's first sea launch declared a success». Spaceflight Now, 05-06-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ 85,0 85,1 85,2 Krebs, Gunter. «Tianqi 1, 2, 3, 4A, 4B (Tao Xingzhi)». Gunter's Space Page, 07-12-2019. [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ Graham, William. «SpaceX Falcon 9 lofts three Canadian radar satellites». NASASpaceFlight, 12-06-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ «SpaceX Announces Contract To Launch RCM Satellites». SpaceNews, 30-07-2013. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2014. [Consulta: 6 agost 2014].
- ↑ «What is the RCM?». Canadian Space Agency.
- ↑ Bergin, Chris. «Ariane 5 launches AT&T T-16 and Eutelsat 7C». NASASpaceFlight, 20-06-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ «Payload processing is underway for Flight VA248». Arianespace, 05-06-2019.
- ↑ Clark, Stephen. «China adds to Beidou fleet with Llarga Marxa launch». Spaceflight Now, 24-06-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Chinese Llarga Marxa 3B lofts Beidou-3I2». NASASpaceFlight, 24-06-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Clark, Stephen. «Falcon Heavy launches on military-led rideshare mission, boat catches fairing». Spaceflight Now, 25-06-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Davis, Jason «Preview: Succeed or fail, SpaceX's Falcon Heavy test sure to be a blast». Planetary Society, 01-02-2018.
- ↑ Clark, Stephen. «Rocket Lab flies again from New Zealand as work progresses at Virginia launch pad». Spaceflight Now, 29-06-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «BlackSky Global 1, ..., 60». Gunter's Space Page.
- ↑ Krebs, Gunter. «Painani 1». Gunter's Space Page, 22-07-2019. [Consulta: 5 agost 2019].
- ↑ Graham, William. «Soiuz-2-1B launches Meteor-M No.2-2 and numerous secondary payloads». NASASpaceFlight, 04-07-2019. [Consulta: 26 agost 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ 99,0 99,1 99,2 99,3 Zak, Anatoly. «Soiuz launches fresh Meteor weather watcher and 32 small satellites». RussianSpaceWeb, 05-07-2019. [Consulta: 10 juliol 2019].
- ↑ Wang, Brian «Momentus Water-Plasma Space Transportation Service #SpaceAccess2019». Nextbigfuture, 19-04-2019.
- ↑ «MOVE: Munich Orbital Verification Experiment». Universitat Tècnica de Munic.
- ↑ Graham, William. «Soiuz 2-1v conducts surprise military launch». NASASpaceFlight.com, 10-07-2019. [Consulta: 11 juliol 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Zak, Anatoly. «Soiuz-2-1v launches four classified payloads». RussianSpaceWeb, 23-08-2019.
- ↑ 104,0 104,1 ; Bergin, Chris«Soiuz 2-1v lofts mystery military satellite». NASASpaceFlight, 25-11-2019. [Consulta: 25 novembre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Sohail, Daniyal. «Russia Launches 4 Military Satellites From Plesetsk Cosmodrome». UrduPoint, 10-07-2019.
- ↑ 106,0 106,1 Bergin, Chris. «Vega suffers her first failure during Falcon Eye-1 launch», 10-07-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ SpaceNews; Berger, Brian «Second stage blamed as Vega targets early 2020 return to flight». SpaceNews.com. SpaceNews. SpaceNews, 05-09-2019 [Consulta: 6 setembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «Falcon Eye 1, 2». Gunter's Space Page.
- ↑ Clark, Stephen. «Russia launches international X-ray astronomy mission». Spaceflight Now, 13-07-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Zak, Anatoly. «Spektr-RG to expand horizons of X-ray astronomy». Russian Space Web.
- ↑ «Spektr-RG observatory reached the L2 point». Roscosmos, 21-10-2019. [Consulta: 21 octubre 2019].
- ↑ Berger, Eric «NASA Moves to Buy More Seats on Soiuz». Ars Technica, 15-02-2019.
- ↑ Gebhardt, Chris. «Soiuz-FG on penultimate flight delivers three new crewmembers for ISS». NASASpaceFlight, 20-07-2019. [Consulta: 26 agost 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Chandrayaan - 2 Latest Update - ISRO». [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ «GSLV MkIII-M1 Successfully Launches Chandrayaan-2 spacecraft». Indian Space Research Organisation, 22-07-2019. [Consulta: 22 juliol 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «Shian Quxian-1 (SQX-1, Hyperbola-1)». Gunter's Space Page. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Clark, Stephen. «Chinese private company reaches orbit for first time». Spaceflight Now, 25-07-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ «CAS-7B to launch July 25». AMSAT-UK, 08-07-2019. [Consulta: 19 juliol 2019].
- ↑ «CAS 7B». N2YO.com. [Consulta: 12 agost 2019].
- ↑ Jodi Sorensen. «Spaceflight to Launch Multiple Spacecraft from International Space Station via Cygnus». Spaceflight Industries, 10-07-2019. [Consulta: 1r setembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «ORCA». Gunter's Space Page. [Consulta: 1r setembre 2019].
- ↑ Clark, Stephen. «New docking port, spacesuit and supplies en route to space station». Spaceflight Now, 25-07-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ ; Zhu, Xiaoxiong«【权威发布】我国成功发射遥感三十号05组卫星» (en xinès). People's Liberation Army Daily, 26-07-2019. [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑ «长二丙"一箭三星"成功发射 五战五捷送遥感三十号卫星» (en xinès). CALT, 26-07-2019. [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 2C lofts Yaogan-30 Group 05 satellites». NASASpaceFlight, 25-07-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «CZ-2 (Chang Zheng-2)». Gunter's Space Page.
- ↑ Graham, William. «Soiuz 2-1a launches Meridian 8 out of Plesetsk». NASASpaceFlight, 30-07-2019. [Consulta: 30 juliol 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Gebhardt, Chris. «Progress MS-12 docks with ISS to restock Station supplies through early-2020». NASASpaceFlight, 30-07-2019. [Consulta: 31 juliol 2019].
- ↑ 129,0 129,1 Graham, William «Proton-M launches fourth Blagovest satellite». NASASpaceFlight, 05-08-2019.
- ↑ Gray, Tyler «Arianespace press onward with dual-passenger Ariane 5 launch». NASASpaceFlight, 06-08-2019.
- ↑ «Arianespace selected by Airbus Defence and Space to launch EDRS-C satellite». Arianespace, 19-03-2015 [Consulta: 4 octubre 2015].
- ↑ Clark, Stephen. «SpaceX successfully launches Israeli-owned telecom satellite». Spaceflight Now, 07-08-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ «Spacecom returns to SpaceX for one, possibly two launches». , 18-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017].
- ↑ «AMOS-17». Spacecom, 2018.
- ↑ 135,0 135,1 Graham, William «Atlas V launches AEHF-5 from Cap Canaveral». NASASpaceFlight, 08-08-2019.
- ↑ «Next-Stage C4ISR Bandwidth: The AEHF Satellite Program». Defense Industry Daily, 22-05-2015.
- ↑ 137,0 137,1 Krebs, Gunter. «Jielong-1 (Smart Dragon-1, SD 1)». Gunter's Space Page. [Consulta: 28 juny 2019].
- ↑ «Constellation | Beijing QIANSHENG EXPLORATION Technology Co., Ltd.». Qian Sheng Exploration. Arxivat de l'original el 7 d’agost 2019. [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ «Qian Sheng Exploration». CB Insights. [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ «朝夕奔梦筑星途："星时代-5"卫星出征仪式举行！». Mino Space, 06-08-2019. [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ Daws, Ryan. «China plans to launch a constellation of AI-powered satellites». AI News, 02-07-2019. [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ Jones, Andrew. «Chinese telecommunications satellite hit by anomalies after launch». SpaceNews, 20-08-2019. [Consulta: 20 agost 2019].
- ↑ Henry, Caleb. «$250 million ChinaSat-18 loss looming over insurers». SpaceNews, 29-08-2019. [Consulta: 29 agost 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 3B launches Chinasat-18 – waiting on status». NASASpaceFlight, 19-08-2019. [Consulta: 29 agost 2019].
- ↑ «此次发射任务是长征三号乙运载火箭发射高通量通信卫星"中星18号"。» (en xinès). CASC, 09-08-2019. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ Clark, Stephen. «Rocket Lab launch fulfills initial block of BlackSky Earth-imaging satellites». Spaceflight Now, 19-08-2019. [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «BRO 1». Gunter's Space Page. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Air Force Space Command (7 agost 2019). "Pearl White cubesats mission set to launch". Nota de premsa. Consulta: 8 agost 2019.
