uno

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈu.no/
• Rimes: -uno
• Homòfon: huno
• Etimologia: Del llatí ūnus.

uno m. ‎(femení una)

1. (cardinal) un

• un (davant substantiu masculí, davant substantiu femení seguit de a tónica)

uno m. ‎(plural unos)

1. u, un

uno

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb unir

• Síl·labes: u·no (2)
• Anagrama: ONU ^(revers)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre uno

• Pronúncia^ⓘ: /ˈuː.no/
• Etimologia: Del llatí ūnus.

uno

1. (cardinal) un

• Síl·labes: ù·no (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre uno

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuː.noː/

ūnō

1. ablatiu masculí singular de ūnus
2. ablatiu neutre singular de ūnus