busnó

• Pronúncia: /buzˈno/
• Etimologia: Del romaní buzno ‎(«boc, cabró»), per metonímia de «salvatge, inculte».

busnó ‎(buznó) m. ‎(femení busní)

1. paio (home no gitano)

   «De la mutzí d'un aranyí van nyisquerbà un dicaló; un busnó en diquelava panant: —Quin sambambanó!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc, 1908)

   De la pell d’un gat en van treure un mocador; un paio s’ho mirava dient: —Quina cosa més bonica!

   «Jo et penelo lo que sentisarelo en caló. Que més dinyela si és busnó o gitananyi. Que més dinyela si sinyem germananyis.» (Los Amaya, Ilusionañi, 2013)

   Jo et dic el que sento en caló. Què més dona si és paio o gitano. Què més dona si som germans.

• Inicialment pejoratiu, ja no té aquesta connotació, però marca distància amb qui es considera un estrany.

• gatxó ‎(gəčó), paio ‎(páju), hambo ‎(xámbu)

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33
• Ackerley, Frederick. «The Romani Speech of Catalonia». A: Journal of the Gypsy Lore Society. Edimburg: The Society, 1914-1915, p. 124 (New Series vol. VIII part 1).