- ↑ «Источник: Россия отправит к МКС семь кораблей и модуль "Наука" в 2019 году» (en rus). RIA Novosti, 01-10-2018.
- ↑ «Источник сообщил, когда Россия и США согласуют полеты к МКС на 2019 год» (en rus). RIA Novosti, 30-08-2018.
- ↑ «Launch of unmanned Soiuz MS is planned for August 2019». Roscosmos, 18-05-2018.
- ↑ Gebhardt, Chris. «Soiuz MS-14 to test new upgrades, ferry Skybot humanoid robot to Station». NASASpaceFlight, 21-08-2019. [Consulta: 22 agost 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Clark, Stephen. «Live coverage: Soiuz test flight concludes with landing in Kazakhstan». Spaceflight Now, 06-09-2019. [Consulta: 12 setembre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Gebhardt, Chris. «Delta IV Medium’s well-earned retirement with GPS finale». NASASpaceFlight, 22-08-2019. [Consulta: 22 agost 2019].
- ↑ «Iran's Failed Rocket Launch Spotted from Space (Photo)» (en anglès), 29-08-2019. [Consulta: 29 agost 2019].
- ↑ 156,0 156,1 Gambrell, Jon «Mysterious Iran rocket blast draws Trump tweet, Tehran taunt». Associated Press, 31-08-2019 [Consulta: 31 agost 2019].
- ↑ Brumfiel, Geoff. «Iranian Rocket Launch Ends In Failure, Imagery Shows». NPR, 29-08-2019. [Consulta: 29 agost 2019].
- ↑ Pietrobon, Steven. «Iran Launch Record (from 1998)», 01-08-2019.
- ↑ Krebs, Gunter. «Nahid 1». Gunter's Space Page. [Consulta: 4 agost 2019].
- ↑ Graham, William. «Russia's Rokot vehicle launches Geo-IK-2 satellite». NASASpaceFlight, 30-08-2019. [Consulta: 30 agost 2019].
- ↑ 161,0 161,1 Barbosa, Rui C. «Kuaizhou-1A lofts two satellites for China». NASASpaceFlight, 30-08-2019. [Consulta: 31 agost 2019].
- ↑ «刚刚，这颗中国星被命名为"太极一号"！». spaceflightfans.cn, 20-09-2019. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2019. [Consulta: 21 setembre 2019].
- ↑ «China’s Taiji-1 on a gravity wave mission». Asia Times, 23-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «China returns Llarga Marxa 4 to service with Ziyuan launch». NASASpaceFlight, 12-09-2019. [Consulta: 12 setembre 2019].
- ↑ «China to launch polar-observing microsat». Xinhua, 30-08-2019. [Consulta: 3 setembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 11 lofts Zhuhai-1 Group-3 satellites». NASASpaceFlight, 19-09-2019. [Consulta: 19 setembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «OHS 2A, 2B, 2C, 2D, 2E, 2F, 2G, 2H». Gunter's Space Page.
- ↑ Krebs, Gunter. «OVS 2A». Gunter's Space Page.
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 3B launches latest Beidou-3M satellites». NASASpaceFlight, 22-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2019].
- ↑ 170,0 170,1 «Constellation Status». China Satellite Navigation Office, 24-09-2019. [Consulta: 24 setembre 2019].
- ↑ Oni, David. «Rwanda's First Satellite In Space Is Set For Release From ISS». Space in Africa, 14-10-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
- ↑ Graham, William. «HTV-8 launches on H-IIB to the ISS». NASASpaceFlight, 24-09-2019. [Consulta: 25 setembre 2019].
- ↑ «Reentry of KOUNOTORI8 was confirmed». JAXA, 03-11-2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Second Yunhai-1 lofted by Chinese Llarga Marxa 2D». NASASpaceFlight, 24-09-2019. [Consulta: 25 setembre 2019].
- ↑ Gebhardt, Chris. «Soiuz-FG retirement; Last launch from Gagarin's Start lofts first Emirati astronaut». NASASpaceFlight, 24-09-2019. [Consulta: 25 setembre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Graham, William. «Soiuz 2-1B launches latest Tundra satellite». NASASpaceFlight, 26-09-2019. [Consulta: 26 setembre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Krebs, Gunter. «Tundra (EKS, 14F142)». Gunter's Space Page. [Consulta: 19 setembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Gaofen satellite launched by Llarga Marxa 4C». NASASpaceFlight, 04-10-2019. [Consulta: 4 octubre 2019].
