serra

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsɛ.rə/^ⓘ, occidental /ˈsɛ.ra/

Informal: /ˈsɛ.rɛ/, /ˈsa.rɛ/, /ˈsa.rə/

• Rimes: -ɛra
• Homòfon: cerra
• Etimologia: Del llatí serra, segle XIV.

serra f. ‎(plural serres)

1. Fulla llarga i estreta d'una planxa d'acer que per un costat té dents a fi de que talli amb més facilitat.
2. Fulla d’acer que no té dents i serveix per tallar la pedra amb l'ajuda d'aigua i sorra.
3. Alineació de muntanyes partides dins d'una serralada.
4. Peça dentada que fa la funció dels clemàstecs.
5. (peixos) peix serra
6. (peixos) sabre
7. (peixos) sabre cuafí

• 
  Serra tradicional de fuster
• 
  Serra per penjar l'olla a la llar

• Síl·labes: ser·ra (2)
• Anagrames: arres ^(revers), erràs, rares, raser, resar

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛr.ra/

serra f. ‎(genitiu serrae)

1. serra

• Pronúncia: /sɛrrɐ/
• Etimologia: [1] De l’italià serra. [1] Del català bec de serra.

serra f. ‎(plural serer)

1. hivernacle
2. (ocells) bec de serra