bes

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (petó)

Oriental:	central /ˈbes/ⓘ
	balear /ˈbəs/, /ˈbɛs/
Occidental:	/ˈbes/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (ves, be) /ˈbes/
• Rimes: -es
• Homòfons: beç ‎(occidental), ves, vés
• Etimologia: [1] Del català antic bais, del llatí vulgar *baisu(m), de bāsium, segle XIV.
• Etimologia: [2] Variant de ves.

bes m. ‎(plural besos)

1. petó

• beset

És la forma tradicional en tot l’àmbit lingüístic, substituïda a Catalunya per petó.

bes m. ‎(plural bessos)

1. Forma alternativa de ves.

bes f. pl.

1. Forma plural de be.

bes

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de besar.

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

bes m. ‎(plural bes o beses o besos)

1. bes, petó

• besada

bes

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de cantar

   Serets reyna et porets çiure en lo siti de la reyna vostra sor. E d’açò us fas sagrament e us en bes en la bocha. (Muntaner, Crònica)

2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cantar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cantar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cantar

• Obres de referència: CIVAL

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/

Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/

• Rimes: -es
• Homòfon: ves

bes f. pl.

1. forma plural de be