- ↑ Clark, Stephen. «Two commercial satellites link up in space for first time». Spaceflight Now, 26-02-2020. [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ Foust, Jeff. «Industry weighs government’s role in satellite servicing». SpaceNews, 07-10-2019. [Consulta: 8 octubre 2019].
- ↑ Gebhardt, Chris. «Proton rocket ride-share launches Northrop Grumman's Mission Extension Vehicle». NASASpaceFlight, 08-10-2019. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ Gebhardt, Chris. «NASA's ICON mission launches on Northrop Grumman Pegasus XL rocket». NASASpaceFlight, 10-10-2019. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Gray, Tyler. «Rocket Lab launches Electron Flight 9 as work on new U.S. pad continues». NASASpaceFlight, 16-10-2019. [Consulta: 17 octubre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «Palisade». Gunter's Space Page, 04-10-2019. [Consulta: 17 octubre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 3B launches TJSW-4». NASASpaceFlight, 17-10-2019. [Consulta: 17 octubre 2019].
- ↑ 186,0 186,1 «Upcoming ELaNa CubeSat Launches». NASA, 10-10-2019. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Kater, Bill. «ISS Daily Summary Report – 1/29/2020». NASA, 29-01-2020. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ 188,0 188,1 Garcia, Mark. «U.S. Cygnus Space Freighter Departs Station After 88 Days». NASA, 31-01-2020. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ @Nanoracks. «Tonight marks a huge milestone at Nanoracks! We have officially deployed our 250th satellite (& then some!) from #ISS, #Cygnus, and #PSLV. Aerocube 14 A/B & 15 A/B, SwampSat-II, Huskysat-I, & Orbital Factory-2 have been released into orbit from our #Cygnus #CubeSat deployer!», 01-02-2020.
- ↑ 190,0 190,1 «Nanoracks Completes 17th Commercial Space Station CubeSat Deployment Mission». NanoRacks, 19-02-2020. [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ Gebhardt, Chris. «Upgraded Antares launches first CRS2 NASA flight of Cygnus». NASASpaceFlight, 01-11-2019. [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «STPSat 4». Gunter's Space Page, 02-11-2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «HARP». Gunter's Space Page. [Consulta: 19 agost 2019].
- ↑ 194,0 194,1 Erwin, Sandra. «Air Force, NRO cubesats fly to International Space Station aboard Northrop Grumman resupply mission». SpaceNews, 02-11-2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «Orbital Factory 2 (OF 2)». Gunter's Space Page, 02-11-2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ «Sudan launches its first ever satellite in partnership with China». Al Jazeera English, 06-11-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
- ↑ «Sudan's First Satellite SRSS-1 Launched By China». [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 4B launches Gaofen-7 – tests grid fin system». NASASpaceFlight, 03-11-2019. [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ Jones, Andrew. «China tests grid fins with launch of Gaofen-7 imaging satellite». SpaceNews, 04-11-2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «Gaofen 7 (GF 7)». Gunter's Space Page. [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ «"黄埔一号"卫星载荷发射成功» (en xinès). People's Daily, 03-11-2019. [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 3B launches Beidou-3I3 (IGSO-3)». NASASpaceFlight, 04-11-2019.
- ↑ Burghardt, Thomas. «SpaceX and Cap Canaveral Return to Action with First Operational Starlink Mission». NASASpaceFlight, 10-11-2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Kuaizhou-1A launches Jilin-1 Gaofen-2A». NASASpaceFlight, 12-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «Kuaizhou-1A (KZ-1A)». Gunter's Space Page.
- ↑ «China sends five satellites into orbit via single rocket». Xinhua, 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 6 lofts five Ningxia-1 satellites». NASASpaceFlight, 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «Ningxia-1 01, ..., 05». Gunter's Space Page, 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «China sends two global multimedia satellites into planned orbit», 17-11-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ «China's Kuaizhou launcher flies for second time in four days», 19-11-2019. [Consulta: 19 novembre 2019].
- ↑ «"一箭双星"发射成功 微小卫星研究院首个国际化项目交付» (en xinès). Yicai Global, 19-11-2019. [Consulta: 19 novembre 2019].
- ↑ Li, Ivan. «China launches second Kuaizhou-1A rocket in four days». NASASpaceFlight, 17-11-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ 213,0 213,1 Krebs, Gunter. «KL-Alpha A, B». Gunter's Space Page, 17-11-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Chinese bolster navigation system with dual Beidou launch». NASASpaceFlight, 22-11-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ 215,0 215,1 «Минобороны провело в космосе эксперимент по отделению малого спутника от другого аппарата» (en rus). TASS, 06-12-2019.
- ↑ McDowell, Jonathan [@planet4589]. «The Kosmos-2542 satellite, in a 368 x 857 km x 97 deg orbit, deployed a subsatellite today (likely codenamed Kosmos-2543). The Russian Defense Ministry says it's an inspector satellite; the mission appears to repeat Kosmos-2519/2521.», 06-12-2019.
- ↑ «Минобороны вывело на орбиту военный спутник-инспектор» (en rus). RIA Novosti, 25-11-2019.
- ↑ Henry, Caleb. «Ariane 5 launches satellites for Egypt, Inmarsat». SpaceNews, 26-11-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ «Arianespace wins launch contracts from Inmarsat, Embratel Star One». Spaceflight Now, 30-04-2017.
- ↑ «Arianespace to launch Inmarsat’s fifth Global Xpress satellite». Arianespace, 27-10-2017.
- ↑ Clark, Stephen. «Egyptian satellite, ESA science probe share plane ride to launch base». Spaceflight Now, 16-10-2019. [Consulta: 17 octubre 2019].
- ↑ «PSLV-C47 / Cartosat-3 Mission». ISRO, 27-11-2019. [Consulta: 27 novembre 2019].
- ↑ Clark, Stephen. «PSLV delivers India's highest-resolution Earth observation satellite to orbit». Spaceflight Now, 27-11-2019. [Consulta: 27 novembre 2019].
- ↑ Safyan, Mike. «12 SuperDove Satellites Hitching A Ride To Orbit On The PSLV». Planet Labs, 24-10-2019. [Consulta: 27 octubre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «Meshbed». Gunter's Space Page. [Consulta: 6 octubre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 4C lofts Gaofen-12». NASASpaceFlight, 27-11-2019. [Consulta: 28 novembre 2019].
- ↑ «长征四号丙 • 高分十二号 • 经过一次推迟后本月28日同一时间再次尝试 • 任务成功» (en xinès), 28-11-2019. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2020. [Consulta: 28 novembre 2019].
- ↑ Clark, Stephen. «Cygnus departs space station, deploys CubeSats». Spaceflight Now, 03-02-2020. [Consulta: 4 febrer 2020].
- ↑ Foust, Jeff. «Falcon 9 launches Dragon cargo spacecraft to ISS». SpaceNews, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «AztechSat 1». Gunter's Space Page. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «CryoCube 1 (CC 1)». Gunter's Space Page. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «SORTIE (Helio 5)». Gunter's Space Page. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «CIRiS». Gunter's Space Page. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «EdgeCube». Gunter's Space Page. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «QARMAN (QB50 BE05)». Gunter's Space Page. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ «New Reentry CubeSat Reaches Orbit». Parabolic Arc, 07-12-2019. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «MakerSat 0, 1». Gunter's Space Page. [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ Miller, Ashley. «2C to the stars: Nampa students launch satellite into orbit». The Idaho Press-Tribune, 05-12-2019. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ Ortiz, Santana. «AFRL technology set for launch to International Space Station». Air Force Life Cycle Management Center, 03-12-2019. [Consulta: 4 febrer 2020].
- ↑ Krebs, Gunter. «MiniCarb (CNGB)». Gunter's Space Page, 03-02-2020. [Consulta: 4 febrer 2020].
- ↑ «Next Generation Electron Booster on the Pad for Rocket Lab's 10th Mission». Rocket Lab, 05-11-2019. [Consulta: 5 novembre 2019].
- ↑ Foust, Jeff. «Electron launches smallsats in test of rocket reusability». SpaceNews, 06-12-2019. [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ «Running Out Of Fingers». Rocket Lab, 06-12-2019. [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «NOOR 1A, 1B (Unicorn 2B, 2C)». Gunter's Space Page, 05-11-2019. [Consulta: 5 novembre 2019].
- ↑ Gebhardt, Chris. «Roscosmos close 2019 Station year for Russia with Progress MS-13 launch». NASASpaceFlight, 06-12-2019. [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ «Роскосмос на две недели раньше привезет на МКС подарки к Новому году» (en rus). RIA Novosti, 14-09-2019 [Consulta: 14 setembre 2019].
- ↑ 247,0 247,1 Barbosa, Rui C. «China conducts double Kuaizhou-1A launch from Taiyuan». NASASpaceFlight, 07-12-2019. [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ 248,0 248,1 Krebs, Gunter. «HEAD 1, 2A, 2B (Hede 1, 2A, 2B)». Gunter's Space Page, 07-12-2019. [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ Graham, William. «Soiuz 2-1b launches latest GLONASS satellite – returns Plesetsk pad to service». NASASpaceFlight, 11-12-2019. [Consulta: 11 desembre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Graham, William. «Indian PSLV launches RISAT-2BR1 military satellite». NASASpaceFlight, 10-12-2019. [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ «PSLV-C48/RISAT-2BR1 Mission Launch Kit». ISRO, 05-12-2019. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «RISAT 2B, 2BR1, 2BR2». Gunter's Space Page. [Consulta: 12 setembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «QPS-SAR 1, 2 (Izanagi, Izanami)». Gunter's Space Page. [Consulta: 21 octubre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «Duchifat 3». Gunter's Space Page. [Consulta: 2 desembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «1HOPSat TD». Gunter's Space Page. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «NANOVA (Tyvak 0092)». Gunter's Space Page, 06-12-2019. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ «Elbit Systems Launches to Space a Nanosatellite for Commercial Communication Applications». Elbit Systems, 18-12-2019. [Consulta: 24 gener 2020].
- ↑ Krebs, Gunter. «Pathfinder Risk Reduction (Tyvak 0129, Pony Express 1)». Gunter's Space Page, 17-01-2020. [Consulta: 23 gener 2020].
- ↑ Barbosa, Rui C. «China nears global coverage with the latest launch of Beidou-3M satellites». NASASpaceFlight, 16-12-2019. [Consulta: 16 desembre 2019].
- ↑ Clark, Stephen. «Startup launches broadband satellite on SpaceX rocket to connect Pacific islands». Spaceflight Now, 17-12-2019. [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ Krebs, Gunter. «JCSat 18 / Kacific 1». Gunter's Space Page.
- ↑ Clark, Stephen. «Soiuz launches Italian radar satellite, ESA exoplanet telescope». Spaceflight Now, 18-12-2019. [Consulta: 18 desembre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Krebs, Gunter. «CHEOPS». Gunter's Space Page, 01-11-2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ «EyeSat 3U CubeSat astronomy mission to study zodiacal light». ESA.
- ↑ «ANGELS (Argos Neo on a Generic Economical and Light Satellite)». ESA.
- ↑ Ibeh, Joseph. «Ethiopian Prime Minister visits CAST to inspect Ethiopia’s first satellite ETRSS-1». Space in Africa, 26-04-2019. [Consulta: 6 octubre 2019].
- ↑ McDowell, Jonathan. «Jonathan's Space Report No. 773». planet4589.org, 27-12-2019. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 4B lofts CBERS-04A and Ethiopia's first satellite». NASASpaceFlight, 20-12-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ Barbosa, Rui C. «China lança satélite sino-brasileiro CBERS-04A» (en portuguès). orbita.zenite.nu, 20-12-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ «Satélite CBERS-4A passa por revisão final na China» (en portuguès). MundoGeo, 02-10-2019. [Consulta: 6 octubre 2019].
- ↑ Yimer, Solomon. «Ethiopia to Launch It’s [sic] First-Ever Satellite Next Month». ethio.news, 22-11-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ «"天琴"将奏何妙音？——"天琴一号"发射成功背后的我国引力波探测之问» (en xinès). Xinhua, 20-12-2019.
- ↑ «Weilai 1, 1R (Future 1, 1R)». Gunter's Space Page, 20-12-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ «FloripaSat-1 – A Brazilian Cubesat mission, developed by university students». UFSC. [Consulta: 29 novembre 2019].
- ↑ Foust, Jeff. «Commercial crew providers prepare for fall test flights». SpaceNews, 20-08-2019. [Consulta: 20 agost 2019].
