h

h

1. (metrologia) hecto-
2. (metrologia) hora

• Pronúncia: Generalment muda. En certs manlleus i interjeccions: /h/

h ‎(minúscula, majúscula H)

1. Vuitena lletra de l'alfabet català, anomenada hac.
   1. Lletra muda usada principalment en derivats del llatí i d’altres llengües romàniques.
   2. Lletra aspirada en certs termes expressius.

      ha, ehem

   3. Lletra aspirada en certs manlleus.

      hawaià, Sàhara, halar

   4. Usada en el dígraf kh en manlleus d’alfabets no llatins per representar la fricativa velar sonora /x/.

      Kazakhstan, sikh

   5. (arcaisme) Usada en el dígraf ch en manlleus del grec antic per representar la lleta χ ‎(kh), originalment amb so /kʰ/.

      chor (cor), chimera (quimera)

   6. (arcaisme) Lletra muda final usada per marcar el so /k/ que antigament es diferenciava de /ɡ/.

      conservat en cognoms: Blanch, Bosch, Amich, Vich

   7. (arcaisme) Lletra intercalada usada per separar hiats.

      trahidor (traidor)

   8. (arcaisme) Usada en el dígraf ch en lloc de tx.

Alfabet català: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü, ç Ç, l·l L·L

• Categoria:Pronúncia en català amb hac aspirada

h ‎(minúscula, majúscula H)

1. Vuitena lletra de l'alfabet anglès.

• aitch

Alfabet anglès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

h ‎(minúscula, majúscula H)

1. Vuitena lletra de l'alfabet castellà.

• hache

Alfabet castellà: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, ñ Ñ, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: á Á, é É, í Í, ó Ó, ú Ú, ü Ü; dígrafs de l’antic alfabet: ch, ll

h ‎(minúscula, majúscula H)

1. Desena lletra de l'alfabet esperantista.

• ho (nom)

Alfabet esperantista: a A, b B, c C, ĉ Ĉ, d D, e E, f F, g G, ĝ Ĝ, h H, ĥ Ĥ, i I, j J, ĵ Ĵ, k K, l L, m M, n N, o O, p P, r R, s S, ŝ Ŝ, t T, u U, ŭ Ŭ, v V, z Z

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre h

h ‎(minúscula, majúscula H)

1. Vuitena lletra de l'alfabet francès.

• ache

Alfabet francès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, â Â, æ Æ, ç Ç, è È, é É, ê Ê, ë Ë, î Î, ï Ï, ô Ô, œ Œ, ù Ù, û Û, ü Ü, ÿ Ÿ

h ‎(minúscula, majúscula H)

1. Vuitena lletra de l'alfabet italià.

• acca

Alfabet italià: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, ì Ì, ò Ò, ù Ù, estrangerismes: j J, k K, w W, x X, y Y

h ‎(minúscula, majúscula H)

1. Vuitena lletra de l'alfabet occità.

• acha

Alfabet occità: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, x X, z Z
lletres modificades: à À, á Á, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü; estrangerismes: k K, w W, y Y

h ‎(minúscula, majúscula H)

1. Onzena lletra de l'alfabet polonès.

• ha

Alfabet polonès: a A, ą Ą, b B, c C, ć Ć, d D, e E, ę Ę, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, ł Ł, m M, n N, ń Ń, o O, ó Ó, p P, (q Q), r R, s S, ś Ś, t T, u U, (v V), w W, (x X), y Y, z Z, ź Ź, ż Ż

h ‎(minúscula, majúscula H)

1. Desena lletra de l'alfabet romanès.

• haș, ha, hî

Alfabet romanès: a A, ă Ă, â Â, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, î Î, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, ș Ș, t T, ț Ț, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

• Etimologia: De la lletra h de l'alfabet alemany.

h ‎(minúscula, majúscula H)

1. Desena lletra de l'alfabet turc, que representa un so breu aspirat.

   Ex.: hak /hak/

Alfabet turc: a A, b B, c C, ç Ç, d D, e E, f F, g G, ğ Ğ, h H, ı I, i İ, j J, k K, l L, m M, n N, o O, ö Ö, p P, r R, s S, ş Ş, t T, u U, ü Ü, v V, y Y, z Z

• Article corresponent a la Viquipèdia