os

os

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'osseta.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (anatomia) /ˈɔs/^ⓘ
• Rimes: -ɔs

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (zoologia) /ˈos/
• Etimologia: Anatomia: del llatí vulgar ossum, del clàssic os, segle XIV.

os m. ‎(plural ossos)

1. Òrgan dur i resistent, no gaire pesant, que forma l'esquelet dels vertebrats.
2. (figurat) mandra

• ossada, ossera

os m. ‎(plural ossos, femení ossa)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de ós.

os f. pl.

1. Forma plural de o.

• Anagrames: so ^(revers), só

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia: /os/

os m. pl.

1. forma plural de o

os m. pl.

1. forma plural de o

• Síl·labes: 1
• Anagrames: so ^(revers), só

• Pronúncia: [1] /oːs/, [2] /os/
• Etimologia: [1] Del protoindoeuropeu *h₃éh₁os, de l'arrel *ōus-; la mateixa que va donar en eslau ѹста, usta, o en sàncrit आस् ‎(ās). [2] Del protoindoeuropeu *h₃ésth₁, de l'arrel *ost- («os»); que va donar en grec antic ὀστέον ‎(ostéon) i en sànscrit अस्थि ‎(ásthi).

ōs n. ‎(genitiu ōris)

1. (Terminologia Anatomica) boca
2. veu, paraula

   Uno ore

   D'una sola veu, tots a una.

3. cara

   In ore parentum liberos jugulat.

   Ell va matar els nens davant dels pares (de cara).

4. obertura
5. proa

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ōs	ōra
Vocatiu	ōs	ōra
Acusatiu	ōs	ōra
Genitiu	ōris	ōrum
Datiu	ōrī	ōribus
Ablatiu	ōre	ōribus

os n. ‎(genitiu ossis)

1. os