tan

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtan/^ⓘ
• Rimes: -an
• Homòfon: tant
• Etimologia: Del llatí tam.

tan

1. En gran quantitat, en oracions exclamatives, equivalent a que, molt.

   Era tan delicat!

2. En quantitat equivalent, en oracions comparatives en combinació amb la paraula com, equivalent a igual.

   És tan alt com jo.

3. En quantitat indefinida, en oracions distributives, en combinació amb la paraula que.

   És tan vell que val més comprar-ne un de nou.

• tanmateix

• Anagrames: ant ^(alfagrama), nat ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia: /tæn/

tan ‎(plural tans)

1. morenor, bronzejat

tan ‎(3a persona singular present tans, gerundi tanning, passat i participi tanned)

1. adobar
2. bronzejar, torrar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton)

Peninsular: septentrional /tan/, meridional \taŋ\

Americà: alt /tan/, baix \taŋ\, austral /tan/

• Etimologia: Reducció de tanto.

tan

1. tan

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tan

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dan/, /tan/

tan • ‎()

1. Formant d’antropònims bimembres

• biuŕtan ‎()

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈta/

tan

1. forma antevocàlica de tant