cabdell

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəbˈdeʎ/, occidental /kabˈdeʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí capitellum ‎(«cap petit»), segle XIV, doblet de cabdill via el castellà.

cabdell m. ‎(plural cabdells)

1. Bola de fil enrotllat.
2. Nucli d’hortalisses amb les fulles apinyades en una bola.
3. embolic

cabdell

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cabdellar.

• cabdello, cabdelle, cabdelli

• Síl·labes: cab·dell (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

cabdell m. ‎(plural cabdells)

1. cabdell (de fil)

   «Axí foren fets los carrers apellats labarintus, qui axí subtilment heren hedifficats que negú que dins fos entrat jamés no se 'n sabia exir, si donchs no tingués en la mà un capdell de fil.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385)

   Així foren fets els carrers anomenats laberint, que eren edificats subtilment de forma que ningú qui entrés dins mai no en sabia eixir, si no tenia a mà un cabdell de fil.

2. cabdill

   «Com vós haurets mester .M. hòmens, manats venir un adenantat qui amèn .X. jutges, e cada un jutge que amèn .X. cabdells, e que cada cabdell amèn .X. hòmens.» (Jaume I, Llibre de saviesa, 1385)

   Com que haureu de menester mil homes, maneu venir un avançat que meni deu jutges, i cada jutge que meni deu cabdills, i que cada cabdill meni deu homes.

• capdell

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL