plus

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɫus/^ⓘ
• Rimes: -us
• Etimologia: Del llatí plus, segle XIV.

plus m. ‎(plural invariable)

1. Quelcom afegit.

   Aquesta tasca té un plus de dificultat perquè no tenim les eines adequades.

2. Diners que es cobren a banda del sou base.

   Al qui li toqui treballar de nit, cobrarà un plus de nocturnitat.

• afegit
• compensació, gratificació

• Anagrames: puls, supl

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia: /plʌs/ àudio (EUA) ^ⓘ

plus ‎(no comparable)

1. positiu

plus ‎(plural pluses o plusses)

1. plus
2. (aritmètica) més (+)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pluːs/
• Etimologia: Antigament escrit plous, procedent de l'arrel indoeuropea *pel- («molts»), que es troba també en els termes: plenus, compleo i populus.

plūs m. f. n. ‎(genitiu plūris)

1. més

   Plus mali quam boni afferre.

   Aportar més mal que bé.

Tercera declinació variant comparatiu amb formes irregulars o inexistents.

• Anglès: plus
• Català: plus, pus
• Castellà: plus
• Francès: plus
• Italià: più
• Llombard: pussee
• Napolità: chiù
• Sicilià: chiù