- ↑ Gebhardt, Chris. «Starliner suffers mission-shortening failure after successful launch». NASASpaceFlight, 20-12-2019. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ Gebhardt, Chris. «Boeing, ULA launches Starliner, suffers orbital insertion issue – will return home Sunday». NASASpaceFlight, 19-12-2019. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ Graham, William. «Russian Proton-M lofts new geostationary weather satellite». NASASpaceFlight, 24-12-2019. [Consulta: 24 desembre 2019].
- ↑ Zak, Anatoly. «Last Rockot launches a satellite cluster». RussianSpaceWeb, 26-12-2019. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ «长征五号 • 实践二十号 • 长征五号恢复发射» (en xinès). spaceflightfans.cn, 24-12-2019. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2020. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ Clark, Stephen «Blue Origin aims to launch delayed New Shepard flight Monday». Spaceflight Now, 19-01-2019.
- ↑ Bergin, Chris «Blue Origin conducts New Shepard's 10th test flight». NASASpaceFlight.com, 23-01-2019.
- ↑ https://thediplomat.com/2019/04/exclusive-india-conducted-a-failed-anti-satellite-test-in-february-2019/
- ↑ «Exos Aerospace reflies suborbital rocket», 07-03-2019.
- ↑ «A Rocket Built by Students Reached Space for the First Time». , 22-05-2019 [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ Blue Origin [@blueorigin]. «We are targeting the next launch of #NewShepard tomorrow May 2nd at 8:30 am CDT / 13:30 UTC. The mission will take 38 microgravity research payloads to space. Watch the launch live at #NS11», 01-05-2019.
- ↑ «観測ロケット「宇宙品質にシフトMOMO3号機」打上げ実験の結果について» (en japanese). Interstellar Technologies, 05-05-2019.
- ↑ «NASA Mission to Study Earth’s Atmosphere by Forming Artificial Night-time Clouds over Marshall Islands». NASA, 30-05-2019. [Consulta: 28 juny 2019].
- ↑ «NASA Launches Student Experiments to Space on a Suborbital Rocket». NASA, 20-06-2019. [Consulta: 28 juny 2019].
- ↑ Parsonson, Andrew. «Exos Aerospace Recovers SARGE Vehicle Despite Anomaly». Rocket Rundown, 30-06-2019. [Consulta: 10 juliol 2019].
- ↑ «Orion AA-2». NASA / Langley Research Center / Flight Projects Directorate. Arxivat de l'original el 13 de maig 2017.
- ↑ Cawley, James. «Ascent Abort-2 Hailed as ‘Spectacular’ Flight Test». NASA, 02-07-2019. [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ Eshel, Tamir. «Arrow-3 Reeixitly Intercepts Medium-Range Target Missile over the Pacific Ocean». Defense Update, 28-07-2019. [Consulta: 4 agost 2019].
- ↑ Foust, Jeff. «Exos Aerospace suborbital launch fails». SpaceNews, 26-10-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ Clark, Stuart. «Spacewatch: Nasa tests new imaging technology in space». The Guardian, 31-10-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ «UP Aerospace Announces Reeixit Launch of Space Loft-14 Rocket from Spaceport America». UP Aerospace, 27-11-2019. [Consulta: 12 desembre 2019].
- ↑ «The ICI-5 sounding rocket launched 07:43:04 UT Nov. 26th from Ny-Ålesund, Svalbard, into a beautiful red auroral arc». Andøya Space Center, 27-11-2019. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2019. [Consulta: 12 desembre 2019].
- ↑ Rout, Hemant Kumar «Nuclear capable Agni-III missile fails in maiden night trial». The New Indian Express, 01-12-2019 [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ Foust, Jeff. «New Shepard sets reusability mark on latest suborbital spaceflight». SpaceNews, 11-12-2019. [Consulta: 12 desembre 2019].
- ↑ «Vandenberg AFB supports missile flight test». Vandenberg Air Force Base, 12-12-2019. [Consulta: 30 desembre 2019].
- ↑ Jonathan McDowell [@planet4589]. «Chang'e-4 confirmed in 200 x 420000 km orbit on the way to Luna. Should reach lunar orbit around Dec 11. Landing in the South Pole -Aitken Basin (SPA to its friends) scheduled for Jan 4.», 07-12-2018.
