vleugel

• Pronúncia: /ˈvløː.ɣəl/ ^ⓘ
• Etimologia: Del neerlandès mitjà vloghel / vlueghel, descendent d'un neerlandès antic *flugil cognat del frisó fleugel / Flöägel i alt alemany Flügel (aquest últim manllevat per danès, noruec i suec com a flygel). D'un protogermànic *flugilaz, derivat del verb *fleuganą («volar», del protoindoeuropeu *plewk-, origen també del llatí plūma) mitjançant el sufix *-ilaz.

vleugel m. ‎(plural vleugelen / vleugels, diminutiu vleugeltje)

1. (anatomia) ala
2. (tecnologia) ala
3. (arquitectura) ala
4. (música) piano de cua

• Article corresponent a la Viquipèdia en neerlandès.