Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Catalunya

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /kə.təˈɫu.ɲə/ⓘ, occidental /ka.taˈɫu.ɲa/
  • Rimes: -uɲa
  • Etimologia: D’origen incert, suposadament a partir del gentilici català que tindria un origen paral·lel. És de formació culta tardana no tradicional. Documentat en llatí medieval el 1114 Cathalonia, 1115-1120 Catalania, Catalanicus i Catalanienses, apareixen en documents pisans estenent-se al segle XII en llengües europees. S’han formulat diverses hipòtesis totes amb alguna objecció.
Diverses hipòtesis
  • Del llatí Catalonia, de *Catelania per analogia amb Vasconia i d’altres, metàtesi de Lacetānia, de Lacetāni ‎(«lacetans»), poble ibèric del centre del país documentat en texts clàssics i d’on sortiria també el gentilici.[1] S’objecta una metàtesi complicada i es dubta que es mantingués la identificació del territori amb un poble iber, però Coromines ho considera acceptable.
  • De Catalaunia, de Catalauni, poble celta de la Gàl·lia Belga famós per la batalla dels Camps Catalàunics produïda en el seu territori al voltant de Châlons-sur-Marne que en seria un cognat.[2] Van migrar al nord i al sud fins la península Ibèrica. S’objecta que el poblament celta en general va ser escàs, no explica la formació del gentilici i la dificultat fonètica d’evolució del diftong -au-.
  • De *catlans ‎(«gent dels castells») amb una vocal adventícia, de castellani ‎(«castellans»), en aquest cas seria cognat de Castella.[3] De fet existia castlà ‎(«senyor d’un castell»), però no s’explica la pèrdua de -s- ni la inserció de -a-. En tots els mots amb el grup -tl- el resultat és amb geminació /ll/ o /ʎʎ/.
  • De *Gothalania ‎(«terra de gots») o *Gothalani ‎(«gots i alans»), de *Gothlandia, de Gothia ‎(«país dels gots, regne visigot»).[4] S’objecta la manca de documentació i una evolució fonètica difícil d’explicar. Per altra banda, a Catalunya no hi van haver alans.
  • De Catalania, de Catalanus, reducció de *Montecatananus, de Mons Catanus ‎(«Montcada») pel castell que protegia l’entrada a Barcelona.[5] És improbable que un petit castell donés nom a tot el territori. A més, l’origen de Montcada no és un nom propi germànic sinó del llatí catǎnus ‎(«càdec») amb accent en la primera síl·laba, «muntanya de càdecs».
  • De Otger Cataló, és un heroi llegendari sense fonament històric.
  • Hi ha alguna proposta més a partir de l’àrab,[6] però en tota la documentació andalusina sempre s’anomenen els francs fins i tot després del segle XII.

Nom propi

[modifica]

Catalunya f.

  1. País de la Mediterrània occidental que comprèn part del territori del nord-est d'Espanya i del sud-est de la França continental.
  2. País del nord-est de la península Ibèrica constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Compostos i expressions

[modifica]
  • Catalunya Nord o Catalunya del Nord: Part de Catalunya que es troba al nord dels Pirineus, de vegades incloent Llívia i d'altres no.
  • Catalunya Nova: Part de Catalunya que no correspon a la Catalunya Vella.
  • Catalunya Vella: Part de Catalunya ocupada pels cristians abans de les noves conquestes de meitat segle XII.

Gentilicis

[modifica]

Traduccions

[modifica]
Territori

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: Ca·ta·lu·nya (4)

Vegeu també

[modifica]

Tagal

[modifica]

Nom propi

[modifica]

Catalunya

  1. Catalunya
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=Catalunya&oldid=2375214»