brillant

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾiˈʎan/
	balear /bɾiˈʎant/, /bɾiˈʎan/
Occidental:	nord-occidental /bɾiˈʎan/
	valencià /bɾiˈʎant/, /bɾiˈʎan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De brillar, segle XVII

brillant inv. ‎(plural brillants)

1. Que brilla.
2. Que destaca, que sobresurt per damunt dels altres.
3. Que reflecteix la llum incident.
4. Dit d'una composició que destaca la vivesa dels colors.

brillant m. ‎(plural brillants)

1. Diamant tallat en facetes per sobre i per sota.
2. Defecte característic dels teixits de seda, quan alguns fils massa tensos que brillen més que els altres.

brillant

1. Gerundi del verb brillar.

• Síl·labes: bri·llant (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC