a

a

1. Símbol de l'acceleració com a magnitud física.

   a = Δv/Δt

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈa/^ⓘ
• Rimes: -a
• Homòfons: ah, ha

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (preposició, àton) oriental /ə/, occidental /a/
• Etimologia: Preposició: del llatí ad, segle XI.

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l’alfabet català.

• à

Alfabet català: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü, ç Ç, l·l L·L

a f. ‎(plural as)

1. Nom de la primera lletra de l'alfabet i de les cinc vocals.

En català se suprimeix davant de l'acusatiu, llevat dels pronoms personals tònics.

• Explicar alguna cosa de la A a la Z = Explicar-ho bé, amb detalls i ordre.
• No saber ni la a = No saber ni els rudiments d'una cosa.
• Prendre la a per la b = Prendre una cosa per altra.

a

1. Introduint un complement de lloc:
   1. Direcció del moviment.
   2. El terme del moviment o la distància.
   3. L'indret precís amb nom propi o amb l’article definit.

      Volem anar a París.

      No hi ha llet a la nevera.

   4. La proximitat amb relació a un lloc, situació prop, tocant.
2. Introduint un complement de temps:
   1. El temps en què és o s'esdevé alguna cosa.
   2. El terme d'un període de temps.
3. Formant part de locucions:
   1. El mode de l'acció.
   2. El preu.
4. Introdueix l'objecte indirecte del verb.
5. Excepcionalment, introdueix l'objecte directe, per raons d'estructura, per desfer possibles equívocs.

• en: introduint un complement de lloc de l’indret indefinit o precedit d’adjectiu, pronom o numeral.

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot

• Pronúncia: /eɪ/, /ə/ (sense l'estrès)

• àudio (EUA) ^ⓘ
• àudio (EUA, sense l'estrès) ^ⓘ

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l'alfabet anglès.

Alfabet anglès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

a

1. un (davant so consonant)

1. an (davant so vocal)

a

1. per (freqüència)

   twice a week (dues vegades per setmana)

a ‎(plural a's o as o aes)

1. a

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (lletra, nom) /ˈa/
• Rimes: -a

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (preposició, àton) /a/

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l'alfabet castellà.

• á

Alfabet castellà: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, ñ Ñ, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: á Á, é É, í Í, ó Ó, ú Ú, ü Ü; dígrafs de l’antic alfabet: ch, ll

a f. ‎(plural aes)

1. Lletra a/A.
2. Signe de la proposició universal afirmativa.

a

1. Uneix al verb amb el complement indirecte i amb el directe quan aquest és de persona determinada o està personificant.
2. Indica la direcció que porta el terme a què s'encamina alguna persona o cosa.
3. Marca la distància en el temps i en l'espai.
4. Substitueix altres preposicions expressant altres relacionades amb el verb.
5. Precedeix a l'infinitiu regit per un verb que expressa el començament, manteniment o finalitat de l'acció.
6. En frases curtes o exclamatives marca un ordre o decisió.
7. Davant de formes d'infinitiu, en expressions de sentit condicional, equival a la conjunció si.
8. Forma nombrosos modismes.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a/

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l'alfabet esperantista.

Alfabet esperantista: a A, b B, c C, ĉ Ĉ, d D, e E, f F, g G, ĝ Ĝ, h H, ĥ Ĥ, i I, j J, ĵ Ĵ, k K, l L, m M, n N, o O, p P, r R, s S, ŝ Ŝ, t T, u U, ŭ Ŭ, v V, z Z

a ‎(acusatiu a-on, plural a-oj, plural acusatiu a-ojn)

1. Nom de la primera lletra de l'alfabet esperantista.

• bo (posterior)

• a volvita, volvita a

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre a

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l'alfabet francès.

• à, â, æ

Alfabet francès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, â Â, æ Æ, ç Ç, è È, é É, ê Ê, ë Ë, î Î, ï Ï, ô Ô, œ Œ, ù Ù, û Û, ü Ü, ÿ Ÿ

• Pronúncia: /a/

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l'alfabet gallec.

• á

a m. ‎(plural as)

1. a (nom de la lletra a)

a

1. a

a f. ‎(plural as, masculí o)

1. la

   a casa

   la casa

a f. ‎(plural as)

1. la

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre a
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre a

• Etimologia: Inicial d’un mot desconegut, especulativament de abaŕkebi ‎(, «12»).

a • ‎()

1. Unitat de pes equivalent a 144 dracmes, entre 374 i 494 grams.

   aI·oIIII·kiIIII - 1 a, 4 o, 4 ki = uns 600 grams (pes del bol de La Grajuela)

Unitats metrològiques:

• a ‎() = 12 o
• o ‎() = 12 ki
• ki ‎() = 12 e
• e ‎() = 12 be
• be ‎()

• Sistemas metrológicos en textos ibéricos, Joan Ferrer (2011)

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l'alfabet italià.

• à

Alfabet italià: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, ì Ì, ò Ò, ù Ù, estrangerismes: j J, k K, w W, x X, y Y

a f. ‎(plural invariable)

1. a (lletra)

• Pronúncia: /ˈa/

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l'alfabet occità.

• à, á

Alfabet occità: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, x X, z Z
lletres modificades: à À, á Á, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü; estrangerismes: k K, w W, y Y

a f. ‎(plural as)

1. a

a

1. a

a

1. ah
2. ha

a

1. tercera persona singular (el/eth, ela/era) del present d'indicatiu de aver

• Pronúncia: /a/

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l'alfabet polonès.

Alfabet polonès: a A, ą Ą, b B, c C, ć Ć, d D, e E, ę Ę, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, ł Ł, m M, n N, ń Ń, o O, ó Ó, p P, (q Q), r R, s S, ś Ś, t T, u U, (v V), w W, (x X), y Y, z Z, ź Ź, ż Ż

a n.

1. a (lletra)

a

1. i

   Ty jesz, a ja piję. ― Tu menges, i jo bec.

• i

En polonès, tant a com i són nexes copulatius, però a indica una oposició.

• Síl·labes: 1

a f. ‎(plural ale)

1. de la (article possessiu singular femení)

• al

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l'alfabet romanès.

Alfabet romanès: a A, ă Ă, â Â, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, î Î, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, ș Ș, t T, ț Ț, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

a f. ‎(plural i, masculí u)

1. forma alternativa de la

   A fimmina - la dona

• Etimologia: De la lletra a de l'alfabet llatí.

a ‎(minúscula, majúscula A)

1. Primera lletra de l'alfabet turc, que representa el so /a/.

   Ex.: ala / /ɑˈɫɑ/

• Article corresponent a la Viquipèdia