pet

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɛt/
	balear /ˈpət/, /ˈpɛt/
Occidental:	/ˈpet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: Del llatí pēditum, segle XIV, de pēdĕre ‎(«fer pets»).

pet m. ‎(plural pets)

1. Ventositat expel·lida per l'anus.
2. Borratxera, cec, bufa.

• espetarregar
• espetegar
• petejar

• (col·loquial, vulgarisme) Qui pets envia, merda espera: No esperar res bo de qualcú.

pet

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de petar.

• peto, pete, peti

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia: /pɛt/
• Etimologia: Incerta, de petty ‎(«petit») o bé del gaèlic escocès peata ‎(«mascota»).

pet ‎(plural pets)

1. Mascota, animal de companyia.

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: (pendent)

pet m. ‎(plural pets)

1. pet