pell

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpeʎ/

Informal: nord-occidental, septentrional /ˈpɛʎ/, iodització central /ˈpej/^ⓘ

• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí pellis, segle XIII.

pell f. ‎(plural pells)

1. Capa que recobreix tot el cos dels animals i que separa els òrgans de l'exterior.
2. Teixit fet aquesta capa.

• abric, abrigall, capa, capot, carric, gavardina, paltó, pardessú, sobretot, valona
• cuir

• pelleter
• pelleringa
• pellpartir-se

• no cabre a la pròpia pell = estar molt content o orgullós
• posar-se a la pell de = posar-se en el lloc d'un altre
• pell de gallina = pell eriçada per la por o el fred
• quedar-se a la pell = aprimar-se massa
• salvar la pell = salvar la vida
• abric de pell = abric fet de pell i pèl d'alguns mamífers, com el visó

pell

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pellar.

• pello, pelle, pelli

• Anagrama: llep ^(revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot