cosa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈkɔ.zə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔ.za/
	valencià /ˈkɔ.za/, /ˈkɔ.zɔ/

• Rimes: -ɔza
• Etimologia: Del llatí causa ‎(«assumpte, tema a tractar»), segle XII. Doblet del cultisme causa.

cosa f. ‎(plural coses)

1. Qualsevol element o concepte de la realitat o de la fantasia.
2. Concepte concret o element real en contrast al que és divagació o imaginari.
3. Objecte sense vida o inanimat. Les plantes es consideren coses o no depenent de si es consideren com a éssers vius o com a éssers animats.

   El món es divideix en animals, plantes i coses.

4. En dret, allò que no és un ésser humà, però que pot ser tractat per les lleis.
5. Qualsevol acte, pensament o situació.
6. Tema a tractar.

• Síl·labes: co·sa (2)
• Anagrames: caos, caso, casó, ocàs, osca, Osca, oscà, saco, soca

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈko.sa/

Americà: alt /ˈko.s(a)/, baix /ˈko.sa/

• Rimes: -osa
• Etimologia: Del llatí causa.

cosa f. ‎(plural cosas)

1. cosa

• Síl·labes: co·sa (2)

• Pronúncia^ⓘ: /ˈkɔː.sa/, /ˈkɔː.za/
• Etimologia: Del llatí causa.

cosa f. ‎(plural cose)

1. cosa
2. què, en frases interrogatives o exclamatives reforçant o substituint el pronom che

   (che) cosa fai?, què fas?

   (che) cosa vuoi che ti dica!, què vols que et digui!

Admet l'elisió cos’ en certes expressions: cos’è (què és), cos’altro (què més), cos’hai (què hi ha, què tens, què passa)

• Síl·labes: cò·sa (2)

• Pronúncia: /ˈkɔ.sa/
• Etimologia: Del llatí causa.

cosa f.

1. cosa