amaniment

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mə.niˈmen/, balear /ə.mə.niˈment/
Occidental:	nord-occidental /a.ma.niˈmen/, valencià /a.ma.niˈment/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De amanir i el sufix -ment.

amaniment m. ‎(plural amaniments)

1. acció i efecte d'amanir
2. condiment que es posa en les viandes

• Síl·labes: a·ma·ni·ment (4)

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot