espantar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.pənˈta/, balear /əs.pənˈta/
	alguerès /as.panˈta/
Occidental:	nord-occidental /es.panˈta/
	valencià /es.panˈtaɾ/, /es.panˈta/
Informal:	nord-occidental /as.panˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: espantà, espentà, espentar
• Etimologia: [1] Del llatí vulgar *expaventare, de expaveō, segle XIV.
• Etimologia: [2] Del sard logudorès ispantàre.

espantar trans., pron. ‎(pronominal espantar-se)

1. Fer por
2. allunyar

• atemorir, aterrir, acoquinar, acollonir, cagar
• amenaçar
• escandalitzar, horroritzar, ofendre, sobresaltar, xocar
• obsessionar
• sorprendre
• En alguerès: assuconar, assustar

• espantadís

espantar trans., pron. ‎(pronominal espantar-se)

1. (alguerès) meravellar

• Síl·labes: es·pan·tar (3)
• Anagrames: aparents, enasprat, pastaren, separant, trepanàs

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, de l'IEC.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: espantar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /es.panˈtaɾ/, meridional \eh.paŋˈtaɾ\

Americà: alt /es.p(a)nˈtaɾ/, baix \eh.paŋˈtaɾ\, austral /eh.panˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ

espantar ‎(present espanto, passat espanté, futur espantaré)

1. espantar

• Síl·labes: es·pan·tar (3)