- ↑ Davis, Jason. «Hayabusa2 team sets date for sample collection, considers two touchdown sites». Planetary Society, 16-01-2019. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ Chang, Kenneth «Israel's Beresheet Spacecraft Moon Landing Attempt Appears to End in Crash». The New York Times, 11-04-2019.
- ↑ McDowell, Jonathan. «Jonathan's Space Report No. 769». Jonathan's Space Report, 22-09-2019. [Consulta: 6 octubre 2019].
- ↑ 305,0 305,1 305,2 «Spacewalkers Complete Battery Swaps for Station Power Upgrades – Space Station» (en anglès americà).
- ↑ Weitering, Hanneke. «Spacewalking Astronauts Swap Space Station Batteries in Power Upgrade», 22-03-2019.
- ↑ Weitering, Hanneke. «Spacewalking Astronauts Replace Old Batteries on Space Station», 29-03-2019.
- ↑ «U.S. and Canadian Astronauts Wrap Up Power Upgrades Spacewalk – Space Station» (en anglès americà).
- ↑ Garcia, Mark. «Spacewalkers Complete Installation of Second Commercial Docking Port». NASA, 21-08-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ Garcia, Mark. «First of Five Power Upgrade Spacewalks This Month Wraps Up». NASA, 06-10-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ Moran, Norah. «Second of Five Power Upgrade Spacewalks Wraps Up». NASA, 11-10-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ Malik, Tariq. «Astronauts Mourn Alexei Leonov, the World's 1st Spacewalker, While On a Spacewalk of Their Own». Space.com, 11-10-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ Garcia, Mark. «NASA Astronauts Wrap Up Historic All-Woman Spacewalk». NASA, 18-10-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ «Spacewalkers Complete First Excursion to Repair Cosmic Particle Detector – Space Station» (en anglès americà).
- ↑ «Astronauts Complete Intricate Tasks During Second Cosmic Repair Spacewalk – Space Station» (en anglès americà).
- ↑ «Astronauts Wrap Up Third Spacewalk for Cosmic Particle Detector Repairs – Space Station» (en anglès americà).
- ↑ T.S.Kelso [@TSKelso]. «CelesTrak also has 3 more TLEs for debris from the Indian ASAT test (MICROSAT-R DEB). That brings the total, so far, to 121 pieces (including the original), of which only 65 have decayed — 148 days after the event», 21-08-2019.
- ↑ DiMascio, Jen. «Indian ASAT Test Likely Targeted Microsat-R» (en anglès). Aviation Week, 27-03-2019.
- ↑ «US cautions nations on ASAT tests; warns of space debris». Business Today, 28-03-2019.
- ↑ National Aeronautics and Space Administration. «Orbital Debris Quarterly News» (en anglès). Orbital Debris Quarterly News, 01-08-2019.
- ↑ Space-Track.org. «Satellite Situation Report» (en anglès). TLE, 06-08-2019.
- ↑ National Aeronautics and Space Administration. «Orbital Debris Quarterly News» (en anglès). Orbital Debris Quarterly News, 01-08-2019.
Bibliografia
- Krebs, Gunter. «CZ-3 (Chang Zheng-3)». Gunter's Space Page.
- Krebs, Gunter. «CZ-4 (Chang Zheng-4)». Gunter's Space Page.
- Krebs, Gunter. «CZ-5 (Chang Zheng-5)». Gunter's Space Page.
- Krebs, Gunter. «CZ-11 (Chang Zheng-11)». Gunter's Space Page.
Enllaços externs
|
Referències genèriques:
|
1946 - 1947 - 1948 - 1949 - 1950 - 1951 - 1952 - 1953 - 1954 - 1955 - 1956 - 1957 - 1958 - 1959 - 1960 - 1961 - 1962 - 1963 - 1964 - 1965 - 1966 - 1967 - 1968 - 1969 - 1970 - 1971 - 1972 - 1973 - 1974 - 1975 - 1976 - 1977 - 1978 - 1979 - 1980 - 1981 - 1982 - 1983 - 1984 - 1985 - 1986 - 1987 - 1988 - 1989 - 1990 - 1991 - 1992 - 1993 - 1994 - 1995 - 1996 - 1997 - 1998 - 1999 - 2000 - 2001 - 2002 - 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010 - 2011 - 2012 - 2013 - 2014 - 2015 - 2016 - 2017 - 2018 - 2019 - 2020 - 2021 |
