amaren

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈma.ɾən/, occidental /aˈma.ɾen/
• Rimes: -aɾen

amaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de amar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb amar.
3. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de amarar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb amarar.
5. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb amarar.

• Síl·labes: a·ma·ren (3)
• Anagrames: amaner, anarem, anàrem, arenam, emanar, manaré, manera, menara, menarà

amaren

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del passat de amar
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de amar